• Dr. Luis Jimena Quesada
  Catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de València

• D. Carlos Ortega Carballo
  Lletrat del Tribunal Europeu de Drets Humans

• Dr. Cristóbal Borrero Moro
  Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València

• D. Joaquín Moreno Grau
  Lletrat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

• Dr. Juan Martín Queralt
  Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València

La protecció multinivell dels drets fonamentals i la seua problemàtica

Els drets fonamentals tenen un caràcter estructural en el sistema jurídic espanyol que la constitució proclama com a pilar estructural de l'ordenament jurídic a l'ordre jurídic internacional que propugna també la protecció d'aquests drets fonamentals. Això s'ha materialitzat en la integració i materialització d'aquesta protecció tant a la Unió Europea, organització supranacional, com en el marc del Conveni. La protecció dels drets fonamentals a Espanya es porta a cap en un sistema europeu caracteritzat pel seu multinivell en la que convergeixen diverses fonts que al seu torn atribueixen la interpretació i control últim dels drets fonamentals a òrgans específics TEDH, TJUE, TC…etc. I a més aquesta protecció preval en uns multiespacios jurídics. L'aplicació del DUE amb els seus principis de primacia i efecte directe, dóna lloc en l'ordenament jurídic espanyol a espais jurídics on seaplica el DUE i altres àmbits on no s'aplica el DUE.

El fonamental és que aquests espais tenen un règim jurídic completament diferents. Això genera una tutela dels drets fonamentals a Espanya que és complexa, vidriosa i genera múltiples problemes jurídics. És dir a l'hora de resoldre quin és el contingut d'un dd.ff, hi ha que preguntar-nos quina és la font ordenadora la Carta, el Conveni, la Constitució; si és aplicable els principis de subsidiarietat o primacia i com és l'òrgan jurisdiccional que determina la protecció; la norma aplicable o quina interpretació respecte a altres catàlegs de normes o per referències ocomparación. Per exemple, el criteri major estàndard de protecció.

Ens trobem per una tutela multinivell, generadora d'espais jurídics vidriosa front a ells el principi deseguridad jurídica, subjecció a l'ordenament jurídic únic sent conscients del DUE, parlem de l'ordenament jurídic en sentit material. Per exemple, entra en juevo el principi d'igualtat en l'aplicació de la llei, o en el principi de procediment únic. Aquests continguts exigeixen metodològicament que la protecció dels drets fonamentals a Espanya es realitze com a sistema. És a dir, que la determinació de les claus jurídiques determinants en la construcció del contingut dels drets fonamentals es realitze amb plenitud, sense llacunes, antinòmies; integrat i presidit pel principi de major efectivitat dels drets fonamentals.

1.   Problemàtica i aplicació pràctica de la protecció multinivell

Els problemes que genera la protecció dels drets fonamentals com a conseqüència dels multiespacios jurídics i per a visibilitzar aquests problemes s'explica un succint cas. Un procediment d'aplicació dels tributs l'objecte dels quals és un tribut harmonitzat com l'IVA, per la qual cosa l'aplicació del DUE entra en joc en aquests supòsits; i un impost que pot ser societats o IRPF emmarcat fora del DUE. La qüestió seria conformement a quin contingut i quina Carta, Constitució o Conveni s'han d'emparar els drets fonamentals emparats en el si d'aquest procediment tributari. L'IVA exigiria la carta i els altres Constitucional.

Aquest sistema s'adapta al principi de seguretat jurídica i al d'igualtat en l'aplicació de la llei, a la subjecció d'un únic procediment? Aquesta inquietud encara que siga individualitzada, li la va plantejar el TS en el 2014 en una sentència que tracta un tema respecte al dret fonamental a la bona administració, es planteja el seu abast d'aplicació com a aquest es tracta d'un dret fonamental de la Carta, pel que entra l'aplicació del DUE i el TS defensa la seua projecció general amb independència del disposat en l'article 51 de la Carta amb arranjament a la següent explicació:

