Els socis espanyols de l'equip CONCISE presenten els resultats de la consulta ciutadana celebrada a València en 2019.

Els quatre socis espanyols de l'equip internacional CONCISE (ScienceFlows-UVEG, Associació Espanyola de Comunicació Científica, Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF i FyG consultores) van presentar el passat 14 de gener les principals conclusions del projecte en una activitat en línia. L'esdeveniment, en el qual van participar 126 assistents, va tindre lloc de manera virtual i va estar dirigit a professionals de la comunicació, personal sanitari, personal investigador, així com a membres d'institucions públiques. Diverses investigadores del projecte CONCISE van exposar les principals recomanacions que s'han extret a partir dels resultats de les consultes ciutadanes, així com les conclusions de l'estudi dut a terme en paral·lel sobre les barreres i incentius de l'exercici professional de la comunicació científica a Europa.

Les dades de les consultes han permés a l'equip redactar una sèrie de recomanacions destinades a proposar accions que milloren la comunicació de la ciència. Estes recomanacions estan orientades a professionals de la comunicació, de la ciència i de l'àmbit sanitari, així com a personal d'institucions públiques i privades. Com va afirmar Edurne Gastón, responsable de la gestió de les xarxes socials de CONCISE i representant de la AECC: «la ciutadania es va mostrar molt agraïda per fer-los sentir que el que ells diuen és important, i en realitat, és important entendre a la ciutadania per a poder millorar la comunicació de la ciència»

El repte de reunir 100 persones per a debatre

Un dels primers desafiaments als quals es va enfrontar l'equip va ser el de reunir una mostra de participants que reflectira la diversitat social. Com va explicar Edurne Gastón, els quatre criteris fonamentals que es van establir van ser el gènere, l'edat, el nivell educatiu i la procedència (entorn rural o entorn urbà). Així mateix, es va buscar involucrar a persones amb discapacitat i procedents de minories ètniques. Les persones que van ser seleccionades, es van integrar en taules de debat en les quals hi havia entre 8 i 10 participants. En cadascuna de les taules es va debatre entorn de quatre temes que generen una certa controvèrsia social: canvi climàtic, vacunes, organismes modificats genèticament i medicina complementària i alternativa.

Els resultats de la consulta de CONCISE a Espanya

Les investigadores de ScienceFlows de la Universitat de València, que a més és qui coordina este projecte internacional, van exposar les conclusions dels tres objectius de la consulta ciutadana: conéixer com s'informa la ciutadania sobre ciència, quins són els canals o fonts en els quals confien els ciutadans i de quina manera els agradaria accedir a la informació.

Com va explicar Carolina Moreno durant la presentació, la ciutadania percep que té molta informació disponible. No obstant això, i en el cas concret de la informació mediambiental, reconeixen tindre dificultats per a diferenciar entre informació i opinió, entre informació científica i pseudocientífica. Per això, la recomanació de l'equip CONCISE advoca per implementar una política global integral sobre canvi climàtic. En aquest sentit, a més, van constatar que existix una demanda ciutadana sobre lleis i directrius clares que puguen seguir-se per a contribuir de manera individual a la protecció mediambiental.

A més, les dades mostren que, encara que la ciutadania reconeix que rep informació a través de multitud de plataformes i canals, en el cas concret de les vacunes, l'informant clau continua sent el personal sanitari. En aquest sentit, tal com va exposar Isabel Mendoza els resultats respecte als dos temes de salut debatuts (vacunes i MCA), mostren que l'esquema de cerca d'informació que solen seguir els ciutadans part d'una cerca en internet. Després d'això, es consulta amb persones de l'entorn pròxim i, finalment, amb els professionals sanitaris de referència. No obstant això, va subratllar, estos últims són els que gaudixen de major credibilitat. «Les fonts més fiables són els sanitaris- va explicar Isabel Mendoza- però la informació o els consells que oferixen es complementa amb la resta de les fonts disponibles en internet».

Respecte a la fiabilitat de les pàgines web, les que més confiança inspiren són les institucionals, però també són més valorades aquelles amb millor posicionament. Per això, una de les recomanacions de l'equip és que les institucions públiques d'investigació i sanitàries invertisquen en posicionament SEU i SEM. En cas contrari, els ciutadans que busquen informació acaben consultant pàgines en espanyol d'organismes de salut dels Estats Units.

Sobre Medicines Complementàries i Alternatives, va explicar Empar Vengut, es reclama informació neutra i independent que aclarisca si estes teràpies són efectives i, sobretot, per què ho són o no ho són. Per això, és imprescindible un marc legislatiu clar i rigorós i un major control estatal de l'exercici professional. En este sentit, va destacar Empar Vengut, és necessari abordar la tasca de divulgació sobre esta temàtica amb rigor científic, allunyant-se de posicions a priori favorables o contràries a les MCA. D'esta manera, s'evita que la ciutadania es qüestione si rep informació o publicitat.

En relació amb els Organismes Modificats Genèticament- el tema sobre el qual la ciutadania va reconéixer disposar de menys informació- es reclama una supervisió internacional dels aspectes dubtes que més dubtes generen, les qüestions bioètiques. Per això, és necessari una divulgació en llenguatge accessible. En este aspecte, la ciutadania reclama també un paper més actiu de les universitats ja que se'ls pressuposa independència ideològica i econòmica, la qual cosa contribuïx a la confiança de la ciutadania.

Incentius i barreres per a la comunicació de la ciència

Carolina Llorente va tancar la sessió amb les conclusions de l'estudi  realitzat pel Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) l'objectiu de la qual era identificar les barreres i incentius per a la comunicació des de la perspectiva dels investigadors. Per a això, a més de realitzar una revisió de la literatura, es van realitzar 26 entrevistes semiestructurades amb investigadors en comunicació científica de 15 països diferents i un taller en línia amb 18 professionals de la comunicació científica també de 15 països diferents.

Quant als incentius per als científics que es dediquen a activitats de comunicació i divulgació, es van identificar com els principals incentius el compromís social, la identificació de la comunicació de la ciència com a estratègia per a obtindre beneficis personals o professionals i la idea que la divulgació forma part del treball investigador. Respecte a les barreres, les principals són la falta de reconeixement (formal i informal), la falta de temps, i de formació especialitzada. D'altra banda, els participants també van reconéixer la por de ser malinterpretats o desacreditats.

Les recomanacions per a millorar la comunicació de la ciència estan publicades en la web de CONCISE en obert i sota llicència creative commons.