1248, abril, 24: Jaume I dóna terres a 40 pobladors a les alqueries de Bèlgida i Montes, a la vall d’Albaida. LLR, vol. 2, n. 1276.

1258, juliol, 4: Jaume I recupera d’Artal de Foces els castells de Benicadell, Palma, Carbonera, Rugat, Borró, Vilella, Bèlgida i Montes els quals li havia donat durant la seua vida. ACA, reg. 10, f. 100r-v.

1260, febrer, 24: Jaume I mana als pobladors de Carbonera, Bèlgida, Rugat i Vilella, terme de Benicadell o Penyacadell, que paguen les rendes reials. ACA, reg. 10, f. 130v.

1273, juny, 27: Jaume I aprova els compts de l’alcaid reial de Penacadell sobre les rendes de Rugat, Carbonera, Bèlgida, Montes i Penacadell. ACA, reg. 19, f. 19r.

1288, gener, 30: Pere III dóna en feu al cavaller Bernat de Bellvís els castells de Carbonera i Rugat, assolats, amb dret a reconstruir-los, a canvi de 10 jovades de terra a Montesa i 1.000 sous anuals de renda sobre el pes de la ciutat de València. ACA, reg. 75, f. 51v.

1289, maig, 15: Alfons III ratifica a Bernat de Bellvís la donació dels castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 83, f. 42v-43r.

1302, gener, 21: Jaume II confirma i fa nova donació en feu a Jaume Guillem de Bellvís, fill de Bernat, dels castells de Carbonera i Rugat, amb retenció de la potestad segons els Usatges de Barcelona, de la jurisdicció i de la host i cavalcada (per 17.000 sous segons Viciana,II,93). ACA, reg. 287, f. 59r-60v; ACA, reg. 199, f. 19-21; ARV, Real 611, f. 57.

1317: desembre, 11. Jaume II atorga a Guillem de Bellvís la jurisdicció i mer imperi en els seus castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 215, f. 200r-v.

1327, agost, 14: Guillem de Bellvís mor i deixa a Pere de Bellvís el castell de Rugat amb la Pobla Nova de Rugat i Castelló de Rugat, dites de Bellvís, i el Ràfol i Sarriera; al fill segon, Guillem de Bellvís II, el castell de Carbonera amb Otos i Bèlgida, més la Foia de Salem: Salem, Benimixim, Rafalgeps, Beniatjar i Alcúdia; i a Bernat de Bellvís li deixa Montitxelvo i Terrateig. Escolano,IX,1272. Cita F. Diago, Apuntamientos ...continuar Anales..., t. 1, p. 199, ed.del 1936.

1328: setembre, 10. Alfons IV rep homenatge feudal per part de Rodrigo Llançol, tudor legal de Guillem de Bellvís, hereu del seu pare del mateix nom, per tenir en feu el castell de Carbonera i el castell de Rugat i els seus termes. ACA, Pergs.Alfons IV, n. 229.

1337, febrer, 6: Pere IV rep homenatge feudal de Guillem de Bellvís pels castells de Carbonera i de Rugat. ACA, reg. 557, f. 179; ACA, Pergs.Pere IV, n. 237.

1348: Mor Guillem de Bellvís II, senyor del castell de Carbonera (amb Otos i Benisuleima, també Bèlgida) i Foia de Salem (amb Salem, Benigerví, Ràfol, Beniatjar i Alcúdia), i gestiona la senyoria la seua vídua na Mallada d’Entença. Els Unionistes saquejen la majoria de dits llocs. AMV, llibre judiciari del 1353, lletra J, mà 2. Cita A. Soler, El Ràfol de Salem..., 2007, pp. 88-90.

1353: Na Mallada d’Entença, senyora del Castell de Carbonera, Bèlgida i Foia de Salem, funda una pobla de cristians a l’alqueria de Bèlgida. Cita A. Soler, El Ràfol de Salem..., 2007, p. 91.

1353, juliol, 10: Pere IV dona a Vidal Vilanova jur.Carbonera,Rugat,Montitxelvo i Terrateig. Viciana,II,93

1352: març, 11. Pere IV rep l’homenatge feudal del tudor legal de Guillemot de Bellvís pel feu del castell de Carbonera. ACA, Pergs.Pere IV, n. 1660.

1358, juny, 25: Na Mallada,vidua Guillem Bellvis,compra per 10000 s.lloc i castell Carbonera,a Vall Albaida, a Pere IV. ARV, Real 611, f.90

1361, maig, 26: Pere IV dóna a Joan de Bellvís el lluïsme de la primera venda que es puga fer del castell de Carbonera, el qual té en feu Guillem de Bellvís. ACA, reg. 905, f. 178v-179.

