0. CAMARENA MAHIQUES, José: Padrón demográfico del Reino de Valencia ¿1735? Valencia, 1966,88 págs.
Presentació d'E. Giralt i J. Reglà.
1. SALVADOR ESTEBAN, Emilia: La economía valenciana en el siglo XVI (Comercio de importación), 1972, 408 + VI págs. Pròleg de Joan Reglà.
Esgotat
Estudi de les fonts documentals i de les bases humanes, naturals, tècniques, jurídiques i econòmiques del comerç valencià del Cinc-cents. Bibliografia completa i índexs de noms i llocs.
2. REGLÀ CAMPISTOL, Joan: Estudios sobre los moriscos, 1971, 178 págs.
Esgotat
Segona edició d'esta obra fonamental, amb una advertència preliminar que arreplega la bibliografia actualitzada.
3. VICIANA, Martín de: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, 5 vols.
Reimpressió facsímil de la segona, tercera i quarta part (València, 1564 i Barcelona, 1566). El primer volum conté l'estudi preliminar de S. García Martínez i el quint els índexs toponímic i antroponímic.
4. BELENGUER CEBRIÀ, Ernest: Cortes del reinado de Fernando el Católico, 1972, 180 + XXXII págs.
Esgotat
Edició facsímil de la legislació emanada de les Corts Valencianes de Tarazona- Valencia-Orihuela (1484-88) i de Monzón (1510), amb un estudi preliminar i índexs toponímic i onomàstic.
5. GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: Cortes del reinado de Carlos I, 1972, 296 + XVI págs.
Edició facsímil de la legislació emanada de les corts valencianes de Monzón (1528, 1533, 1537, 1542, 1547 I 1552), amb un estudi preliminar i índexs toponímic i onomàstic.
6. ESCOLANO, Gaspar de: Década primera de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia, 1972, 6 volums
Reimpressió facsímil de la primera edició de 1610-11.
7.SALVADOR ESTEBAN, Emilia: Cortes valencianas del reinado de Felipe II, 1973, 179 + LX págs.
Edició facsímil dels furs i actes de cort de Monzón (1564 i 1585), amb una introducció i índexs onomàstic i toponímic.
8. CISCAR PALLARÉS, Eugenio: Las Cortes valencianas de Felipe III, 1973, 211 + XVII págs.
Edició facsímil dels furs i actes de cort de les Corts de València de 1604, amb una introducció i índexs toponímic i onomàstic.
9. LARIO RAMÍREZ, Dámaso de: Cortes del reinado de Felipe IV. I, Cortes valencianas de 1626, 1973,280 + XXIII págs.
Edició facsímil dels furs i actes de cort de Monzón (1626), amb un estudi preliminar i índexs toponímic i onomàstic.
10. GUIA MARÍN, Luis-Julián: Cortes del reinado de Felipe IV. II, Cortes valencianas de 1645, 1984,445 págs.
Transcripció de la legislació emanada de les Corts de 1645, amb un estudi preliminar i índexs toponímic i onomàstic.
11. GARCÍA MARTÍNEZ, Sebastián: Bandolerismo, piratería y control de moriscos en Valencia durante el reinado de Felipe II, 1977, 118 págs.
Esgotat
Reimpressió de l'article publicat en el número 1 de la revista Estudis, amb addició d'índexs antroponímic i toponímic.
12. GARCÍA MARTÍNEZ, Sebastián: El Patriarca Ribera y la Extirpación del Erasmismo valenciano, 1977, 72 págs.
Esgotat
Reimpressió de l'article publicat en el número 4 de la revista Estudis, amb addició d'índexs antroponímic i toponímic.
13. GARCÍA MARTÍNEZ, Sebastián: Valencia bajo Carlos II. Vol. II
14. CANET APARISI, Teresa: Practica y Orde Judiciari de les Causes Civils de Contenciosa Jurisdicció, 1984, 202 + XV págs.
Edició crítica. Introducció, transcripció i índexs temàtic i onomàstic
Esta "Practica i orde judiciari de les causes civils de contenciosa jurisdiccio" descriu la dinàmica processal dels contenciosos civils en els diferents tribunals del Regne de València. L'enfocament processal i la gran riquesa de dades empíriques aportats són les característiques dominants de l'obra. Esta atén, fonamentalment, a l'exercici forense i conté nombrosos formularis d'escriptura i actes processals.
