Governança i transparència
- Per governança entenem, amb una perspectiva àmplia, les regles, institucions i pràctiques que fixen límits i proveeixen incentius als individus, organitzacions i empreses. A partir d'aquesta noció conjunta sorgeixen dues anàlisis diverses: la centrada en les societats mercantils i la relativa a les Administracions públiques, tant des d'una perspectiva interna com global o internacional.
- Començant per la pròpia del Dret públic, convé advertir que la transparència i la governança han de ser els eixos fonamentals de tota acció de l'Administració pública i de l'actuació estatal en general. Només quan l'acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conéixer com es prenen les decisions que els afecten, com es manegen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podrem parlar de l'inici d'un procés en el qual els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demanda participació dels poders públics. El brocardo, no taxation without representation, constitucionalitzat en el principi de reserva de llei en matèria tributària, troba el seu fonament legítim en l'exigència d'una detracció de riquesa privada per al sosteniment de les despeses públiques després de la necessària aquiescència de l'òrgan estatal representatiu, el Parlament. Les noves fórmules normatives supranacionals, de dret positiu i de dret a mig fer, exigeixen la formulació de models de governança responsables que asseguren la legitimitat de les seues propostes i del seu procés de presa de decisions. Els països amb majors nivells en matèria de transparència i normes de bon govern compten amb institucions més fortes, que afavoreixen el creixement econòmic i el desenvolupament social. En aquests països, els ciutadans poden jutjar millor i amb més criteri la capacitat dels seus responsables públics i decidir en conseqüència. Permetent una millor fiscalització de l'activitat pública es contribueix a la necessària regeneració democràtica, es promou l'eficiència i eficàcia de l'Estat i s'afavoreix el creixement econòmic.
- Quant a les societats mercantils la governança i la transparència estan sent objecte d'una intensa activitat normativa. Seria prolixa l'enumeració dels canvis significatius que s'han vingut produint, per la qual cosa ens limitarem a assenyalar tres que considerem paradigmàtics dels nous contorns de la institució. El primer és la regulació sobre la retribució dels administradors on s'estan introduint incentius per compliment d'objectius ambientals, socials i de governança. La segona és la introducció d'una nova responsabilitat civil de l'empresa per l'incompliment de vigilància de la cadena de subministradors. La tercera s'assentisca en la consolidació d'un nou model de transparència on confluïsca tant la informació financera com no financera, al que se superposa una ampliació de la verificació sobre els nous indicadors que deixen de ser exclusivament quantitatius. Tot això assaonat amb nous instruments reguladors que no venien utilitzant-se en altres àrees del Dret.
Dret de danys i assegurances
- El Dret de danys se centra en els mecanismes de reacció que té a la seua disposició la persona que ha patit un mal. Es regeix com a centre d'aquesta disciplina el mal que pot ser rescabalat a través de la responsabilitat civil, però també a través d'altres mecanismes –entre els quals destaca l'assegurança–.
- El Dret de les assegurances privades, d'altra banda, és el conjunt de normes jurídiques que específicament disciplinen a les entitats asseguradores, als distribuïdors d'assegurances i al contracte d'assegurança. De la seua definició és factible deduir les tres àrees en les quals es pot dividir: la regulació de les entitats, la distribució del producte, i, com a element pristí, el contracte d'assegurança.
Propietat i drets reals
- La propietat privada és un dels pilars del nostre sistema econòmic. La seua consagració constitucional (art. 33 CE), juntament amb el reconeixement de la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat (art. 38 CE), permet dissenyar els eixos substancials del nostre Dret patrimonial.
- Però és un error una visió purament jurídica de la propietat: la seua transcendència és també essencial des del punt de vista econòmic, social o fins i tot psicològic. La propietat projecta la seua rellevància a tots els sectors del Dret privat: des del Dret registral als contractes, des del Dret successori al de família, des de les garanties (com a mecanisme d'obtenció de crèdit) a la insolvència.
- El model codificat de propietat (entesa en sentit ampli, com a titularitat de contingut patrimonial) es troba sotmés a una profunda revisió. Existeix certesa quant al punt de partida, però són moltes els dubtes que aguaiten quant al punt d'arribada i, en particular, a com ha de delimitar-se la propietat per a donar resposta als problemes actuals, entre els quals destaca la qüestió de l'habitatge.
