Del 27 al 30 d’octubre de 2025, Palma de Mallorca va acollir una nova edició del Congrés de Comunicació Social de la Ciència (CCSC2025), organitzat per l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AEC2) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Del 27 al 30 d’octubre de 2025, Palma de Mallorca va acollir una nova edició del Congrés de Comunicació Social de la Ciència (CCSC2025), organitzat per l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AEC2) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Durant quatre jornades intenses, comunicadors, periodistes, investigadors i responsables institucionals debatiren sobre els reptes i oportunitats que afronta hui la comunicació científica en un context marcat per l’emergència climàtica, la transformació digital i l’impacte de la desinformació en l’esfera pública.
Comunicar en temps de crisi
El 29 d’octubre vaig tindre l’oportunitat de participar en la taula redona “Crisis? What crisis? La comunicació científica en situacions d’emergència”, en què vaig compartir sessió amb Rubén del Campo, portaveu d’AEMET; Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES); i Jaime Prats, responsable de comunicació institucional del CSIC. La periodista científica Rocío Benavente, especialitzada en verificació i desinformació a Maldita.es, va moderar la sessió de manera excel·lent.
La data coincidia, a més, amb el primer aniversari de la DANA que va afectar la ciutat de València en 2024, fet que va aportar un especial valor simbòlic al debat. Per a mi, que he dedicat tot aquest any a revisar la informació difosa aquell dia i a treballar, des dels projectes europeus IBERIFIER i COALESCE, la importància de comunicar la veritat des de les institucions públiques, va ser una ocasió única per a reflexionar sobre els silencis informatius i, sobretot, sobre l’impacte de les informacions falses.
Tots els participants coincidírem en la necessitat de millorar la comunicació de crisi, reforçar el paper de la ciència en la gestió de la incertesa i promoure pràctiques comunicatives rigoroses, transparents i empàtiques que contribuïsquen a enfortir la confiança de la ciutadania.
Aquell mateix dia es va celebrar també l’Assemblea de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica, on vaig presenciar l’elecció de Gema Revuelta (UPF) com a nova presidenta de l’AEC2. Li desitge molts èxits en els pròxims dos anys i espere que continuem col·laborant en projectes d’investigació com CONFIDES, en què participa la nostra col·lega de la UPF.
Mirades inspiradores
Al llarg del congrés vaig assistir a les sessions plenàries, paral·leles, tallers, i als actes d’obertura i cloenda. Entre els moments més destacats voldria subratllar: en primer lloc, la conferència inaugural de José Edelstein, professor de Física Teòrica a la Universitat de Santiago de Compostel·la, que va oferir una reflexió inspiradora sobre la creativitat en la comunicació científica; i finalment, la conferència de cloenda de Naomi Oreskes, professora d’Història de la Ciència a la Universitat de Harvard, centrada en el paper de la desinformació com a factor que ha frenat l’acció climàtica. Una intervenció contundent, necessària i d’enorme actualitat.
La resta de taules i sessions també van ser d’un nivell excel·lent, i felicite l’organització i la presidència del comitè científic per la qualitat i la diversitat del programa.
Un espai imprescindible
El CCSC2025 es va consolidar, una vegada més, com un espai fonamental per a compartir experiències, idees i estratègies que reforcen el vincle entre la ciència i la societat. En un moment en què la comunicació és clau per a la presa de decisions informades, el congrés ens va recordar la importància de continuar construint, des de la col·laboració, narratives basades en la veracitat, el rigor i el compromís social.
