Logo de la Universitat de València Logo Grup d'Investigació en Cultura Científica (SCIENCEFLOWS) Logo del portal

Celebració del VIII Congrés de Comunicació Digital

  • Grup d'Investigació en Cultura Científica (SCIENCEFLOWS)
  • Lorena Cano Oron
  • 11 de novembre de 2016
Imatge del congrés

El passat 9 i 10 de novembre, a València, va tindre lloc la huitena edició del Congrés de Comunicació Digital, centrat en aquesta ocasió en el Periodisme de Dades.

L'esdeveniment es va dividir en dues parts: la jornada del primer dia va oferir una visió teòrica sobre el periodisme de dades. Després d'una conferència inaugural, la resta del dia es va organitzar en tres taules redones en les quals ponents de referència de l'àmbit acadèmic i professional van exposar i van debatre les últimes tendències en periodisme de dades; la segona jornada va consistir en un taller d'exercicis pràctics d'introducció a la matèria.

José Luís Dader (Catedràtic de Periodisme de la Universidad Complutense de Madrid) va ser qui va inaugurar el congrés amb la seua ponència magistral Del Periodisme de Precisió al Periodisme de Dades, en la qual ens va revelar els principis del periodisme de dades i la realitat que va lligada a aquest ‘format’ periodístic: no es tracta de manejar eines tecnològiques d'últim model, sinó de tindre intuïció periodística i de ser honestos i rigorosos amb les dades que tenim.
 

Imagen del congreso


En la primera taula redona, Periodisme de dades en els mitjans espanyols, van participar José Cervera (Retiario / Universidad Rey Juan Carlos), Antonio Delgado (Periodista de dades / Responsable d'innovació editorial en WSL), Paula Guisado (El Mundo), i Rafael Montaner (Levante EMV). A part de mostrar exemples i contextualitzar el periodisme de dades, va ser inevitable abordar també els resultats de les eleccions estatunidenques. Durant diverses setmanes, prèvies a les eleccions estatunidenques, la premsa va oferir innombrables dades sobre enquestes d'opinió i intenció de vot. Tots els participants van coincidir en la diferència que existeix entre publicar les dades de les enquestes electorals i els resultats dels sondejos d'opinió, en el qual les dades ens arriben de les empreses demoscópicas i els periodistes no els treballen, enfront del periodisme de dades en el qual el periodista aconsegueix realitzar una investigació a partir de dades que ha hagut de treballar, depurar i investigar.
 

Imagen del congreso


En la segona taula redona, Acostaments i experiències en Periodisme de Dades. Docència i pràctica professional, van participar Montse Quesada (Universitat Pompeu Fabra), Juan Luis Manfredi (Universidad de Castilla-La Mancha), Jesús Escudero (El Confidencial) i Juan Julián Merelo (Universidad de Granada). Els ponents van mostrar exemples de periodisme de dades d'excel·lència i es van repassar els punts clau d'aquesta modalitat. Així mateix, també es va abordar la docència universitària, emfatitzant en la necessitat que té un alumne de periodisme hui dia a formar-se en altres disciplines més enllà de la formació purament de periodista per a poder produir continguts amb més qualitat.
 

Imagen del congreso


En la tercera i última taula redona, Convertint les dades científiques en històries, van participar Óscar Menéndez (Associació Espanyola de Comunicació Científica), Pampa García (Agència SINC), Gloria Álvarez (Dubitare) i Michele Catanzaro (El Periódico). Els participants van explicar com a partir de dades es poden comptar notícies científiques. Aquesta sessió va donar veu a les notícies científiques, que sempre compten amb nombroses dades i que, moltes vegades, són malinterpretats per la premsa. Les dades necessiten sempre de la bona interpretació i de la mediació per a ser divulgats.
 

Imagen del congreso


Enguany, el congrés ha comptat amb un taller especialitzat d'introducció al periodisme de dades, impartit per Antonio Delgado rèpliques de rellotges. En aquesta activitat, pensada per a acostar a l'alumnat la part més pràctica del periodisme de dades, es va emfatitzar en el primordial quan es treballa amb dades: entendre'ls, treballar-los i adquirir una mirada pràctica per a facilitar la seua disposició. Aquesta classe express va tindre una gran acceptació per part de l'alumnat de Periodisme de la Universitat de València, així com per altres participants interessats en el tema.
 

Imagen del congreso


El congrés ha sigut organitzat pels grups d'investigació Mediaflows i ScienceFlows i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, la Unitat d'Innovació de la Universitat de València i Las Naves.