El món de les persones majors ha sigut objecte d'interés des de fa temps per moltes disciplines del coneixement. No vaig agafar pel Dret. En general, la vellesa ha sigut abordada pel món jurídic des de la mirada existencialista, de la necessitat i la dependència; i des de la regulació en l'àmbit privat de temes relatius a la capacitat, i als assumptes familiars i patrimonials, evitant la comprensió d'una complexitat que desborda àmpliament estos camps. La conseqüència d'esta realitat és que la normativa que regula l'àmbit de la vellesa, concretament aquells aspectes que es relacionen amb els drets de les persones majors, és insuficient, i moltes vegades ineficaç. Així ha sigut subratllat en un Informe recent per l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans. Una mirada més atenta per part del jurídic en el món de l'envelliment cau ràpidament en el compte que ens trobem davant un problema greu de discriminacions il·lícites de facto, i no pot evitar percebre que són diversos els temes que han de reconsiderar-se a la llum del ‘descobriment’ que un grup importantíssim i creixent de persones no gaudix ni de l'interés, ni de l'anàlisi, ni de l'eficaç protecció dels drets que les constitucions contemporànies teòricament li garantixen. L'activitat d'este Grup d'Investigació es dirigix precisament, i en primer lloc, a analitzar la realitat social (a partir de bases de dades, de fonts sociològiques, sanitàries, econòmiques…), normativa (internacional, europea, estatal, autonòmica i local, així com la jurisprudència de tribunals) i de política pública que determina el marc de l'autonomia persones i protecció dels drets de les persones majors. Després, l'enfocament de l'activitat és l'enfocament basat en drets. Este EBD és un marc conceptual per al procés del desenvolupament humà, un marc normatiu basat en normes internacionals de protecció dels drets humans, i és un marc metodològic particular, orientat a la seua promoció i protecció.