El grup d'investigació "Activitat Física, Educació i Societat" treballa conjuntament des de 1997, quan un nucli de professors amb interessos comuns va constituir l'antic Grup d'Investigació UV 0657 (recollit al vicerectorat d'investigació).

L'activitat investigadora resultat d'aquesta agrupació va ser una peça important en el desenvolupament d'un camp de coneixement emergent al context espanyol. Destaquen les investigacions educatives sobre innovacions curriculars en Educació Física, la recerca sobre presons i la seua vinculació amb l'exercici físic i l'esport i l'avaluació de la producció i divulgació científica en Ciències de l'activitat física i l'esport. 

Amb el pas del temps, s'han anat sumant nous membres i col·laboradors externs, els quals han contribuït a consolidar aquesta activitat inicial. Durant els darrers anys, ha anat delimitant-se un focus d'atenció de la recerca al voltant de les poblacions vulnerades, dintre de les quals s'inclouen les persones amb discapacitat, els adolescents i les persones trans, entre altres. Així mateix, la metodologia de recerca utilitzada abasta tant metodologia qualitativa com quantitativa.

El treball del grup es dirigeix a:

1. Estudiar fenòmens socials en l'àmbit de l'activitat física i l'educació física.
2. Crear coneixement en relació als grups vulnerats en l'àmbit de l'activitat física.
3. Divulgar i transferir resultats d'investigació, orientats a la transformació social. 

D'altra banda, el grup realitza una important tasca de formació investigadora participant en la direcció, coordinació i funcionament del "Màster Universitari en Investigació i Intervenció en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport", el "Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària", el "Màster Universitari en Investigació en Didàctiques Específiques", el "Programa de Doctorat en Activitat Física i Esport" i el "Programa de Doctorat en Didàctiques Específiques".

El grup conta amb personal investigador en formació, i rep assíduament estudiants d'altres universitats, nacionals i estrangeres, que realitzen estades d'investigació. D'aquesta manera, el grup avala la seua capacitat per donar continuïtat a les seves línies d'investigació i per transferir coneixement científic a la comunitat acadèmica i professional.

L'àrea de treball d'aquest grup són els estudis demogràfics dirigits a la població valenciana. Aquest grup investiga els fenòmens demogràfics clàssics com la natalitat, la fecunditat, a nupcialitat i la formació i dissolució d'unions, l'envelliment, la morbiditat, la reproducció i les migracions amb especial interès en la seua evolució des de l'existència de les primeres fonts demogràfiques modernes fins a l'actualitat i incloent-hi les projeccions sobre evolucions futures. Aquests estudis es centren en la població situada en el territori valencià, tot mirant d'ubicar-la en les desagregacions territorials que van des de la secció censal, les entitats menors, els municipis i les comarques.

A banda, aquest grup realitza investigacions sobre les trajectòries vitals o cursos de vida. S'hi aplica la perspectiva dels cursos de vida per estudiar processos vitals com ara l'emancipació, l'entrada a l'edat adulta, els episodis formatius i laborals, la maternitat-paternitat o la jubilació. En l'anàlisi de les trajectòries vitals s'atenen les dimensions temporals com edat, generació i moment, les dimensions de gènere i classe social, origen i llengua. També son objecte d'estudi les poblacions específiques que per les seues característiques sociodemogràfiques i importància social en l'estructura i canvi de la societat valenciana demanden anàlisis concretes. En concret, poblacions en situacions de vulnerabilitat social des d´ una perspectiva multidimensional.

El grup combina la producció de dades sobre població a través del disseny d'enquestes demogràfiques, la catalogació de dades secundàries existents sobre la població valenciana (registres i estocs de població procedents de dades d'enquesta), el conreu de tècniques de modelització estadística, el càlcul d'indicadors, la recol·lecció de discursos sobre esdeveniments i trajectòries vitals.

Tant per la informació que recull com per l'anàlisi que realitza, DEMOVAL aporta al teixit empresarial, a l'administració en tots els nivells i al tercer sector un coneixement valuós de les característiques demogràfiques, culturals i socials, previsions, diagnòstics, situació en el territori, etc., referits a la població valenciana. Amb tot això DEMOVAL suposa potencialment una millora substancial als estudis de mercat, les polítiques públiques, i les accions i intervencions socials. 

L'auditoria i l'assegurament ofereixen confiança en la informació corporativa. La nostra activitat investigadora és analitzar característiques corporatives que expliquen els motius que porten a les empreses a anar més enllà de la informació obligatòriament exigida. 

Els escàndols financers recents, com Bankia, Pescadora, Gowex, Parmalat, etc han posat en dubte el paper dels auditors en la informació financera en qüestionar la seua independència. La nostra investigació està desenvolupant les necessitats de major transparència informativa centrada en els informes d'auditoria i els informes de transparència i el seu efecte en la configuració del mercat de serveis d'auditoria, altament concentrat. Aquesta línia d'investigació venim desenvolupant-la durant més de dues dècades.

La informació no financera és voluntària per part de les empreses però s'està mostrant com altament rellevant atés que mostra el compromís de l'empresa amb el medi ambient i les qüestions d'índole social. El nostre treball, publicat recentment en revista d'alt impacte, revela les accions dirigides que estan duent a terme les empreses.

Globalment l'activitat investigadora del nostre grup de treball s'ha focalitzat en l'avaluació del funcionament cognitiu en pacients amb trastorn mental, el desenvolupament d'alternatives per a facilitar l'avaluació del seu funcionament intel·lectual, l'estudi específic de la memòria implícita en aquests mateixos pacients per a determinar en quina mesura els tipus de tasques i els paràmetres utilitzats en aquestes per a valorar el funcionament d'aquest sistema de memòria condicionen els resultats d'aquesta valoració i, finalment, en l'avaluació de l'eficàcia de programes de rehabilitació de la cognició en trastorns mentals, sobretot en esquizofrènia. Aquest treball l'hem realitzat durant més de dues dècades amb el suport de projectes d'investigació finançats per la Universitat de València, per la Conselleria d'Educació, per la Conselleria de Sanitat i pel Ministeri d'Educació. Aquestes investigacions han tingut com a resultat com a resultat la publicació de nombrosos treballs que apareixen recollits en els CV que s'adjunten.

De manera més concreta la nostra activitat investigadora s'ha desenvolupat a través de les següents línies de treball:

1. Avaluació cognitiva en esquizofrènia. Aquesta línia d'investigació se centra en l'avaluació del funcionament neurocognitiu, incloent la cognició social, en el trastorn mental amb la finalitat de determinar les interrelacions que existeixen entre els diferents dominis cognitius, i valorar en quina mesura determinen el funcionament social del pacient. En el context d'aquesta línia d'investigació la nostra atenció s'ha centrat en els dominis neurocognitius de l'atenció, la memòria episòdica i el funcionament executiu, i dins de la cognició social, en els dominis de la percepció emocional, teoria de la ment, percepció social i estil atribucional. Encara que podrien emmarcar-se en l'àmbit al qual es refereix la nostra línia d'investigació nº1, el nostre equip d'investigació ve desenvolupant dues línies d'investigació més específiques (línies nº2 i nº3).
2. Funcionament intel·lectual en esquizofrènia. Aquesta línia d'investigació se centra en el desenvolupament de versions abreujades dels tests clàssics emprats per a valorar el funcionament intel·lectual, amb el propòsit de facilitar la seua utilització en pacients amb trastorn mental i permetre un cribratge ràpid del pacient. 
3. Memòria implícita en esquizofrènia. En termes generals l'evidència científica indica que el funcionament de la memòria implícita està preservat en el trastorn mental. No obstant això, a vegades l'evidència és contradictòria i la raó pot estar en la disparitat de tasques utilitzades en l'avaluació de la memòria implícita i en les condicions metodològiques que es donen dins de cada prova. En aquesta línia d'investigació el nostre treball se centra en aclarir quines tasques són les més adequades i quines són les condicions metodològiques que han de considerar-se dins d'aqueixes tasques per a avaluar de manera vàlida la memòria implícita. Avaluació dels dèficits cognitius de persones amb diferents diagnòstics de trastorn mental, bàsicament esquizofrènia, mitjançant tasques d'ampli ús en psicologia experimental com a decisió lèxica i completat de fragments. 
4. Intervenció psicològica en cognició en esquizofrènia. En aquesta línia d'investigació el nostre treball se centra en l'avaluació de programes enfocats a la rehabilitació de la neurocognició i de la cognició social per a millorar el funcionament social de persones amb trastorn mental (p.e. IPT, Gradior, EMT).