1362: març, 15. Pere IV promet que els drets feudals que li pertanyen a la corona als castells de Carbonera i Benicadell, que eren senyoria de Guillem de Bellvís, no els vendrà sinó a aquest. ACA, reg. 907, f. 41r-v.

1383: Guillem de Bellvís, senyor dels castells de Carbonera i Benicadell i els seus termes i llocs, casa amb na Francesca Sabata de Calataiud, filla de Lluís Sabata de Calataiud, senyor de Real de Montroi i Montserrat. ARV, Protocols, n. 1.287, notari Joan Aguilar.

1393, febrer, 22: Joan I ordena entre altres a Guillem de Bellvís que li faça homenatge a ell o al batle gral. RV pel feu del seu castell de Carbonera. ACA, reg. 2009, f. 11.

1403: març, 7. Martí I ordena a Guillem de Bellvís que li faça homenatge pel feu del seu castell de Carbonera. ACA, reg. 2316, f. 69v.

1407: Guillem de Bellvís III, senyor de Carbonera, Benicadell i Foia de Salem, dóna al seu fill Francesc de Bellvís el terme de Bèlgida i les seues alqueries amb motiu del seu matrimoni amb Aldonça Centelles. Cita A. Soler, El Ràfol de Salem..., 2007, p. 93. ARV, Reial Justícia, vol. 793, f. 335.

1409, juliol, 29: Guillem de Bellvís III atorga el seu testament i deixa al seu fill Francesc de Bellvís la baronia de Bèlgida; a Joan de Bellvís la baronia d’Otos i Beniatjar, i al tercer, Lluís Bellvís i Sabata de Calataiud la Foia de Salem (Salem, Alcúdia, Rafalgeps i Benimeixim). ARV, Real Justícia, any 1762, llibre 23, f. 116.

1414: Es senyor Bèlgida Francesc de Bellvís.id,1276.Sembla seu fill mateix nom mor presoner a Gènova en 1436.

1447, juny, 16: El cavaller de Xàtiva Francesc Bellvís i Centelles, baró de Bèlgida, casa amb na Damiata Martí, filla de Nicolau Martí, cavaller de Xàtiva i senyor de Bellús, i de la seua muller n’Isabel Lloris, els quals donen en dot a aquesta la senyoria de Bellús. APPV, protocol 11.435, notari Pere Pons.

1454, setembre, 28: Francesc Bellvís és senyor de Bèlgida, Muntis, Missena i Suagres, i la seua muller na Damiata Martí és senyora de Bellús. APPV, protocol 854, notaal de Joan Erau.

1458: Francesc de Bellvís i Centelles ven Bèlgida, Micena, Torralba i Suagres amb jurisdicció. ARV, Real 279, f. 72v; ARV, Governació, reg. 2291, mà 2, f. 49, i mà 7, f. 35.

1468: Mor Francesc de Bellvís. Cita: A. Soler, Bellús..., 2008, p. 112.

1479: Francesc de Bellvís i la seua muller na Maria de Cardona i de Bellvís venen la baronia de Bèlgida amb els lloc de Muntis i Suagres a Lluís Joan del Milà i Borja, cardenal, bisbe de Lleida. ARV, Reial Audiència, Processos, part 2ª, lletra C, n. 116, f. 79r.

1493: . Es senyor Guillem Ramon de Bellvís. ARV, Real 495, f. 557r.

1493: . La baronia de Bèlgida és del comte d’Albaida, Jaume del Milà. ARV, Real 495, f. 120r.

1495, desembre, 18: Antoni de Bellvís fa capítols matrimonials amb Blanca de Montcada i li dóna Bellús i un censal sobre Castellnou en dot. Not.Bernat d’Assió. V. Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1948, p.193.

1497, setembre, 28: Jaume del Milà i Ram, I comte d’Albaida i senyor de la vila de Bèlgida compra a Pere Ramon Dalmau els seus llocs d’Otos, Missena i Torralba. ARV, Reial Audiència, Processos, part 2ª, lletra C, n. 16, f. 92v.

1494, febrer, 19: Testament de Gilabert de Bellvís, fill de Francesc Bellvís. Real Just. Llibre 23,f.359

1517: Antoni Bellvís i Ferrer, senyor de Bellús i Sant Joan d’Ènova, enceta plet davant la Governació del regne de València contra Joan del Milà, comte d’Albaida, per la baronia de Bèlgida en considerar il·legal la venda de 1479 al cardenal Lluís Joan del Milà per ser aquest eclesiàstica i no haver demanat el permís reial. A. Soler, Bellús..., p. 123.

