Més de 250 educadors i professors han participat els dies 25 i 26 de novembre en el col·legi Luis Amigó de Pamplona.

La XXIV Trobada Nacional d'Educació Amigoniana ha portat per lema “Pensant la Pedagogia Amigoniana”, i durant la qual s'ha aprofundit en els valors, principis, línies estratègiques i impacte d'aquesta pedagogia.

Les més de 250 persones participants procedien de Navarra, Albacete, Alacant, Cantàbria, Castelló, La Corunya, Madrid, Sevilla, València i Biscaia i han aprofundit en la sistematització de la Pedagogia Amigoniana, amb l'objectiu de disposar d'una eina que definisca de manera clara i unívoca els conceptes bàsics que la caracteritzen i la diferencien d'altres pedagogies.

La conferència central de la Trobada ha sigut a càrrec de Francesc Torralba, filòsof i director de la Càtedra d'Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull, qui en “Arrels antropològiques i ètiques de la Pedagogia Amigoniana” ha destacat que “l'educació es basa en la confiança que els alumnes poden canviar, perquè “mentre hi haja vida hi ha possibilitat d'aprendre, d'innovar i de desenvolupar-nos”. “Mai estem acabats, encara que a vegades ho diguem d'altres persones”, ha afegit el filòsof.

Torralba ha destacat també la capacitat d'adaptació de l'ésser humà, “que contraresta la seua vulnerabilitat”; la dignitat inherent de totes les persones, “que ens fa subjectes de drets que han de ser respectats sempre i en qualsevol circumstància”; i les múltiples dimensions que configuren a l'home. En aquest sentit, ha apostat per una educació integral que no s'oblide de cap de les capacitats de la persona, perquè “educar no és desintegrar un ésser o hipertrofiar una de les seues parts en detriment d'una altra”.

Durant la seua intervenció, Francesc Torralba ha reconegut també l'íntima relació que existeix entre la pedagogia i l'antropologia, ja que “partim sempre d'una visió de l'home i de la seua missió en el món que es tradueix en uns tòpics, unes precomprensions i uns prejudicis”. A més, el filòsof ha fet referència a les mirades amb les quals els professors es dirigeixen als seus alumnes: “Hi ha unes que subestimen i altres que sobreestimen”. Al seu judici, amb les primeres es relaxa el múscul educatiu “perquè per a què m'esforçaré si d'aquest alumne no eixirà res”. En canvi, la mirada excessiva de “aquest xaval el pot tot” genera unes “altíssimes expectatives que poden acabar en grans frustracions, no sols per a l'educador sinó també per a l'alumne”.

Durant la Trobada, també s'ha donat gran importància al treball en grup, en els quals s'han analitzat les definicions, els comportaments afins i l'impacte dels valors de la Pedagogia Amigoniana, a saber: l'acolliment, l'acompanyament, l'ambient familiar, l'autoritat moral, la proximitat, el compromís, la creativitat, la fortalesa, la inclusió, l'optimisme i el tracte personalitzat.