L'ambre representa una de les formes de preservació fòssil més excepcionals que existixen. A diferència d'altres tipus de fossilització, les peces d'ambre amb insectes en el seu interior no sols preserven organismes que es descriuen i classifiquen, sinó que contenen escenes del passat congelades en el temps
Dissabte passat 16 de maig, en el Matinal de l'Evolució que es va dur a terme en el Jardí Botànic de la Universitat de València, Alba Sánchez, professora del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, on investiga en l'àmbit de la paleontologia, va parlar sobre la seua investigació amb fòssils d'ambre, i va explicar com és l'estudi dels paleoambients del passat a través d'estes xicotetes, però tan representatives peces fossilitzades.
Els insectes són el grup més divers i nombrós del planeta. A més, són els únics invertebrats que volen, o els primers animals a camuflar-se i a formar societats. Els insectes són molt importants per als nostres ecosistemes, així i tot, solen provocar-nos una sensació de fàstic o de rebuig. Per què creu que passa això?
A molts insectes els associem amb plagues, o amb malalties que ens afecten… Supose que eixes poden ser les raons principals que fan que sentim eixa repulsió. També diria que no ocorre amb tots els grups d'insectes, perquè no crec que a ningú li produïsca rebuig una papallona. I jo crec que és normal. En realitat, els insectes són vectors de molts patògens (sobretot mosquits, dípters) i les plagues que generen fan molt mal als cultius i a nivell econòmic ens perjudiquen, llavors, d'entrada, ens poden generar rebuig. A més, alguns són verinosos, o apareixen a les cases i a les ciutats, com les paneroles, a les quals a més associem amb brutícia, encara que no és així en realitat. De fet, moltes vegades influïx el desconeixement. Tendim a desconfiar d'allò que coneixem poc i això ens porta a tindre una visió negativa de molts insectes que, en realitat, són completament inofensius. Tampoc ajuda que en les pel·lícules els hagen utilitzats per a generar sensació de terror, amb versions gegantesques d'insectes, per exemple. Però no haurien de generar-nos este fàstic o rebuig, ja que els insectes, en realitat, fan moltes coses importants per a nosaltres, per exemple, la pol·linització, que té molt a veure amb què tinguem tota esta diversitat de plantes que existix hui dia.
Els insectes existixen en el planeta des de fa uns 400 milions d'anys, així i tot no és molt comú trobar fòssils d'estos animals. Per què és tan difícil que es preserven els fòssils d'insectes?
Una de les raons és tafonòmica, i té a veure amb el fet que eixos organismes s'enterren en unes condicions adequades per a fossilitzar, i després, si eixes condicions es donen, podran conservar-se com a fòssils, però això no sempre succeïx. Quan ho fan, podrem trobar-los en dos tipus de jaciments excepcionals principalment. El primer serien els jaciments de compressió, com el jaciment de les Foies, a Conca, d'edat cretàcica. En eixe jaciment hi ha un registre molt abundant de plantes, dinosaures i altres grups, i també compta amb un registre molt abundant d'insectes, això és gràcies a eixa preservació de tipus excepcional. L'altre tipus de preservació excepcional són els jaciments d'inclusió (ambre). Quan els arbres es troben en situacions d'estrés, produïxen resina que en caure pot atrapar insectes i altres xicotets organismes en el seu interior. Estos es queden segellats dins, com en una càpsula. Quan es donen les condicions adequades i eixa resina fossilitza, tenim insectes fòssils preservats en ambre. Això permetrà un registre d'insectes molt diferent del qual obtenim dels jaciments de compressió.
Quina es la diferència entre estos dos jaciments excepcionals?