- L'habitatge revela la inutilitat de les decisions legislatives que no vengen acompanyades d'estudis seriosos i fiables sobre els efectes d'una certa regulació. Falta, en aquest sentit, acompanyar la política legislativa d'una visió prospectiva que no tanque els ulls a la multiplicitat de factors que envolten la propietat i l'habitatge.
- En un altre ordre de coses, no pot oblidar-se la força amb la qual està penetrant la noció extrajurídica de «vulnerabilitat» en el Dret privat fins al punt que és oportú plantejar-se si potser s'està forjant tota una teoria general o una dogmàtica de la vulnerabilitat. La influència creixent del Dret constitucional i de la tutela dels Drets humans en el Dret privat –distorsionador per a uns i enriquidora per a uns altres– i la de corrents filosòfics com l'ètica de la cura, molt arrelada feminista, que reivindica la idea d'una societat cuidadora apunta a una concepció de la persona distinta a la que heretem del pensament modern del liberalisme que parteix d'un subjecte abstracte universal ignorant la perspectiva de les seues circumstàncies particulars.
- Són perspectives que no es poden obviar en les anàlisis actuals, en moments que no és exagerat qualificar de crítics en l'evolució o replantejament d'institucions bàsiques.
Transaccions internacionals
- La globalització econòmica planteja importants reptes jurídics per als Estats i actors internacionals, que s'intensifiquen amb el procés de digitalització econòmica o de transformació digital de l'economia. La digitalització planteja importants reptes jurídics per als Estats i per a les organitzacions internacionals, que han de respondre davant la creixent immaterialitat dels actius generadors de valor en l'economia i la necessitat d'adequar els pressupostos d'actuació, les categories jurídiques i els instituts tradicionalment desenvolupats en una economia de base fonamentalment material. Més del 60% de les operacions econòmiques transfrontereres es realitza entre entitats vinculades pertanyents al mateix grup multinacional, la qual cosa planteja importants reptes des de l'òptica de la correcta distribució -inter-jurisdiccional i inter-personal- de la càrrega tributària.
- En l'àmbit tributari, el procés de transformació digital de l'economia no genera nous reptes tributaris, però sí que intensifica els existents. Enfront del procés de desconstrucció tributària que implica l'aplicació del principi d'empresa separada i els seus principis correctors, com el criteri at arm’s length, les multinacionals operen amb un criteri únic en la seua visió i desenvolupament del model de negoci, i en la presa de decisions, la qual cosa els permet aprofitar-se de les sinergies o de la falta de les mateixes entre els diferents ordenaments tributaris nacionals, del seu interactuación entre si i amb les normes internacionals i supranacionals, mitjançant el desenvolupament d'estructures específiques de generació i cadena de valor que optimitzen la desconstrucció tributària de les mateixes que porten cadascun dels ordenaments tributaris afectats. Com a resultat, moltes d'elles aconsegueixen reduir de manera significativa la seua càrrega tributària global, alterant no sols la correcta distribució de la càrrega tributària entre els contribuents en atenció a la seua capacitat econòmica, sinó generant distorsions en el funcionament neutral del mercat.
- Per part seua, el binomi internacionalització/ digitalització ha incidit dràsticament en la governança i gestió legal de les transaccions i relacions privades internacionals. Una incidència que s'ha deixat sentir en els actors participants i pel que fa a propostes oferides des dels centres codificadors, així com en la reglamentació tutela dels drets de les persones -des d'una dimensió privatista- en un mitjà altament internacionalitzat.
- Aquest estat de coses tecnològic no constitueix una veritable novetat en l'actualitat, ja que va irrompre amb el propi sorgiment de la Societat de la Informació, a principis dels anys 90 del segle XX. No obstant això, en el nostre cas, planteja nous i singulars reptes que afecten la cooperació transfronterera i al reconeixement i circulació internacional de drets i actes, quan aquests han sigut digitalitzats i afecten relacions amb elements estrangers.
- Al costat d'això, amb l'esmentada finalitat doble de: tant fomentar l'eficàcia i l'eficiència de la Justícia –com a benefici més directe derivat de la seua modernització tecnològica, al qual podria sumar-se afavorir la seua resiliència en supòsits de crisis globals-, com garantir l'accés a la justícia i la seua correcta administració en casos transfronterers, afectant així el respecte dels drets i de les garanties d'un degut procés als ciutadans –com a risc més palpable derivat de la incorporació d'aquestes innovacions tecnològiques- en supòsits internacionals
