Logo de la Universitat de València Logo Màster en Psicologia General Sanitària Logo del portal

  • Psicòlegs

La història de les addiccions està unida a la de l’ésser humà

Droga

L’ús de substàncies psicoactives constitueix una pràctica cultural que existeix pràcticament des de l’inici dels temps i està profundament arrelada a la comprensió que tenim de la vida. L’ús que les diferents societats han fet de les drogues ajuda a entendre els seus mecanismes interns i, per tant, probablement no es pot entendre la cosmovisió d’una civilització si no es realitza un estudi de l’ús i abús que aquesta fa de les seues substàncies.

17 de de novembre de 2016

Conductes com fumar cigarrets, beure alcohol o esnifar preparats psicoactius són les més comunes. No obstant això, en les últimes dècades han sorgit altres com consumir heroïna, cocaïna o drogues de disseny com l'LSD, i a causa de la societat tecnològica en la qual ens trobem també es consideren comportaments addictius l’excessiu ús d’Internet o del telèfon mòbil.

En les últimes dècades han sorgit altres com consumir heroïna, cocaïna o drogues de disseny com l'LSD

Com a conseqüència, la denominació genèrica d’addiccions inclou diverses conductes, basades inicialment en el concepte de dependència (física i psíquica); que no té per què guardar relació amb la ingesta d’algun tipus de substància. Tal com s’explica al Manual d’addiccions per a psicòlegs especialistes en psicologia clínica en formació, coordinat per Elisardo Becoña i  Maite Cortés Tomás i publicat l'any 2011.

Una característica comuna i central d’aquest tipus de conductes és la pèrdua de control. La persona afectada experimenta normalment una constant sensació de dependència, que de no veure satisfeta li pot comportar la síndrome d’abstinència, un cercle viciós que acaba generant una incidència negativa molt important en la seua vida. Segons Gossop, citat al manual, els elements característics d’una addició són:

  1. Un fort desig o un sentiment de compulsió de dur a terme la conducta particular (especialment quan l’oportunitat de dur a terme tal conducta no està disponible).
  2. La capacitat deteriorada per a controlar la conducta (especialment, en termes de controlar el seu inici, manteniment o nivell en el qual ocorre).
  3. Malestar i estat d’ànim alterat quan la conducta és prohibida o la deixa de fer.
  4. Persistir en la conducta a pesar de la clara evidència que li està produint greus conseqüències a l’individu.

El problema més gran que tenen les addiccions està en els efectes que produeixen a mitjà i llar termine. Així, qui fume cigarrets ininterrompudament possiblement acabarà morint anys després de càncer de pulmó; molts bevedors excessius d’alcohol ho faran de malalties hepàtiques o d’accidents i moltes persones dependents de l’heroïna o de la cocaïna moriran de malalties casades per elles, com la SIDA o l’hepatitis.

Moltes persones dependents de l’heroïna o de la cocaïna moriran de malalties casades per elles

Respecte al cas concret de la drogodependència, tema de la conferència que va impartir el passat dimarts 15 de novembre el professor José Miñarro López; es considera que per ús d’una droga s’entén el consum d’una substància que no produeix conseqüències negatives en l’individu inicialment. No obstant això, l’abús es dóna quan hi ha un ús continuat a pesar de les conseqüències negatives derivades d'aquest, moment en què es desenvolupa la dependència (conjunt de manifestacions fisiològiques, comportamentals i cognoscitives en el qual el consum d’una droga, o d’un tipus d’elles, adquireix la màxima prioritat per a l’individu).

Els criteris de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) suggereixen l'existència de dependència física (tolerància, neuroadaptació i abstinència), psicològica (aprenentatge i característiques personals) i social (grup d’afinitat i medi ambient) en una persona, com a elements complementaris. Incidint en la dependència psicològica, aquesta compren la situació en la qual existeix un sentiment de satisfacció i impuls psíquic que exigeixen l'administració regular o continua de la droga per a produir plaer o evitar el malestar.

Els criteris de l'OMS suggereixen l'existència de dependència física, psicològica i social 

Un dels principals factors de risc és l’etapa de l’adolescència, quant es dóna el procés de recerca de la identitat, que s’associa a una progressiva independència familiar i una creixent influència del grup d'iguals. Aquest és el període més crític quant a les conductes de risc en general i concretament l’ús de substàncies, sent el moment en què es comença a experimentar amb elles.

Un dels principals factors de risc és l’etapa de l’adolescència, quant es dóna el procés de recerca de la identitat

Segons l’estudi “Perfils de consum intensiu d’alcohol en joves” publicat en 2012 per Maite Cortés, professora en el Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de València, junt amb altres companys; els més joves s’inicien cada vegada més prompte en el consum d’alcohol, considerant-lo com a un facilitador de les relacions socials. A més a més, no són conscients de les conseqüències negatives derivades del seu consum, ni de la possibilitat de desenvolupar un procés addictiu.

Davant d’aquest tipus de situacions, cal destacar que a la Psicologia; com a ciència que estudia el comportament humà per a comprendre els seus actes i processos mentals, li correspon un paper important en la comprensió del fenomen del consum de substàncies, així com en la consegüent elaboració de programes de tractament i prevenció, eficaços i eficients.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies