Soc professora i des de fa set anys vaig notar que la meua veu es fatiga i al final de setmana estic ronca i amb dolor. Actualment, note opressió quan parle i cada vegada perd més prompte la veu, és normal?
La fatiga vocal és un símptoma freqüent entre professionals com mestres, cantants, comercials o actors que usen la seua veu com a eina de treball. Aquest terme es refereix a la sensació de cansament i esforç excessiu en la laringe i en les cordes vocals. Els factors que contribueixen a la fatiga vocal inclouen l'ús prolongat de la veu sense descans adequat, un volum elevat a l'hora de parlar (especialment en ambients sorollosos) i una tècnica vocal inadequada (Roy, 2003).
Diversos estudis indiquen que les persones que parlen més de 4-6 hores al dia, com ocorre en moltes professions educatives, tenen un major risc de desenvolupar problemes vocals (Collado et al., 2015; Van Houte et al., 2010). Així doncs, si la fatiga vocal persisteix, pot portar a afeccions més greus com la disfonia (alteració persistent de la veu), nòduls vocals o altres alteracions que afecten la qualitat de la veu (Cobeta i Fernández, 2013).
En aquest moment, es recomana acudir a un logopeda especialitzat en rehabilitació vocal per a començar una teràpia de veu personalitzada amb l'objectiu d'optimitzar la qualitat vocal, reduir l'esforç i la fatiga i millorar l'eficàcia i el rendiment vocal en els pacients (Feierabend i Shahram, 2009). A més, és fonamental avaluar la laringe de manera exhaustiva per part d'un otorinolaringòleg que permetrà identificar possibles afeccions subjacents i establir un pla de tractament adequat i segur (Roy et al., 2004).
Així doncs, quan s’observa fatiga vocal o símptomes com la ronquera, opressió, dolor o tensió en parlar, la recomanació dels logopedes és no esperar. A pesar que aquests símptomes són comuns en persones que utilitzen la veu com a eina de treball, si aquests “problemes” persisteixen i afecten la teua qualitat de vida, és important parar atenció a la higiene vocal, aprendre tècnica i adoptar estratègies preventives, ja que el nostre propòsit és evitar problemes més greus en el futur (Martins et al., 2014).
Valeria Castillo Rey, logopeda, Col. Nº 461799
Referències:
Cobeta, I., Núñez, F., & Fernández, S. (2013). Voz normal y clasificación de las disfonías. En I. Cobeta, F. Núñez, & S. Fernández (Eds.), Patología de la voz (pp. 237-242). ICG Marge.
Feierabend, R. H., & Shahram, M. N. (2009). Hoarseness in adults. American Family Physician, 80(4), 363–370.
Martins, R. H., Pereira, E. R., Hidalgo, C. B., & Tavares, E. L. (2014). Voice disorders in teachers. A review. Journal of Voice: Official Journal of the Voice Foundation, 28(6), 716–724.
Roy, N. (2003). Functional dysphonia. Current Opinion in Otolaryngology & Head and Neck Surgery, 11(3), 144–148.
Roy, N., Merrill, R. M., Thibeault, S., Parsa, R. A., Gray, S. D., & Smith, E. M. (2004). Prevalence of voice disorders in teachers and the general population. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 47(2), 281–293.
Van Houtte, E., Van Lierde, K., D'Haeseleer, E., & Claeys, S. (2010). Laryngeal pathology prevalence in a dysphonic population seeking treatment. The Laryngoscope, 120(2), 306–312.
