L'àrea de treball d'aquest grup són els estudis demogràfics dirigits a la població valenciana. Aquest grup investiga els fenòmens demogràfics clàssics com la natalitat, la fecunditat, a nupcialitat i la formació i dissolució d'unions, l'envelliment, la morbiditat, la reproducció i les migracions amb especial interès en la seua evolució des de l'existència de les primeres fonts demogràfiques modernes fins a l'actualitat i incloent-hi les projeccions sobre evolucions futures. Aquests estudis es centren en la població situada en el territori valencià, tot mirant d'ubicar-la en les desagregacions territorials que van des de la secció censal, les entitats menors, els municipis i les comarques.

A banda, aquest grup realitza investigacions sobre les trajectòries vitals o cursos de vida. S'hi aplica la perspectiva dels cursos de vida per estudiar processos vitals com ara l'emancipació, l'entrada a l'edat adulta, els episodis formatius i laborals, la maternitat-paternitat o la jubilació. En l'anàlisi de les trajectòries vitals s'atenen les dimensions temporals com edat, generació i moment, les dimensions de gènere i classe social, origen i llengua. També son objecte d'estudi les poblacions específiques que per les seues característiques sociodemogràfiques i importància social en l'estructura i canvi de la societat valenciana demanden anàlisis concretes. En concret, poblacions en situacions de vulnerabilitat social des d´ una perspectiva multidimensional.

El grup combina la producció de dades sobre població a través del disseny d'enquestes demogràfiques, la catalogació de dades secundàries existents sobre la població valenciana (registres i estocs de població procedents de dades d'enquesta), el conreu de tècniques de modelització estadística, el càlcul d'indicadors, la recol·lecció de discursos sobre esdeveniments i trajectòries vitals.

Tant per la informació que recull com per l'anàlisi que realitza, DEMOVAL aporta al teixit empresarial, a l'administració en tots els nivells i al tercer sector un coneixement valuós de les característiques demogràfiques, culturals i socials, previsions, diagnòstics, situació en el territori, etc., referits a la població valenciana. Amb tot això DEMOVAL suposa potencialment una millora substancial als estudis de mercat, les polítiques públiques, i les accions i intervencions socials. 

L'activitat investigadora del grup es desenvolupa a través de les següents línies d'actuació:

Identificar i descriure els processos de formació del clima i la cultura de les organitzacions. Determinar la influència que el lideratge té sobre els processos de formació del clima i la cultura organitzacional, i sobre els seus nivells mitjans i variabilitat. Determinar la influència del clima i la cultura organitzacional, i el lideratge, sobre processos clau per al funcionament de les unitats de treball (e.g., conflicte, comunicació, reflexivitat). Estimar els efectes indirectes del clima, la cultura, i el lideratge, sobre els resultats de les unitats de treball (e.g., rendiment, qualitat de servei) i la qualitat de vida laboral dels seus membres (e.g., benestar psicològic, satisfacció laboral), a través dels processos assenyalats anteriorment.

Determinar la influència que la composició dels equips de treball sobre la base de variables demogràfiques (e.g., gènere, educació, antiguitat) té sobre els processos i resultats dels equips Desenvolupar i validar instruments de mesura (e.g., test, qüestionaris, escales) per a mesurar les variables assenyalades anteriorment. Determinar la invariància de les propietats psicomètriques d'aquestes mesures a través de grups demogràfics (e.g., homes-dones), idiomes (e.g., castellà-portugués), i països i contextos culturals.

Grup d'investigació centrat en l'anàlisi dels canvis i mutacions provocats pel procés de digitalització en els continguts i estructures dels mitjans de comunicació i en el públic. L'origen del grup és l'activitat de la majoria dels seus investigadors, des de l'any 2007, en el marc del "Grup d'Anàlisi dels Mitjans Digitals Valencians" (des de 2007), que ha donat lloc a la consecució de tres projectes d'I+D (finançats per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València) i un congrés anual (Congrés de Comunicació Digital a la Comunitat Valenciana) que va començar a celebrar-se en 2009. Producte de tot això han sorgit cinc monografies i un abundant nombre de publicacions parcials en congressos, revistes i capítols de llibre. A més, el grup ha obtingut un projecte d'I+D del Pla Nacional, concedit en la convocatòria de 2013, i que abasta el període 2014-2016. El títol del projecte és el següent: "Els fluxos de comunicació en els processos de mobilització política: mitjans, blogs i líders d'opinió" (referència CSO2013-43960-R).  La investigació relacionada amb aquest projecte constitueix el punt neuràlgic de la investigació del grup. La investigació que s'afronta en aquest projecte parla, sobretot, d'influència: de qui influeix sobre qui, de quina forma, i amb quins efectes. Ens centrem en els fluxos pels quals circula la informació perquè ens permetran veure aqueix procés de translació de missatges i combinació d'agendes que intenten influir, totes elles, sobre l'espai públic. Busquem veure quins són més influents i en quina direcció, o direccions, es produeix el flux de transmissió de la informació.

Anàlisi multidisciplinària de l'impacte de l'exercici de la desconnexió digital en el marc de les relacions laborals. Les transformacions tecnològiques que viu l'actual mercat laboral provoquen canvis importants en l'esfera del treballador i en la gestió empresarial; sens dubte, tot un repte per als agents implicats en el treball (treballadors, empresaris, Governs, sindicats i associacions empresarials) per a afermar l'esperit tuïtiu de la normativa laboral i garantir uns drets laborals bàsics com el descans, la Seguretat i salut en el Treball, la intimitat, la conciliació, el secret de les comunicacions o la protecció de dades. En aquest sentit, el grup d'investigació analitza el dret a la desconnexió digital del treballador, així com la seua eventual afectació en la gestió de les persones i la competitivitat empresarial. Tot això sempre puntualitzant que es tracta d'un dret laboral que en última instància, la seua efectivitat esdevé tant d'un mecanisme de potenciació de la llibertat i autodeterminació del pla del treballador, així com d'una garantia de l'efectiva, lliure i igual competència empresarial en el marc d'una economia social de mercat. En aquest context, el grup d'investigació aclareix un dret laboral bàsic i fonamental en l'actualitat però amb moltes arestes que han de ser polides. Per a això, en línia amb el seu caràcter multidisciplinari tracta els béns jurídics protegits en el dret laboral: en amb major o menor intensitat i directament o indirectament, la salut (art. 15 CE); la llibertat (art. 1.1 CE) - incloent la llibertat d'empresa i la productivitat (art. 38 CE) -; la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10 CE); la igualtat (arts. 1.1; i 9.2 CE); la intimitat i la privacitat (art. 18.1, 3 i 4 CE); l'honor (art. 18.1 i 4 CE); i la família (39.1 CE). Succintament, el grup pretén tractar l'exercici del dret, les seues implicacions jurídic-pràctiques en les relacions laborals (amb especial incidència en el teletreball), el seu estat actual en el món (amb estudis internacionals del dret en altres països), la seua relació amb la prevenció de riscos laborals (fatiga informàtica i hiperconnectivitat), així com amb la perspectiva de gènere, la diversitat, la intimitat i la privacitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, la videovigilància i el control empresarial (la necessitat de tota mena de programari digital significa que el control dels treballadors està creixent molt) i, el vessant tecnològic d'aquest, entre altres aspectes: l'estudi BYOD ("bring your own device"), protocols interns en l'ús de dispositius digitals i programari d'organització del temps del treball a la disposició de les empreses privades i públiques.

Anàlisi de les desigualtats de gènere en l'àmbit socioeconòmic, tant en el vessant de les polítiques públiques com en les relacions entre subjectes privats i en el marc de les organitzacions, fent ús de les eines metodològiques corresponents a la ciència jurídica, la sociologia, l'economia i el treball social.

El debat científic sobre la legitimitat i els límits del Dret penal de la perillositat no ha deixat de créixer al nostre país durant els últims anys. I referent a això constitueix sens dubte un factor determinant el notable protagonisme que semblant model d'abordar la lluita contra la delinqüència està adquirint en el marc del dret comparat. L'ordenament penal espanyol no resulta en absolut alié a aquesta tendència i bona mostra d'això són algunes de les novetats que incorpora l'EL 1/2015, de reforma del Codi penal: 

1. S'amplia l'àmbit d'aplicació de la llibertat vigilada.
2. Es fa dependre de paràmetres de perillositat aspectes tan rellevants com el règim de revisió de la nova pena de presó permanent revisable.
3. S'introdueix com a pena accessòria la possibilitat d'inscriure perfils genètics de condemnats per delictes greus en la base policial de dades d'ADN en tant que puga concloure's l'existència un risc greu de reiteració delictiva.
4. Es revisa el règim de suspensió de l'execució de la pena privativa de llibertat, condicionant-se expressament la imposició de nombroses regles de conducta a criteris de perillositat del reu.
5. O, en fi, es reformulen alguns tipus delictius i s'incorporen uns altres de nova creació -entre els quals destaquen figures delictives que eleven a categoria de tipus penal mers actes preparatoris- en els quals és possible detectar una clara influència dels caràcters del Dret penal de la perillositat i de l'anomenada Justícia preventiva (Preventive Justice). En aquesta mateixa línia, el Reial decret 1110/2015 crea el Registre Central de Delinqüents Sexuals.

 El grup d'investigació sobre Dret penal de la perillositat té per objecte l'estudi d'aquesta creixent tendència polític-legislativa centrada en la idea de la seguretat ciutadana i en l'objectiu de combatre a ultrança la perillositat criminal del delinqüent amb predomini de mecanismes inocuitzadors. A tal fi s'analitza, des d'una perspectiva general, el fonament d'aquest model i se subratllen els seus límits des de l'òptica dels principis garantistes que han de presidir la lluita contra la delinqüència en un Estat de Dret; i al seu torn, i sobre la base de l'anterior, s'examinen els variats aspectes i institucions del dret positiu ja referits que constitueixen manifestacions d'aquest paradigma de Dret penal.

La investigació se centra inicialment en la projecció d'aquesta tendència legislativa en el marc dels delictes contra la llibertat sexual i contra la violència de gènere si bé s'amplia amb posterioritat a altres àmbits delictius, com el dels delictes de terrorisme o dels desordres públics, als quals també aconsegueix ja de manera palesa el model del Dret penal de la perillositat.

Tot això s'aborda des d'una perspectiva dogmàtica i política-criminal i sense perdre de vista la referència del Dret comparat, i, en concret, dels sistemes jurídic penals angloamericà, alemany i italià.