Resulta que és difícil establir un diferent nivell d'enjudiciament segons s'aplique o no el DUE pels  operadors jurídics en l'àmbit intern. Els multiespacios jurídics generen problemes a l'hora d'aplicar i determinar el contingut dels drets fonamentals. El TS en el 2020 dirimeix el respecte al dret de defensa, específicament el ple accés a la jurisdicció i la plenitud dels mitjans d'impugnació, en el marc d'un procediment inspector en el qual les actuacions de determinació del valor normal de mercat d'operacions vinculades, en matèria de societats. Es qüestiona si es vulnera o no el dret a la defensa de l'article 24 CE. El TS resol la qüestió aplicant directament la STJUE de 16 d'octubre de 2019, relativa a l'impost harmonitzat de l'IVA; això és, aplicant directament la Carta sota les premisses que guarda analogia. Justificant l'osmosi entre els diferents espais jurídics.

El més rellevant és quan el TS estableix que el fonamental que és garantir la integritat del contingut ple del dret fonamental. Això tendència també és observable en el nostre TC, el qual va utilitzar una sentència del TJUE relativa a l'IVA (la STJUE de 17 de desembre de 2015) per a resoldre un recurs d'empara relativa a una qüestió de IRPF, en elque es posava en tela de judici la vulneració de l'article 24 CE i al seu torn, el dret fonamental a la protecció de les dades personals de l'article 18 CE. La qüestió és que s'havia utilitzat una prova en el procediment penal que, posteriorment, havia sigut traslladada per a ser utilitzada en el si d'un procediment administratiu sancionador, per a poder presentar a la AEAT la corresponent liquidació.

La demanda d'empar parteix de la premissa que una prova utilitzada en el si d'un procediment penal no deu ni pot traslladar-se per al seu ús a l'àmbit administratiu sancionador. El TC rebutja aquesta premissa i aplica el major estàndard de protecció de la Carta en matèria d'IVA, en un tema de l'IRPF del dret nacional, sota la justificació de que l'important és que s'exercisca per part de l'òrgan jurisdiccional un control jurisdiccional sobre les proves traslladades al procediment administratiu. Per a fixar l'estàndard de protecció afirmant que en aquesta sentència s'admet que la AEAT puga utilitzar proves en un procediment administratiu que hagen sigut prèviament utilitzades en un procediment penal, sempre que el contingut es donen 3 situacions:

• Obtenció respectuosa amb drets i garanties.
• Que la seua utilització estiga prevista en la llei.
• Que l'òrgan judicial en el desenvolupament del procediment administratiu s'haja cerciorat que el contribuent haja pogut tindre accés a les proves i se li haja concedit el tràmit d'audiència.

2.   L'aplicació del DUE pels òrgans jurisdiccionals interns

Des d'una altra perspectiva, el propi TJUE aborda aquest tema afirma que quan el dret nacional fa ús del DUEpara solucionar solucions internes amb l'objecte d'evitar discriminacions, és a dir, que el principi d'igualtat pot ser utilitzat per a pal·liar aquesta referida osmosi entre els espais multinivell de protecció dels drets fonamentals. O bé per a garantir un procediment únic. El TJUE entén que és competent per a interpretar el que és una norma de la Unió Europea aplicada en l'àmbit intern en una matèria de no aplicació del DUE, justificant aquesta premissa en què amb la finalitat de garantir un tractament idèntic entre les situacions internes i les regulades pel DUE.

En definitiva, igual que el principi d'efectivitat fa de ARN missatger per a garantir l'efectivitat del DUE i dels drets fonamentals, el principi de seguretat jurídica, d'igualtat  en l'aplicació de la llei, subjecció a un procediment únic i un ordenament jurídic únic i la interpretació dels dd.ff d'acord amb la idea de major efectivitat d'aquests, exigiran fer operatius aquests principis per a salvar els problemes suscitats en l'àmbit intern respecte a l'aplicació del DUE. Conseqüentment, es fa realitat la tutela efectiva dels derechosfundamentales en el marc d'un sistema amb majúscules.