Prenent com a punt de partida la presència de Sèneca en la filosofia de la vida, aquest article explora de manera panoràmica la seua incorporació crítica en la fenomenologia com a filosofia pràctica, la seua influència com a art de viure en el desenvolupament de la filosofia com a forma de vida i en l’estètica de l’existència, així com el seu impuls en l’estoïcisme modern, entre la filosofia terapèutica i la literatura d’autoajuda. S’hi mostra com s’ha produït la transformació de la filosofia estoica i fins a quin punt, malgrat que les seues preocupacions eren molt diferents de les nostres, el pensament de Sèneca continua viu hui en dia.