La vocació del grup és desenvolupar una investigació el més pluridisciplinària possible, abordant-se els temes, com menys, des d'una perspectiva jurídica, economicofinancera i fins i tot sociològica. Els grans tema a desenvolupar són les assegurances, les pensions, però també qüestions relacionades amb el benestar de les persones que transcendeixen de l'anterior com la dependència, rendes vitalícies, etc

El centre de recerca té com a objecte d'estudi de la cultura en un sentit ampli i des d'una perspectiva multidisciplinar incorporant les aportacions de la sociologia, de l'antropologia, la història o els cultural studies. Particularment s'adreçaria a analitzar les relacions entre les pràctiques culturals, el poder, les identitats i el canvi social. Els objectius de recerca del centre són les següents:

1. Anàlisi de la cultura, les practiques culturals i el canvi social: estudi de les transformacions de la societat contemporània des de la perspectiva de la sociologia de la cultura, del sorgiment de noves pràctiques de creació, l'efecte cohort en el canvi de les pràctiques culturals, el sorgiment de noves comunitats de consum cultural i l'expansió d'aquestes pautes cap a altres esferes socials (artistització) o bé l'entrada de lògiques pròpies d'altres camps en l'esfera cultural (digitalització, polítització, etc).
2. Anàlisi de les pràctiques esportives i d'oci: estudi de les noves pautes de pràctica esportiva, de la relació entre canvi social, cohesió social i esport, de la relació entre institucions del camp esportiu i el camp polític, econòmic. Recerca sobre la transformació de l'espai urbà en un espai d'oci i de les ciutats com escenari i productors de noves pràctiques socials que reconfiguren les estructures urbanes i els seus usos.
3. Anàlisi del poder i dels intel·lectuals: Estudi de la relació entre poder i cultura com a mecanisme de control i normalització i jerarquització o bé les dinàmiques de resistència cultural dels antics i nous moviments socials. Investigació de les interrelacions i dependències entre el camp polític, intel·lectual i cultural i del seu rol front a la reproducció i canvi social.
4. Anàlisi de la cultura festiva i el patrimoni cultural: estudi del desenvolupament de la cultura festiva, del rol social de les tradicions culturals i dels processos de modernització dels esdeveniments festius en el marc dels processos de globalització cultural. Anàlisi dels processos de construcció d'una memòria cultural i de la valorització del patrimoni cultural en funció de la construcció de les identitats locals i territorials, especialment en contextos de pluralitat cultural.
5. Anàlisi de la cultura, territori i les identitats nacionals: estudi de la relació entre les identitats nacionals i culturals, de les configuracions polítiques culturals, de la política sub-estatals i el federalisme, així com el seu rol en el desenvolupament econòmic i social i de la generació de marques territorials en un marc globalitzat (place branding), aplicat especialment al país Valencià.
6. Anàlisi de la cultura política, la memòria històrica i les identitats: Estudi de la relació entre el marc soci-històric i la cultura política.
7. Anàlisi de les polítiques, les institucions i les organitzacions culturals: estudi de les polítiques culturals territorials i locals com a sistemes de governança i d'interrelació entre agents culturals i del seu rol en la configuració d'identitats col·lectives i com a mecanismes de desenvolupament de districtes artístics, de potenciació dels sectors i de foment de les professions creatives. Estudi dels discursos i de les praxis de les institucions culturals, públiques, privades i del tercer sector i, en concret, dels museus i altres entitats representatives del camp autònom de la cultura.
8. Anàlisi de l'impacte de les noves tecnologies en la cultura: Estudi sobre les noves pràctiques culturals en el marc digital. Estudia del impacte de les noves tecnologies en els mecanismes de poder i control social i cultural.

L'objectiu del grup d'investigació és analitzar el comportament econòmic i social dels agents econòmics i socials, des d'una perspectiva interdisciplinària basada en metodologies de l'anàlisi econòmica, la teoria de jocs, mètodes quantitatius, experimentals i computacionals.

L'activitat investigadora del grup es desenvolupa entorn de la formació de professors en diferents àrees de contingut escolar: ciències experimentals, matemàtica, llengua i llengua estrangera, literatura, educació física, educació musical... Això involucra, en diferents moments del temps, treballs d'avaluació sistemàtica del coneixement disciplinar dels futurs professors, del desenvolupament de les seues estratègies d'aprenentatge i d'ensenyament, del seu coneixement epistèmic, del seu pensament docent, i, per descomptat, del seu coneixement didàctic específic. Tot això hauria de conduir a una avaluació i millora del model de formació de professors actual, amb la finalitat d'actualitzar-lo i fer-ho més eficaç.

Investigacions associades amb la comprensió i desenvolupament de destreses i hàbits en alumnes de primària i secundària han de complementar les anteriors, atés que aquest coneixement constitueix la base necessària per a adaptar la formació de professors a les necessitats dels estudiants, i per a convertir la formació de professors en un coneixement acadèmic valgut, fiable i transferible, superant models artesanals basats en la tradició.

El sector audiovisual es troba immers en un moment de profunds canvis i transformacions que estan afectant la tecnologia, la regulació, els continguts i el consum. Dins d'aquest procés, la televisió és, sens dubte, el mitjà que està veient-se més alterat, fins el punt que a hores d'ara hi ha dubtes raonables sobre la possibilitat que siga capaç de mantindre la seua posició tradicional de privilegi. Això no vol dir que els actors principals del sistema televisiu es resignen davant la nova situació. Al contrari, estan reaccionant i tracten d'adaptar-se a una nova cojuntura en què les condicions econòmiques i socials ja mai seran les mateixes d'abans.

 Fonamentalment, aquests canvis estan provocant un creixement exponencial de l'oferta televisiva. Si prenem com a referència l'Estat espanyol, aquests canvis s'han posat més de manifest des de la implantació definitiva de la Televisió Digital Terrestre (TDT) l'any 2010. En eixa data, es va passar d'un oferta centrada en 7 o 8 canals en obert (depenent del territori) a poder triar entre gairebé 60, una vegada activats tots els. A la xifra resultant, però, cal sumar-li les finestres ja existents del cable, el satèl·lit, l'ADSL, així com les anomenades "noves pantalles", en referència a la televisió a través del mòbil o de la pròpia xarxa mitjançant IP. En definitiva, un panorama enormement competitiu, amb múltiples suports, que està modificant el consum audiovisual. En aquest sentit, la fragmentació de les audiències és un fet evident. Les xifres mesurades des de 2008 han posat de manifest la pèrdua progressiva d'audiència de les cadenes generalistes, les quals tenen dificultats per assolir ja el 15% de quota de pantalla mentre anys enrere sobrepassaven amplament eixos resultats. Una tendència que sembla no tindre fre si parem atenció a la constant migració de la població més jove cap a les pantalles alternatives (Internet, videojocs, mòbils). 

Malgrat l'increment palpable de l'oferta, molt més especialitzada i diversificada, els canals generalistes d'àmbit estatal i les televisions autonòmiques i locals encara suposen en l'actualitat la major part del consum televisiu. Aquestes dades poden ser un indicador de com la societat percep els canvis i com aquests són més lents del que alguns voldrien. Es fa difícil pensar, per tant, que les persones abandonen l'aparell de televisió com el principal distribuïdor de continguts audiovisuals d'informació i entreteniment a mitjà o curt termini. És més, des de l'any 2007, que va suposar el rècord de consum televisiu a l'Estat espanyol amb una mitjana de 223 minuts per personal o, el que és el mateix, que cada persona es passava 3'7 hores al dia front al televisor, el consum televisiu, tot i que amb una tendència a la baixa, està estabilitzat. Dades que deixen entreveure que un increment de l'oferta no significa, necessàriament, un descens en el consum de televisió, sinó que aquesta circumstància està provocant l'efecte contrari. 

Tot plegat es generen molts interrogants sobre el paper que tindrà la televisió en el futur, sobretot si se la considera un servei públic com qualsevol altre. Això representaria mantindre uns continguts audiovisuals lliures i accessibles per a tots, de qualitat contrastada, transparents financerament i plurals ideològicament, amb una atenció particular a la diversitat cultural i lingüística dels habitants que viuen en el seu àmbit de cobertura. Aquestes àrees d'interés centren les reflexions del Grup d'Investigació CONTD (Continguts per a la Televisió Digital) de la Universitat de València, del qual en formem part, i que constitueixen la part central de les Jornades CONTD (www.uv.es/contd) dutes a terme en aquesta des de fa VI edicions. El que es pretén amb aquestes trobades és, juntament amb altres investigadors i professionals, debatre sobre el futur del sector audiovisual i fer partíceps d'aquestes preocupacions a la comunitat universitària i al conjunt de la societat.

El Grup d'investigació en Cultura, Diversitat i Desenvolupament-CUDIDE "Culture, Diversity & Development" va nàixer l'any 2011 en el departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació (MESURA) de la Universitat de València. Estudi General (UVeG) amb el propòsit de contribuir, a través de la investigació, al desenvolupament teoricopràctic dels aspectes relacionats amb la diversitat cultural i el desenvolupament personal. 

En concret, es treballen les competències interculturals, l'educació intercultural, diversitat cultural i de gènere, mobilitat i processos migratoris, entre altres. Les investigacions realitzades s'aborden des d'una perspectiva interdisciplinària perquè el grup, liderat per Carmen Carmona Rodríguez, està compost per professionals de diferents especialitats: de l'àrea d'Educació, Psicologia, i Ciències Socials. A més, en col·laborar amb diferents universitats en diferents països (Espanya, els Estats Units, Alemanya, Holanda, el Regne Unit i el Canadà) es té la possibilitat d'accedir a un gran ventall de realitats, grups socials i polítiques que enriqueixen el treball realitzat. 

Les persones que formem part d'aquest equip investigador estem interessades a promoure investigacions de qualitat i excel·lència, des d'un enfocament social i educatiu que aportació resultats amb una utilitat i interés social. 