1520, octubre, 19: Joan del Milà, comte d’Albaida, senyor de Bèlgida, pacta una concòrdia amb Joan de Borja, senyor de Sempere i Cartaina, sobre construcció d’un assut i séquia per regar l’horta de Cartaina i moure un molí. ARV, Man-Empares, any 1695, llibre 1, mà 7, f. 17.

1524: La cort del Governador del regne de València sentència que la baronia de Bèlgida ha de tornar a Antoni Bellvís i Ferrer, de mans de Joan del Milà,comte d’Albaida, perquè la venda del1479 al cardenal Joan Lluís del Milà fou il·legal per ser eclesiàstic i no tenir-ne permís reial. Cita: A. Soler, Bellús..., 2008, p. 123.

1526: Mor Antoni de Bellvís i Ferrer, senyor de Bèlgida, Bellús i Sant Joan d’Ènova. A. Soler, Bellús..., p. 112. Cita: M. Jornet, Bélgida y su termino..., 1932.

1527: Na Blanca de Montcada, vídua d’Antoni Bellvís i Ferrer, administra les senyories de Bèlgida, Bellús i Sant Joan de l’Ènova en nom del seu fill major i hereu Guillem Bellvís i Montcada. Cita: A. Soler, Bellús..., pp. 123-124.

1527: Guillem Bellvís i Montcada és senyor de Bèlgida, Bellús i Sant Joan de l’Ènova. Cita: F. Diago, Apuntamientos... continuar Anales RV..., ed. 1936, t. 1, pp. 208-209.

1539: Mor Guillem Bellvís i Montcada, senyor de Bèlgida, Bellús i Sant Joan d’Ènova, casat amb Isabel Castellví, i hereta el seu fill Pere Bellvís i Castellví. Cita: F. Diago, Apuntamientos... continuar Anales RV..., ed. 1936, t. 1, pp. 208-209.

1558: aprox. Mor sense fills Pere Bellvís i Castellví, senyor de Bèlgida, Bellús i Sant Joan d’Ènova, i hereta el seu germà segon Francesc Bellvís i Castellví. Cita: F. Diago, Apuntamientos... continuar Anales RV..., ed. 1936, t. 1, pp. 208-209.

1563: Guillem Bellvís és senyor de Bèlgida. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1564: Guillem de Bellvís és senyor de l’honor de Carbonera, amb Bèlgida, Montes, Suagres i Bellús. Viciana, II, 93

1577: Autos de successió en la baronia de Bèlgida i altres llocs en favor de Francesc Bellvís, per herència del seu pare Guillem Bellvís. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 308

1590: Vicent Bellvís és senyor de Bèlgida. ARV, Fons Roís de Liori, caixa 17, n. 3

1593: Mor Francesc Bellvís i Castellví, resident a Sicília, senyor de Bèlgida, Bellús i Sant Joan d’Ènova, i hereta el seu fill Vicent Bellvís i Villalba. Cita: F. Diago, Apuntamientos... continuar Anales RV..., ed. 1936, t. 1, pp. 208-209.

1607, maig, 26: Vicent Bellvís és senyor de Bèlgida. ARV, Man-Empares, any 1607, llibre 6, mà 61, f. 1

1611, juliol, 10: Vicent Bellvís, lloctinent general de la tresoreria del regne de València i senyor de les baronies de Bèlgida, Montes i Suagres, atorga carta de poblament per a la vila de Bèlgida. ARV, Reial Justícia n. 795, f. 21v-28v.

1615: Vicent Bellvís casa amb na Joana Marrades. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 308.

1619: Autos de successió en la baronia de Bèlgida i altres llocs en favor de Francesc Bellvís. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 288.

1620, octubre, 12: Mor na Joanna Marrades Perellós i de Bellvís, muller de Vicent Bellvís, senyor de Bèlgida. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 578

1625: Francisco Bellvís és senyor de les baronies de Bèlgida i Bellús. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.98

1628: Francisco Bellvís és senyor de Bèlgida, Bellús i Corberà. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 7401

1636: Mor Francesc Bellvís, senyor de Bèlgida, Bellús i Corberà, i hereta el seu fill Francesc Bellvís i Sans. Cita: A. Soler, Bellús..., 2008, p.149

1638, abril, 15: Concòrdia entre Francisco Bellvís, senyor de la baronia de Bèlgida, i els seus acreedors. ARV, Man-Empares, any 1701, llibre 1, mà 2, f. 1

1672, agost, 28: Testament de Vicent Bellvís de Montcada Boïl de l’Escala, senyor Bélgida i Bellús, not.Francesc Ferreres. V. Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1948, p.193.