L'activitat principal d'investigació que ocuparà al grup conformat sota el nom "Drets humans i democràcia inclusiva en un món global", sota la direcció i coordinació del professor Javier de Lucas té per objectiu la promoció, la investigació de les diverses àrees en les quals els integrants són experts i la transferència de coneixements a la societat a través de la publicació dels resultats obtinguts en l'àrea dels drets humans. 

El grup compta amb uns coneixements sòlids en qüestions relatives a la garantia de drets humans dins del model de democràcia basada en la inclusió i els desafiaments que a aquest marc li planteja un món global. Una àmplia majoria dels integrants del grup han format part de múltiples projectes d'investigació en els quals s'han investigat aquests temes. El que es pretén mitjançant la creació d'aquest grup és continuar desenvolupant la imprescindible investigació de les qüestions relatives a: l'extensió del concepte de ciutadania; la participació política de la població migrant; la garantia dels drets socials com a base per a la integració de la població; la construcció d'indicadors per a l'avaluació del desenvolupament de les polítiques públiques d'integració de persones i la garantia dels seus drets; la garantia de drets fonamentals en societat multiculturals, entre altres, totes elles imprescindibles en la construcció d'una democràcia inclusiva. En aquest sentit, i beneficiant-se tant dels coneixements adquirits, com de l'àmplia xarxa d'intercanvi de coneixements i sinergies teixida a nivell nacional i internacional, el grup pretén continuar analitzant els nous desafiaments que es plantegen a les societats actuals respecte a la garantia de drets.

El present grup d'investigació desenvolupa investigacions teòriques i aplicades articulades sobre tres camps d'estudi: el sector privat de caràcter social, la innovació social i les polítiques públiques. Si bé les investigacions realitzades tenen una centralitat en l'economia, els projectes i col·laboracions són de caràcter interdisciplinari i transdisciplinar. Així, col·labora regularment amb associacions científiques com CIRIEC, amb instituts d'investigació universitaris com IUDESCOOP, amb administracions públiques com el Comité Econòmic i Social Europeu i el Ministeri de Treball del Govern d'Espanya i amb associacions empresarials i entitats socials com la Plataforma del Tercer Sector de España, CEPES i Social Economy Europe.

Desenvolupa cinc activitats cientificotècniques:

1. Investigació bàsica basada en el desenvolupament de coneixements sobre Economia Social, Tercer Sector, Cooperativisme, Empreses Socials, Economia del Bé Comú i col·laborativa. Contribueix a desenvolupar construccions teòriques explicatives de la lògica d'aquests fenòmens privats de marcat caràcter social.
2. Investigació bàsica sobre la innovació social desplegada des de la societat civil i des dels sistemes territorials d'innovació i producció. Especial atenció es presta als sistemes territorials d'innovació basats en cooperatives, com el grup de cooperatives de Mondragón i el grup cooperatiu agrari Anecoop.
3. Investigació sobre les polítiques públiques sociolaborals amb especial atenció a les polítiques pressupostàries i a aquelles dirigides a les cooperatives i al tercer sector social. S'analitzen les mesures de política econòmica, les estructures de suport, les noves mesures de regulació lligades al desplegament de serveis de benestar social com són les clàusules socials, la política social dirigida a ONG (associacions i fundacions) socials, de la cultura i de l'esport. Finalment s'avaluen des de la perspectiva econòmica les polítiques dirigides a les cooperatives, societats laborals i altres entitats socials com els Centres Especials d'Ocupació i les Empreses d'Inserció. La comparació es realitza des de la perspectiva multinivell (regional, estatal i de la Unió Europea).
4. Formació investigadora de joves investigadors en ciències socials i econòmiques, a través del programa de doctorat oficial en economia social pertanyent a l'institut d'investigació IUDESCOOP de la Universitat de València, i en el qual els membres d'aquest Grup són especialment actius assumint fins i tot la coordinació del programa. Col·laboració amb altres joves investigadors de la resta d'Espanya i de l'estranger dinamitzant la xarxa REJIES - de joves investigadors en economia social.
5. Foment de recursos estratègics lligats a la investigació en matèria d'economia social, economia i ciències socials, participant activament en el desenvolupament de revistes científiques en la seua edició/coordinació, en la direcció d'un centre de documentació especialitzat en economia social i ciències socials com és el CIDEC de la Universitat de València i en l'articulació sistematitzada d'una xarxa de grups d'investigació interuniversitaris de tota Espanya a través de la xarxa RedEnuies, que inclou 21 centres, càtedres d'empresa i instituts universitaris de sengles universitats.

L'activitat investigadora i de foment de la investigació dels membres d'aquest grup té més de 25 anys d'història.

Aquest grup integra investigadors i investigadores procedents de diferents universitats i disciplines que comparteixen un objectiu comú: desenvolupar investigacions dirigides, en primer lloc, a proporcionar una educació integral que contribuïsca a la formació personal, intercultural i social de l'alumnat del segle XXI i, en segon lloc, a desenvolupar les seues competències i capacitats lectores, lingüístiques, crítiques i creatives.

Amb aquesta finalitat, cohesionem la investigació educativa amb la innovació didàctica per a estudiar el valor pedagògic de l'ús i impacte de la multiliteracidad i els recursos multimodals a l'aula, a través de l'enfocament de diverses disciplines transversals relacionades prioritàriament amb les humanitats, l'educació artística, l'ensenyament de les llengües estrangeres i les noves tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC). La pretensió de Lit(T)erart és aprofundir en l'aportació d'aquestes àrees, fonamentalment en la formació del professorat i en l'elaboració de propostes curriculars que fomenten les dimensions cognitiva, conceptual, sociocultural i estètica, per a després centrar-se en el disseny d'un sistema d'avaluació basat en la creació de rúbriques que mostren el progrés de l'alumnat i la validesa de la metodologia proposada.

En línia amb les directrius de l'EEES, plantegem construir una bastimentada didàctica basada en la pedagogia de les multiliteracitats que no sols considera el llenguatge com a forma exclusiva per a la construcció de significats, sinó que incorpora la multimodalitat com a manera de representació per a crear i expressar idees.

El grup d'investigació en educació per a la salut de l'esquena té una llarga trajectòria amb estudis publicats ja en 1997. El grup es constitueix en el seu vessant educatiu en 2011 i es formalitza com a grup dins de la Universitat de València en 2020.

El grup és interdisciplinari i té com a finalitat desenvolupar investigació de qualitat que aprofundisca en temes d'educació per a la salut. El seu treball està orientat al desenvolupament d'investigacions sobre intervencions educatives en diferents nivells del sistema educatiu obligatori, fidelització d'implementacions educatives, investigacions en la formació del professorat sobre coneixement pedagògic del contingut, avaluació de metodologies educatives i en la recerca i desenvolupament d'instruments per a la documentació fiable utilitzada en la presa de decisions del professorat en contextos educatius, investigació en avaluació del sistema educatiu i el desenvolupament i aplicació d'un currículum que contemple la salut i la cura de l'esquena com a aspectes fonamentals en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

L'objectiu del grup és proporcionar evidències de la necessitat d'una educació per a la salut des d'edats primerenques, desenvolupar coneixement i material curricular adaptat a les diferents edats i contextos educatius, dissenyar, desenvolupar i avaluar intervencions en el si de la formació obligatòria, formar al professorat per al desenvolupament i aplicació d'intervencions en els centres educatius. També són objectius del grup connectar el coneixement i mètode científic amb la pràctica educativa a través del desenvolupament de projectes d'investigació i innovació amb centres educatius utilitzant models soci-ecològics.

El professorat del grup d'investigació forma part del cos docent de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València participant en el Màster de Formació de professorat d'Educació Secundària, especialitat d'Educació Física i en el Màster d'Investigació en Didàctiques específiques, especialitat en Educació Física, impartint docència i dirigint treballs final de màster. També participa en el Doctorat en Didàctiques Específiques dirigint tesis doctorals.

Aquest grup d'investigació centra la seua atenció en l'estudi de les característiques, estructura, processos i sistemes d'incentius dels òrgans de direcció de les empreses, i en la seua relació amb les estratègies que aquestes utilitzen, així com amb els resultats de les organitzacions. 

L'equip d'investigació que compon aquest grup està especialitzat en temàtiques d'estratègia competitiva i corporativa, així com en els enfocaments dels equips d'alta direcció (Upper Echelons), Govern Corporatiu, i competitivitat sostenible (és a dir, l'equilibri entre la competitivitat, la supervivència i la Responsabilitat Social Corporativa en un sentit ampli).

En l'àmbit de l'estratègia, el nostre grup ha realitzat múltiples investigacions sobre estratègia competitiva (rellotge de l'estratègia i posicionaments competitius), orientació estratègica de les organitzacions, estratègies d'internacionalització, estratègies de diversificació, maneres d'entrada, fusions i adquisicions, aliances estratègiques, etc. Aquests treballs han sigut publicats en revistes d'àmbit acadèmic tant nacionals com internacionals, tenint considerable pes les situades en els principals llistats internacionals de revistes d'investigació (p.e. JCR, Scopus, etc.) 

Des de l'any 2002, gran part d'aquests treballs considera de manera fonamental el paper dels equips de direcció i dels òrgans de govern en la definició de les estratègies i en la disposició d'unes certes actituds que es reflecteixen en la presa de decisions estratègiques. L'orientació al mercat, l'orientació proactiva, innovadora i d'assumpció de riscos, l'obertura de perspectives, acceptació del canvi, l'autoconfiança, l'optimisme, la complaença, les actituds globalment responsables, l'ètica o els enfocaments personalistes, i particularistes constitueixen àrees d'interés en les nostres investigacions.

Entre els aspectes considerats en relació amb els equips de direcció i òrgans de govern, el nostre grup para atenció a la composició dels equips, la diversitat, l'estructura de poder i de participació, el repartiment de funcions tant jeràrquica com horitzontal, els processos d'interacció, el conflicte cognitiu i afectiu, els valors compartits, els sistemes d'incentius, així com a les característiques demogràfiques i psico-sociològiques de membres específics de la direcció, com ara la Direcció General o uns certs directius funcionals o de divisió.

Ens interessen tant els antecedents com les conseqüències de les variables esmentades i de les les relacions entre elles. En relació amb els efectes d'aquestes relacions sobre els resultats organitzatius, parem atenció a aspectes com ara la competitivitat (rendibilitat, creixement, solvència, supervivència), la reputació, la generació de valor, etc.