Anàlisi multidisciplinària de l'impacte de l'exercici de la desconnexió digital en el marc de les relacions laborals. Les transformacions tecnològiques que viu l'actual mercat laboral provoquen canvis importants en l'esfera del treballador i en la gestió empresarial; sens dubte, tot un repte per als agents implicats en el treball (treballadors, empresaris, Governs, sindicats i associacions empresarials) per a afermar l'esperit tuïtiu de la normativa laboral i garantir uns drets laborals bàsics com el descans, la Seguretat i salut en el Treball, la intimitat, la conciliació, el secret de les comunicacions o la protecció de dades. En aquest sentit, el grup d'investigació analitza el dret a la desconnexió digital del treballador, així com la seua eventual afectació en la gestió de les persones i la competitivitat empresarial. Tot això sempre puntualitzant que es tracta d'un dret laboral que en última instància, la seua efectivitat esdevé tant d'un mecanisme de potenciació de la llibertat i autodeterminació del pla del treballador, així com d'una garantia de l'efectiva, lliure i igual competència empresarial en el marc d'una economia social de mercat. En aquest context, el grup d'investigació aclareix un dret laboral bàsic i fonamental en l'actualitat però amb moltes arestes que han de ser polides. Per a això, en línia amb el seu caràcter multidisciplinari tracta els béns jurídics protegits en el dret laboral: en amb major o menor intensitat i directament o indirectament, la salut (art. 15 CE); la llibertat (art. 1.1 CE) - incloent la llibertat d'empresa i la productivitat (art. 38 CE) -; la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10 CE); la igualtat (arts. 1.1; i 9.2 CE); la intimitat i la privacitat (art. 18.1, 3 i 4 CE); l'honor (art. 18.1 i 4 CE); i la família (39.1 CE). Succintament, el grup pretén tractar l'exercici del dret, les seues implicacions jurídic-pràctiques en les relacions laborals (amb especial incidència en el teletreball), el seu estat actual en el món (amb estudis internacionals del dret en altres països), la seua relació amb la prevenció de riscos laborals (fatiga informàtica i hiperconnectivitat), així com amb la perspectiva de gènere, la diversitat, la intimitat i la privacitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, la videovigilància i el control empresarial (la necessitat de tota mena de programari digital significa que el control dels treballadors està creixent molt) i, el vessant tecnològic d'aquest, entre altres aspectes: l'estudi BYOD ("bring your own device"), protocols interns en l'ús de dispositius digitals i programari d'organització del temps del treball a la disposició de les empreses privades i públiques.

La Unitat d'Investigació Disseny i Anàlisi en Psicologia Aplicada / REsearch MEthods and design in applied psychology (REME) és una unitat d'investigació dirigida per la professora Dolores Frías Navarro. Aquesta unitat d'investigació es va fundar l'any 1994 com a unitat d'investigació dins del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat de València, sent present des de 1997 en la pàgina Web https://www.uv.es/friasnav/unidinves.html. Els treballs que es duen a terme dins de la unitat d'investigació REME estan orientats al desenvolupament, millora i avaluació dels mètodes quantitatius i, especialment, s'analitzen qüestions de disseny de la investigació i anàlisis estadístiques relatives a l'àmbit de la investigació en Psicologia aplicada juntament amb la reflexió i estudi dels elements essencials perquè el professional de la Psicologia aborde el seu treball des de la perspectiva de la Pràctica Basada en l'Evidència.

Les àrees d'investigació específiques fan referència a l'estudi de l'educació i re-educació estadística, la cognició estadística, la inferència causal, la sensibilitat del disseny d'investigació i la validesa de conclusió estadística, les revisions sistemàtiques i els treballs de meta-anàlisi (fique-anàlisi i fique-anàlisi en xarxa), la fique-investigació i el desenvolupament de nous instruments de mesura que ajuden a la comprensió de les noves realitats socials vinculades principalment amb estereotips i discriminació cap a grups minoritaris i qüestions de mobilitat humana (com a migracions, mobilitat humana, diversitat sexual, famílies amb pares del mateix sexe, homofòbia internalitzada, micro-agressions cap als grups minoritaris).

La Unitat d'Investigació ha sigut l'element de cohesió dels membres de l'equip d'investigació que han participat en diversos projectes d'investigació finançats pel Ministeri d'Educació i per la Universitat de València.

El grup que presentem sorgeix de la suma de professores-investigadores de la Facultat de Filosofia i CC. de l'Educació de la Universitat de València que pertanyen als Departaments de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació (MESURA) i Educació Comparada i Història de l'Educació (TIRE). Aquesta unió es consolida amb la comprovació individual, després de diversos anys de rellevants experiències en projectes d'investigació, que el treball en projectes col·laboratius, ens dotaria d'una visió més holística i complementària dels contextos educatius d'investigació en els quals treballem, enriquint les nostres propostes i resultats.

Així mateix, per l'afinitat de les nostres línies d'estudi, fins i tot en aquests moments desenvolupades així com pels objectius comuns que com a professionals en l'àmbit de l'educació tenim, pensem que la unificació en un grup de treball aconseguirà que aconseguim amb majors èxits aquests objectius, perquè les infraestructures i estructures s'ampliaran des de diverses xarxes de contacte, propostes d'accions, perspectives de treball en profunditat i ampliació del camp educatiu, etc. Les investigadores que l'integren són:

PDI a temps complet vinculat estatutàriament o laboralment a la Universitat amb relació indefinida en la mateixa així com una PDI doctora a temps parcial que porta com a professional contractada en aquesta Universitat de València des del curs 2004.

Aquesta activitat investigadora se centra d'una banda, en la necessitat que detectem en diferents contextos d'acció educativa (el diagnòstic, la intervenció, l'avaluació, la història,…) de desenvolupar processos d'investigació diferencials. I, d'altra banda, en la resposta o resultat diferencial que trobem si atenem l'existència de diferències en i entre les persones i entre els grups de persones i els contextos en els quals es troben. Diferències entre altres físiques, psíquiques, psicològiques i emocionals així com, socials, culturals, de gènere i edat. 
La diversitat, des d'una perspectiva d'educació inclusiva, llança a la nostra investigació un conjunt sistèmic i interactiu de variables educatives que han d'investigar-se de manera inclusiva i des de la mirada pluridimensional que exigeix el desenvolupament individual i social de les persones en tot procés educatiu. Així doncs, partim d'un ampli i variat ventall de possibilitats per a la nostra investigació que centrem tant en temes de *inequidad; com en temes d'investigació avaluativa com a procediment per a posar en marxa, gestionar i aportar informació que millore l'educació i els processos formatius.

El PDI que conforma el grup a més de ser docent en les titulacions de Grau de Pedagogia i Educació Social realitza també formació en els següents màsters universitaris oficials de la Universitat de València: Màster Universitari en Acció Social i Educativa; Màster Universitari en Educació Especial; Màster Universitari en Psicopedagogia; Màster Universitari en Professorat de Secundària. Així mateix, es compta amb la direcció dels màsters propis de la mateixa Universt: Màster en Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva; Màster en Detecció, Diagnòstic i Intervenció en Altes Capacitats. PDI amb sexennis d'investigació; publicacions en revistes nacionals i internacionals; llibres i capítols de llibres.

Índexs Impactes:

• Índex h en Google Scholar de 7. I l'índex i10 total de 4. (Amparo Pérez Carbonell);
• Índex h en Google Scholar de 6. I l'índex i10 total de 5. (Immaculada Chiva Sanchis);
• Índex h en Google Scholar de 9. I l'índex i10 total de 9. (María Jesús Martínez Usarralde);
• Índex h en Google Scholar de 5. I l'índex i10 total de 5. (Genoveva Ramos Santana).

El grup Dersocom de la Universitat de València va començar a gestar-se entorn de l'any 2000. La seva IP havia prestat serveis en les Universitats de Múrcia i Jaume I de Castelló, i per això es van incorporar alguns dels seus investigadors. Les seves línies de recerca estan referides al Dret de societats, amb especial incidència en el règim jurídic de les societats de capital (anònima i limitada) i de les societats cooperatives; el Dret bancari, sobretot en els seus aspectes contractuals; el Dret d'assegurances, i, finalment, al Dret de la competència i Dret de la propietat industrial. Així ho demostren les tesis defensades en el seu si, de Carmen Boldó (1995, UJI), María de la Mar Andreu (1996, O. Múrcia), Lourdes Ferrando (1998, O. València), Luis Hernando (2003, O. València), Vanessa Martí (2006, O. València), Javier Guillem (2007, O. València), Benjamí Saldaña (2008, O. València), Linda Navarro (O. València, 2009). Totes aquestes tesis van ser dirigides per José Miguel Embid.

A fi de formar un grup de recerca en sentit estricte, es comencen a elaborar projectes concrets de col·laboració. En aquesta línia ha d'esmentar-se l'existència del Commenda (www.commenda.es), una xarxa de col·laboració científica entre professors de Dret Mercantil de diverses universitats espanyoles centrat en l'estudi del règim jurídic de les societats mercantils, amb especial atenció a l'anàlisi de la Jurisprudència espanyola. L'experiència de Commenda permet ara fer un pas endavant i constituir Dersocom.

