La present proposta de programa de doctorat en "Psicogerontología: perspectiva del cicle vital" està justificada com a transformació de l'actual doctorat en Psicogerontología, regulat segons el RD 1393/2007 que s'ha vingut oferint en la Universitat de València des del curs 2008-09.

El programa de doctorat que es descriu a continuació es troba avalat en primer terme, per l'experiència formativa acumulada per gran part dels professors participants d'aquest doctorat en el Master Oficial en Psicogerontología, que amb caràcter interuniversitari s'està impartint ininterrompudament des del curs 2008-09 en les Universitats de Salamanca, València, Barcelona i Santiago de Compostel·la. El Master en Psicogerontología ha suposat la consolidació i visibilización en l'estat espanyol de l'experiència al llarg de quasi dues dècades d'instrucció especialitzada en envelliment des d'una perspectiva psicològica, sense oblidar la dimensió interdisciplinària imprescindible en aquest àmbit professional i científic. D'altra banda, l'actual doctorat en Psicogerontología ha permès oferir tant als egressats en aquest màster de totes les universitats com a altres doctorands interessats un espai específic de formació per a la recerca en psicologia de l'envelliment. La primera tesi doctoral defensada en el marc del programa en Psicogerontología durant l'any 2012 constitueix un primer fruit d'aquest esforç conjunt per fomentar la recerca de qualitat en aquesta àrea.

Si ben actualment existeixen altres programes centrats en l'envelliment en l'orientació de tots aquests títols té un gran pes l'aspecte mèdic-geriàtric, o, en l'altre extrem, el social i extremadament multidisciplinari, sense treballar amb la profunditat necessària el vessant psicològic la qual dóna resposta a alguns dels aspectes que més preocupen actualment a la societat donat l'important increment poblacional del grup d'edat al que es refereix aquest doctorat, les persones majors. Els Títols Propis en Gerontologia, que existeixen des de finals dels anys vuitanta a Espanya, oferien una formació professional de caràcter generalista per a diverses professions: medicina, infermeria, treball social, educació social, dret, psicologia, i unes altres. Encara que es disposa d'una formació introductòria sobre Psicologia de l'Envelliment en la formació de grau de Psicologia, d'Educació Social i en Teràpia Ocupacional de diverses universitats espanyoles, fins avui es mancava d'un doctorat oficial adequat, en gran mesura a causa de la dispersió geogràfica dels investigadors de l'àrea. L'actual doctorat en Psicogerontología de la Universitat de València ve cobrint així aquest buit existent i ha servit per a unificar tot un seguit de experiències formatives anteriors en les diferents universitats.

Entre aquests antecedents referits als estudis de Doctorat, cal destacar que la Universitat de Salamanca va ser pionera a impartir des de 1987 un Programa de Doctorat en Desenvolupament Adult i Envelliment. Des de l'any 2000 aquest programa va evolucionar cap a un Doctorat en Psicologia de l'Envelliment responent a la necessitat de major especialització en aquesta disciplina. La Universitat de Barcelona va comptar amb programes específics ("Psicogerontología: canvi i optimització"; "Desarrollo i diversitat: Recerca en discapacitat i envelliment") entre 1994 i 2002, i va continuar amb mòduls relacionats amb la Psicogerontología en programes posteriors. En la Universitat de València, en el programa de doctorat "Nuevas Perspectives en Psicologia del Desenvolupament i de l'Educació", programa del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació des de 1994 s'han oferit diverses assignatures i seminaris especialitzats relacionats amb diversos aspectes del desenvolupe adult i els processos d'envelliment, vinculades amb línies de recerca específiques sobre envelliment i les corresponents tesis doctorals i publicacions científiques.

Així mateix, en el present programa de doctorat s'ha afegit la perspectiva del cicle vital, o el que és el mateix, com els hàbits i estils de vida al llarg del desenvolupament poden influir en un envelliment saludable. Per açò s'ha afegit una línia que està íntimament relacionada amb l'activitat física com a factor fonamental per a un envelliment actiu. La citada línia parteix d'un doctorat desenvolupat en la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport durant els anys 2007-2012.