L'adopció obligatòria de les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF) en 2005 va fer que en el marc normatiu i institucional europeu es considerara prioritari abordar l'anàlisi dels efectes econòmics d'aquestes normes. Això suposa examinar les conseqüències econòmiques dels canvis comptables que tenen lloc quan el International Accounting Standards Board (IASB) emet noves normes, així com analitzar el propi procés normatiu. Un aspecte clau és analitzar com interactuen els grups interessats (stakeholders), així com els emissors de normes, i analitzar fins a quin punt hi ha compatibilitat entre l'objectiu d'incrementar la qualitat de la informació (transparència, rellevància, fiabilitat i comparabilitat) per a facilitar la presa de decisions dels usuaris amb l'assoliment d'altres objectius, com per exemple l'estabilitat financera. Tot això en un context amb característiques institucionals diverses, que tanmateix afecten directament les pràctiques comptables.
D'altra banda, arran dels canvis haguts en l'actitud de les organitzacions, així com dels stakeholders, en relació amb l'anomenada responsabilitat social corporativa, resulta prioritari analitzar com les noves propostes sobre la Informació No Financera-INF (que inclouen aspectes de tipus social, mediambiental, intangibles, personal, govern corporatiu, drets humans, corrupció, i suborn) derivades principalment de la Directiva 2014/95/EU es formalitzaran i a transformar-se en normes equivalents a les actualment existents sobre informació financera (les NIIF) a la UE. Aquests aspectes estan adquirint una importància molt notable, com revela el document de consulta "Sustainability Reporting" emés per la IFRS Foundation (2020), la fundació que tutela al IASB. En relació amb aquesta mena d'informació, podríem comparar la situació actual amb l'existent abans de 2005 en la qual no hi havia unes normes comptables/financeres úniques. Dels passos que es donen en els pròxims anys dependrà l'evolució de les INF.
Analitzar tant els efectes de la informació financera per a orientar les normes comptables, com el contingut i els impactes de la informació no financera per a així mateix orientar el desenvolupament d'aquestes normes. En relació amb la INF, també denominada informació de sostenibilitat, es pretén contribuir al debat sobre la seua orientació, ha de captar com a l'empresa l'afecten els aspectes socials i mediambientals, és a dir com aquests aspectes es tradueixen en riscos i oportunitats per a l'empresa?, tal com proposa la IFRS Foundation per exemple, o, ha de referir-se a l'impacte de l'empresa en els aspectes socials i mediambientals que afecten la Societat?, tal com planteja la Directiva 2014/95/EU.
En relació amb la INF resulta prioritari examinar els següents aspectes: Quines són les necessitats d'informació dels diferents interessats?, és convenient emetre normes?, o és preferible deixar llibertat a les entitats?, deuen les PIMES també informar d'aquests aspectes?, quines característiques hauria de tindre la INF?
Com a complement de l'anàlisi de les normes i el seu impacte, es pretén també examinar en quina mesura influeix la informació en el comportament empresarial.
- Estratègia comptable
Donats els efectes econòmics que la provisió d'informació comptable/financera provoca, les organitzacions no són indiferents a això. Per aquest motiu adopten diferents estratègies informatives, i fins i tot modifiquen les seues activitats reals per a evitar els efectes no desitjats que les normes poden provocar-los. D'igual forma realitzen pràctiques de lobbisme per a influir davant els organismes emissors de normes per a així influir en el seu disseny. Igual que l'anterior és una línia d'investigació consolidada.
- Informació financera i mercat de capitals
La provisió d'informació financera està àmpliament regulada. D'aquesta manera es pretén que els inversors prenguen les seues decisions d'una forma més fundada i amb això que el mercat de capitals funcione d'una forma més eficient. En aquesta línia d'investigació s'examina com reaccionen els inversors davant diferents maneres de presentar la informació i quines dades resulten més rellevants per a ells. És una línia d'investigació molt consolidada.
- Divulgació d'informació no financera: social i mediambiental
En certa manera la divulgació d'informació no financera ha respost a la responsabilitat social de l'empresa derivada de l'existència d'un "contracte social". No obstant això, alguns estudis suggereixen que es deu més aviat a un interés per parer que al fet de ser socialment responsables. Davant els nous requeriments informatius relacionats amb la informació de tipus social i mediambiental, principalment, s'imposa una anàlisi exhaustiva de les necessitats dels usuaris i de quin pot ser l'impacte d'aquesta informació financera en les entitats obligades a això. Es tracta d'una línia d'investigació emergent.
- GINER INCHAUSTI, BEGOÑA
- PDI-Emerit/a Universitat
- ARCE GISBERT, MIGUEL
- PDI-Titular d'Universitat
- Coordinador/a Curs
- MERELLO GIMENEZ, PALOMA
- PDI-Titular d'Universitat
- Secretari/a de Departament
- PARDO PEREZ, FRANCISCA
- PDI-Titular d'Universitat
- MORA ENGUIDANOS, ARACELI
- PDI-Catedratic/a d'Universitat
Col·laboradors/ es
- Belen Gill De Albornoz Nnoguer - Universitat Jaume I de Castelló.
- ExpandirGINER INCHAUSTI, BEGOÑAPDI-Emerit/a Universitat
- ExpandirARCE GISBERT, MIGUELPDI-Titular d'UniversitatCoordinador/a Curs
- ExpandirMERELLO GIMENEZ, PALOMAPDI-Titular d'UniversitatSecretari/a de Departament
- ExpandirPARDO PEREZ, FRANCISCAPDI-Titular d'Universitat
- ExpandirMORA ENGUIDANOS, ARACELIPDI-Catedratic/a d'Universitat
Campus de Tarongers
Edifici Departamental Occidental. Av. dels Tarongers, s/n
46022 València (València)
- GINER INCHAUSTI, BEGOÑA
- PDI-Emerit/a Universitat
