• Dr. Luis Jimena Quesada
  Catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de València

• D. Carlos Ortega Carballo
  Lletrat del Tribunal Europeu de Drets Humans

• Dr. Cristóbal Borrero Moro
  Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València

• D. Joaquín Moreno Grau
  Lletrat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

• Dr. Juan Martín Queralt
  Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València

La coordinació jurisprudencial del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans

La posició jurídica multinivell és molt difícil de coordinar. Una possible solució seria l'adhesió  de la Unió Europea al Conveni dels Drets Humans. Actualment, la tendència observable després de l'exercici de comparació entre el Tribunal Constitucional espanyol i el TEDH no és qui protegeix més sinó qui protegeix l'últim, sent un tema encara latent i plena fase de desenvolupament. Per tant, com coordinem el Tribunal Constitucional amb el TEDH, especialment en l'àmbit tributari? i com casem el nostre article 24 CE amb l'article 6 del Conveni dels Drets Humans?

1.   El paper protagonista de l'especial transcendència constitucional

Tots dos tribunals tenen una perspectiva de control que troba la seua diferenciació en el requisit introduït porla reforma de la LOTC de l'especial transcendència constitucional, requisit material i formal a través del qual funciona el Tribunal Constitucional; això fa que molts dels supòsits que han pogut patir una violacion d'un dret fonamental com són els recollits en els articles 14 o en referència a l'àmbit tributari, una vulneració de l'article 31 de la Constitució, no vegen la seua acceptació pel TC per no tindre aquesta “especial transcendència constitucional”. De tal manera que pot donar-se en l'àmbit intern aqueixa possible violació de drets fonamentals, sense una reparació per part del Tribunal Constitucional. Ací podria obrir-se un altre debat en torn a si la figura jurídica de la «especial transcendència constitucional» funciona efectivament en nom de la salvaguarda dels drets fonamentals.

Com analitza el Tribunal de Drets Humans el requisit el Tribunal Constitucional de l'especial transcendència constitucional? Partim que per a presentar una demanda d'empara hem de complir dos requisits:

• Materialment, la demanda ha de tindre especial transcendència constitucional.
• Processalment s'ha de justificar aquest requisit.

2.   L'anàlisi del TEDH respecte a l'especial transcendència constitucional

A l'hora de conciliar tots dos nivells de protecció, el TEDH es va enfrontar per primera vegada a aquest requisit en la Sentència Rivas Antón l'any 2015. El Tribunal va sentenciar que un requisit com aquest no infringia l'accés als tribunals de l'article 6 del Conveni, però d'altra banda, va establir que el fet que una demanda tinga aquest requisit al TEDH no li impedeix entrar en el fons de l'assumpte, ni tampoc quan el recurrent no haja demostrat que el tinga. Si bé en un primer moment, dirimia a favor del sistema espanyol de protecció de drets fonamentals erigit al voltant de la figura de l'especial transcendència constitucional com a requisit avalat pel Conveni, això quedava buit de contingut perquè el TEDH es reservava la possibilitat que es complisca o no en l'àmbit intern amb aquest requisit, el Tribunal anava a entrar a dirimir sobre el fons de l'assumpte de totes maneres.

Això ha canviat parcialment en l'any 2021 en la Decisió Alvárez Juan contra Espanya en la que aquest requisit hasido analitzat més a fons. El TEDH continua mantenint que la decisió del TC  que una demanda tinga aquest rquisito no li lliga, perquè es tracta de paràmetres diferents, ja que el TEDH entra a valorar si existeix o no violació del Conveni. No obstant això, assentisca un canvi de paradigma posat que en aquesta Decisió el TEDH va entrar a analitzar el requisit processal del TC  espanyol de justificar l'especial transcendència constitucional, lloc que la demanda del qual havia sigut inadmesa per falta absoluta de justificació. El Tribunal d'Estrasburg va sentenciar en aquest sentit que en aquells casos en el qual el sol·licitant d'empara no haguera justificat en absolut l'especial transcendència constitucional, es considerarà que la part no ha esgotat correctament totes les vies nacionals perquè per la seua pròpia negligència no ha formalitzat bé l'empara i per tant, és un vici processal que fa inadmissible la demanda.

Per tant, s'estableix com a requisit processal que si és per culpa o negligència imputable al recurrent, la demanda serà inadmesa per Estrasburg. En una altra Decisió, García Morales, també l'any 2021, relativa a la inadmissió de la demanda pel TEDH per no justificació i a més no ser aquesta suficient, el TEDH va donar per bona la decisió del TC i va justificar en un fonament que sempre quedarà al seu judici la interpretació de si la justificació processal és suficient, de forma que es reserva aquesta potestat. Aquesta és la direcció de la jurisprudència actual.

3.   Les excepcions jurisprudencials i les particularitats de l'àmbit tributari

Si bé aquest requisit està sota lupa en casos concrets, suposats en el qual el TEDH, (més casuístic i que sol fixar-se més en els fets i en la justícia material que el nostre TC), flexibilitza els requisits formals, i en la seua pròpia jurisprudència, aplicant amb rigor la falta d'esgotament quan no hi ha suficient justificació de l'especial  transcendència, depenent del cas, flexibilitza o no els recursos formals. Conseqüentment, la certesa de quins seran les funcions del TEDH a mitjà termini en supòsits en els quals aquest requisit d'especial transcendència constitucional impedisca obtindre una resolució de fons, es troba encara en fase de desenvolupament.

No obstant això, estadísticament, aquest requisit no fa que s'inadmeten més recursos d'empara davant el TC, perquè sempre hi ha hagut una ràtio d'inadmissió aproximada d'un 90 per cent; no cal oblidar que les ràtios d'inadmissió del TEDH també són altes i ronden el mateix percentatge. Sent en tots dos tribunals molt elevades les ràtios d'inadmissió.

A la seua vegada, l'article o dret que més controvèrsia és el contemplat en l'article 24 CE, relatiu a la tutela judicial efectiva, per ser usat aquest com un calaix de sastre; en l'àmbit europeu es tracta de l'article 6 del Conveni. La tutela judicial efectiva és el primer dret al qual se solen acollir les fonamentacions de les demandes, és amparable i podem acudir al TC podent al·legar el 24.1 o 24.2 CE. A causa de la gran producció literària en aquest camp, hui dia és molt difícil encaixar aquestes pretensions en algun dels supòsits que ja va contemplar la STC 155/2009, la qual explicava que és l'especial transcendència constitucional. En aquesta mateixa direcció, però sota un enfocament tributari, difícilment superaria el requisit per a accedir al TC per una manca del mateix. Paral·lelament, si en aquest àmbit acudim al TEDH, si al·leguem l'article 6.1 del Conveni, la jurisprudència és limitativa i considera que l'article 6.1 (que contempla el dret a no patir dilacions i a un judici just) no és aplicable al dret tributari, perquè aquest article està pensat per a obligacions civils entre les parts i el dret tributari és la màxima expressió del poder públic front el particular. Per aquests motius, els articles 24 CE i el 6 del Conveni, tenen un dèficit de protecció perquè no aconseguirien, en general, una protecció integral.

En aquest sentit, contrasta el pronunciament del TEDH a la llum de la seua jurisprudència que proclama el dinamisme del Conveni que «s'adapta als temps». El dret a un jutge imparcial o no patir dilacions deuran, a través de suscitar-se un nou debat, aplicar-los a l'àmbit tributari, obrint la porta a aquests supòsits. No sembla lògic que si s'imputa un tribut en la via contenciós-administrativa, si es produeixen dilacions indegudes o el jutge resulta imparcial, el contribuent no puga anar al Tribunal d'Estrasburg al·legant l'article 6.1 del Conveni. No obstante, només cal al·legar l'article 6.1 del Conveni quan el tribut té caràcter sancionador penal, és a dir, si estem davant un supòsit de dret tributari pur no seria apel·lable, però si estem en matèria de sanció sí que es pot al·legar. Aquestes circumstàncies van ser contemplades per la Sentència del TEDH núm. 14/2021, la qual va establir la consideració sancionadora d'un recàrrec, declarant la incongruència omisiva que va patir el recurrent per part de l'Audiència Nacional; el TC va inadmetre la demanda per falta d'especial transcendència constitucional, després d'haver donat la raó a dues dels tres demandants l'Audiència Nacional i a l'altre no.

En conclusió el TEDH té major facilitat de resolució, lloc que només té una norma aplicable, en contraposició al TC. Per això la solució passa per l'adhesió al Conveni, sent l'única forma de coordinació perquè si no, la garantia dels drets fonamentals del contribuent  recauria eternament en el diàleg de tribunals i això pot portar a la situació perjudicial per al ciutadà de veure qui té l'última paraula.