Els dos tipus de jaciments són molt diferents punt en la diversitat de grups que preserven com en la grandària dels fòssils. Per exemple, en els jaciments de compressió existix la possibilitat de trobar organismes més grans, mentres que, en els jaciments d'ambre, la majoria dels organismes són més prompte xicotets. A més, la preservació també és molt diferent, en els jaciments de compressió tenim fòssils en dos dimensions, mentres que, en els jaciments d'inclusió trobem organismes en tres dimensions. En els dos jaciments tenim informació diferent, però complementària. A Espanya es troben jaciments d'ambre de rellevància científica a nivell mundial, com Peñacerrada, a Àlaba; El Soplao, a Cantàbria; i Sant Just, a Terol, on estem excavant ara. Tots daten del Cretàcic inferior, que és un moment clau, perquè és quan tenim la diversificació de les angiospermes, els boscos canvien completament i es configuren els ecosistemes moderns. Això va afectar a totes les comunitats d'insectes i altres organismes.
Gràcies a una tècnica anomenada microtomografia per contrast de fase amb llum de sincrotró, podeu, no sols reconstruir l'estructura externa dels insectes en els fòssils d'ambre, sinó també realitzar disseccions virtuals. Què significa això exactament?
Quan ja tenim totes les dades processades i comptem amb una reconstrucció en 3D de l'organisme preservat dins de la peça d'ambre, virtualment podem eliminar parts. Encara que usant un microscopi hi haja coses que no puguem veure, tota eixa informació està escanejada pel sincrotró. Llavors llevem les parts que ens molesten i podem veure el que hi ha davall. De fet, el primer que llevem per a poder fer el model 3D és l'ambre que envolta la inclusió (els insectes), l'ambre l'eliminem virtualment, i d'igual manera es poden eliminar estructures. Això ocorre perquè les diferents parts de la peça (l'ambre i les parts conservades dels insectes), tenen una densitat diferent, per la qual cosa es poden detectar de manera diferencial. Això es duu a terme amb diferents programes de processament d'imatges.
El seu treball no sols consistix a descriure l'estructura externa dels insectes que troba, també utilitza esta informació per a reconstruir paleoambients. Gràcies als fòssils d'ambre ha pogut comprendre el comportament d'aparellament, la depredació, o les interaccions de diferents insectes sol amb els seus fòssils preservats en ambre. Descobrir esta informació sembla alguna cosa així com un capítol de Sherlock Holmes. Com és possible obtindre tota esta informació amb tan sols l'estructura externa dels animals?
L'ambre té una característica molt particular: veient la peça i analitzant-la, podem saber si es va formar a partir d'un únic moment d'inclusió, és a dir, si la resina va capturar als insectes de la peça d'ambre en un sol moment, o si va haver-hi diferents fluxos. Si veiem diversos organismes que es troben conservats en el mateix flux, sabem que estaven junts en el moment en el qual van ser capturats per la resina, i això és una cosa molt particular de l'ambre. L'estudi de les interaccions entre insectes del passat o de «comportaments congelats» té molt a veure amb esta captura instantània. Trobem fossilitzats insectes en còpula, ponent, o caçant-se els uns als altres, o fins i tot camuflant-se d'alguna forma. És una cosa que ocorre en mil·lèsimes de segons, tenim animals capturats en un instant de la seua vida, i d'igual manera que observem una fotografia i podem intuir el que estava passant en el moment de la seua captura, també podem fer inferències sobre els organismes que van quedar capturats en ambre i com es comportaven o es relacionaven entre ells. Si a això afiges que pots tindre restes de plantes o de fongs conservats dins de la mateixa peça d'ambre, podem anar reconstruint també la comunitat vegetal de la qual formaven part. A més, l'ambre no es troba aïllat en un nivell estratigràfic, sol trobar-se en el mateix nivell que altres organismes d'altres grups, la qual cosa et dona informació sobre com va ser el mitjà de depòsit. Per exemple, en estos nivells amb ambre, moltes vegades també trobem fusta cremada, la qual cosa ens ha permés relacionar l'ocurrència de paleoincendis amb la producció en massa de resina, ja que els arbres generen resina en condicions d'estrés. Al final, amb tota la informació, podem anar reconstruint el paleoecosistema. Així que sí, supose que té alguna cosa de «Sherlock Holmes».
També treballa amb paleoil·lustradors que dibuixen els insectes que descobrixen. Quin és el paper de les il·lustracions en les investigacions?