La nostra investigació es desenvolupa fonamentalment a través de l'execució de projectes d'investigació competitius, finançats entre altres per la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Economia i Competitivitat. No obstant això, aquest grup d'investigació manté un estret contacte amb el context econòmic-empresarial, i desenvolupa activitats d'assessorament tècnic, formació, diagnòstic i realització d'estudis tècnics i informes orientats a l'aplicació pràctica de la nostra línia de treball.

Dins de les últimes aportacions teòriques de la història social i política, el present projecte pretén aprofundir en l'estudi tant de la democràcia com de la construcció i evolució de les modernes cultures polítiques espanyoles insistint en la complexa relació entre les principals cultures polítiques republicanisme, anarquisme, socialisme i la democràcia. Es concretarà en tres moments històrics: 

1. La crisi de la Monarquia parlamentària, 1900-1930; 
2. La II República, la Guerra Civil i el primer Franquisme, 1931-1959; 
3. Segon Franquisme, Transició i consolidació democràtica, 1959-1986. 

L'anàlisi històrica es realitzarà des de l'interior de les tres cultures polítiques esmentades, en relació amb el nacionalisme espanyol i les identitats de gènere i des de la perspectiva comparada amb el sud d'Europa i els Estats Units. Amb aquesta diversitat d'enfocaments i perspectives en tres moments històrics clau es veuran els assoliments i influències mútues d'aquesta relació fructífera, però conflictiva i difícil, en molts moments del segle XX. El projecte se centrarà, principalment, en tres moments històrics claus: 

1. El primer terç del segle XX, interessant per a observar la resposta de les diferents cultures polítiques davant els límits i possibilitats del sufragi universal masculí i davant la transició de la política d'elits a la política de masses. En aquest moment es va produir, a més, la primera ona democratitzadora en bona part d'Europa, de manera que les diferents cultures polítiques es van trobar davant un moment polític crucial, perquè les masses no sols assumien el protagonisme de la vida política, sinó que, a més, cada vegada en més llocs, també el control dels ressorts del poder. 
2. II República, Guerra Civil i primer Franquisme, en el qual es prestarà principalment atenció tant a les possibilitats i influències de la primera experiència democràtica espanyola, com a l'atracció de la revolució i la reacció en bona part de l'espectre polític, a causa de la influència cada vegada major dels moviments antiliberals i antidemocràtic en el context del període d'entreguerres. A això s'afigen el vessant de gènere i de la identitat nacional en el conjunt de la cultures polítiques, i l'anàlisi de l'experiència dels anys més durs del Franquisme (1939-1959) en la consideració de la democràcia com l'objectiu central de les cultures polítiques de l'esquerra espanyola (derrotades en la guerra civil.). D'aquesta manera, l'anàlisi de l'antifeixisme durant el període d'entreguerres, com a argamassa mobilitzadora davant l'expansió dels enemics del liberalisme i de la democràcia i les seues principals consecucions (drets i llibertats individuals, reformes socials i igualtat de gènere), així com de les conseqüències del seu triomf després de la Guerra Civil Espanyola, sobretot en forma de repressió des de diferents perspectives, seran elements centrals de les investigacions d'aquest grup. 
3. El Franquisme tardà i la Transició Democràtica, períodes en els quals des de tots els punts de l'espectre polític es va anar convergint en un sentit democràtic de tall europeu occidental, de manera que tant des dels grupuscles revolucionaris clandestins dels últims anys del franquisme, com des de les tradicions principals de l'esquerra espanyola i des dels posicionaments més moderats de la dreta liberal i democratacristiana es va evolucionar fins a contribuir decisivament a convertir a Espanya en una democràcia consolidada integrada en el context europeu. 

L'anàlisi es farà des de diferents perspectives: 

1. Des d'un anàlisi intern de les cultures polítiques d'esquerra, gràcies al qual observar el seu posicionament davant els processos abans esmentats (democràcia, democratització, processos transicionals, gènere i identitats nacionals). 
2. Des d'una perspectiva comparada i fins i tot transnacional que porte a posar de rellevància els aspectes i processos en els quals van participar les cultures polítiques de l'esquerra espanyola en connexió amb les d'altres geografies, principalment França, Itàlia i Portugal, per la seua proximitat temàtica i geogràfica amb Espanya; així com amb els Estats Units , per actuar com irradiador d'ideals i fórmules democratitzadores des de principis del primer terç del S.XX a causa de la seua posició com a país hegemònic en l'ordre internacional.

Aquest grup d'investigació treballa al si de la tradició analítica concebuda d'una manera ampla i és fruit de l'associació de dos Grups d'Investigació: Phronesis i Méthodos. Com altres grups de l'Europa Continental, investiguem qüestions centrals en filosofia del llenguatge, filosofia de la ment, filosofia i metodologia de la ciència, metafísica i epistemologia, però també estem interessats en problemes d'ètica i d'estètica. Un dels nostres objectius és conrear el tipus d'investigació clara i rigorosa pròpia de la filosofia analítica en àmbits habitualment reservats, en el nostre context institucional, a la tradició continental.

El grup d'investigació recull la trajectòria consolidada d'investigadors amb dècades d'experiència acumulada, a més d'impulsar la ja destacada capacitat formativa de joves investigadors. L'eix definitori bàsic de les investigacions d'aquest grup és l'aplicació de les perspectives de la història social i de la història cultural per a l'estudi de l'àmbit espanyol contemporani. Aquest espai s'aborda, no obstant això, des d'una perspectiva comparada i amb atenció als processos i fenòmens transnacionals, particularment en relació amb Europa i Amèrica Llatina. 

El grup d'investigació pretén aprofundir en l'estudi de l'Espanya dels segles XIX i XX obrint nous enfocaments que transcendisquen la tradicional compartimentació entre història política, social i cultural i aborden en tota la seua complexitat tant les transformacions de la contemporaneïtat com l'estudi dels subjectes històrics, individuals i col·lectius, i la seua relació amb els Estats-nació. Amb això es busca aplicar renovades perspectives a l'estudi de les transformacions socials del XIX espanyol i les seues relacions amb el sorgiment de les noves institucions de l'Estat nacional, a l'anàlisi dels canvis vinculats a l'emergència de la societat de masses en el trànsit del XIX al XX, i a la comprensió dels canvis i crisis del període d'entreguerres, que obrin la configuració de les societats de la segona meitat del s. XX. 

L'estudi d'aquests problemes es realitza a partir del desenvolupament de diverses perspectives analítiques. En primer lloc, a través de l'estudi de les denominades cultures polítiques, un concepte que engloba no sols l'anàlisi de les ideologies polítiques sinó la història social de la política, les formes de sociabilitat i les pràctiques culturals associades. En aquest sentit, es desenvoluparan les possibilitats de la seua aplicació a l'estudi de les cultures polítiques del liberalisme huitcentista així com de les cultures vinculades al seu qüestionament. Així mateix, per al segle XX s'abordarà l'aparició de les noves formes democràtiques de la política de masses i del seu qüestionament per part dels nacionalismes reaccionaris i el feixisme. En segon lloc, a partir d'un enfocament metodològic que relaciona perspectives d'història social i econòmica amb l'anàlisi institucional de la política i les seues dimensions culturals, es desenvoluparà l'anàlisi de la formació des de baix de l'Estat-nació espanyol. Es pretén establir una periodització de les grans etapes de les relacions entre l'Estat nacional i la societat civil a l'Espanya del segle XIX que incloga l'anàlisi de la trajectòria de la noció de subjecte econòmic en l'espai públic liberal i les estratègies discursives i polítiques respecte als drets individuals i la seua realització pràctica. El tercer eix s'articula entorn de l'estudi de les identitats individuals i col·lectives. D'una banda, s'explorarà el potencial analític de la història biogràfica amb l'objectiu de donar una interpretació complexa de l'experiència, la identitat, la subjectivitat i la representativitat, tot això entés com una oportunitat de renovació conjunta de la historiografia i de la biografia convencional. Així mateix, s'abordarà l'estudi de les identitats col·lectives a l'Espanya dels segles XIX i XX, prestant una especial atenció a la dimensió nacional i als processos de construcció d'identitats regionals i locals en interacció amb el marc nacional, així com a l'estudi de les identitats de gènere. En últim terme s'estudiaran específicament les formes de construcció de representacions culturals per part de materials literaris, cinematogràfics i artístics, integrant-los en l'anàlisi històrica. Des dels plantejaments de la més recent història sociocultural, s'abordarà el seu paper en la construcció d'imaginaris polítics i socials, així com la reflexió sobre les relacions entre història i ficció.

L'activitat investigadora del Grup d'I+D d'Innovació i Desenvolupament Local (INNODES) pertanyent a l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) de la Universitat de València i Universitat Jaume I, se centra en aspectes relacionats amb la geografia econòmica, l'ordenació del territori i el desenvolupament regional, en particular en l'anàlisi dels sistemes urbans i metropolitans, els processos d'innovació, la planificació de serveis públics, la geografia del benestar, la innovació social, el turisme i el seu impacte territorial, la sostenibilitat i els processos de resiliència i desenvolupament local; així com en l'anàlisi de les dinàmiques socials, els moviments poblacionals i la cooperació al desenvolupament en territoris diversos.

El Grup d'investigació en Lingüística, discurs i cognició, LINDICO, assumeix plantejaments cognitius per a combinar en tot moment la reflexió lingüística estrictament teòrica amb el necessari foment de diversos àmbits aplicats, des del convenciment que la fi última de la (necessària) teoria gramatical i pragmàtica és servir de base per a les posteriors aplicacions i accions de transferibilitat científica a la societat.

Encara que les investigacions desenvolupades pels membres del grup en els diferents projectes competitius d'I+D atenen múltiples camps, els estudis més consolidats es refereixen fonamentalment a dues línies de treball: l'àmbit de la lingüística clínica i l'anàlisi del discurs polític i mediàtic. Al llarg de la seua trajectòria, el grup ha anat consolidant un model teòric propi, d'orientació pragmàtica-funcionalista, que s'emmarca en la Lingüística cognitiva. Així, els àmbits teòrics abordats inclouen totes les disciplines pròpies de la lingüística: fonologia, morfosintaxis, semàntica, pragmàtica, tipologia i universals, psicolingüística i sociolingüística. Els àmbits aplicats inclouen, entre altres:

• Anàlisi del discurs en l'esfera pública, segons diferents variables i contextos (discurs polític, discurs mediàtic, discurs digital), amb especial atenció a l'argumentació i persuasió que caracteritzen pragmàticament els registres dels mitjans de comunicació i dels emissors polítics (partits i líders) en els diferents suports i canals comunicatius (premsa escrita, xarxes socials, televisió, publicitat i propaganda, etc.).
• Lingüística clínica: descripció del llenguatge (gramàtica i pragmàtica) en diverses situacions patològiques a partir de dades ecològiques. Fruit d'aquesta línia d'investigació han sigut iniciatives com:
  • l'elaboració de corpus específics de llenguatge infantil i de llenguatge deficitari basats en dades ecològiques;
  • la descripció del llenguatge de situacions patològiques com l'afàsia, la síndrome de Williams, el TDAH, les demències tipus alzheimer, o les lesions d'hemisferi dret;
  • l'elaboració de diversos tests i perfils d'avaluació del llenguatge, i de guies comunicatives per a interlocutors de parlants amb dèficit.