La història institucional del Regne de València en l'època foral està plena de grans llacunes que és necessari cobrir amb treballs d'investigació. En este sentit, la "Practica" ens acosta al quefer quotidià en el món de la judicatura, un dels més desconeguts, oferint-nos un ampli panorama de la labor quotidiana en els tribunals civils forals. Des del punt de vista diplomàtic, el volum de documentació processal aportada en l'obra suposa una valuosa ajuda per a l'investigador que inicia l'estudi d'alguna de les múltiples institucions administratiu-judicials de la València foral.
15. FRANCH BENAVENT, Ricardo: El capital comercial valenciano en el siglo XVIII, 1989,310 págs.
En el present llibre es realitza un estudi en profunditat dels comportaments socioeconòmics dels comerciants valencians del segle XVIII. Per mitjà de la localització de 56 inventaris post-mortem, s'aconseguix comprovar l'existència d'una intensa acumulació de capital i s'examina la composició de les fortunes, prestant una atenció especial a les inversions immobiliàries realitzades. Igualment, a través, sobretot, de la confrontació de les actes de formació i dissolució de societats, es realitza una aproximació a l'entitat dels beneficis derivats de l'activitat comercial, apreciant la seua possible evolució al llarg de la centúria. No obstant, és el seguiment detallat de les activitats exercides per unes 40 dinasties comercials distintes el que constitueix el seu nucli fonamental.
16. CANET APARISI, Teresa: La Magistratura Valenciana (s. XVI-XVII), 1990, 302 págs.
La present monografia està dedicada a l'estudi dels professionals del dret que van exercir en la Reial Audiència valenciana durant el període foral modern. Amb este enfocament s'aborda el marc d'incidència efectiva de la institució sobre la societat i l'administració regnícola dels segle XVI i XVII. Al mateix temps, l'acostament al sistema humà que actuava com a suport, transmissor i executant d'actes de poder pretén desvelar els condicionaments que mútuament es van prestar la monarquia i els seus servidors togats.
Precisament per a millor comprendre el marc d'actuació d'estos últims s'ha reconstruït, també, l'aparell burocràtic que facilitava o obstaculitzava -segons la perspectiva que s'opte- la gestió dels nostres magistrats. El triple anàlisi d'estos com a grup professional, burocràtic i social desemboca en l'exhumació d'algunes dinasties familiars forjades davall el signe del servici a l'Estat en places de judicatura.
17. CATALÁ SANZ, J. A. Y BOIGUES PALOMARES, J.J.: La Biblioteca del Primer Marqués de Dos Aguas, 1707, 1992,365 págs.
La publicació de l'inventari notarial de la biblioteca del primer Marqués de Dos Aguas contribueix a millorar el coneixement de les aficions de lectura en el sis-cents valencià. D'una banda, la identificació dels títols inclosos en el registre permet reconstruir el procés de formació de la biblioteca i rastrejar la procedència dels llibres. L'anàlisi dels continguts permet descobrir, d'altra banda, quines eren les preferències lectores dels Rabasa de Perellós i constatar, en concret, l'interés que certes matèries -com ara els tractats sobre la "raó d'estat" i política cristiana, la literatura emblemàtica, la història, la novel·la picaresca, o els "diàlegs"- despertaven en ells. La conservació de bona part dels fons en la Biblioteca de la Universitat de València facilita, finalment, el contacte directe amb les obres ací arreplegades.
18. FELIPO ORTS, Amparo: La Universidad de Valencia durante el siglo XVI (1499-1611), 1993,246 págs.
Esta monografia pretén aprofundir en el coneixement de la Universitat de València durant el segle XVI des de la triple perspectiva institucional docent i social. Partint dels orígens de l'Estudi i la seua definitiva fundació en 1499, s'incidix en l'anàlisi dels diferents òrgans de govern i administració, en les diferents forces que controlaven el centre i en les dificultats que va comportar el seu finançament. S'aborda també l'àmbit de l'ensenyança per mitjà d'un minuciós seguiment dels continguts impartits en cada càtedra, de les corrents intel·lectuals que els van guiar, de la significació científica dels seus titulars i, per a calibrar millor l'abast de la seua difusió, del món dels estudiants. El tractament conjunt d'estos aspectes fa palés l'enorme significació d'esta institució per a la cultura valenciana del Renaixement.