Sense perjudici d'alguns projectes més antics, en el que ara interessa José Miguel Embid ha estat IP de cinc projectes consecutius del pla nacional, a partir de l'any 2000 fins avui. El curs d'aquests projectes ha servit de cobertura a la gradual configuració del grup, gràcies a l'enquadrament en ells de les tesis esmentades i als nexes creats entre els seus membres, encara que alguns d'ells hagin passat a prestar serveis en altres Universitats. La temàtica dels projectes de recerca esmentats ha solgut estar centrada al voltant del Dret de societats, des de la perspectiva pròpia de l'ordenament espanyol, però, alhora, amb un important biaix internacional, atès el procés normatiu de la Unió europea, sobretot, així com a altres països amb importància en el marc de l'activitat econòmica mundial. Tal circumstància, al mateix temps, ha fet possible l'establiment de vincles sòlids amb professors universitaris d'altres països, singularment, Itàlia, Alemanya, Luxemburg, l'Argentina, el Brasil, Colòmbia i Xile. D'entre totes les activitats al fet que ha donat aquesta "xarxa" internacional, pot destacar-se la celebració de successius congressos argentí-espanyols de Dret Mercantil, des de 2001, així com diverses trobades italo-espanyoles d'aquesta disciplina, sent el primer de 2006 i diverses publicacions.

El grup ha vingut desenvolupant la seua activitat des de la dècada dels noranta, amb el suport inicial de sengles Projectes d'investigació sota el títol "Contractes bancaris i persona moral" (GV 96-B-ÉS-16-088 i GV99-83-3-8). La seua activitat s'ha mantingut visca fins a l'actualitat en què gaudeix de la cobertura del projecte sobre "La regulació del Shadow Banking, de la contractació bancària i de la protecció del client: el nou horitzó normatiu de l'activitat bancària" (DER2013-48707-R). Al llarg de dues dècades la seua producció en termes de publicacions ha sigut ingent, com també la transferència dels resultats de la investigació, per mitjà de jornades i congressos científics i contractes a través de la OTRI de la Universitat. El Grup compta, a més, amb el suport i el cofinançament de dues associacions privades: una associació d'empreses de finançament (ANSOFI) i una associació de consumidors (APABANC), suport que pròximament s'ampliarà per una tercera entitat (INSOMNIA), especialitzada en l'aplicació de les noves tecnologies a la prestació de serveis bancaris (FinTech) i d'assegurances (InsurTech) i, en general, al món de Dret (LegalTech). 

L'objecte d'estudi, el Dret dels mercats financers, s'escindeix en dos vessants ben diferenciades: la regulació institucional dels mercats financers i els intermediaris que en ells actuen (generalment sota la forma de societats de capitals) i el règim jurídic dels contractes i productes financers, amb especial atenció a les regles sobre protecció del client. Dins de cadascuna d'aquests vessants, el Grup es dedica a l'anàlisi dels canvis normatius que s'estan produint contínuament en relació amb diverses línies d'investigació diferents. 

L'activitat se centra en l'actualitat especialment en l'estudi de la regulació de la banca no oficial, la que opera en l'ombra (Shadow Banking), a tenor de les últimes iniciatives plantejades des de les institucions de la Unió Europea, que segueix en això iniciatives anteriors procedents de l'altre costat de l'Atlàntic, que tracten de regular i sotmetre a control prudencial a les entitats que operen al marge o a l'ombra del sistema regulat (Shadow Banking) i ve propiciada per l'important volum de negoci que duen a terme aquestes entitats i, sobretot, pels seus estrets vincles amb les entitats de crèdit. Les entitats que operen en el Shadow Banking exerceixen un important paper en el sector financer, perquè constitueix un canal de finançament alternatiu essencial per a l'economia real, especialment en les fases en què els agents bancaris tradicionals redueixen l'ajuda financera. Per això, dins del nostre camp d'estudi, tenen cabuda tots els sistemes alternatius de finançament empresarial, entre els quals ocupa un lloc destacat el capital-risc i de les FinTechs, últim desenvolupament del sistema bancari alternatiu que s'està produint per l'aplicació de la tecnologia a la prestació de serveis financers a distància. El mateix està ocorrent en el camp de les assegurances per la irrupció de les InsurTech. 

L'experiència que ens proporciona l'estudi d'aquesta realitat, ens permet estendre les nostres activitats a altres desenvolupaments del denominat LegalTech, és a dir, a les noves eines informàtiques i tecnològiques especialment dissenyades per a facilitar la labor dels operadors jurídics. 

L'altre gran vessant que cobreix la nostra investigació és la relativa al règim jurídic de les operacions bancàries, financeres i d'assegurances i al tractament jurisprudencial dels problemes que plantegen, amb especial atenció a la protecció del client i de l'usuari de serveis financers. El marc normatiu existent en aquest àmbit genera molts interrogants quant a la seua aplicació i efectivitat, com el demostra l'anàlisi de la jurisprudència emanada amb motiu de la comercialització de serveis bancaris i de productes financers. D'altra banda l'aportació de la jurisprudència en aquest camp és molt destacable, com ho demostra la gran quantitat de pronunciaments sobre productes financers complexos (participacions preferents, depòsits estructurats, swaps), la comercialització irregular dels quals per part de les entitats financeres ha suscitat un fenomen de litigació massiva. El mateix procés s'ha produït amb motiu de la inclusió en els contractes de clàusules poc transparents i fins i tot abusives (clàusules sol, interessos de demora, arrodoniment, etc.). L'anàlisi d'aquesta jurisprudència constitueix una de les matèries nuclears de l'activitat investigadora del grup. 

En els últims temps el grup ha estés la seua activitat a l'estudi de l'intercanvi d'informació bancària de transcendència, tributària en el pla internacional i a l'anàlisi de les implicacions tributàries de l'operativa dels mercats financers.
 

• Investigació dels Drets Humans des de la perspectiva de la Carta Social Europea, oficialment des de 2014 la "Constitució Social d'Europa".
• Anàlisi de la jurisprudència del Comité Europeu de Drets Socials emanada de les Conclusions del sistema d'Informes i de les Decisions del Fons derivades de les Reclamacions Col·lectives.
• Aplicació pels òrgans jurisdiccionals nacionals de la normativa del Consell d'Europa, en concret, de la Carta Social Europea. Control de convencionalidad.
• Estudi de la Llei de Tractats i altres Acords Internacionals des de la perspectiva de la Carta Social Europea i conseqüències que es deriven d'això.
• Revisió de la normativa nacional i determinació de la seua adequació o no a la Carta Social Europea. Establiment dels progressos d'Espanya a nivell europeu amb la ratificació de la Carta Social Europea en la seua versió revisada i el Protocol de Reclamacions Col·lectives.
• Aportació de solucions amb la finalitat que Espanya observe els compromisos adquirits a nivell internacional amb el Consell d'Europa.
• Aprofundir en la difusió d'un correcte coneixement i aplicació de la Carta Social Europea i del seu organisme de vigilància i control.
• Presentació de reclamacions col·lectives pels sindicats i organitzacions socials, després de l'acceptació del procediment per Espanya.

Les societats modernes estan marcades per múltiples factors que evidencien la diversitat, especialment en l'àmbit cultural i religiós. Entre ells clarament els fluxos migratoris poden considerar-se com un dels quals generen majors tensions en el teixit social, traspassant l'estricte àmbit de l'estrangeria (en la mesura en què els immigrants s'assenten i passen a ser nacionals) i obligant a una anàlisi o estudi integral des d'una dimensió intercultural. Enfront dels reptes que planteja la gestió de la diversitat en perspectiva jurídic-política, solen oferir-se solucions reduccionistes, basades especialment en la por a l'altre, que en lloc d'incentivar la cohesió social contribueixen a la seua fragmentació. Especialment en temps de crisi (no sols econòmica, sinó també de valors comuns compartits), quan determinats subjectes se senten amenaçats o discriminats, sorgeixen conflictes que dificulten la vida en comú. Aquestes tensions es tradueixen, en més ocasions de les desitjables, en un replegament identitari o un frenesí securitari, que acull des de manifestacions culturals o religioses fins a pràctiques incompatibles amb els drets humans i fonamentals, que han de ser escomeses des de l'àmbit normatiu i jurisprudencial, però també des de polítiques públiques de caràcter preventiu. La miscel·lània d'àmbits problemàtics d'intervenció a l'hora d'afrontar la diversitat, fa impossible esgotar una temàtica tan complexa i dinàmica, la qual cosa exigeix delimitar espacialment l'àmbit d'estudi i buscar models o pautes que puguen oferir solucions duradores en nom d'una integració social imprescindible per a l'enfortiment de l'Estat de Dret. Per això, el projecte MULTIHURI, des d'un estudi multidisciplinari i partint de la seua experiència prèvia, se centra en analitzar quatre estats europeus: Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit, i proposa comparar-los amb una realitat jurídic-política a priori diferent, almenys en la seua trajectòria, com la del Canadà, en l'intent de trobar mecanismes que de manera bidireccional permeten enfrontar-se als conflictes culturals i religiosos que poden comprometre la pau social. 