Totes aquestes línies d'investigació es complementen amb les oportunes activitats de difusió i gestió de la I+D+i, com a congressos, seminaris, etc.

L'activitat investigadora a desenvolupar pel Grup d'Investigació "Nous Conflictes i Procés" se centra en l'estudi de la constant adaptació de les normes processals als nous conflictes que es generen en la societat, tant per la situació conjuntural de crisi econòmica -que exigeix una interpretació de l'ordenament jurídic d'acord amb el context en el qual s'aplica-, com per la creixent evolució de les relacions jurídiques a través de la societat de la informació, i, en general, per la massificació de la litigiositat.

L'instrument processal ha de ser adequat perquè tant els particulars que acudeixen als òrgans jurisdiccionals, com aquests últims, puguen obtindre i atorgar, respectivament, la tutela judicial dels drets i interessos legítims. La falta d'adaptació de les normes processals als nous conflictes generats per l'actual societat, pot suposar un obstacle per a obtindre la tutela judicial efectiva (art. 24 CE), un dels drets fonamentals consagrats per la nostra Constitució. En el procés civil, per exemple, és cada vegada major la tendència a una socialització d'aquest, passant d'un procés individual entre dos subjectes enfrontats, a un procés per a la defensa d'interessos col·lectius d'abast general i la defensa del qual no pot correspondre, per raons pràctiques, a subjectes individuals. Pel que respecta al procés penal, la projectada reforma del mateix requereix incorporar la doctrina elaborada pel TC -i que ha sigut objecte d'estudi detallat per aquest grup d'investigació-. 

Aquest grup d'investigació compta ja amb una llarga trajectòria avalada per projectes d'investigació subvencionats tant a nivell nacional com internacional i en els quals han sigut analitzats temes com les tècniques per a millorar l'efectivitat d'uns certs drets; la reforma del procés civil i l'actual aplicació pels professionals del dret; el sistema de recursos davant els alts tribunals de justícia, la reforma del procés penal o el dret al recurs en el procés penal, tema aquest últim sobre el qual està treballant en aquests moments.
 

El grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública se centra en analitzar, estudiar i trobar solucions per a tots els problemes i qüestions relacionades amb els processos electorals i/o el mesurament i seguiment de l'opinió pública, aplicant les tècniques quantitatives més avançades.

Entre els seus principals camps d'investigació es troben (encara que no es limiten a ells) els següents: generació de prediccions electorals, inferència del comportament individual dels electors, anàlisis d'enquestes i sondejos, la proposta de noves aproximacions metodològiques per a millorar, reduint costos, la qualitat dels mètodes de mostreig, anàlisi semàntica d'opinions i monitoratge del sentiment en la xarxa, l'estudi de les conseqüències de la no-resposta i els biaixos introduïts durant tot el procés d'inferència, la solució als buits en les bases de dades, la integració d'informació local i global en l'obtenció de respostes multinivell, i el desenvolupament de teoria estadística i metodologia.

L'enfocament que s'aplica en el grup d'investigació en Processos Electorals i Opinió Pública és obert, no està limitat per cap aproximació metodològica concreta i fa ús extensiu de les fonts d'informació. Així, emprem tècniques frecuentistas i bayesianes, apliquem des de senzills models de regressió lineal fins a complexes aproximacions basades en xarxes neuronals, wavelets o models autobinomiales, utilitzem explícitament el component espacial i/o temporal de la informació, realitzem simulació via cadenes de Markov de Muntanya Carlo o directament per mètodes de Muntanya Carlo, i alimentem als nostres models amb dades d'enquestes, resultats electorals registrats, informacions periodístiques, opinions en la xarxa i/o estadístiques oficials.

Els membres del grup estan oberts a treballar amb altres grups i amb empreses i institucions i animen als analistes interessats a posar-se en contacte per a explorar les possibles vies de col·laboració.

1. Promoure i realitzar investigacions de teoria política, constitucionalisme i constitucionalisme democràtic, que inclou:
   1. La teoria i la pràctica del poder constituent; els processos constituents 
   2. La legitimitat del poder; el principi democràtic com a legitimador de l'organització política; les condicions per a l'exercici de la sobirania popular
   3. La vigència i característiques del poder constituent com a força emancipadora d. la delimitació del concepte de constitucionalisme democràtic i de nou constitucionalisme 
2. Promoure i realitzar investigacions de teoria constitucional i Constitució democràtica, que inclou:
   1. L'origen i les funcions de la Constitució; la Constitució democràtica a través de la història i el seu significat actual 
   2. La interpretació democràtica de la Constitució; les clàusules d'intangibilitat 
   3. La relació entre poder constituent i Constitució; legitimitat i vigència constitucional; control democràtic; vigència de la sobirania popular en la Constitució 
   4. Els continguts de la Constitució en la història constitucional i en el nou constitucionalisme; minories i grups oprimits

El grup d'Investigació en Polítiques Educatives, Interculturalitat i Societat (POLISOC) està adscrit al Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Universitat de València-Estudi General i estretament connectat a la Unitat d'Investigació en Política de l'Educació (UNIPE). Naix amb el triple objectiu de, d'una banda, compartir idees i conjuminar esforços per crear un àmbit de reflexió sobre qüestions de política educativa; per un altre, crear un lloc de trobada en el qual coincidisquen diferents professionals preocupats pel seu estudi; en aquest sentit, es constitueix com a àmbit i espai obert de treball i reflexió sobre temes crucials de l'educació del nostre temps amb la pretensió de fer visible i recuperar un espai propi per a la Política de l'Educació. Pretén, doncs, reivindicar la deliberació política.

La investigació és, finalment, un altre objectiu fonamental de POLISOC, la qual cosa la compromet amb el desenvolupament i consolidació de grups d'investigació interdisciplinària en els continguts i competències propis de la Política de l'Educació. El grup d'investigació està actualment integrat per professorat i investigadores i investigadors de diferents departaments de la Universitat de València i d'universitats italianes i portugueses. Donat el cas, la seua composició variarà en funció dels projectes d'investigació en curs, podent comptar amb personal contractat amb càrrec a projectes i investigacions i amb professorat d'altres Universitats nacionals i estrangeres.

L'activitat investigadora de POLISOC es reflecteix en la participació dels seus integrants en projectes d'investigació competitius a nivell nacional i internacional, bé com a investigadores o investigadors, bé com a investigadores o investigadors principals. Entre els projectes d'I+D en els quals han participat els i les membres de POLISOC, figuren "Descentralització i participació social com a indicadors de qualitat en el projecte, gestió i avaluació en els centres i del sistema educatiu" (GV-3200/95), "Formació de ciutadans democràtics. L'educació com a constructora d'identitat i competència cívica" (CTIDIB/2002/307), "Educació i socialització en valors" (GV04B-174). Imparteixen docència en les matèries de política educativa de grau i els màsters oficials "Política, gestió i direcció d'organitzacions educatives", "Professorat d'educació secundària", "Acció social educativa", "Psicopedagogia", de la UV, "Canvi social i professions educatives" (UMA), així com en el programa de Doctorat en Educació de la UV. Alguns dels seus membres han realitzat estades predoctorals, postdoctorals, d'investigació, Erasmus PDI, en universitats estrangeres de prestigi (Universitat de Califòrnia Davis (USA), Universitat de Exeter (UK), Universitats de Salento i de Verona (Itàlia), Universitat de Örebro (Suècia), Universitat Federal de Alagoas (el Brasil), El Col·legi de Mèxic, IISUE de la UNAM (Mèxic), CEDIGSO de la Universitat Autònoma, de l'Estat d'Hidalgo (Mèxic), Universitat Complutense de Madrid, UNED, Universitat de Loja (l'Equador), Universitat Federal de Alagoas (el Brasil), Universitat Federal Fluminense (el Brasil), Universitat Simón Bolivar (Colòmbia), Universitat de Nord (Colòmbia), Centre d'Estudis Mundials (Universitat de la Sorbona, París), Universitat del Franc Comtat (França), Universitat de Örebro (Suècia), Universitat Agrària de l'Havana, Universitat de Peruglia (Itàlia) i Universitat d'Almeria. Ha organitzat o estan preparant els seminaris nacionals i internacionals següents: Seminari Nacional sobre Política de l'Educació: docència i investigació; Seminari Internacional Polítiques de qualitat en la formació inicial del professorat de Secundària i I i II Jornades sobre Absentisme en la Comunitat Valenciana. Així mateix, membres del grup han liderat i participat en Projectes d'Innovació Docent, i supervisat estades predoctorals i postdoctorals. Una altra de les seues activitats ha consistit en la realització d'informes, auditories i assessorament a entitats públiques i privades. Algunes de les persones integrants de l'equip de treball del grup POLISOC, dirigeixen, al seu torn, projectes com Refuteach: Lingüística Aplicada per a la inclusió de persones refugiades (UPM/University of Kent), i són membres, igualment, dels següents projectes: EELISA: Opportunities for everyone (UPM/UE); Pràctiques emancipatòries i metodologies descolonitzadores transformadores (FLACSO); Grup d'Estudis Transversals (UA).

