Una idea, un homenatge, un petit gest. Gràcies a l’enginy d’un autor i el bon fer de cinc directors convidats, poguérem abordar un projecte molt important per a nosaltres. Va ser estrenada en la III Biennal Internacional de Teatre Universitari, dins les celebracions dels cinc segles de la Universitat de València. Recorreguérem tot el territori nacional amb més de 120 actuacions, tant en valencià com en castellà, i obtinguérem el Premi Micalet de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.

 Intèrprets

Rafael Alarcón

Pau Blanco

Nuria García

Victòria Garrigues

Pep Revert

Esther Vallés

 Equip tècnic

Escenografia: Raúl Torrent

Realització d’escenografia: Carme Sebastià, Verónica Deltoro, Irene Sendra

Vestuari i música: Marian Varela

Il·luminació: Alfons Barreda

Fotografies: Olga M. Batiste i Vicente Jiménez

Versió valenciana: Hilari García i Ramon X. Rosselló

Coordinació: Natàlia de Ancos

Producció executiva: Alfredo Mayordomo

Producció: Aula de Teatre del Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València

Ajudant de direcció i regidoria: Pep Sanchis

Direcció: Juli Cantó, Pep Cortés, Juanjo Prats, Cesca Salazar, Raúl Torrent

 Sinopsi

Carles ens ha deixat en aquest text una bona manera de conèixer el seu univers, el seu humor i el seu punt de vista sobre les coses; en definitiva, conèixer-lo a ell.

Si jo us diguera que aquest espectacle gira al voltant de l’amor, no us enganyaria, però tampoc us diria tota la veritat. No hi ha cap dubte que un dels grans motors de l’obra és el sexe, però el sexe no sempre és sinònim d’amor, ni l’amor sinònim de felicitat, ni la felicitat s’aconsegueix sempre amb la parella. Però també podríem començar al revés per explicar l’obra.

Com veieu, intentar parlar dels sentiments és com entrar en un laberint. Estic segur que més d’una vegada heu avorrit allò que tant desitjàreu i que heu odiat allò que més estimàveu. Aquestes sensacions són les que experimenten els personatges perquè, en el fons, tots estem fets de la mateixa pasta emotiva, encara que alguns la tinguen quallada.

La primera norma per a gaudir d’aquest espectacle és riure’s d’un mateix i aquest exercici és el que hem practicat amb els actors i amb nosaltres mateixos, i us el recomanem.

Premi Micalet de les Arts Escèniques de la Generalitat.