Grup d'investigació centrat en l'anàlisi dels canvis i mutacions provocats pel procés de digitalització en els continguts i estructures dels mitjans de comunicació i en el públic. L'origen del grup és l'activitat de la majoria dels seus investigadors, des de l'any 2007, en el marc del "Grup d'Anàlisi dels Mitjans Digitals Valencians" (des de 2007), que ha donat lloc a la consecució de tres projectes d'I+D (finançats per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València) i un congrés anual (Congrés de Comunicació Digital a la Comunitat Valenciana) que va començar a celebrar-se en 2009. Producte de tot això han sorgit cinc monografies i un abundant nombre de publicacions parcials en congressos, revistes i capítols de llibre. A més, el grup ha obtingut un projecte d'I+D del Pla Nacional, concedit en la convocatòria de 2013, i que abasta el període 2014-2016. El títol del projecte és el següent: "Els fluxos de comunicació en els processos de mobilització política: mitjans, blogs i líders d'opinió" (referència CSO2013-43960-R). La investigació relacionada amb aquest projecte constitueix el punt neuràlgic de la investigació del grup. La investigació que s'afronta en aquest projecte parla, sobretot, d'influència: de qui influeix sobre qui, de quina forma, i amb quins efectes. Ens centrem en els fluxos pels quals circula la informació perquè ens permetran veure aqueix procés de translació de missatges i combinació d'agendes que intenten influir, totes elles, sobre l'espai públic. Busquem veure quins són més influents i en quina direcció, o direccions, es produeix el flux de transmissió de la informació.
Referent a les motivacions d'aquest grup per a investigar en processos d'ensenyament i aprenentatge de música, cal constatar que les institucions d'ensenyament musical pràctic han estat apartades de la investigació sobre processos específics d'ensenyament i aprenentatge de la música. Això no ha sigut tant per decisió pròpia o per la manca de formació investigadora del professorat de conservatoris espanyols -que és un fet-, sinó més aviat per l'escassa importància amb la qual els estudis de música han sigut considerats en les diferents reformes del sistema educatiu espanyol fins a la LOGSE, així com per la separació tradicional entre pràctica musical i la investigació, relegada la primera als conservatoris de música i la segona a la universitat. És més, després d'haver sigut establides els denominats Ensenyaments Artístics Superiors dins de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, tampoc la LOE -i menys la LOMCE- han establit mecanismes eficaços per a la formació investigadora del professorat de conservatoris de música. D'això resulta una manca d'investigació en els conservatoris i, com a conseqüència, un escàs coneixement del que esdevé realment en els processos d'ensenyament i aprenentatge.
Creiem que aquesta és una àrea importantíssima d'experiència en la formació de les persones, a més de la seua importància en la formació de músics i professors de música. Els membres d'aquest grup d'investigació tenen una trajectòria llargament consolidada en diferents camps de la música. Així, s'han realitzat investigacions sobre processos formatius d'educació musical; sobre la influència de l'ús d'editors de partitures en la formació d'imatges mentals sonores en els estudiants; sobre l'efecte de presentacions multimodals d'informació musical enfront de presentacions unimodals; sobre els efectes de diferents maneres de presentació d'informació en l'aprenentatge de paràmetres musicals (textura, melodia, ritme….); sobre la creació de programari específic per a determinades tasques musicals i els seus efectes en l'aprenentatge musical; sobre la influència de la música en els mitjans de comunicació en els estereotips de l'alumnat d'Ed. Primària; sobre l'ús de la tecnologia com a mediador en el desenvolupament d'habilitats musicals. Tot això es concreta en una extensa producció científica de qualitat (publicacions en revistes d'impacte indexades en JCR i Scopus) en les subdisciplines de tecnologia musical, educació musical, creativitat musical, performativitat musical i cognició musical. Així mateix, han executat projectes europeus, americans (Organització Estats Americans, CONICYT), nacionals (Pla Nacional i+d+i, FNEA, FONDEF-TIC-EDU (Xile), Fons Nacional de la Cultura de Xile) i regionals (C.Valenciana, Govern de La Rioja, Govern Basc, Junta d'Andalusia). Els membres del grup, han dirigit tesis doctorals i treballs relacionats amb els camps esmentats, incloent els treballs derivats de la capacitat formativa dels grups executors de projectes i+d.