Alguna de les col·laboradores del grup POLISOC participa com a membre en les activitats del Grup de Recerca sobre Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut (GRISIJ), de la Universitat de Barcelona, havent participat en el Projecte europeu PAGE (Parental Guidance and Education 2016-2018). També cal destacar, igualment, i des de l'any de constitució del grup en 2017, la participació de membres de POLISOC en el Projecte d'investigació: "Analitzar la situació de l'alumnat i del sistema educatiu en l'educació obligatòria a la ciutat de València i la seua evolució històrica, així com la formació d'estudiants en aquesta matèria", projecte redactat amb la finalitat d'elaborar el 'Mapa Escolar de la ciutat de València", i sorgit a iniciativa de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de València, iniciativa formalitzada mitjançant un conveni entre l'Ajuntament de València i la Universitat de València. L'equip d'investigació que ha treballat en els diferents informes d'aquest projecte, difosos en 2018 i al maig i desembre de 2019, ha estat integrat per catorze professores i professors de la Universitat de València procedents de les facultats de Geografia i Història, Magisteri, Filosofia i Ciències de l'Educació, Ciències Econòmiques i Empresarials, i Ciències Socials.

Entre els projectes actualment en curs, o recentment finalitzats, destaquen la participació de col·laboradores de POLISOC en els projectes:

• "European Senar-Territorial Autonomy Network". Referència: CA18114. Entitat finançadora: European Cooperation in Science and Technology. Convocatòria: 2018. Investigador/a responsable: Ivan Dodovski. Entitat d'afiliació: University American College Skopje, Macedònia del Nord.Duració: 28/02/2019 -27/02/2023. Quantia: 300.000 €.
• "El compromís poètic espanyol del segle XX en el cànon acadèmic actual (1975-2018). Referència: PGC2018-093641-B-100. Entitat finançadora: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Convocatòria: 2018. Investigador/a responsable: Miguel Ángel García. Entitat d'afiliació: Universitat de Granada, Espanya. Duració: 01/01/2019-31/12/2021. Quantia: 24.200 €.
• "Lectura i educació literària: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez i Federico García Lorca en la cultura escolar espanyola i hispanoamericana. Un estudi històric i pedagògic". Referència: RTI2018-098692-B-100. Entitat finançadora: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Investigador/a responsable: Juan Carlos González Faraco. Entitat d'afiliació: Universitat de Huelva, Espanya. Duració: 01/01/2019-31/12/2021. Quantia: 28.600 €.
• PID2020-114249GB-I00, "El gir copernicà en la política d'educació i ciència en el desenvolupisme franquista: de la subsidiarietat a la intervenció estatal", finançat pel Ministeri d'Educació, Ciència i Innovació. Investigador/a responsable Antonio Canales UCM, Duració 01/01/2021-31/12/2024. Quantia: 31.800 €.
• GV/2021/126, "Implentación de l'enfocament educatiu STEM en el desenvolupament de competències (EDUSTEM)", finançat per la Direcció General de Ciència i Investigació de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. Investigadora responsable: Laura Monsalve Lorente. Duració: 01/01/2021- 31/12/2022. Quantia: 20.000€.

Entre els projectes recentment finalitzats, a més dels ja citats: "A Global Youth in the Making: the 200,000 Residents of the Vaig citar internationale universitaire in 20th-Century Paris".Referència: ANR-17-CE28-0005. Entitat finançadora: Agence nationale de la recherche, France. Investigador responsable: Guillaume Tronchet. Entitat d'afiliació: École Normale Supérieurey Institut d'Histoire Moderne et Contemporaine, França. Duració: 01/09/2017-31/12/2020. A destacar, igualment, l'aprovació en 2020, per part de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, del projecte assignat a una altra de les investigadores del grup POLISOC: Històries personals de compromís civil i feminista per al canvi social, en el marc del Programa d'Ajudes a l'organització d'activitats per a impulsar la igualtat de dones i homes de la Universitat de València. El grup POLISOC també ha sigut el punt de partida del subgrup ABSENTIS, integrat en aquest. El grup ABSENTIS/POLISOC, centrat en l'estudi de les dimensions, causes i conseqüències de l'absentisme escolar, ha vingut desenvolupant tasques d'investigació, col·laboració i transferència de coneixement en aquest àmbit, col·laborant amb diverses entitats especialitzades en la prevenció de l'absentisme escolar. Així, inscrites en el projecte d'investigació "Absentisme Escolar a la Comunitat Valenciana" (UV-INV-AE18-784553), finançat per la Universitat de València, i "Absentisme escolar i el dret a l'educació en la Comunitat Valenciana, (GV/20019/136)", han trobat suport diverses publicacions, Jornades, Seminaris i cursos de formació en col·laboració amb diverses entitats de caràcter públic i privat. En relació amb aquest últim tema, s'han organitzat i celebrat, al novembre de 2021, les II Jornades sobre absentisme escolar: un repte comunitari, amb la participació de diferents centres educatius, administracions locals i autonòmiques, i membres integrants del grup d'investigació de la Universitat de València i altres universitats.

A més, molts altres seminaris i conferències celebrats han servit per a difondre els resultats de les investigacions desenvolupades pels i les integrants de POLISOC, o pels i les integrants d'altres equips d'investigació amb els quals POLISOC manté llaços de col·laboració, entre aquests, els més recents:

• "Xarrada-seminari "la segregació escolar, tema de drets humans i justícia social", a càrrec de Javier Murillo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i Director de la Càtedra UNESCO en Educació per a la Justícia Social de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), celebrat al novembre de 2021 de manera presencial i en línia.
• "Xarrada-seminari "el neoliberalisme i la universitat pública espanyola", a càrrec d'Alexandra Carrasco, al setembre de 2021, de forma no presencial i en línia.
• "Conferència: "Dret a l'educació i identitat cultural", impartida el 20 de maig de 2021, pel Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de València, i director del grup POLISOC, Juan Manuel Fernández Soria. URL: https://youtu.be/r27vz9yntzg
• "Projecte d'innovació docent: Visibilitzant veus i cultures en educació superior. Política i educació, presentat per la investigadora Sandra García de Fes, el 28 de maig de 2021. URL: https://youtu.be/jj9m_bp1oxo
• "Seminari: Absentisme escolar i exclusió social. Una vulneració del dret a l'educació, celebrat el 18 de desembre de 2020, amb la participació de: Mónica Añón Roig, assessora tècnica d'Igualtat i Convivència de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Cruz Orozco (UV), i Sandra García de Fes (UV). URL: https://youtu.be/pm4adyrvrxa
• "Conferència-seminari: "De peus a terra per a no seguir de genolls. Consideracions sobre el pacte educatiu", celebrada l'11 de desembre de 2020, amb la intervenció del professor Antonio Canales Serrano (Universitat Complutense). URL: https://youtu.be/ytiwsv3onq8
• "Ponència: El districte únic escolar Una política educativa segregadora en si mateixa?, presentada per la investigadora Sandra García de Fes, al desembre de 2020. URL: https://youtu.be/sw-eslme5kw
• "Seminari web: "Què ens diu la Llei General d'Educació de 1970?", a càrrec del professor Diego Sevilla Merino, Catedràtic de Política i Legislació Educatives de la Universitat de Granada, celebrat el 20 de novembre de 2020. URL: https://www.youtube.com/watch?v=2nxzcoajw-0
• "Taula redona: Dones i interculturalitat. Històries personals de compromís civil i feminista per al canvi social, celebrada l'11 de març de 2020, i organitzada per les professores Sandra García de Fes i Donatella Donato, amb la participació de diferents entitats socials.
• "Conferència-seminari: "Identitat cultural, ciutadania i educació" a càrrec de Virginia Guichot, professora de la Universitat de Sevilla, celebrat el 15 de novembre de 2019.
• “Conferència: "Menors migrants i dret a l'educació", celebrada el 12 de desembre de 2018, amb la intervenció del professor Jorge Cardona Llorens Catedràtic de Dret Internacional Públic en la Universitat de València.
• "Seminari: "La governança de l'educació superior en el context espanyol, Reflexions sobre la influència de la Unió Europea en la configuració del sistema universitari espanyol", celebrat el 12 de gener de 2017, i en el qual va actuar com a ponent Alexandra Carrasco, investigadora en formació.

A destacar, finalment, la participació del director de POLISOC, professor Juan Manuel Fernández Soria, com a conferenciant convidat en el Col·loqui Internacional: "Politiques éducatives et projets de société, discours et pratiques, 19e-21e siècles", celebrat al juny de 2021 en la Universitat de Orlèans, amb el tema: "El discurs modernitzador en la política educativa espanyola del segle XX".