Treballem amb distints paleoil·lustradors, com José Antonio Peñas o Óscar San Isidro, que ha col·laborat amb Mètode. Estes persones fan un treball increïble, no sols en paleoil·lustració d'insectes sinó en general, són verdaders artistes. Nosaltres fem fotografies dels insectes, encara que fotografiar alguns insectes en ambre no és una tasca senzilla perquè l'ambre normalment no és completament transparent, ni tens l'insecte ben col·locat. Per això acompanyem les fotografies de dibuixos que ajuden en la interpretació de les estructures. Els dibuixos que usem són senzills i bastant esquemàtics, ens servixen per a descriure l'exemplar i classificar-lo. El treball dels paleoil·lustradors va més enllà. Tracten de reconstruir com seria l'insecte en vida, la qual cosa ens ajuda tant als investigadors com al públic a visualitzar millor estos organismes. Si volem fer difusió de les nostres investigacions, tindre estes il·lustracions ens ajuda molt a nivell didàctic. En les paleoil·lustraciones no sols representem l'insecte que estem descrivint, sinó també el context en el qual vivien. Representem el bosc i les espècies d'arbres o plantes que sabem que formaven part d'eixe paleoecosistema. És una forma molt visual de mostrar la nostra investigació i jo crec que afig valor al treball.
Parlant de la paleontologia i dels jaciments de manera més general, Espanya, i més específicament la franja que va des de Terol fins a la Comunitat Valenciana, és una de les zones més riques del món en fòssils del Mesozoic. Així i tot, la majoria de les excavacions depenen de projectes temporals i beques de curta duració. Com afecta esta falta d'inversió de recursos als estudis en paleontologia?
El nostre equip ha anat encadenant projectes finançats pel Govern d'Espanya i governs autonòmics, entre altres. En eixe sentit, som afortunats, perquè la investigació requerix recursos. Per exemple, per a utilitzar instal·lacions científiques com el sincrotró hem de sol·licitar projectes específics que ens permeten accedir a temps de treball. També necessitem diners per a excavar, i després per a preparar tot el material, ja que la preparació de les peces és molt laboriosa. Eixe material es deposita en institucions científiques públiques i tot el treball de conservació, l'estudi i la publicació dels exemplars també requerix diners. Necessitem que es faça una aposta per la investigació i una inversió. En el nostre cas jo crec que estem tenint eixa ajuda, però és veritat que, si hi haguera més inversió en ciència, tot seria molt més senzill. A més, crec que s'aposta poc per la ciència bàsica, que és molt important per a generar tot el cos de coneixements que després s'utilitza en qualsevol altra mena d'investigació més aplicada. Per això, és important continuar reforçant el suport a esta mena d'investigació.
Finalment, al començament de la seua xarrada en el Matinal de l'Evolució va mostrar la famosa escena de Parc Juràsic en la qual expliquen que, per a aconseguir els dinosaures del parc, utilitzen l'ADN de la sang dels dinosaures que troben en un mosquit fossilitzat en ambre. Sense ànim d'ofendre a Spielberg, per què això seria impossible?
L'ADN és una molècula molt inestable, per la qual cosa seria impossible que es preservara durant tant de temps. A més, el mosquit que apareix en la pel·lícula pertany a un grup que ni tan sols era hematòfag, és a dir, no s'alimentava de sang. Per esta raó, no existiria la possibilitat que el que planteja Spielberg ocorreguera realment. També he de dir que Jurassic Park va ajudar molt a futures vocacions científiques, entre les quals m'incloc, encara que hi haja errors en la pel·lícula, compensen completament el que va aportar. Així i tot, és veritat que en el registre fòssil en ambre s'han trobat caparres associades a plomes de dinosaure, així com caparres completament engreixades després d'alimentar-se de sang, la qual cosa vol dir que si que va existir hematofagia en temps de dinosaures. Però, encara que tinguem esta evidència de hematofagia, no tenim molècules de sang conservades, ni molt menys ADN. De totes maneres, és igualment cridaner o informatiu trobar una caparra enganxada a una ploma, ja que això ens dona evidència que va existir una relació entre un vertebrat i un invertebrat, i si a més està engreixada, tens moltíssima més informació. Els dinosaures també tenien caparres.