1678: Mor Francesc Bellvís i Sans, senyor de Bèlgida, Bellús i Corberà, i hereta el seu fill Francesc Bellvís de Montcada i Escrivà, I marqués de Bèlgida. Cita: A. Soler, Bellús..., 2008, p.152

1680, febrer, 12: Capítols matrimonials de Francesc Bellvís de Montcada i Escrivà, marqués de Bélgida i senyor Bellús, amb Francesca Bellvís, filla i hereua de Manuel Exarch de Bellvís, marqués de Benedites, senyor Rafelbunyol i del Puig. Not.Lluis Ribes. V. Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1948, p.193.

1682: Francisco Mercader Bellvís, senyor de Terrateig, manté plet amb Francisco Bellvís de Montcada, senyor de Bèlgida. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2774

1690, febrer, 23: Es senyor el Marques de Bèlgida,D.Francesc Bellvís.ARV, Real 549,f.68v

1698: Francisco Bellvís Escrivà Zapata Boyl i Montcada, I marqués de Bèlgida i senyor de Bellús i Corberà, atorga testament. ARV, Man-Empares, any 1698, llibre 3, mà 29, f. 9. Segons A.Soler, hereta el seu fill Josep Vicent Bellvís de Montcada i Còrdova, II marqués de Bèlgida. Cita: A. Soler, Bellús..., 2008, p.152-153.

1707, novembre, 23: Francesca Maria Bellvís Còrdova és la marquesa de Bèlgida i de Benavites. ARV, Reial Justícia, llibre 781, f. 26.

1721: José Vicente Bellvís i de Montcada hereta el marquesat de Bèlgida i les seues baronies. ARV, Reial Justícia, llibre 788, f. 434.

1722: Mor Josep Vicent Bellvís de Montcada i Còrdova, II marqués de Bèlgida, i hereta el seu fill Pasqual Bellvís i Ibàñez de Mendoza, III marqués de Bèlgida. A. Soler, Bellús..., 2008, p. 162.

1728, novembre, 14: José Vicente Bellvís de Bellvís és el marqués de Bèlgida, i la seua muller na Francisca Bellvís i de Torres també és marquesa de Benavites. ARV, Reial Justícia, vol. 791, f. 190.

1752: José V. Bellvís de Montcada Soler Marrades Eixarch Torres, comte de Sallent, marqués de Benavites, baró de Torís, Ràfol i Salem és senyor d’Albalat de la Ribera, Alqueria Blanca, Bèlgida, Bellús, Benavites, Corbera, Quart, Quartell, Xella, L’Arap, Pardines de la Joiosa, Rafelbunyol, Ràfol, Salem, Sellent, Sant Joan d’Ènova i Torís. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1753, juny, 6: El rei Fernando VI crea el marquesat de Bèlgida en favor de José Vicente Bellvís de Montcada i Eixarch de Bellvís, V marqués de Benavites i altres. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 151. https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_B%C3%A9lgida

1753: març, 6. Mor José V. Bellvís de Montcada, I marqués de Bèlgida i V marqués de Benavites, i hereta el seu fill Pascual Bellvís de Montcada i Ibáñez de Segovia, III marqués de Bèlgida i VI marqués de Benavites. https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_B%C3%A9lgida

1781, juliol, 23: Mor Pascual Bellvís de Montcada, II marqués de Bèlgida i VI marqués de Benavites, i hereta el seu fill Juan de la Cruz Bellvís de Montcada i Pizarro, III marqués de Bèlgida i VII marqués de Benavites. https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_B%C3%A9lgida

1790: Mor Pascual Bellvís de Montcada, III marqués de Bèlgida, i hereta el seu fill Juan de la Cruz Bellvís de Montcada. A. Soler, Bellús..., 2008, p. 174.

1804: És senyoria del marqués de Bélgida, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1822: Mor Juan de la Cruz Bellvís de Montcada, IV marqués de Bèlgida, i hereta Antonio Ciriaco Bellvís de Montcada i Àlvarez de Toledo. A. Soler, Bellús..., 2008, p. 191.

1835, octubre, 20: Mor Juan de la Cruz Bellvís de Montcada, IV marqués de Bèlgida i VII marqués de Benavites. https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_B%C3%A9lgida