Publicacions 2021

1. Tesis doctorals
   1. Les polítiques de tall neoliberal com a processos de privatització i mercantilització de la universitat pública a Espanya. El paper de la Unió Europea i el cas espanyol en el context europeu. Tesi doctoral d'Alexandra Carrasco, FPU del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació. Director: Juan Manuel Fernández Soria. Programa de Doctorat en Educació RD 99/2011, línia d'investigació "Estudis històrics, polítics i comparats de l'educació".
2. Llibres i capítols de llibres
   1. "El cine como recurso pedagógico en las aulas de Educación Secundaria Obligatoria". Mª José Ruiz Romero i Laura Monsalve Lorente. En: "Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje", 2021, pàgs. 241-250. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7953959
   2. "Lógicas neoliberales y educación social: una mirada crítica a la intervención socioeducativa". Vicent Horcas López i Elena Giménez Urraco. En: "Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje" / coord. per Pilar Sanz-Cervera, María Dolores Soto González, Juan García Rubio, 2021, ISBN 9788418627088, pàgs. 111-120.
   3. "Lógicas neoliberales y educación social: una mirada crítica a la intervención socioeducativa". Vicent Horcas López i Elena Giménez Urraco. En: Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje / coord. per Pilar Sanz-Cervera, María Dolores Soto González, Juan García Rubio, 2021, ISBN 9788418627088, pàgs. 111-120.
   4. "El Colegio de España en París: una encrucijada cultural franco-española". Mora-Luna, Antonia M.(coord.), Granada, Comares, 2021 (en premsa).
   5. "La production littéraire au service de la nation. Notes/remarques pour le professeur de littérature espagnole", Mora-Luna, Antonia María. En: Guido Furci i Cyril Verlingue (eds.), "Je est un autre Nous. Enonciations collectives et stratégies de résistance", Paris, Honoré Champion, 2021 (en premsa).
3. Artícles en revistes especialitzades
   1. o Trayectoria, obra y cultura pedagógica de Antonio Ballesteros Usano. José Ignacio Cruz Orozco. Perfiles educativos, vol. XLIII, núm. 173, 2021 doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2021.173.59755 2
   2. Frente a la desamortización silenciosa: Estrategias de la enseñanza católica española, José Ignacio Cruz Orozco. Educación XX1: Revista de la Facultad de Educación, 2021.
   3. Las modalidades de enseñanza en la nueva normalidad para el curso 2020-21 en las universidades públicas españolas, Cristina Pulido Montes, and Santiago Mengual-Andrés. IJERI: International journal of Educational Research and Innovation, 2021.
   4. Tendencias privatizadoras del modelo de financiación de la educación superior en Europa: propuestas de la Unión Europea y análisis del acceso asequible, Alexandra Carrasco González. Revista española de educación comparada, 2021.
   5. Introducción: a los 50 años de la Ley General de Educación de 1970, Juan Manuel Fernández Soria, y Diego Sevilla Merino. Historia y Memoria de la Educación 2021.
   6. La Ley General de Educación de 1970, ¿Una Ley para la modernización de España?, Juan Manuel Fernández Soria, and Diego Sevilla Merino. Historia y Memoria de la Educación 2021.
   7. Validating the Gratifications Associated with the Use of the Smartphone and the Internet by 
      University Students in Chile, Ecuador and Spain, R. Tirado-Morueta, A. García-Umaña, and S. Mengual-Andrés. Journal of Intercultural Communication Research 2021. doi: 10.1080/17475759.2021.1898449
   8. Opportunities and Hazards of the Internet for Students with Intellectual Disabilities: The Views of Pre-Service and In-Service Teachers, E. Chiner, M. Gómez-Puerta, and S. Mengual-Andrés. International Journal of Disability, Development and Education 2021. doi: 10.1080/1034912X.2019.1696950
   9. Chatbot to improve learning punctuation in Spanish and to enhance open and flexible learning environments. Esteban Vázquez-Cano, Santiago Mengual-Andrés, and Eloy López-Meneses.
   10. International Journal of Educational Technology in Higher Education 2021. doi: 10.1186/s41239-02100269-8
   11. Prevalencia del sexting en adultos jóvenes universitarios: motivación y percepción del riesgo, Laura Monsalve Lorente y Enrique García Tort. Psychology, Sociology & Education 2021.
   12. La clase online como sesión espiritista: Desafíos y estrategias ante las pedagogías pandémicas. Dulcinea Tomás Cámara. Atenas. Revista científico-pedagógica, 4 (56).
   13. ¿Disciplinas indisciplinadas? Ejercicios de diversidad epistémica para una pedagogía de matriz inversa. Dulcinea Tomás Cámara. Trenzar. Revista de Educación Popular, Pedagogía Crítica e Investigación Militante, 6 (3), pp. 96-114.
   14. "Educación y literatura en el tardofranquismo y la transición democrática española (II). Contenidos programáticos y experiencias editoriales (1982-1990)" Mora-Luna, Antonia María, History of Education & Children's Literature (2021) (en premsa).

Publicacions 2020

1. Tesis doctorals
   1. Discursos e intereses no explícitos en las reformas educativas españolas: la Ley Orgánica de Educación y la ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa. Tesis doctoral de María Torres Pellicer, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación Director: Juan Manuel Fernández Soria.
2. Llibres i capítols de llibres
   1. Absentismo escolar y exclusión social una vulneración del derecho a la educación. 
      José Ignacio Cruz Orozco y Sandra García de Fez (Editores). Editorial Tirant Humanidades. 
      o De aprendices a universitarios.: La configuración del oficio de maestro, Juan Manuel Fernández Soria. En: Investigación educativa y cambio social 2020.
   2. Lengua y tecnología: Una plataforma colaborativa para la enseñanza-aprendizaje de variedades del español. Rocío Díaz Bravo, Silvia Acid Carrillo, and Juan Manuel Fernández Soria. En: Investigación e Innovación educativa: Tendencias y Retos 2020.
   3. Políticas educativas para la integración de las TIC en España y Comunidad Valenciana. Laura Monsalve Lorente, Enrique García Tort, Miriam Elisabeth Aguasanta Regalado. En: Estrategias didácticas digitales. Encuentros entre la investigación y la práctica https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7881751
   4. Estrategias de la Unión Europea e iniciativas de igualdad de género en STEM. Laura Monsalve Lorente y Juan García Rubio. En: Pedagogía y cambios culturales en el siglo XXI https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7226965
   5. Hacia una educación inclusiva y democrática en el contexto de la educación secundaria en Italia Mª Teresa di Piazza, Isabel María Gallardo Fernández, Laura Monsalve Lorente. En: Claves para la innovación pedagógica ante los nuevos retos https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7758039
   6. Covidosofía. Reflexiones filosóficas para el mundo pospandemia. Dulcinea Tomás Cámara (Comp.) Barcelona: Paidós.
   7. Critical Thinking Lab: Mayéutica para Millenials. Dulcinea Tomás Cámara. En E.J. Díez Gutiérrez y J.R. Rodríguez Fernández (Eds.), Educación para el Bien Común Hacia una práctica crítica, inclusiva y comprometida socialmente, pp. 242-251. Barcelona: Editorial Octaedro.
   8. Absentismo escolar e intervención municipal un análisis de la Comunitat Valenciana. José Ignacio Cruz Orozco y Vicent Horcas López. En: Absentismo escolar y exclusión social: una vulneración del derecho a la educación / José Ignacio Cruz Orozco (ed. lit.) y Sandra García de Fez (ed. lit.), 2020, ISBN 9788418155857, págs. 55-78.
   9. "Poesía del siglo XX y compromiso en la cultura escolar española de la transición". Mora-Luna, Antonia María. En: Miguel Ángel García (ed.), El compromiso en la poesía española del siglo XX y el canon académico actual, Granada, Editorial Comares, 2020, pp. 275-306. ISBN: 978-84-1369-026-1
   10. Cruz Orozco, José Ignacio (2020), Revolución pendiente y socialización de la juventud. La utopía política de la Falange Española en Bares, Juan de y Oncina, Faistino (coords.) Utopías y ucronías. Una aproximación histórico-conceptual, Barcelona, Edicions Bellaterra, pp. 229-250 Año:) ISBN: 978-84-7290-947-2.
   11. Monsalve Lorente, Laura (2020), Hacia una educación inclusiva y democrática en el contexto de la educación secundaria en Italia. En: Claves para la innovación pedagógica ante los nuevos retos: respuestas en la vanguardia de la práctica educativa / coord.. por Eloy López Meneses, David Cobos Sanchiz, Laura Molina García, Alicia Jaén Martínez, Antonio Hilario Martín Padilla, Editorial Octaedro, págs.. 545-553. ISBN 978-84-18348-22-8
   12. Monsalve Lorente, Laura, García Tort, Enrique y Aguasanta Regalado, Miriam Elizabeth(2020). Políticas educativas para la integración de las TIC en España y Comunidad Valenciana. En: Estrategias didácticas digitales: Encuentros entre la investigación y la práctica / coord.. Diana Marín Suelves y José Peirats Chacón. Editorial Calambur. Págs. 43-62. ISBN 978-84-8359-499-5
3. Artícles en revistes especialitzades
   1. Las políticas neoliberales de educación superior como respuesta a un nuevo modelode Estado. Las prácticas promercado en la universidad pública, Alexandra Carrasco González. Revista de la educación superior 2020.
   2. Modelo estructural de factores extrínsecos influyentes en el flipped learning, Santiago MengualAndrés, Jesús López Belmonte, Arturo Fuentes Cabrera, and Santiago Pozo Sánchez. Educación XX1: Revista de la Facultad de Educación 2020.
   3. Absentismo escolar en España. Datos y reflexiones, José Ignacio Cruz Orozco. Contextos educativos: Revista de educación 2020.
   4. Identidad cultural y derecho a la educación, Juan Manuel Fernández Soria. Contextos educativos: Revista de educación 2020.
   5. Computational thinking and coding in primary education: scientific productivity on SCOPUS, Annalisa Piazza, y Santiago Mengual-Andrés. Pixel-Bit: Revista de medios y educación 2020.
   6. Internet and people with intellectual disability: A bibliometric analysis, S. Mengual-Andrés, E. Chiner, and M. Gómez-Puerta. Sustainability (Switzerland) 2020. doi: 10.3390/su122310051
   7. Computational thinking and coding in primary education: Scientific productivity on SCOPUS, 
      A. Piazza, y S. Mengual-Andrés. Pixel-Bit, Revista de Medios y Educacion 2020. doi: 10.12795/pixelbit.79769
   8. Structural model of influential extrinsic factors in flipped learning, S. Mengual-Andrés, J. López Belmonte, A. Fuentes Cabrera, y S. Pozo Sánchez. Educacion XX1 2020. doi: 10.5944/educxx1.23840
   9. Nuevas ecologías del aprendizaje en el currículo, Laura Monsalve Lorente y Miriam Elizabeth Aguasanta Regalado. RELATEC: Revista latinoamericana de tecnología educativa 2020
   10. Epistemologíx transmodernx: Genealogías alternativas de pensamiento frente a la pandemia. Dulcinea Tomás Cámara. Cuadernos Abiertos de Crítica y Coproducción: Autores colectivos institución y coproducción, 2, pp. 10-23.
   11. The classroom as space of welcome: Exploration of the current challenges of teaching Spanish for refugees. Dulcinea Tomás Cámara. Culture and Education, 32(4), pp. 776-795.

