Carolina Moreno-Castro, Aneta Krzewińska i Małgorzata Dzimińska, el llibre titulat “How citizens view science communication. Pathways to knowledge” arreplega algunes dades extretes a partir de les consultes ciutadanes de CONCISE i oferix estratègies per a una comunicació de la ciència eficaç. El llibre està publicat amb llicència creative commons.

Un dels objectius del projecte CONCISE va ser millorar el coneixement sobre com la ciutadania europea adquirix els seus coneixements relaciones amb la ciència i la tecnologia, així com avaluar la percepció dels ciutadans de les notícies de ciència. Així, a través de cinc consultes ciutadanes en les quals van participar 497 europeus, els ciutadans van debatre entorn de quatre temes de rellevància social i científica: canvi climàtic, vacunes, organismes modificats genèticament i ús de medicines complementàries i alternatives.

El llibre “How citizens view science communication. Pathways to knowledge” arreplega al llarg dels seus cinc capítols algunes de les principals conclusions del projecte. D'esta manera, en el primer capítol («Collecting, analysing and interpreting the results of the European public consultations on science issues«) les autores descriuen la metodologia seguida en CONCISE, a través de la qual s'han pogut arreplegar forma precisa dades que han permés analitzar de manera quantitativa i qualitativa com els ciutadans adquirixen coneixement científic i de quina manera això els influïx en les seues opinions i percepcions.

El segon capítol («What do citizens want? Science communication in the eyes of the public») presenta una anàlisi qualitativa sobre la percepció ciutadana sobre com millorar la comunicació de la ciència. Les consultes públiques realitzades en el marc de CONCISE han permés també entendre quins són, des del punt de vista de la ciutadania, les prioritats.

El tercer capítol («Citizens’ acceptance of public consultation rules: insights into their evaluations») analitza si existixen diferències entre els països- tenint en compte les diferències culturals entre països i la diferent predisposició a participar en processos oberts- en l'acceptació de les consultes públiques.

El quart capítol («The trustworthiness and reliability of science information channels and sources in the public’s view») tracta d'indagar en tres dimensions de la confiança: la credibilitat, l'autoritat i la legitimitat, i presenta un model que permet discernir com els ciutadans trien fonts i canals d'informació científica.

Finalment, el quint capítol («Perceptions of science information on climate change and GMOs»), aborda la percepció ciutadana de dos temes científics que presenten una diferència fonamental: mentres en el canvi climàtic existix un ampli consens científic i compta amb presència mediàtica, els organismes modificats genèticament són considerats encara un tema eminentment científic. A través de l'estudi de la percepció d'estos temes per part de la ciutadania, les autores exploren com la comunicació de la ciència pot tindre un impacte en el punt de vista i les creences.

L'objectiu del projecte CONCISE, finançat per la Unió Europea en el marc de la convocatòria SwafS (Science with and for Society) era realitzar un ampli estudi per a generar coneixement sobre com la ciutadania europea adquirix coneixement científic i com estos influïxen en les seues opinions, percepcions i creences. A través de cinc consultes ciutadanes en les quals van participar 497 ciutadans residents a Itàlia, Portugal, Eslovàquia, Polònia i Espanya, els investigadors van realitzar anàlisis quantitatives i qualitatives. Mitjançant diferents metodologies, els investigadors van realitzar estudis qualitatius i quantitatius.

El projecte, que va rebre més d'un milió d'euros, va ser coordinat pel grup d'investigació ScienceFlows de la Universitat de València i van participar 12 socis de 5 països europeus: l'Associació Espanyola de Comunicació Científica, FyG consultors i el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (Espanya); l'Institut de Ciències socials de la Universitat de Lisboa (Portugal); Observa Science in Society (Itàlia); la universitat de Trnava (Eslovàquia); i la Universitat de Łódź i Danmar Computers (Polònia). Encara que el finançament de la Unió Europea va finalitzar al gener de 2021, l'equip d'investigació ha continuat publicant nous resultats i conclusions. Tots els resultats d'investigació són accessibles i poden consultar-se a través de la web del projecte.