19. MONTEAGUDO ROBLEDO, M. Pilar: La Monarquía ideal. Imágenes de la realeza en la Valencia moderna, 1995, 197 págs.
Entre la realitat i el desig es dibuixa la imatge de l'ideal monàrquic del set-cents. De la tradició i la nova filosofia il·lustrada es nodrix el pensament col·lectiu valencià que esbossa els trets del retrat reial en la modernitat: un rei virtuós, savi, valerós i bell; una reina bella, discreta i resignada; i una monarquia que s'erigix en garant del progrés de l'Estat, la felicitat pública i la difusió de la religió catòlica. Són estes les imatges evocades pels súbdits valencians en les representacions plàstiques, expressions poètiques i sermons que trobaven en la festa reial el marc adequat per a la seua manifestació en un exercici sempre rutilant d'exaltació monàrquica.
Així, estes pàgines no són, en el fons, sinó un intent d'aproximació a les actituds mentals relatives a la política com a àmbit d'anàlisi inexcusable per a comprendre l'Estat en la seua complexitat, atenent a les imatges i la ideologia que li donen forma i contingut.
20. VV.AA,: Conflictos y represiones en el Antiguo Régimen, 2000, 222 págs.
El present llibre és una recopilació de treballs amb el comú denominador d'una temàtica: diversos tipus de conflictes i de repressions en l'Antic Règim. Respon als resultats parcials, directes i indirectes, d'un projecte d'investigació subvencionat sobre la dimensió conflictiva de la societat moderna i arreplega aportacions sobre la Germania de València, la problemàtica morisca, la delinqüència en el si de l'estament eclesiàstic, l'aplicació de la pena capital en el XVII valencià o la criminalitat en la Galícia del XVIII. En suma, facetes diverses d'eixe complex prisma de la conflictivitat en l'època moderna que ha sigut l'objecte del projecte investigador citat.
21. G. MAYANS y SISCAR: Epistolario. Mayans y el Barón de Schonberg.
Transcripció i estudi preliminar de Santiago Aleixos i Antonio Mestre, 2001, 135 págs.
L'any 1730 va constituir un punt essencial en la vida de Gregorio Mayans. Després del seu fracàs en les oposicions a la pavordía de Leyes, va intentar buscar una eixida airosa fora de la Universitat de València. En eixe moment dos possibilitats se li van presentar: l'impressor francés Roque de Ville i el noble saxó baró de Schönberg.
La importància de Schönberg radica que va ser el primer interlocutor de Mayans a Alemanya. Va presentar a don Gregorio a Mencke, l'editor de la prestigiosa revista de Leipzig (Acta eruditorum), on va aparéixer la primera ressenya de llibres espanyols a Alemanya, així com a l'editor holandés Pierre d'Hondt. La correspondència que ara apareix constitueix el testimoni dels interessos del moment en el món cultural respecte a la cultura espanyola. Manifesta així mateix el desig de conéixer el nostre passat cultural per part d'un bibliòfil empedreït així com dels hòmes de lletres germànics. En el fons, constitueix una prova de l'obertura intel·lectual dels valencians del XVIII a les noves corrents de l'erudició i de la crítica històrica.
22. CATALÁ SANZ, J. A. Y PÉREZ GARCÍA, P.: Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio, 2002, 284 págs.
Pocs llocs com el de Cortes de Pallás evoquen de manera tan viva el destí tràgic dels moriscos valencians. I possiblement cap altre encarna millor la facies més violenta del denominat "problema morisc". Malgrat això, els nous convertits d'esta baronia a penes han merescut l'atenció dels historiadors en temps recents. La documentació consultada -de la qual publiquem ací una selecció- fa llum sobre alguns aspectes interessants de la història de Cortes i els seus habitants. En primer lloc, proporciona noves dades sobre els episodis de rebel·lia en la muela de Cortes i fa possible formular algunes hipòtesis sobre les seues causes i desenvolupament. Així mateix, permet desfer el tòpic que el senyoriu de Cortes va pertànyer als Pallás des dels temps de la fundació del regne. Finalment, subministra informació sobre l'estructura i explotació dels drets senyorials en la baronia durant els segles XVI i XVII.
23. FRANCH BENAVENT, R. Y BENÍTEZ SÁNCHEZ-BLANCO, R. (eds.): Estudios de Historia Moderna. En homenaje a la profesora Emilia Salvador Esteban, 2008, 2 vol., 1106 págs.
En esta obra s'arrepleguen els treballs elaborats en homenatge a la professora Emilia Salvador Esteban per 61 destacats especialistes en història moderna de les principals universitats espanyoles i europees. Els estudis es centren en l'anàlisi de la problemàtica generada per la història econòmica, la organització i les relacions socials i els aspectes culturals al llarg de l'edat moderna.