En efecte, en l'esmentat context europeu les denominades polítiques d'integració de (o amb) els immigrants no han produït els resultats esperats ni han impactat en la població per a generar un clima de respecte i garantia dels drets humans. Més aviat al contrari, els cada dia més apressants desafiaments identitaris propis de la diversitat, el vincle d'aquests amb l'ordre públic o els principis fonamentals dels moderns Estats democràtics de Dret (com la igualtat, el pluralisme o el laïcisme) i la seua relació amb sentiments latents com entre altres, el de reivindicació nacional, posen en evidència les dificultats a l'hora d'establir valors comuns en un món fragmentat. 

Es fa per tant imprescindible, com ja ha posat en relleu el Tribunal Europeu de Drets Humans en la seua jurisprudència, construir un model de convivència en societats multiculturals, diverses i especialment marcades per l'impacte dels fluxos migratoris, que atenga, com a guia d'articulació normativa i de polítiques públiques, a l'estricte respecte als drets humans des dels seus estàndards internacionals com a base de l'Estat democràtic de Dret. Vinya. http://www.multihuri.com/es/

El present grup d'investigació desenvolupa investigacions teòriques i aplicades articulades sobre tres camps d'estudi: el sector privat de caràcter social, la innovació social i les polítiques públiques. Si bé les investigacions realitzades tenen una centralitat en l'economia, els projectes i col·laboracions són de caràcter interdisciplinari i transdisciplinar. Així, col·labora regularment amb associacions científiques com CIRIEC, amb instituts d'investigació universitaris com IUDESCOOP, amb administracions públiques com el Comité Econòmic i Social Europeu i el Ministeri de Treball del Govern d'Espanya i amb associacions empresarials i entitats socials com la Plataforma del Tercer Sector de España, CEPES i Social Economy Europe.

Desenvolupa cinc activitats cientificotècniques:

1. Investigació bàsica basada en el desenvolupament de coneixements sobre Economia Social, Tercer Sector, Cooperativisme, Empreses Socials, Economia del Bé Comú i col·laborativa. Contribueix a desenvolupar construccions teòriques explicatives de la lògica d'aquests fenòmens privats de marcat caràcter social.
2. Investigació bàsica sobre la innovació social desplegada des de la societat civil i des dels sistemes territorials d'innovació i producció. Especial atenció es presta als sistemes territorials d'innovació basats en cooperatives, com el grup de cooperatives de Mondragón i el grup cooperatiu agrari Anecoop.
3. Investigació sobre les polítiques públiques sociolaborals amb especial atenció a les polítiques pressupostàries i a aquelles dirigides a les cooperatives i al tercer sector social. S'analitzen les mesures de política econòmica, les estructures de suport, les noves mesures de regulació lligades al desplegament de serveis de benestar social com són les clàusules socials, la política social dirigida a ONG (associacions i fundacions) socials, de la cultura i de l'esport. Finalment s'avaluen des de la perspectiva econòmica les polítiques dirigides a les cooperatives, societats laborals i altres entitats socials com els Centres Especials d'Ocupació i les Empreses d'Inserció. La comparació es realitza des de la perspectiva multinivell (regional, estatal i de la Unió Europea).
4. Formació investigadora de joves investigadors en ciències socials i econòmiques, a través del programa de doctorat oficial en economia social pertanyent a l'institut d'investigació IUDESCOOP de la Universitat de València, i en el qual els membres d'aquest Grup són especialment actius assumint fins i tot la coordinació del programa. Col·laboració amb altres joves investigadors de la resta d'Espanya i de l'estranger dinamitzant la xarxa REJIES - de joves investigadors en economia social.
5. Foment de recursos estratègics lligats a la investigació en matèria d'economia social, economia i ciències socials, participant activament en el desenvolupament de revistes científiques en la seua edició/coordinació, en la direcció d'un centre de documentació especialitzat en economia social i ciències socials com és el CIDEC de la Universitat de València i en l'articulació sistematitzada d'una xarxa de grups d'investigació interuniversitaris de tota Espanya a través de la xarxa RedEnuies, que inclou 21 centres, càtedres d'empresa i instituts universitaris de sengles universitats.

L'activitat investigadora i de foment de la investigació dels membres d'aquest grup té més de 25 anys d'història.

El grup està constituït per un grup d'investigadors en didàctica de les ciències experimentals.
El nostre principal objectiu és el diagnòstic de problemes en l'ensenyament i aprenentatge de les ciències i proposar tractaments que puguin contribuir a superar-los, tant en l'educació científica formal com en la informal. Per a això investiguem en la formació del professorat, elaborant proposades de millora; en les competències a adquirir pels joves i el professorat en Educació per a la sostenibilitat i Educació per a la Salut; en l'argumentació i el pensament crític en l'ensenyament de les ciències; en la utilització de les relacions ciència tecnologia societat CTS, les qüestions sociocientíficas CSC i la història de les ciències en l'educació científica; en la utilització de la metodologia basada en la indagació per a l'ensenyament de les ciències a partir de les etapes primerenques de l'educació formal; i en l'aplicació de les neurociències a l'educació científica.

Aquest grup integra investigadors i investigadores procedents de diferents universitats i disciplines que comparteixen un objectiu comú: desenvolupar investigacions dirigides, en primer lloc, a proporcionar una educació integral que contribuïsca a la formació personal, intercultural i social de l'alumnat del segle XXI i, en segon lloc, a desenvolupar les seues competències i capacitats lectores, lingüístiques, crítiques i creatives.

Amb aquesta finalitat, cohesionem la investigació educativa amb la innovació didàctica per a estudiar el valor pedagògic de l'ús i impacte de la multiliteracidad i els recursos multimodals a l'aula, a través de l'enfocament de diverses disciplines transversals relacionades prioritàriament amb les humanitats, l'educació artística, l'ensenyament de les llengües estrangeres i les noves tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC). La pretensió de Lit(T)erart és aprofundir en l'aportació d'aquestes àrees, fonamentalment en la formació del professorat i en l'elaboració de propostes curriculars que fomenten les dimensions cognitiva, conceptual, sociocultural i estètica, per a després centrar-se en el disseny d'un sistema d'avaluació basat en la creació de rúbriques que mostren el progrés de l'alumnat i la validesa de la metodologia proposada.

En línia amb les directrius de l'EEES, plantegem construir una bastimentada didàctica basada en la pedagogia de les multiliteracitats que no sols considera el llenguatge com a forma exclusiva per a la construcció de significats, sinó que incorpora la multimodalitat com a manera de representació per a crear i expressar idees.

Som un grup d'estudis i recerca multidisciplinar en l'àmbit de l'educació de la Universitat de València. Tot i que desenvolupem investigacions en temàtiques distintes, tenim en comú una mirada epistemològica crítica i postcrítica de l'educació. Prenent aquests elements com a punt de sortida, hem anat fent passes cap a un compromís amb un altra manera d'entendre la investigació, clarament vinculada a la transformació social. La cooperació, l'intercanvi de guions i propostes i el cercle dialògic son les estratègies que ens acompanyen.

Les nostres línies d'investigació van dirigides cap a la formació inicial i permanent dels educadors/es en diversos contextos socioeducatius. La investigació narrativa, l'experiència i la relació educativa conformen les nostres eines per avançar en la recerca dins dels àmbits de l'educació, el coneixement i l'emancipació.

La producció acadèmica hauria de lliurar-se d'una nefasta tradició individualista, per tant, apostem per la creació d'espais en els que fer possible les cures, la reflexió i la creació col·lectiva. En aquest sentit, el grup reflexa diversitat de situacions i estadis en la investigació. Una part dels membres del grup ja va defendre les tesis i l'altra part es troba en el procés d'elaboració.

La coordinació del grup es basa, especialment, en definir les problemàtiques i dificultats en la recerca educativa.

Descripció de l'activitat investigadora:

Estudi sobre l'emprenedoria i la creació d'empreses en general i per al cas de les empreses socials en particular. Anàlisis de la Sostenibilitat Corporativa, la Responsabilitat Social Empresarial i l’Ètica en els negocis.

Aplicació de les eines per a la creació d'empreses i la definició del pla de negoci d'empresa. Especial incidència en les empreses socials i els conceptes d'emprenedoria i innovació social. Estudi sobre l'administració i direcció d'empreses cooperatives i de l'Economia Social. S'inclou el seu diagnòstic estratègic, el disseny del sistema d'objectiu amb la missió, la visió i el valors, la formulació d'estratègies corporatives i competitives i la implementació d'aquestes estratègies mitjançant el disseny organitzatiu, la planificació i el control i l'estudi del comportament de les persones. Aplicació de les eines de la Direcció Estratègica a les cooperatives i altres organitzacions de l'Economia Social: anàlisi dels stakeholders i matriu d'interès-poder, anàlisi de l'entorn, anàlisi interna mitjançant l'auditoria de recursos i l'anàlisi VRIO, anàlisi per a l'avaluació i disseny d'estratègies i variables de disseny organitzatiu. Estudi de la Sostenibilitat Corporativa, de les seues eines de treball i l’aplicació de les memòries de sostenibilitat en les empreses de l’Economia Social, les PIMES i les empreses familiars. Estudi de la Creació de Valor Compartit, la Triple Bottom Line i de models de sostenibilitat com l’Economia del Bé Comú i les BCorporation, entre d’altres.