Les línies del grup estan relacionades amb processos formatius del professorat d'educació musical; processos d'educació musical en contextos no formals; processos de dinamització en projectes socioeducatius a través de la música; Tecnologia en l'educació musical; Disseny de programari per a l'educació musical; Interacció Ciència-Art; Performativitat i creació musicals.
Els màsters i programes de postgrau i de doctorat en els quals han participat els membres d'aquest grup són: Curs Postgrau d'especialització musical: ENSENYAMENT MUSICAL MIJANÇANT L'ORDINADOR (UPV-GVA); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: INFORMÀTICA MUSICAL (Xunta Galícia-O. de la Corunya); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: LLENGUATGE MUSICAL I EDUCACIÓ AUDITIVA (Govern de La Rioja-O. de La Rioja); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: DIDÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ MUSICAL (Diputació Gral. d'Aragó); curs de doctorat: RECURSOS PER A la FORMACIÓ I EL CANVI. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES I INNOVADORES dins del programa de Doctorat del Departament de Ciències Humanes de la Universitat de La Rioja; I Expert Universitari en DISSENY I CREACIÓ D'ENTORNS VIRTUALS DE FORMACIÓ (2004-05. O. de Màlaga); II Expert Universitari de Disseny i Creació d'Entorns Virtuals de Formació (2005-06. O. de Màlaga); III Curs d'Expert Universitari en Mètodes i Recursos d'Educació Musical (2005. o. de la Llacuna); Programa de Doctorat Mètodes d'Investigació i Innovació Educativa (2005. O. de Màlaga); I màster Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació (O. de Màlaga); IV Curs d'Expert Universitari en Mètodes i Recursos d'Educació Musical (2006. o. de la Llacuna); II màster Noves tecnologies aplicades a l'educació (O. de Màlaga); IV Expert en Entorns Virtuals de Teleformació (O. de Màlaga); Màster en Pedagogia Musical (2009. O. de València); Màster en Investigació en Didàctiques Específiques (Universitat de València. Edicions 2010 fins a l'actualitat); Doctorat en Didàctiques Específiques (O. de València. Des de 2010 fins a l'actualitat); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2010. O. Pública de Navarra); Curs de doctorat Tecnologia i Processos d'Aprenentatge Musical (O. Nacional Autònoma de Mèxic. 2011); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2011. O. Pública de Navarra); Programa de Mestratge i Doctorat en Música. Curse Tecnologia i Processos d'Aprenentatge Musical. (O. Nacional Autònoma de Mèxic. 2012); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2012. O. Pública de Navarra); Màster Professorat Ed. Secundària (O. de València. Diverses edicions fins a l'actualitat).
Es tracta de l'aplicació de tècniques de treball i recuperació de les lesions múscul-esquelètiques mitjançant de l'ús de metodologia científica i maneig tecnològic i estadístic modern i actualitzat. En aquest grup es troben experts dels àmbits de fisioteràpia, educació física, enginyeria electrònica, físics i experts en salut pública. S'estudiarà el comportament de tendó i múscul per mitjà de la valoració antropomètrica, estudi de sang i genètica, ecografia i dinamometria per mitjà d'anàlisi estadística de xarxes neuronals i mapes organitzats.
L'activitat investigadora del grup se centra en el disseny de la instrumentació i mesura per a sistemes detectors de radiació. Concretament, el grup aplica la investigació en dos camps cientificotècnics: la física nuclear experimental (experiments AGATA, NEDA i TRACE corresponents a sengles col·laboracions europees) i la física mèdica hospitalària (col·laboracions amb l'Hospital La Fe, Servei de Radiofísica, i empreses del sector, concretament de radioteràpia i dosimetria).
Pel que fa a l'activitat en física nuclear experimental (activitat majoritària del grup), el grup té una àmplia experiència en el disseny de la instrumentació electrònica per a experiments de física nuclear (originàriament en experiments de física experimental de partícules desenvolupats al CERN, concretament en els experiments DELPHI / LEP i ATLAS / LHC) i participa, de forma ininterrompuda en el Programa Nacional de Física de Partícules i Acceleradors.
