L’any 2025, en què s’ha celebrat el XV aniversari de l’Institut POLIBIENESTAR, ha estat especialment significatiu per a ScienceFlows. Al llarg dels darrers mesos, el grup ha reforçat les seues línies de recerca, ha ampliat l’equip amb la incorporació de noves investigadores, ha consolidat la seua projecció internacional i ha generat resultats amb impacte acadèmic, institucional i social.
Projectes estratègics i lideratge científic
Una dels fites més rellevants de l’any ha sigut el llançament de dos nous projectes competitius —un finançat per la Comissió Europea i un altre per l’Agència Estatal de Recerca del Govern d’Espanya— que marcaran l’agenda científica de ScienceFlows en els pròxims anys: SCitizen i CONFIDES. Ambdós reforcen l’enfocament del grup en la participació ciutadana en ciència, la percepció social de la ciència i la comunicació científica en contextos de crisi o emergència.
El projecte SCitizen: Science with Citizens, finançat pel programa Horitzó Europa (accions Marie Skłodowska-Curie), estudia la relació entre ciència, tecnologia i ciutadania, amb una atenció especial a la percepció social de la ciència i als mecanismes de participació ciutadana en els processos científics. El projecte està liderat per Elena Dènia, investigadora postdoctoral, actualment vinculada a la Universitat Nacional d’Austràlia, institució sòcia del consorci. En el marc de SCitizen, també s’analitzen les representacions de la participació científica en la cultura popular, amb l’objectiu de comprendre millor els imaginaris col·lectius sobre el paper de la ciutadania en la producció de coneixement.
Per la seua banda, CONFIDES: Percepció pública i ciència post-COVID-19 a Espanya: confiança i desinformació en vacunes, canvi climàtic i intel·ligència artificial, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, analitza l’evolució de la percepció ciutadana de la comunicació científica des de la pandèmia. El projecte compara els resultats de la consulta ciutadana CONCISE (2019) amb noves dades recollides en 2025, incorporant l’impacte de la desinformació, els rumors i les teories conspiratives, així com un nou eix temàtic centrat en la intel·ligència artificial.
Consultes ciutadanes i participació pública
La consulta ciutadana de CONFIDES, celebrada el 27 de setembre de 2025, constitueix l’eix central del projecte. Hi van participar 118 persones seleccionades a partir de la mostra original de CONCISE, fet que ha permés recollir més de 45 hores d’enregistraments. Aquest material permetrà analitzar quins canals i fonts informatives generen més confiança, així com els arguments utilitzats en la negació del canvi climàtic o de l’eficàcia de les vacunes, amb l’objectiu de formular recomanacions per a la millora de la comunicació pública de la ciència.
A més, ScienceFlows ha participat en la consulta ciutadana del projecte La Tercera Ciència, en col·laboració amb la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de Múrcia i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València. Aquest projecte, finançat per la FECYT, combina activitats de divulgació científica adreçades a persones majors de 65 anys amb una investigació sobre la seua percepció de la comunicació científica. Les primeres conclusions es publicaran en els pròxims mesos.
Resultats de recerca i transferència de coneixement
En el marc d’IBERIFIER Plus, ScienceFlows ha continuat avaluant el grau d’aplicació del Compromís 17 del Codi de Bones Pràctiques contra la Desinformació, que obliga les grans plataformes digitals a promoure l’alfabetització mediàtica des de juliol de 2025. Al llarg de l’any s’han presentat tres informes que analitzen les iniciatives desenvolupades per Meta (Facebook i Instagram), Microsoft (Bing i LinkedIn), Google (Google Search i YouTube) i TikTok.
Els resultats mostren una aplicació molt desigual del compromís i una tendència decreixent al compliment dels requisits establerts per la Llei de Serveis Digitals (DSA), cosa que evidencia una manca d’interés sostingut per part d’algunes plataformes.
Així mateix, en el marc del projecte COALESCE, s’ha publicat el policy brief «Boosting the Science Communication Ecosystem in Europe – full steam ahead», coordinat per Isabel Mendoza (Universitat de València) i Joana Magalhães (Science for Change). El document sintetitza les principals recomanacions dels huit projectes finançats en el programa SwafS-19 i subratlla, entre altres aspectes, la necessitat de professionalitzar la comunicació científica i integrar-la en els currículums de recerca. COALESCE ha tancat l’any amb una reunió de revisió orientada a definir els pròxims fites, entre les quals destaca el llançament d’una plataforma europea de competències en comunicació científica i participació pública.