 Els diferents membres del grup es dedicaran, mitjançant projectes d'investigació competitius en els seus diferents nivells (autonòmic, estatal i europeu), a la investigació dels aspectes de l'emprenedoria, de la direcció d'empreses cooperatives i de l'Economia social i de la Sostenibilitat Corporativa amb la finalitat d'aplicar aquestes eines a la resolució dels problemes reals d'aquestes empreses i a contribuir a la creació de nous coneixements en aquesta matèria.

Aquest grup d'investigació centra la seua atenció en l'estudi de les característiques, estructura, processos i sistemes d'incentius dels òrgans de direcció de les empreses, i en la seua relació amb les estratègies que aquestes utilitzen, així com amb els resultats de les organitzacions. 

L'equip d'investigació que compon aquest grup està especialitzat en temàtiques d'estratègia competitiva i corporativa, així com en els enfocaments dels equips d'alta direcció (Upper Echelons), Govern Corporatiu, i competitivitat sostenible (és a dir, l'equilibri entre la competitivitat, la supervivència i la Responsabilitat Social Corporativa en un sentit ampli).

En l'àmbit de l'estratègia, el nostre grup ha realitzat múltiples investigacions sobre estratègia competitiva (rellotge de l'estratègia i posicionaments competitius), orientació estratègica de les organitzacions, estratègies d'internacionalització, estratègies de diversificació, maneres d'entrada, fusions i adquisicions, aliances estratègiques, etc. Aquests treballs han sigut publicats en revistes d'àmbit acadèmic tant nacionals com internacionals, tenint considerable pes les situades en els principals llistats internacionals de revistes d'investigació (p.e. JCR, Scopus, etc.) 

Des de l'any 2002, gran part d'aquests treballs considera de manera fonamental el paper dels equips de direcció i dels òrgans de govern en la definició de les estratègies i en la disposició d'unes certes actituds que es reflecteixen en la presa de decisions estratègiques. L'orientació al mercat, l'orientació proactiva, innovadora i d'assumpció de riscos, l'obertura de perspectives, acceptació del canvi, l'autoconfiança, l'optimisme, la complaença, les actituds globalment responsables, l'ètica o els enfocaments personalistes, i particularistes constitueixen àrees d'interés en les nostres investigacions.

Entre els aspectes considerats en relació amb els equips de direcció i òrgans de govern, el nostre grup para atenció a la composició dels equips, la diversitat, l'estructura de poder i de participació, el repartiment de funcions tant jeràrquica com horitzontal, els processos d'interacció, el conflicte cognitiu i afectiu, els valors compartits, els sistemes d'incentius, així com a les característiques demogràfiques i psico-sociològiques de membres específics de la direcció, com ara la Direcció General o uns certs directius funcionals o de divisió.

Ens interessen tant els antecedents com les conseqüències de les variables esmentades i de les les relacions entre elles. En relació amb els efectes d'aquestes relacions sobre els resultats organitzatius, parem atenció a aspectes com ara la competitivitat (rendibilitat, creixement, solvència, supervivència), la reputació, la generació de valor, etc.

La nostra investigació es desenvolupa fonamentalment a través de l'execució de projectes d'investigació competitius, finançats entre altres per la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Economia i Competitivitat. No obstant això, aquest grup d'investigació manté un estret contacte amb el context econòmic-empresarial, i desenvolupa activitats d'assessorament tècnic, formació, diagnòstic i realització d'estudis tècnics i informes orientats a l'aplicació pràctica de la nostra línia de treball.

Aquest grup d'investigació va ser reconegut com a grup d'excel·lència (després de superar una avaluació de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva). Referència GR00-221. 

GRECO pretén ser un àmbit de creació, transferència i aprenentatge de coneixement en Direcció Estratègica, dins del qual puguen desenvolupar-se projectes i contractes d'investigació fonamental i aplicada, de transferència de tecnologia i de generació de competències, dirigits a millorar la capacitat dels equips directius i la competitivitat de les empreses.

El Programa de Treball de GRECO gira actualment al voltant de cinc línies d'investigació, totes elles posicionades en el camp de la Direcció Estratègica. La investigació en aquestes cinc línies està fortament relacionada, de manera que una part important dels projectes desenvolupats i els treballs publicats exploren les relacions entre els fenòmens analitzats en diverses d'elles. 

El projecte aprovat per a 2013-2016 pretén avançar en la identificació de les principals capacitats dinàmiques a partir de la revisió de la literatura, especialment de l'existent sobre els processos de gestió del coneixement, a fi d'establir les fronteres conceptuals entre les capacitats d'adquisició, creació i absorció de coneixement, la capacitat d'innovació i la capacitat d'aprenentatge. Una comprensió més profunda de l'estructura del calaix de sastre en què s'han convertit les "capacitats dinàmiques" ha d'ajudar a entendre millor els processos que faciliten la seua creació i renovació.

En concret, aquesta investigació analitza la manera en què la implantació de pràctiques organitzatives influeix sobre la construcció de capacitats dinàmiques. Específicament, l'estudi diferencia cinc tipus diferents de pràctiques segons se centren en els processos, les persones, els grups / equips, els productes i els coneixements. L'anàlisi contempla la manera en què aquestes diferents pràctiques condicionen les capacitats dinàmiques en dos contextos particulars:

1. Quan les pràctiques s'introdueixen individualment.
2. Quan les pràctiques s'implanten de manera coordinada amb el format de formes organitzatives, a fi d'aprofitar el potencial de creació de valor consubstancial a la complementarietat.

La hipòtesi de partida és que, excepte quan les capacitats reposen en un agent o en un grup reduït d'individus, el desenvolupament de capacitats basades en el coneixement requereix la coordinació complexa i la integració de pràctiques de diferents tipus.

Al mateix temps que s'explora el paper de les pràctiques directives com a antecedents de les capacitats dinàmiques, aquesta investigació incideix en les relacions entre les capacitats dinàmiques i l'acompliment empresarial. El progrés en la demostració de l'efecte directe que les capacitats de creació, adquisició, absorció i aplicació de coneixement tenen sobre els resultats ha obviat la possible existència d'altres variables mediadores. En el projecte es pretén aprofundir en el paper que juguen les innovacions en les pràctiques directives a través de les quals la direcció pretén reforçar el seu estoc de capacitats dinàmiques. 

D'aquesta manera s'introdueix un procés circular en el procés d'investigació, on les pràctiques directives exerceixen dos rols en diferents fases del procés de creació de valor:

1. Les organitzacions desenvolupen capacitats dinàmiques amb la introducció de pràctiques.
2. A més, gràcies a les capacitats que han acumulat, poden desplegar innovacions en les pràctiques organitzatives que ajuden a reforçar la seua competència per a innovar i aporten resultats excel·lents en produir avantatges competitius sostenibles.

La demostració d'aquesta premissa preliminar requereix desenvolupar un treball empíric que inclou dades de panell.

El Grup d'Estudis Socials Intervenció i Innovació GESinn està compost per personal docent i investigador amb dilatada i àmplia experiència professional, vinculats en l'actualitat al món Acadèmic.

El seu principal objecte d'anàlisi es troba en àrees de Serveis Socials Comunitaris; Infància, Adolescència i Joventut; Dona, violència i estudis de gènere; Cooperació Internacional; Codesenvolupament i Intervenció Comunitària en el medi rural; Acció en l'Àmbit Soci-sanitari; Pobresa, delinqüència i exclusió, i Globalització i Estudis Urbans, sempre considerant transversalment a tota actuació, la perspectiva de gènere.

Es troba adscrit a l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat de València i Jaume I de Castelló. Naix amb vocació transversal i entre els seus principals valors es troba l'experiència d'investigar i invertir en la realitat social des d'una perspectiva crítica i constructiva. La coordinació i IP d'aquest Grup Investigació és rotatòria, atenent l'horitzontalitat dels seus membres en el compromís col·lectiu.

L'equip d'investigació té com a objectiu prioritari desenvolupar accions investigadores i formatives orientades al coneixement i millora de la realitat educativa de les famílies i la infància.al costat d'això, els objectius específics del nostre equip s'orienten a:

• Conéixer les necessitats i percepcions de la infància, especialment atenent els seus drets de protecció i participació, i plantejar propostes de millora sobre aquest tema.
• Analitzar les principals problemàtiques i dificultats per les quals travessen les famílies i els seus membres, i desenvolupar propostes per a la seua millora.
• Aprofundir en les eines i estratègies de treball específiques en l'àmbit de família i infància. Col·laborar amb diverses agències implicades en les vides de les famílies i la infància (escoles, serveis socials, centres d'atenció primària, serveis especialitzats, entitats del tercer sector, etc). Desenvolupar projectes i convenis d'investigació i col·laboració amb diferents institucions.
• Plantejar propostes formatives en relació amb les famílies i la infància dirigides als egressats de les diferents titulacions de la UV i professionals.
• Difondre les troballes del nostre equip d'investigació a la comunitat científica i a la societat en el seu conjunt.