Publicacions 2019

1. Llibres i capítols de llibres
   1. Teaching and learning the promotion of health education in schools. Laura Monsalve Lorente y Engracia Soler Pardo. En: Re-inventando la investigación en salud y educación para una sociedad transcultural https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7502710
   2. Tecnologías y tendencias didácticas emergentes en escenarios educativos. Arturo Fuentes Cabrera, Eloy López Meneses, Jesús López Belmonte, Santiago Mengual-Andrés (coord.). Editorial Octaedro.
   3. "Miguel Hernández y el Neo-Realismo portugués: la infancia en la literatura del compromiso". Mora-Luna, Antonia María. En: Carina Infante do Carmo y Violante F. Magalhães (coords.), NeoRealismo e Infância, Lisboa, Edições Colibri, 2019, pp. 181-195.ISBN: 978-989-689-839-7.
   4. José Ignacio Cruz Orozco, (2019, Mientras España siga sin gustarnos, no podemos tener vacaciones. Una aproximación a los campamentos del Frente de Juventudes en la provincia de Valencia (1937-1955) en Mayordomo, A. y Paya, A, (eds.), Pedagogía. Pensament, política i práctica. lectures històriques en la societat valenciana contemporània, Valencia, Tirant humanidades, pp. 59-75.
   5. Laura Monsalve Lorente y Juan García Rubio. (2019). Estrategias de la Unión Europea e iniciativas de igualdad de Género en STEM, En: Pedagogía y cambios culturales en el siglo XXI: repensando la educación / coord. Laura Monsalve Lorente, Isabel Pardo Baldoví y María Isabel Vidal Esteve. Editorial Octaedro. Págs. 147-158 ISBN: 978-84-18083-18-1
2. Artícles en revistes especialitzades
   1. Cuando caiga Franco: Las propuestas educativas para España desde el exilio (1945), José Ignacio Cruz Orozco, and Sandra García de Fez. Historia y Memoria de la Educación 9, (2019) pp. 101-138.
   2. La destrucción de la modernidad republicana: (Sin)razones del exilio pedagógico español, Juan Manuel Fernández Soria. Historia y Memoria de la Educación.
   3. El exilio pedagógico de 1939, Salomó Marquès Sureda, and José Ignacio Cruz Orozco. Historia y Memoria de la Educación 2019.
   4. La gran zozobra roja. Argumentos para la extensión de la Enseñanza Media en España (1953-1961), José Ignacio Cruz Orozco. Revista Complutense de Educación, vol.30, nº 4, (2019), pp. 983-996. ISSN: 1130-2496.
   5. José Ignacio Cruz Orozco, (2019), La propuesta sobre educación de la Comisión para el Estudio de los problemas españoles (1945), Historia y Memoria de la Educación, 9, pp. 669-710.
   6. Cruz Orozco, José Ignacio (2019), Dos modelos pedagógicos con y en la naturaleza: Los Exploradores de España y el Frente de Juventudes, Sarmiento. Revista Galego-Portuguesa de Historia da Educación, 22, pp. 37- 50.
   7. Cruz-Orozco, J.I.; Fernández-Soria, J.M. (2019), Conversaciones con Antonio Viñao. Años de formación (1943-1982), Revista Interuniversitaria de Historia de la Educación, (37) pp. 481-525.

L'activitat investigadora desenvolupada per aquest grup se centra en dos aspectes essencials i complementaris de l'activitat jurídica. D'una banda, en l'estudi del procés com a instrument per a l'obtenció d'una tutela judicial efectiva, quan en el desenvolupament d'una relació jurídica s'ha produït un conflicte o s'ha vulnerat una norma de caràcter penal, que compromet els valors i principis essencials de la nostra societat, produint-se en tots dos casos una alteració de la pau social i una afectació de la seguretat jurídica, imprescindibles per al progrés de qualsevol nació. I, per un altre, en l'anàlisi dels instruments complementaris a la jurisdicció capaces d'oferir igualment -o no- una tutela efectiva dels drets i interessos legítims de les persones, quan aquests es veuen compromesos en els diversos àmbits: civil, penal, laboral o administratiu.

Com a corol·lari, la investigació que aquest grup està desenvolupant i desenvoluparà suposa abordar l'article 24 de la nostra Constitució, des d'una posició interdisciplinària, crítica i àmplia, que suposa una revisió de la jurisprudència constitucional sobre aquest tema i la seua extensió a l'àmbit internacional, especialment al de la UE. Així, els membres d'aquest grup d'investigació, han vingut prestant una especial atenció a la normativa europea i internacional, plasmada en la participació en diversos projectes d'investigació, la realització de publicacions i la impartició de cursos sobre l'activitat processal dels tribunals internacionals, el reconeixement i l'execució de resolucions estrangeres -o no-, així com la cooperació jurídica internacional.

En l'actualitat, els problemes de seguretat global (terrorisme, disputa pels recursos naturals, inestabilitat financera, crim organitzat, ciberamenaces...) han patit una gran transformació i es plantegen com a desafiaments per a la seguretat dels estats i per a la humanitat, i es consideren d'importància similar a les tradicionals amenaces militars contra la pau i la seguretat internacionals. Existeix una preocupació creixent i legítima en països i regions caracteritzades per gaudir de sistemes polítics constitucionals i democràtics (com és el cas espanyol i europeu), sobre la repercussió que aqueixa transformació de la seguretat, i en conseqüència els mitjans que els estats estan implementant per a defensar i protegir els seus ciutadans de les noves amenaces, té sobre els drets fonamentals de ciutadans i no nacionals dels països que els adopten. 

Aquesta preocupació és natural, perquè tant la seguretat com la llibertat, tant la protecció de les persones com el compliment de l'ordenament jurídic i de les obligacions internacionals en matèria de drets assumides pels estats, són béns comuns que han de preservar-se de forma equilibrada. 

Des d'aquesta perspectiva, l'equip d'investigació que ací es presenta tracta, específicament, d'un problema real de la nostra societat, a saber, de com estan afectant les respostes dels estats a determinades amenaces (en concret les respostes -normatives i d'acció política-als conflictes armats, el terrorisme, les ciberamenaces, el crim organitzat i l'espionatge) sobre la garantia de les llibertats públiques dels ciutadans (en concret a la privacitat, el secret de les comunicacions, la llibertat personal i altres drets vinculats a això com el de no patir tortures o tractes inhumans, la llibertat d'expressió, la llibertat d'associació i manifestació i els drets processals). Això amb la intenció de dur a terme una sèrie de propostes de plantejament, normatives, de polítiques públiques dirigides a contribuir en la resolució dels problemes que aquesta afectació pot suposar, tant per a l'efectivitat de la protecció i seguretat de les persones com per a la garantia constitucional dels seus drets. Paraules clau: drets i llibertat.

El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.

Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).

Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:

1. Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
2. Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
3. Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
4. Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
5. Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
6. Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.

L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.

Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.

Anàlisi jurídica de les noves realitats i reptes del món del treball per compte d'altri i de la protecció social. Partint de l'evidència que el món del treball està en permanent transformació i de la incidència de les noves tecnologies aplicades als sistemes de producció i a les relacions que es desenvolupen en aquest àmbit, el grup pretén investigar sobre les mateixes i les seues conseqüències des d'una perspectiva exclusivament jurídica. 

L'objectiu concret se centra, per tant, de manera exclusiva en l'examen de les transformacions i nous fenòmens jurídic-socials, amb especial incidència en aquelles que tinguen major transcendència pública. En aquest sentit, l'activitat del grup se centrarà en anàlisi de les reformes legals que es produeixen en l'ordenament laboral, reflexionant sobre la seua aplicació pràctica a través de l'estudi de la doctrina judicial i de la pràctica forense.

El grup naix amb vocació de transferir a la societat els resultats de la investigació, incidint per això, de manera especial, en l'aplicació pràctica de les seues conclusions. A tals efectes, al costat de l'activitat investigadora, es prestarà especial atenció a l'elaboració de dictàmens o informes, organització de jornades i seminaris, així com a la publicació dels fruits de la investigació.

TRANSICIONS està format per professorat de diferents àrees de coneixement i departaments de la Universitat de València: Didàctica i Organització Escolar, Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Psicologia Social i Sociologia i Antropologia Social. La seua adscripció formal és al departament de Didàctica i Organització Escolar. La totalitat dels seus integrants és personal de la Universitat de València o s'ha doctorat en ella, si bé tots mantenen contactes amb professorat i personal investigador d'altres Universitats espanyoles i estrangeres. És un grup multidisciplinari que ha participat des de 1996 en diversos treballs i investigacions, en els quals han pres part diversos dels integrants del grup.

TRANSICIONS ha mantingut i manté col·laboració, a partir de contractes d'investigació o convenis de col·laboració, amb la Federació d'Associacions Empresarials d'Empreses d'Inserció (FAEDEI), i l'Associació Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat, i ha fet treballs per encàrrec per a Forem-PV, la UAFSE, el Ministeri d'Educació i Formació Professional, BankiaDualiza o el Cedefop. El grup també ha participat en l'organització de trobades i jornades autonòmiques i estatals amb professionals de la inserció sociolaboral, i ha organitzat en la UV dues edicions de congressos i seminaris internacionals sobre formació professional. TRANSICIONS es proposa conéixer els processos educatius, organitzatius, evolutius i psicosocials que afecten i permeten optimitzar les transicions entre sistema educatiu i productiu per a joves i joves adults, així com persones en situació de vulnerabilitat, amb dificultats d'inserció sociolaboral i historial de fracàs escolar. El grup és conscient de la centralitat del treball en la vida adulta, així com de la necessitat d'abordar el seu estudi des d'enfocaments multidisciplinaris per a poder enfrontar de manera holística la comprensió de la realitat que ens interessa i preocupa, i per aqueix motiu diversos membres del grup col·laboren en activitats de IUDESCOOP. La seua missió és contribuir, des de la Universitat, a identificar els mecanismes que garanteixen els drets a l'educació i al treball, des de la convicció del paper rellevant que exerceixen en la promoció de la justícia social. TRANSICIONS procura realitzar investigació de caràcter empíric en la qual els participants siguen també subjectes dels processos d'investigació, d'ací una aproximació metodològica en la qual els mètodes qualitatius són una peça important i que permet, en la mesura del possible, interactuar amb la realitat i contribuir també a facilitar la seua transformació mitjançant la vinculació que té i cerca entre la seua investigació i la devolució dels resultats a professionals i entitats que treballen en la pràctica, així com a fer arribar els resultats a interlocutors amb responsabilitats polítiques. Gràcies a aqueix diàleg avalua la seua investigació per a procurar ajustar-la a les necessitats que es plantegen i a la cerca del canvi social que persegueix de manera conjunta.

Per a això, el grup TRANSICIONS entén que és convenient buscar finançament per al treball de recerca en les convocatòries públiques. En les seues publicacions es poden rastrejar els pilars acadèmics sobre els quals dona suport al seu treball: Emilia Serra, Francesca Salvà, Claudia Jacinto, María Teresa González, Juan Manuel Escudero, Michael W. Apple, Michael Eraut, Quim Casal, Philipp Gonon, Basil Bernstein, Robert Castel, Serge Paugam, Luc Boltanski i José Gimeno són alguns exemples.