Pel que fa a l'activitat en física mèdica (activitat més recent), el grup col·labora actualment amb el centre hospitalari La Fe (a través de la Unitat Mixta d'Investigació IRIMED IIS La Fe-UV, així com amb empreses europees líders en radioteràpia intraoperatòria i en dosimetria. De forma paral·lela a estes dos activitats investigadores, el grup ha transferit tecnologia al sector productiu valencià, a través de col·laboracions amb empreses.
Com a conseqüència de la investigació desenvolupada en el si del grup, alguns dels seus membres són coautors de més de 100 articles indexats, a més de ser coautors de 2 patents en explotació i haver publicat diversos capítols de llibre en importants editorials nord-americanes.
IDAL té com a principal objectiu l'estudi i aplicació de mètodes intel·ligents d'anàlisis de dades per al reconeixement de patrons, amb aplicacions en problemes de predicció, classificació o determinació de tendències.
Els seus membres apliquen, a grans bases de dades, mètodes estadístics clàssics i tècniques d'aprenentatge automàtic: contrast d'hipòtesi, models lineals, selecció i extracció de característiques més rellevants, xarxes neuronals, algorismes de clustering, arbres de decisió, màquines de vectors suport, models gràfics probabilístics, visualització per manifolds, lògica borrosa, aprenentatge reforçat, etc.
La fi última de l'aplicació d'aquests mètodes és la generació de models matemàtics que permeten l'optimització de processos i recursos, així com arribar a la presa de decisions òptimes. Un clar exemple del comentat és l'àrea de salut, on IDAL ha desenvolupat aplicacions d'ajuda a la decisió clínica basades en l'anàlisi de dades. Aquestes aplicacions permeten millorar la qualitat de vida del pacient (establint pautes d'actuació clínica òptimes) al mateix temps que redueixen costos en la despesa sanitària.
Complementant aquest coneixement, el grup té una àmplia experiència en el processament de senyals (anàlisi espectral, filtrat digital, processament adaptatiu, etc.) pel seu treball de més de 10 anys en el processament de biosenyals (ECG i EEG principalment). Amb tot aquest background l'IDAL és capaç d'analitzar un ampli ventall de dades i senyals. Aquest fet queda confirmat pel gran nombre de contractes tant privats com públics que ha desenvolupat en diferents àrees del coneixement. A més, la major part dels treballs pràctics realitzats s'han reflectit en importants publicacions científiques amb alts paràmetres d'impacte i en un gran nombre de comunicacions a congressos internacionals dins de l'àrea d'anàlisi de dades.
Entre les aplicacions desenvolupades, (fora de l'àrea de salut ja comentades) es troben, entre altres, les següents: recomanadores web, models per a l'administració òptima d'incentius amb la finalitat de fidelitzar clients, recomanadores de calçat basats en mesures, i altres treballs de consultoria d'anàlisi de dades. A més del seu vessant pràctic IDAL, desenvolupa nous algorismes d'anàlisi de dades millorant les prestacions dels existents. Aquest treball de recerca es reflecteix també en una àmplia difusió en forma de diferents publicacions en revistes d'impacte i congressos rellevants per a la comunitat científica de l'anàlisi de dades.
El grup d'investigació ISP, http://isp.uv.es, té una llarga tradició en l'anàlisi estadística de dades procedents de sistemes d'imatges. Aquests mesuraments depenen de les propietats de les escenes i de la física del procés d'obtenció d'imatges, i la seua rellevància depén de l'observador (natural o artificial) que vaja a analitzar les dades. El nostre enfocament diferenciat del processament de senyals, imatges i visió combina la teoria de l'aprenentatge automàtic amb la comprensió de la física subjacent i la visió biològica. Les aplicacions se centren principalment en la teledetecció òptica i la neurociència visual computacional. La inferència estadística empírica, també coneguda com a aprenentatge automàtic, és un camp de la informàtica interessat a fer prediccions i models a partir d'observacions i dades sensorials. Les eines de processament d'informació en l'aprenentatge automàtic són fonamentals per a entendre la funció de les xarxes neuronals naturals involucrades en la visió biològica, així com per a fer inferències en sistemes de xarxes dinàmics complexos, com la biosfera, l'atmosfera i els ecosistemes terrestres.