La investigadora principal de ScienceFlows, Carolina Moreno, i la investigadora Isabel Mendoza van participar en la conferència internacional PCST 2025 (Public Communication of Science and Technology), celebrada a Aberdeen (Regne Unit), un dels principals fòrums internacionals de referència en recerca sobre comunicació pública de la ciència. La seua participació s’emmarca en l’estratègia d’internacionalització del grup i en el seu compromís amb l’anàlisi crítica dels reptes contemporanis de la comunicació científica, especialment en contextos de controvèrsia, desinformació i participació ciutadana.
Comunicació de riscos i crisi climàtica
L’impacte de la DANA d’octubre de 2024 a València ha continuat sent objecte d’anàlisi en 2025. En aquest àmbit, Carolina Moreno, investigadora principal de ScienceFlows, ha publicat en la revista Estudios sobre el Mensaje Periodístico un article sobre el paper de la premsa com a servei públic durant la crisi, destacant criteris de claredat, rapidesa, abast i neutralitat informativa.
De manera complementària, en col·laboració amb el National Institute of Public Communication of Science and Technology (INCT-CPCT / Fundació Oswaldo Cruz – Fiocruz, Brasil), s’ha desenvolupat una investigació comparativa sobre els debats en xarxes socials entorn de la DANA a València i les inundacions de Rio Grande (Brasil), publicada en Observatorio (OBS*). Aquest treball analitza la circulació d’emocions i significats en els debats públics sobre desastres climàtics.
Equip, estades de recerca i xarxes internacionals
En 2025, ScienceFlows ha reforçat el seu equip amb la incorporació de Núria Falcó, investigadora predoctoral del projecte CONFIDES (Universitat de València), la recerca de la qual se centra en la percepció pública de la ciència i de tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial. A partir de les dades de la consulta ciutadana, va presentar els primers resultats del projecte en el congrés INTRACOM 2025.
Així mateix, el grup ha acollit quatre investigadors visitants internacionals: Ígor Waltz (Institut Nacional de Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia – Fundació Oswaldo Cruz, Rio de Janeiro, Brasil), Juliana Bulhôes (Institut Nacional de Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia – Fundació Oswaldo Cruz, Rio de Janeiro, Brasil), Noemí Crescentini (Universitat de Nàpols Federico II, Itàlia) i Gabriela Villen (Universitat Estatal de Campinas – UNICAMP, São Paulo, Brasil). Els resultats de les seues estades a l’Institut POLIBIENESTAR es publicaran pròximament en col·laboració amb l’equip ScienceFlows.
Durant aquest any s’han reforçat les xarxes de col·laboració internacional, especialment amb el Brasil i Xile, mitjançant la participació en projectes com «Fluxos globais de desinformação científica» i «Desinformação Científica no Brasil», liderats per l’Institut Nacional de Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia (Brasil).
Al setembre de 2025, ScienceFlows va rebre la visita d’una delegació de col·legues xilens formada per Claudio Broitman, director de l’Escola de Periodisme de la Universitat Andrés Bello; Teresa Vernal, professora associada de la mateixa escola; Edward Patricio Leiva, doctorand de la Universitat Andrés Bello; i Gladys Hayashida Soiza, professora de la Universitat d’Antofagasta. La visita va servir per a la signatura d’un conveni marc entre la Universitat Andrés Bello i la Universitat de València, així com per a valorar l’intercanvi i la mobilitat de professorat i estudiantat entre ambdues institucions.
Finalment, Paula von Polheim, doctoranda predoctoral, ha conclòs el seu període de formació (FPU) i defensarà pròximament la seua tesi doctoral titulada Estudi crític sobre la comunicació alimentària en entorns digitals: mitjans, influencers i fact-checkers.
Activitats institucionals
El XV aniversari de l’Institut POLIBIENESTAR ha sigut un altre dels fites destacats de l’any. L’acte central va comptar amb la participació de la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, com a mestra de cerimònies; el rector de la Universitat Politècnica de València, José Esteban Capilla; la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat de la Universitat Jaume I de Castelló, Carmen Lázaro; el director de l’Institut POLIBIENESTAR, Jordi Garcés, i el secretari d’Estat de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d’Espanya, Juan Cruz Cigudosa, que van destacar la contribució de l’institut a una universitat compromesa amb la societat. En aquest context, Carolina Moreno va impartir una conferència sobre desinformació i qualitat de vida, en la qual va subratllar la necessitat que la ciutadania dispose d’un ecosistema informatiu fiable com a base del benestar social.
Estrenem nova web de ScienceFlows
Des de setembre de 2025, tots els continguts de ScienceFlows estan disponibles en una nova web allotjada a l’espai institucional de la Universitat de València, fet que millora l’estabilitat, la seguretat i l’accessibilitat de la informació per a la comunitat acadèmica i la ciutadania.
