La Comissió Europea segueix avant amb la seua estratègia per a gravar l'economia digital a la Unió Europea (UE). Sense desconéixer els treballs que actualment realitza el G-20 i l'OCDE, la Comissió planteja la creació d'un impost que faça tributar de manera justa als negocis que operen en l'economia digital de la UE.

L'impost digital proposat permetrà a la UE tindre recursos propis. Per al seu disseny, la Comissió ha obert una avaluació d'impacte i una consulta pública a fi que els interessats puguen proporcionar retroalimentació sobre tots els aspectes de l'impost digital i els seus possibles efectes.

Antecedents

La digitalització de l'economia ha posat en tensió l'actual sistema tributari. Pel fet que aquest va ser dissenyat quan les empreses tenien molt poca mobilitat internacional. El desfasament entre les regles de tributació i la forma en la qual operen els negocis digitals s'ha posat de manifest en els últims anys, perquè existeixen grans empreses tecnològiques que tenint un gran volum de guanys tenen una càrrega tributària mínima o, a vegades, nul·la.

Per a fer front als reptes que suposa la tributació de l'economia digital, la UE, el G20 i l'OCDE han realitzat diversos estudis i propostes. Recordem que la UE havia treballat des de 2017 en una proposta per a aconseguir “un sistema tributari eficaç i just que s'adaptara a era digital”. Després de diversos acords i dues propostes de Directives, al març de 2012 el Consell de la UE va discutir la Directiva sobre l'impost als serveis digitals, sense aconseguir un acord unànime. De manera que el Consell va decidir continuar treballant per a aconseguir una solució internacional en l'àmbit de l'OCDE i va acordar que si al final de 2020 s'albirara que el consens portaria més temps, el Consell podria debatre novament una solució a nivell UE.

Així, la UE i els països que integren el marc inclusiu BEPS (inclusivament Framework) van pactar enfocar-se a aconseguir un consens internacional sobre la tributació de l'economia digital. L'OCDE va presentar un informe provisional al març de 2018 i el 31 de maig de 2019 va publicar el seu pla de treball en el qual preveia aconseguir un consens internacional a la fi de 2020. Així mateix, a l'octubre de 2020, l'OCDE va publicar el Pla general del pilar un (que s'enfoca en el nexe i en l'assignació de beneficis) i el Pla General del pilar dos (que proposa la creació d'un impost mínim). En revisar aquests dos pilars, els membres de l'Inclusivament Framework van coincidir que els dos pilars brinden les bases necessàries per a aconseguir un consens internacional, en el qual es continuaria treballant fins a mitjan 2021.

Davant un acord internacional que no arriba i impostos digitals implementats per alguns EM de manera unilateral (dins dels quals es troba Espanya). La Comissió proposa la creació d'un impost digital que gravarà els guanys de tots els negocis tecnològics que operen a la UE i que el sistema tributari tradicional no aconsegueix subjectar.

La Comissió explica que aquesta proposta no interferiria amb els treballs del G20 i de l'OCDE, perquè els acords aconseguits fins ara s'han enfocat a gravar a les grans multinacionals i a un determinat nombre d'activitats relacionades amb l'economia digital. A més, la UE prendrà en consideració qualsevol acord internacional que siga aconseguit.

Retroalimentació preliminar en l'avaluació d'impacte

En l'avaluació d'impacte es planteja examinar les següents opcions legislatives:

• implementar un impost de societats que greu a totes les empreses amb activitats digitals a la UE;
• implementar un impost que greu els beneficis generats per certes activitats digitals desenvolupades a la UE i
• implementar un impost sobre les transaccions digitals desenvolupades B2B a la UE.

A més, s'avaluarà l'objecte de l'impost i la definició de les activitats digitals o les empreses que seran gravades. Així mateix, es tindrà en compte la interacció d'aquest impost amb la xarxa de convenis per a evitar la doble tributació signats pels EM.

També, es preveu que la iniciativa valore l'impacte que tindrà l'impost en les petites i mitjanes empreses, així com en les empreses dominants enfront de les no dominants, i l'efecte en els consumidors dels mercats digitals. Al mateix temps, s'ha de predir i previndre possibles conductes que evasió o elusió fiscal. Així com albirar el futur desenvolupament de l'economia digital perquè la regulació de l'impost siga a llarg termini.

L'impacte que tindrà la iniciativa s'haurà d'analitzar el més àmpliament possible, especialment, l'impacte que tindrà en els negocis que operen en l'economia digital, incloïes les empreses estrangeres que operen a la UE, la competitivitat, les decisions d'inversió i de productivitat. Els costos d'implementació també seran presos en consideració.  El termini per a realitzar comentaris i recomanacions és fins a l'11 de febrer de 2021. 

Consulta amb les parts interessades

La consulta pública se centra en 5 grups d'interessats: els EM, les empreses o cambres de comerç (serveis digitals, comerç electrònic, petites i mitjanes empreses), societats civils no governamentals, els ciutadans i l'acadèmia. La consulta es realitza a través d'un qüestionari on es demana identificar els problemes actuals en la tributació de l'economia digital, així com triar algunes de les possibles solucions que es van especificar en el punt anterior. A més, és possible adjuntar un document amb més suggeriments i retroalimentació.  La consulta estarà oberta fins al 12 d'abril de 2021.

Proposta de directiva

Una vegada finalitzat el període de consulta, la comissió realitzarà una proposta de Directiva per a implementar l'impost digital i un pla d'acció. Es preveu que això ocórrega a tot tardar al juny de 2021.

Dra. Alma D. Virto Aguilar
Investigadora Postdoctoral Grupo ETICCs