Aplicacions biomèdiques dels bacteriòfags, incloent el diagnòstic, la prevenció i la teràpia, com a eina alternativa contra els bacteris multiresistents. Aïllament i caracterització de nous fags, evolució dirigida per a l'optimització de fags, aparició de resistències i nanotecnologia.
Estudi de l'evolució de genomes complets i dels gens presents en aquests, amb èmfasi especial en bacteris i virus.
Aïllament i caracterització de vesícules extracelul·lars (EVs) en diversos helmints paràsits. Identificació de les molècules presents en les EVs. Anàlisi de la utilitat de les EVs en el control de helmintiasi i altres malalties (diagnòstic, vacunació i tractament).
Anàlisi epidemiològica (cicle biològic, transmissió, dinàmica poblacional) i ecològic (influència de factors biòtics i abiòtics) de paràsits humans i animals (especialment rosegadors). Anàlisi del comportament i de la resposta dels paràsits després de desastres naturals.
Diagnòstic i estudi epidemiològic d'artròpodes ectoparàsits humans (mosquits, miasi, polls, xinxes de llit, etc.). Control de plagues i vectors a nivell individual. Anàlisi de malalties parasitàries transmeses per vectors i influència del canvi climàtic sobre aquestes.
Aquesta línia d'investigació se centra en l'estudi de l'epidemiologia de rotavirus i norovirus mitjançant l'aplicació de tècniques moleculars (RT-PCR, qPCR, seqüenciació de cDNA, etc.) i en la detecció de noves variants de genotips vírics.
Utilització de la informació genètica i genòmica de microorganismes patògens (bacteris i virus) per a estudiar la seua disseminació en poblacions humanes i en les seues reservoris naturals, complementant les tasques de vigilància i control epidemiològic.
Monitoratge d'ambients naturals i antropogènics per a la vigilància de malalties, especialment brots virals. Detecció de virus emergents en entorns naturals i desenvolupament de tècniques de quantificació per al seguiment de poblacions. Estudi de les noves vies de transmissió dels virus emergents.
L'objectiu de la present línia d'investigació és l'estudi de les interaccions que ocorren entre els virus entèrics i l'hoste, sense excloure les interaccions que ocorren entre els virus entèrics i la microbiota intestinal ni la interacció entre la microbiota intestinal i l'hoste.
Estudi de les interaccions moleculars entre helmints paràsits i els seus hostes. A partir de les molècules identificades es generen eines (proteïnes i pèptids recombinants al costat d'anticossos policlonals) destinades al control d'aquestes parasitosi.
Utilitzem els virus com a organismes model en el laboratori per a estudiar processos evolutius de manera experimental.
Les principals línies d’investigació són: i) Evolució de la simbiosi, ii) Biologia sintètica, iii) Estudi genètic dels pugons.
Mitjançant l'ús de diverses aproximacions experimentals, pretenem identificar i caracteritzar mecanismes en la generació de la diversitat dels virus d'RNA així com obtindre estimes quantitatives de les taxes de mutació en aquests.
Estudi epidemiològic de paràsits humans (protozous i helmints) transmesos pels aliments. Estudi de la influència de factors intrínsecs i extrínsecs sobre la parasitació. Diagnòstic i identificació morfològica i molecular de les espècies paràsites. Estudi de l'Anisakiosi.
S'analitza la relació paràsits-intoleràncies alimentàries i la prevalença, vies de transmissió i factors de risc de patir parasitosi intestinals, la correlació de les parasitosi amb la recepció o no de lactància materna, així com la relació paràsits-desenvolupament infantil.
Aquesta línia d'investigació es planteja com a objectiu l'estudi dels mecanismes patogènics i la resposta immunitària de les infeccions pels dos principals virus entèrics (rotavirus i norovirus).
Creació de Sistemes d'Informació geogràfica amb l'ús d'imatges de satèl·lits i mapes temàtics (clima, sòl, paràmetres parasitològics, etc.) per a modelitzar l'epidemiologia i la transmissió de paràsits humans i animals, i la influència del canvi climàtic sobre aquests.
Estudi epidemiològic de la taeniasi/cisticercosi, amb especial referència al tercer i nou tènid humà, Taenia asiatica. Estudis ultraestructurals de formes infectives. Anàlisi de la secretòmica de les formes infectives de cisticercosi (ous) de les 3 espècies de Taenias humanes.