Perdó… però no és la meua voluntat engiponar una semblança a l'ús de Carmelo; la seua Figura supera en molt les meues limitades capacitats per a aprehendre el seu abast intel·lectual i la seua humanitat.

La magnitud del curriculum vitae de Carmelo transcendeix la seua condició de Degà de la Facultat de Dret, de Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Facultat de Dret de la Universitat de València, d'haver realitzat la seua carrera professional de la mà del seu Mestre Sr. Juan Martín Queralt, o d'haver escrit, al costat d'este, el millor manual de la disciplina “Curs de Dret Financer i Tributari”; per a reflectir-se en la seua qualitat de Referent intel·lectual i humà de la Facultat de Dret. 

Els que tenim el despatx al costat del seu som perfectament coneixedors del constant peregrinar de companys de tot Departament i condició al seu despatx per a consultar-li tota classe de qüestions jurídiques, acadèmiques o de gestió. Despatx que continuarà sent el seu, mentre continuem trepitjant eixe corredor, en el qual ell apareixia amb caminar discret -conscient que sí que era sentit seria requerit immediata i inmisericordemente per a solucionar cuitas acadèmiques o personals-, ulleres negres i posat de guardar les claus en el seu clauer; els que li volem. I així tots els dies, i durant anys; reflex no sols del seu profund coneixement del Dret, de la Pedagogia docent i de la gestió universitària; sinó, i sobretot, del seu bonhomía i de la seua qualitat humana. Mai li vaig veure nerviós; mai li vaig veure apurat en cap situació; sempre trobava una eixida; per altre intel·ligent i Justa –la seua companya, sempre al seu costat, fins al final-.

De la seua talla intel·lectual només puc referir la meua admiració; sense ser capaç de calibrar-la en la seua sencera dimensió. Tan sols expressar el goig que suposava conversar de Dret amb Ell. En les seues idees profundes i judicioses entrellucaves el sentit del Dret; el seu ideal de Justícia; la seua naturalesa d'eina de lluita per una societat millor i més justa. Parlar amb Ell de Dret implicava reconciliar-te amb el món; obrir una finestra a l'esperança d'un futur en el qual la llibertat, la igualtat i la solidaritat, ordenaren totalment la societat; més enllà de mers expedients formals vacus; visualitzar una bandera jurídica per la qual continuar afanyant-te maldestrament en la creació de coneixement jurídic aspirant a fregar eixe món de les idees que el manejava amb Magisteri. Sentir-li parlar de Dret justificava plenament l'opció professional com a Professor d'Universitat. El que ha escoltat o ha conversat amb Carmelo de Dret sap del que parle. Ell no era un jurista brillant; era un Humanista del Dret. Llum del coneixement.

Brillantor rutilant que es realçava, si cap, molt més en nuar-se a la seua Humanitat. Mai es va donar importància per la seua labor de mestre, assessor, confessor, psicòleg, amic i company dels membres de l'Àrea de Dret Financer i Tributari i de bona part dels companys de la Facultat. Per a aquells que en el Departament hem exercit alguna tasca de gestió, Carmelo era el tràmit d'audiència, sine qua non es podia dictar l'acte resolutori; o si el volen amb més claredat, era la persona que havies d'escoltar si volies tindre la certesa que allò que anaves a propugnar en el Consell de Departament tindria garantia d'aconseguir la seua fi. Però ací, com en la creació de coneixement, de cap manera va exercir el seu “potestas”. El coneixement, la voluntat, la decisió, quan d'ell es tractava, es formava amb base en la seua “auctoritas”; guanyada amb el seu compromís amb la Universitat.

Encara record quan vaig arribar a la Facultat i vaig començar a treballar amb ell. Era Degà; jo estava entossudit en la tesi; i quan anava a visitar-li al Deganat, en l'antiga Facultat de Blasco Ibáñez, em feia passar; asseure'm en una de les cadires que tenia en el seu despatx per a atendre les visites; i immediatament s'alçava de la seua butaca de Degà i, deixant-me atònit, s'asseia al costat de mi en l'altra cadira de visites; i començàvem a parlar de Dret. En eixos moments, quan veies que una Eminència jurídica, i millor Persona, era capaç de molestar-se a demostrar-te que el Dret es construeix des de la lògica jurídica i de l'ideal de justícia, i no des de la jerarquia, no podia per més que lamentar no haver sigut brillant per a honrar totalment el seu Magisteri.

Ens veiem en falles! Em vas dir l'última vegada que ens vam veure en persona en l'aparcament de la Facultat… i jo et conteste ara… Per descomptat, MESTRE,… ens veiem… SEMPRE…

Cristóbal Borrero.