Tots els membres de l'equip són professors de la Universitat de València així com professionals especialitzats que treballen en l'àmbit de família i infància. La directora de l'equip, així com altres professores integrants, centra la seua activitat docent i investigadora prioritàriament en l'àmbit de les famílies i el menor, amb tesis dirigides sobre aquesta temàtica, projectes d'investigació i publicacions en revistes i obres col·lectives. Entre els projectes ha dirigit la investigació; Disseny d'un instrument per a analitzar la relació entre violència filie-parental i estructura i estil educatiu familiar; i participat, entre altres, en la investigació; Validació d'un instrument d'avaluació d'estils educatius familiars i establiment de lineamients per al disseny de programes d'intervenció amb famílies; (Universitat de València) i; Pràctiques familiars i corresponsabilitat: Anàlisi dels valors i proposta d'estratègies educatives per a la conciliació de la vida personal, social i laboral; (Universitat de Barcelona). Entre les seues últimes publicacions destaquem; Famílies i menors: reptes i propostes pedagògiques. 

De la mateixa manera, és responsable i participant de diferents iniciatives de formació especialitzada dirigides tant a egressats com a professionals en aquest àmbit (Curs de postgrau "Intervenció especialitzada amb famílies i infància: procediments i tècniques d'actuació"; programes de formació i investigació en intervenció familiar dirigits a professionals dels serveis especialitzats de família i infància (SEAFIs) de la Comunitat Valenciana; congressos nacionals i internacionals -ERNAPE i AIFREF-; conferències; cursos, etc.).

Investigar amb un enfocament metodològic de rutines i capacitats les relacions entre l'aplicació de la gestió de la qualitat, la innovació i l'aprenentatge en les organitzacions, amb especial atenció a la capacitat d'ambidestresa organitzativa, fonamental perquè l'organització aconseguisca bons resultats a llarg termini. S'analitza en profunditat l'efecte mediador i/o moderador en aqueixes relacions de determinades variables. Fonamentalment de la formalització, que és consubstancial als programes de gestió de la qualitat, especialment pel que fa a l'establiment de procediments, i els valors de la cultura organitzativa, que són un pilar essencial per a la implementació amb èxit d'aquests programes.

S'estan analitzant actualment dos sectors, un industrial, la indústria agro-alimentària ecològica, i un de serveis, el de serveis de salut. S'ha triat el sector de la indústria agro-alimentària ecològica per diverses raons: En primer lloc aquestes empreses es veuen abocades a la implantació de sistemes de gestió de la qualitat per a aconseguir els estàndards exigits pels consumidors d'aquests productes, que se situen en una gamma alta de preus; i també estan sotmeses a fortes regulacions per a garantir uns nivells de qualitat i seguretat alimentària adequats. A més el potencial de creixement d'aquest sector és molt alt, ja ha experimentat un fort creixement a Espanya en els últims anys, i es preveu un fort creixement de la demanda interna i de mercats exteriors en els pròxims anys. El segon sector analitzat és el dels hospitals públics.

Entre els objectius prioritaris de les institucions públiques sanitàries es troben l'ús eficient de recursos i l'optimització de la qualitat del servei, tant en termes de millora de la satisfacció dels stakeholders (usuaris, personal, grups de l'entorn) com de l'efectivitat del propi procés assistencial. Precisament, la gestió de processos, en el marc de la gestió de la qualitat, amb l'aplicació de les seues múltiples metodologies, s'ha demostrat eficaç per a generar en aquestes organitzacions increments molt substancials en l'eficiència en l'ús de recursos i en la qualitat del servei. L'aplicació pràctica al sector hospitalari derivada d'aquesta investigació consisteix a millorar els processos d'aquestes organitzacions, ajustant de manera òptima els factors humans, organitzatius, tecnològics i d'infraestructures, i reduint substancialment els costos derivats de la falta d'eficiència.

El grup d'investigació recull la trajectòria consolidada d'investigadors amb dècades d'experiència acumulada, a més d'impulsar la ja destacada capacitat formativa de joves investigadors. L'eix definitori bàsic de les investigacions d'aquest grup és l'aplicació de les perspectives de la història social i de la història cultural per a l'estudi de l'àmbit espanyol contemporani. Aquest espai s'aborda, no obstant això, des d'una perspectiva comparada i amb atenció als processos i fenòmens transnacionals, particularment en relació amb Europa i Amèrica Llatina. 

El grup d'investigació pretén aprofundir en l'estudi de l'Espanya dels segles XIX i XX obrint nous enfocaments que transcendisquen la tradicional compartimentació entre història política, social i cultural i aborden en tota la seua complexitat tant les transformacions de la contemporaneïtat com l'estudi dels subjectes històrics, individuals i col·lectius, i la seua relació amb els Estats-nació. Amb això es busca aplicar renovades perspectives a l'estudi de les transformacions socials del XIX espanyol i les seues relacions amb el sorgiment de les noves institucions de l'Estat nacional, a l'anàlisi dels canvis vinculats a l'emergència de la societat de masses en el trànsit del XIX al XX, i a la comprensió dels canvis i crisis del període d'entreguerres, que obrin la configuració de les societats de la segona meitat del s. XX. 

L'estudi d'aquests problemes es realitza a partir del desenvolupament de diverses perspectives analítiques. En primer lloc, a través de l'estudi de les denominades cultures polítiques, un concepte que engloba no sols l'anàlisi de les ideologies polítiques sinó la història social de la política, les formes de sociabilitat i les pràctiques culturals associades. En aquest sentit, es desenvoluparan les possibilitats de la seua aplicació a l'estudi de les cultures polítiques del liberalisme huitcentista així com de les cultures vinculades al seu qüestionament. Així mateix, per al segle XX s'abordarà l'aparició de les noves formes democràtiques de la política de masses i del seu qüestionament per part dels nacionalismes reaccionaris i el feixisme. En segon lloc, a partir d'un enfocament metodològic que relaciona perspectives d'història social i econòmica amb l'anàlisi institucional de la política i les seues dimensions culturals, es desenvoluparà l'anàlisi de la formació des de baix de l'Estat-nació espanyol. Es pretén establir una periodització de les grans etapes de les relacions entre l'Estat nacional i la societat civil a l'Espanya del segle XIX que incloga l'anàlisi de la trajectòria de la noció de subjecte econòmic en l'espai públic liberal i les estratègies discursives i polítiques respecte als drets individuals i la seua realització pràctica. El tercer eix s'articula entorn de l'estudi de les identitats individuals i col·lectives. D'una banda, s'explorarà el potencial analític de la història biogràfica amb l'objectiu de donar una interpretació complexa de l'experiència, la identitat, la subjectivitat i la representativitat, tot això entés com una oportunitat de renovació conjunta de la historiografia i de la biografia convencional. Així mateix, s'abordarà l'estudi de les identitats col·lectives a l'Espanya dels segles XIX i XX, prestant una especial atenció a la dimensió nacional i als processos de construcció d'identitats regionals i locals en interacció amb el marc nacional, així com a l'estudi de les identitats de gènere. En últim terme s'estudiaran específicament les formes de construcció de representacions culturals per part de materials literaris, cinematogràfics i artístics, integrant-los en l'anàlisi històrica. Des dels plantejaments de la més recent història sociocultural, s'abordarà el seu paper en la construcció d'imaginaris polítics i socials, així com la reflexió sobre les relacions entre història i ficció.

L'adopció obligatòria de les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF) en 2005 va fer que en el marc normatiu i institucional europeu es considerara prioritari abordar l'anàlisi dels efectes econòmics d'aquestes normes. Això suposa examinar les conseqüències econòmiques dels canvis comptables que tenen lloc quan el International Accounting Standards Board (IASB) emet noves normes, així com analitzar el propi procés normatiu. Un aspecte clau és analitzar com interactuen els grups interessats (stakeholders), així com els emissors de normes, i analitzar fins a quin punt hi ha compatibilitat entre l'objectiu d'incrementar la qualitat de la informació (transparència, rellevància, fiabilitat i comparabilitat) per a facilitar la presa de decisions dels usuaris amb l'assoliment d'altres objectius, com per exemple l'estabilitat financera. Tot això en un context amb característiques institucionals diverses, que tanmateix afecten directament les pràctiques comptables.

D'altra banda, arran dels canvis haguts en l'actitud de les organitzacions, així com dels stakeholders, en relació amb l'anomenada responsabilitat social corporativa, resulta prioritari analitzar com les noves propostes sobre la Informació No Financera-INF (que inclouen aspectes de tipus social, mediambiental, intangibles, personal, govern corporatiu, drets humans, corrupció, i suborn) derivades principalment de la Directiva 2014/95/EU es formalitzaran i a transformar-se en normes equivalents a les actualment existents sobre informació financera (les NIIF) a la UE. Aquests aspectes estan adquirint una importància molt notable, com revela el document de consulta "Sustainability Reporting" emés per la IFRS Foundation (2020), la fundació que tutela al IASB. En relació amb aquesta mena d'informació, podríem comparar la situació actual amb l'existent abans de 2005 en la qual no hi havia unes normes comptables/financeres úniques. Dels passos que es donen en els pròxims anys dependrà l'evolució de les INF.

