Branca de coneixement: Ciències
Àmbit de coneixement: ------
Centre: Facultat de Química
Codi titulació: 2086
Web específica del màster: http://www.emtccm.org/
Universitats participants: Universitat de València (España), Universitat Autònoma de Madrid (España), Université BORDEAUX 1 (França), Université Paul Sabatier Toulouse III(França), Università degli studi di Perugia (Italia), Universitat de Barcelona (España) i Örebro Universitet (Suècia)
Crèdits totals del títol: 120
Obligatoris:65
Optatius:25
Treball fi de màster:30
Cursos: 2
Places oferides: ------
Modalitat d'ensenyament: Presencial
Llengua docència: ------
Preu del crèdit primera matrícula:35.34€
Preu del crèdit primera matrículaper a estudiantat estranger no UE ni règim comunitari:70.68€
Interès acadèmic, científic o professional: La química teòrica i la modelització computacional (TCCM) tenen un paper fonamental en el desenvolupament de la química moderna, la bioquímica, la química biològica, la física i la ciència de materials. Aquest paper ha estat àmpliament reconegut per la comunitat científica internacional i aquest reconeixement es va forjar en la concessió, el 1998, del premi Nobel de química a John A. Pople, precisament per haver convertit la química computacional en una eina amb caràcter predictiu i, per consegüent, pràcticament indispensable en qualsevol camp de la química i de la física.
En l’actualitat, hi ha un nombre cada vegada més extens d’aplicacions de la química en què el concurs de la química teòrica i la modelització computacional és inevitable si es vol aconseguir una racionalització de la realitat observada. N’és un exemple paradigmàtic l’espectrometria de masses. Una cosa anàloga es pot dir del camp de la catàlisi, en què la modelització molecular té cada vegada un paper més preponderant.
A tot això cal afegir que, en una indústria tan potent avui dia com ara la indústria farmacèutica, la modelització molecular constitueix una etapa fonamental en el procés de generació d’un nou fàrmac. La síntesi de diverses variants d’un possible agent actiu resulta moltíssim més costosa que l’estudi de la seua possible activitat mitjançant una exploració teòrica basada en els mètodes de la química computacional i la modelització molecular. La situació és semblant pel que fa a la síntesi de nous materials. Els avanços més espectaculars en la generació de diversos nanotubs, per exemple, van acompanyats de la seua modelització prèvia per mètodes computacionals. L’astroquímica és un altre camp en què el concurs de la química teòrica i computacional resulta absolutament imprescindible. Les condicions que es donen en l’espai interestel•lar o en les atmosferes dels planetes es poden reproduir amb fiabilitat mitjançant mètodes teòrics, mentre que la seua reproductibilitat a nivell de laboratori resulta molt més complicada quan no impossible.