Els problemes de la neurociència visual i de les geociències basades en la teledetecció requereixen eines matemàtiques similars. Per exemple, tots dos camps científics s'enfronten a problemes d'inversió i comprensió de models. En tots dos casos, es té un complex model directe que és difícil d'invertir (per a extraure informació), ja siga perquè no és analíticament invertible (indeterminat) o perquè els mesuraments (o respostes) són sorolloses per naturalesa. En la teledetecció, el model directe és el procés d'obtenció d'imatges donades unes certes condicions d'estat en la superfície i l'atmosfera. En la neurociència visual, el model directe inclou el que es coneix en la via neuronal des de la retina fins a les diferents regions de l'escorça visual. La inversió d'aquests models és clau per a fer inferències quantitatives i significatives sobre el sistema subjacent que va generar les dades observades. Més enllà d'aquesta avaluació quantitativa, també és obligatòria una interpretació qualitativa dels models proposats. La comprensió qualitativa és més difícil que la predicció, i la inferència causal a partir de dades empíriques és el terreny de joc comú tant en geociència com en neurociència. Les observacions i enregistraments simultanis d'un fenomen donen lloc a senyals multidimensionals que poden mostrar una forta correlació estadística entre els components. No obstant això, la correlació no és suficient per a establir relacions de causa-conseqüència. Això és clau a l'hora d'analitzar l'activació i la inhibició en la comunicació entre les diferents regions del cervell, i també és de summa importància per a estudiar les causes, els efectes i els factors de confusió de les variables climàtiques essencials per a la detecció i atribució en la ciència del clima. Finalment, un altre paral·lelisme és l'anàlisi de les grans dades visuals: les imatges hiperespectrals adquirides pels sensors satel·litaris actuals i futurs plantegen un problema de processament de la informació de grans dades de manera similar al del cervell visual. L'adaptació, el reconeixement de patrons, la inferència i la presa de decisions en el cervell poden ser bastant inspiradors per a l'anàlisi d'imatges de teledetecció.
Per això, el grup s'organitza en una branca d'investigació teòrica (A) i una altra més aplicada (B). El nucli d'aprenentatge automàtic teòric aborda la inversió de models, la interpretació, la inferència causal a partir de dades empíriques i la inclusió de restriccions físiques i coneixements previs en grans dades visuals. Les línies d'investigació aplicades es dediquen a aplicar i adaptar els desenvolupaments teòrics per a la teledetecció, les geociències i la neurociència visual. En nom de la simplicitat, hem agrupat aquestes activitats en cinc línies d'investigació conceptuals: aprenentatge automàtic, neurociència visual, processament d'imatges, teledetecció i processament de grans dades.
El Grup de Processament i Disseny Digitals de la Universitat de València centra la seua investigació en el processament digital del senyal i l'aplicació de tècniques de tractament digital en camps com ara l'Enginyeria Biomèdica, sistemes industrials i arquitectures maquinari per a la implementació d'algorismes en temps real.
L'equip treballa en quatre línies d'investigació principals, relacionades i alhora complementàries: - Tècniques de Reconeixement de Patrons i Visió per Computador, i les seues aplicacions a diversos problemes, principalment en la cerca d'imatges basada en el contingut, l'aprenentatge de distàncies i la detecció d'emocions a partir se seqüencies de vídeo. - Processament de diferents tipus de senyals, especialment les d'àudio i vídeo. Els treballs del grup en aquesta línia inclouen la captura, anàlisi i síntesi de senyals acústics, així com l'anàlisi de senyals de vídeo, enllaçant amb la línia de Visió per Computador. - Disseny de Sistemes de Tutorització Intel·ligent (STI), dotant-los de capacitat afectiva. Part dels resultats obtinguts a partir de la primera i segona línies de treball, s'utilitzen per a detectar emocions a partir de vídeos capturats mitjançant maquinari de baix cost, usant tècniques pròpies del camp del Processament del Senyal i la Visió per Computador. - Sistemes de computació d'altes prestacions i disponibilitat, que proporcionen una eina fonamental en tots els camps anteriorment esmentats (reconeixement de patrons, sistemes intel·ligents i processament de senyal), proporcionant la potència necessària en temps real quan aquesta és un requisit en les àrees d'aplicació; o quan existeixen requisits d'alta disponibilitat dels sistemes. En aquest sentit, les últimes tendències se centren en els sistemes distribuïts, el maneig de grans quantitats d'informació (Big Data) i l'anomenada computació en el "núvol", sent aquests aspectes fonamentals d'investigació en el context de la investigació del grup.