Introducció

La investigació del grup Val.es.co. té com a finalitat la descripció i explicació de l'espanyol col·loquial en els seus diferents nivells d'anàlisis a partir d'un corpus bàsicament oral, obtingut directament de la conversa espontània i d'una altra mena de discursos. La hipòtesi inicial d'aquest projecte d'investigació, confirmada a partir de les anàlisis dutes a terme fins ara, era que el funcionament de la conversa col·loquial podia explicar-se, no com a transgressió de la gramàtica oracional, sinó com a conjunt d'estructures i estratègies, de base pragmàtica, constituïdes en el procés d'interacció. Per a comprovar aquesta hipòtesi, era condició indispensable disposar d'un corpus representatiu de converses, transcrit mitjançant un sistema capaç de representar els fets conversacionals objecte del nostre estudi. Es va plantejar, com a labor prèvia a l'anàlisi, l'elaboració d'un corpus representatiu. D'aquest corpus s'han publicat ja dos volums recopilatoris (Briz, coord., 1995 i Briz i grup Val.es.co., 2002), les versions 2.0 i 2.1 de la web, i la versió 3.0, desenvolupada en 2021.El treball desenvolupat al llarg d'aquests anys ha permés crear les següents línies de treball:

Caracteritzar el registre col·loquial

D'una banda, mitjançant l'anàlisi i explicació dels aspectes lingüístics i d'estratègia comunicativa que identifiquen en general aquest registre de parla (Briz, 1996 i 1998, Ruiz Gurillo 2006) i, per l'altre, amb la descripció més concreta de diversos fenòmens lingüístics, com l'ordre de paraules (Padilla, 2001), l'entonació (Hidalgo, 1997, 2002 i 2019; Cabedo 2006 i 2007), les relacions entre prosòdia i (dones)cortesia (Hidalgo 2009:; Hidalgo (2013; Hidalgo i Cabedo 2014) les seqüències d'història (Baixauli, 2000, Briz 2016), la fraseologia (Ruiz Gurillo, 1997 i 1998), la connexió (Pons, 1998; Estellés 2006; Montañez 2015; Hidalgo 2015), la intensificació i l'atenuació (Briz, 1998, 2007 i 2017; Albelda, 2004 i 2007, Briz i Albelda 2013; Albelda i altres, 2014; Estellés i Cabedo, 2017-2018), el préstec lingüístic (Gómez Capuz, 1998), la presència de l'argot (Sanmartín, 1998b), les metàfores quotidianes (Sanmartín, 2000), l'estil directe (Benavent, 2016) , les estructures suspeses i altres qüestions de sintaxis (Hidalgo i Pérez Giménez, 2004; Pérez Giménez, 2015; Briz, 2018), l'humor (Ruiz Gurillo 2012, 2019), la ironia (Ruiz Gurillo i Padilla Coord. 2009) la segmentació de la conversa en les seues unitats d'anàlisis (Grup Val.es.co. 2014, Pons Coord. 2014), els elements subestructurales (Pascual 2020), la validació experimental de la investigació sobre marcadors (Salameh 2021), la investigació en aproximatius (Marró 2021), etc.

Des del present i cap al futur

En l'actualitat, les quasi trenta persones que, de l'una o l'altra forma, col·laboren en el nostre grup, s'organitzen al voltant de les següents línies de treball:

1. Corpus Val.es.co. 3.0
   La versió 3.0 del corpus Val.es.co amplia, i en certa manera refonga, les versions anteriors. S'ha construït una nova web d'edició, s'ha establit una correspondència bijectiva entre els antics signes de transcripció i les etiquetes TEI que els identifiquen, s'ha dissenyat un nou sistema de cerca i, a més, un subcorpus reduït, format per quinze converses, ha sigut segmentat en unitats i subunitats seguint la teoria d'unitats desenvolupada pel nostre grup. Es demostra, així, que la segmentació sense residu de la conversa col·loquial sobre la base de principis pragmàtics és possible (una resposta, diferida en el temps, a la pregunta que Antonio Narbona plantejara a la fi dels anys setanta sobre "la sintaxi de l'espanyol parlat").
2. Corpus Ameresco
   Els objectius i els mètodes de treball del nostre equip s'han estés a altres grups d'investigació a través del projecte AMERESCO, que ha recollit corpus similars d'espanyol parlat en diferents ciutats del domini hispànic. En l'actualitat, comprén més de 50 converses d'Espanya (València i Las Palmas de Gran Canaria), Mèxic (Monterrey, Ciutat de Mèxic i Querétaro) l'Argentina (Buenos Aires i Tucumán), Cuba (l'Havana i Santiago), Colòmbia (Barranquilla i Medellín), Xile (Iquique, Santiago) i Panamà. Les mostres són representatives dels sociolectes de nivell sociocultural, edat i sexe.
3. El Diccionari de partícules discursives de l'espanyol (DPDE)  
   Marcadors i partícules estan descrits en aquesta obra col·lectiva, desenvolupada al llarg de més de quinze anys, en la qual han col·laborat els especialistes més destacats en la matèria dins del domini hispànic. La seua nova versió, desenvolupada en els dos últims anys, ha afegit una web d'edició, ha convertit el format inicial en una base de dades i ha afegit informació sobre la posició i les unitats discursives en les quals apareixen tots els marcadors del diccionari. D'aquesta manera, s'ofereix, de manera nova, una descripció uniforme de la interrelació entre posicions i funcions de tots els marcadors de l'espanyol.
4. Tecnolingüística, S.L.
   Aquesta empresa, que va nàixer com spin-off de l'activitat investigadora del grup, és hui dia una entitat privada que fa de la transferència del coneixement generat en el si del grup el seu senyal d'identitat. Amb clients com la RAE, el Ministeri de Justícia, diferents universitats espanyoles i estrangeres i alguns dels més prestigiosos bufets d'advocats espanyols, la nostra empresa demostra que és possible desenvolupar una activitat econòmicament rendible oferint com a serveis comercials els resultats de la investigació produïda en els departaments universitaris. Aquesta labor de transferència de la investigació pretén impulsar mitjançant l'exemple altres iniciatives empresarials d'antics alumnes i fer visible en la societat la necessitat d'un assessorament expert en temes lingüístics. 
5. El model Val.es.co. d'unitats de la conversa
   Des de la seua primera versió en 2003, aquest model ha anat ampliant-se amb noves unitats, noves posicions i, sobretot, un gran nombre de desenvolupaments que demostren la seua capacitat explicativa: els estudis sobre la correlació entre funcions dels marcadors discursius i el binomi posició/unitat, les aplicacions a la seua evolució diacrònica, a la seua base cognitiva, a la combinació de marcadors, a l'estudi de l'estil directe o dels aproximatius són algunes de les seues ramificacions. 
6. Estudis sobre atenuació i evidencialitat
   Gran part dels esforços del grup han anat destinats a la caracterització i desenvolupament de la categoria pragmàtica atenuació, així com a l'estudi de la evidencialitat en espanyol. Els projectes És.Var.Atenuació i És.Vag.Atenuació són bona mostra d'això.
7. Estudis sobre la diacronia del segle XX 
   El segle XX és el primer talle sincrònic per al qual existeixen registres parlats. Tals registres constitueixen un material valuosíssim per a l'estudi diacrònic de l'espanyol parlat. S'obri així un camp de treball, encara en embrió, que planteja reptes metodològics i consideracions teòriques, en la seua major part per explorar. I, sens dubte, això suposa afegir una nova perspectiva d'estudi de l'espanyol col·loquial.

El grup d'investigació "Ètiques aplicades i Democràcia" treballa conjuntament des de 1991 entorn de tres àmbits: Fonamentació de l'ètica, Filosofia política i Ètiques aplicades. Sorgeix d'un nucli de professors de l'Àrea Acadèmica de Filosofia Moral i Política, que són originàriament Adela Cortina, Jesús Conill, Domingo García-Marzá i Agustín Domingo, i ha anat augmentant fins al present. 

En l'actualitat, el grup està integrat per 1 membres, que pertanyen a 4 universitats públiques diferents: la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Múrcia. 

En el nivell institucional, també la Fundació Étnor ("per a l'ètica dels negocis i de les organitzacions") és una de les entitats que dona suport a la investigació i s'interessa per la transferència de coneixements i innovació del grup. 

Des de 2003 el grup és reconegut com a "Grup d'Excel·lència" per la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. En principi, mitjançant la concessió d'ajudes a Grups d'I+D+I, de referència Grups 03/179. I, actualment, a través del Programa de Grups d'Investigació d'Excel·lència PROMETEU. 

El grup desenvolupa la seua activitat investigadora a través de projectes d'investigació conjunts. Fins al moment ha desenvolupat 9 projectes d'investigació competitius de rang nacional, 1 projecte europeu, i tres projectes finançats per institucions privades. A fi de formar nous investigadors, el nucli del grup imparteix un Programa de Doctorat sobre "Ètica i Democràcia", que va nàixer en 1986 i va obtindre el reconeixement de Doctorat amb Esment de Qualitat i amb Esment cap a l'Excel·lència, reconeixement del qual continua sent creditor en l'actualitat. Els alumnes diplomats d'aquest doctorat aconsegueixen les puntuacions més elevades en l'avaluació de la seua activitat investigadora. Imparteix també un Màster sobre "Ètica i Democràcia", amb perfil investigador i acadèmic, que permet capacitar-se per a les tasques investigadores en aquest àrea als qui s'inscriuen en ell. El grup dona a conéixer els resultats de les seues investigacions pels següents mitjans: 

1. Publicacions, tant llibres, editats en editorials de prestigi, com a articles, publicats en revistes de qualitat. 
2. Organització de Congressos, algun dels quals se celebra ja de manera biennal, i també cursos en altres universitats. 

Tot això tant en el nivell nacional com en l'internacional. Ha establit convenis i col·laboracions amb un gran nombre d'institucions, com són les següents: 

• Fundació ÉTNOR  per a l'Ètica dels Negocis i de les Organitzacions.
• Reial Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques.
• Uehiro Centre for Practical Ethics (Oxford).
• Programa de Neuroética CIF de Argentina.
• Grupo de investigación "Evolución y Cognición Humana" de la Universidad de las Islas Baleares.
• Wissenschaftszentrum Berlin für Sozialforschung (WZB)(Alemania).
• Hans Jonas Zentrum / Freie Universität Berlin.
• Capability & Sustainability Centre (University of Cambridge).
• School of Public Policy. Institute for Philosophy & Public Policy. University of Maryland (EEUU).
• Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
• Departament de Filosofia i el Grup d'Estudis Humanístics de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Institute of Philosophy (University of Bayreuth).
• Johannes Gutenberg Universität Mainz.
• I les universitats de la República (Uruguay), do Porto, de Chile, Nacional Autónoma de México, di Bologna, Sidney, Salamanca, Complutense de Madrid, Munich, de Westminter, Universität Manheim, de California (Irvine), Aahrus (Dinamarca), etc. 

Així mateix, rep investigadors d'altres universitats, principalment estrangers, que desitgen desenvolupar amb els membres del grup una estada d'investigació postdoctoral.