La innovació és un factor fonamental en el creixement de qualsevol organització. La innovació implica una manera de pensar diferent. Per això, es fa necessari desenvolupar una sèrie de creences, principis i valors que posen èmfasis en un canvi en la mentalitat emprenedora cap a la innovació en valor, sense abandonar la tradicional innovació tecnològica, que continua sent un factor imprescindible, per a mantindre i incrementar la competitivitat. Es pretén aprofundir en la explicitació i estructuració dels elements que articulen la mentalitat de l'emprenedor per a identificar i aprofitar noves oportunitats de creació de valor. Posant el focus en l'emprenedor com a innovador en valor, és a dir aquell capaç d'identificar i satisfer una necessitat no coberta per a un mercat no atés. Els recursos i capacitats amb els quals compten les organitzacions seran clau per a desenvolupar correctament tot tipus d'innovacions.
La situació de crisi actual, la necessitat de ser sostenibles en l'ús de recursos i l'aparició en els últims anys d'un increment de la investigació en obert a través de plataformes de Open Science, fan necessari una nova visió en la creació de recursos a través de l'espai obert. En aquest context obert de fàcil accés a múltiples recursos i capacitats ocioses, ineficientment aplicades o amb excés de capacitat instal·lada, resulta clau la labor d'innovador com a coordinador de recursos. Així, la captació, organització i desplegament de recursos en l'i-SPACE pot donar lloc a una revolució. 
Per part seua, la sostenibilitat no sols afecta a la generació de recursos i capacitats sinó que ha de ser la raó per a desenvolupar models de negoci sostenibles tant des de l'àmbit social com mediambiental. D'aquesta manera, explorarem la innovació social com el procés de dissenyar, desenvolupar i fer créixer noves idees que tenen com a objectiu cobrir necessitats socials. Analitzant i comprenent les motivacions de l'emprenedor, així com els recursos i condicions de context necessàries per a desenvolupar models de negoci sostenibles tant des de l'àmbit social com mediambiental. 
L'emprenedoria amb base tecnològica també serà abordat pel grup des d'una perspectiva descriptiva de la situació actual i aprofundint en les figures de l'equip fundador d'aquestes companyies. La modalitat empresarial coneguda com a start-up serà analitzada a través del seu model de negoci, client objectiu i proposta de valor. Així mateix, s'aprofundirà des d'una perspectiva crítica en l'ús i aplicabilitat de les noves metodologies de gestió d'aquestes empreses com el conegut Business Model Canvas i els plantejaments lligen start-up.
 
És important destacar que la capacitat d'innovació és un dels factors clau de la competitivitat. Una de les línies es dirigirà a investigar la implantació d'aspectes clau en la gestió de la innovació empresarial a nivell empresarial o sectorial tant a nivell regional com nacional. Aquests estudis de tall més territorial tindran com a espai prioritari la unió europea, a partir de dades recaptades en estadístiques oficials com Eurostat i CIS.
 
Una àrea complementària serà l'ajust de la Innovació amb noves formes de treball més concordes, com el Smart Work, que permeten un increment de la satisfacció dels treballadors així com millores en el clima i en els ràtios econòmics de l'empresa. En empreses i entorns on prima la innovació, la generació de polítiques de recursos humans que s'alineen amb els interessos dels treballadors i que aconseguisquen el compromís i la fidelització d'aquests, es torna crucials. La CVPP com els nous plantejaments laborals i professionals emmarcats com Smart Work en els quals s'incloga la possibilitat d'autogestió del temps de treball, la utilització serveis col·laboratius en xarxa o la generació de centres virtuals de coneixement, ens permetran aconseguir l'objectiu plantejat.

El grup d'investigació la constitució de la qual se sol·licita part d'una història de col·laboracions en una àrea d'interés comú com és l'estudi de les polítiques socials amb caràcter general i en particular aquells instruments de protecció social pública destinats a donar cobertura a situacions de necessitat que tenen com a punt central el treball o millor dit la seua absència i les conseqüències que aquest fet té sobre la vida de les persones, generant un espai d'exclusió del qual sense l'ajuda del suport públic és molt difícil eixir. En aquest sentit la majoria dels investigadors que integren aquest grup participen en aquest moment d'un I+D, MINECO del qual soc IP, amb el títol Els instruments de protecció social pública en la gestió del canvi laboral, DER2014-52549-C4-4-R (Pla Nacional I+D+I Reptes d'Investigació, Ministeri d'Economia i Competitivitat) Es tracta d'un projecte de la modalitat de Projectes coordinats, en el qual el projecte coordinador el desenvolupa la Universitat de Sevilla, sota les directrius del Professor Cruz Villalón, amb el títol; Reptes de la gestió del canvi en l'empresa des de la perspectiva laboral i social, DER2014-52549-C.

Entre els objectius d'aquest grup:
 

1. Analitzar des de la perspectiva internacional i local l'eficàcia de les polítiques d'ocupació per a garantir l'accés dels ciutadans a una ocupació de qualitat que garantisca una existència en condicions de dignitat allunyada de la pobresa i la capacitat d'aquestes polítiques per a rescatar a les persones que han sigut expulsades de l'ocupació i de la societat i que si situen en els col·lectius vulnerables, en situació o risc d'exclusió sociolaboral. En definitiva, es tracta d'identificar polítiques d'ocupació que generen mercats laborals inclusius.
2. Estudiar l'impacte que els canvis sociolaborals produïts en els últims anys han tingut en l'adequació en termes de cobertura i intensitat de les prestacions del sistema de protecció social i identificar les seues insuficiències com a manifestació addicional del reequilibri d'interessos derivat dels processos de canvi en la realitat empresarial. L'anàlisi comprén tant les prestacions per desocupació, de nivell contributiu i assistencial, rendes mínimes d'inclusió. com les mesures d'acció social i assistència social.
3. Estudiar les qüestions que es plantegen entorn de la sostenibilitat del sistema públic de protecció social i explorar les possibilitats d'aconseguir el reequilibri del mateix mitjançant la generació d'ocupacions de qualitat en empreses productives i competitives.
4. Analitzar la concepció estructural del canvi laboral en l'empresa, equilibrat en la consideració dels diversos interessos presents en ella, dissenyat des de la inicial consideració de l'ordenament espanyol però concebut en el context de les polítiques europees, des de premisses comparades i eventualment des d'altres ordenaments europeus. 
5. Avaluar el paper del FOGASA en les situacions d'extrema necessitat de les empreses (insolvència i concurs) i valorar les possibilitats d'utilitzar les fórmules de protecció del crèdit salarial per a finançar les indemnitzacions extintives de contractes, així com la seua reutilització en la consecució d'itineraris de formació i ocupació o l'accés a la jubilació parcial. 
6. Analitzar el sistema de formació professional per a l'ocupació, assenyalant les seues mancances i deficiències, i formular propostes de millora perquè s'adeqüe a les exigències del món empresarial i, al mateix temps, contribuïsca a l'increment de l'ocupabilitat dels treballadors. 
7. Examinar el paper dels serveis públics d'ocupació com a agents de la intermediació laboral i explorar mesures que contribuïsquen a la seua modernització i millora i, en definitiva, a l'increment de la seua eficàcia i eficiència en la col·locació de persones desocupades. Avaluar l'eficàcia dels incentius econòmics en la creació i el manteniment de l'ocupació, en particular referits als vulnerables.

L'àmbit d'estudi del grup d'investigació és la internacionalització de l'empresa des d'una perspectiva àmplia: pimes i empreses multinacionals, empreses industrials i empreses de serveis. La influència de la globalització i el territori així com els pilars de la direcció estratègica són presents en la nostra investigació com a marc genèric de referència.

L'equip ha participat en nombrosos projectes signats amb organitzacions empresarials rellevants tant a nivell de la Comunitat València com de l'Estat espanyol (ATEVAL, IMPIVA, COEVAL, Consell intertèxtil Espanyol, Cambra de Comerç, Ministeri d'Indústria, etc.) en els quals s'analitzen la competitivitat internacional de la petita empresa espanyola i els reptes als quals s'enfronten en aquest entorn global.

Addicionalment l'equip ha desenvolupat tres projectes competitius del Ministeri on l'objecte d'estudi han sigut les multinacionals i els seus processos d'expansió a nivell internacional. En concret:

1. aspectes relatius al comportament de l'empresa multinacional des de diferents àmbits: maneres d'entrada, estructura organitzativa, mecanismes de coordinació, rols de filials i expatriats (SEC2003/06466, SEC2006/13889) i
2. el paper estratègic que Espanya pot desenvolupar com a país trampolí en els processos d'internacionalització d'empreses multinacionals cap a Llatinoamèrica (ECO2010/18583).

Quant a la composició del grup, la major part dels membres d'aquest projecte tenen com a nucli central de les seues investigacions l'estratègia d'internacionalització. L'equip està format, majoritàriament, per professors titulars i ajudants doctores de la Universitat de València: les doctores Esther Sánchez, Esmeralda Linares, Angels Dasi, Cristina Villar i Marimen Saorín i els doctors Fidel León i Anastasio Urra. A més l'equip compta amb la col·laboració de professors i estudiants de doctorat que es troben treballant en la nostra línia d'investigació a Llatinoamèrica.

El director de l'equip, el catedràtic José Pla Barber, ha participat en números projectes d'investigació com a IP finançats amb aportacions públiques (entre ells, tres competitius finançats pel Ministeri, dos per la Generalitat, dos per l'AECI i un per la Universitat de València). Va obtindre el grau de doctor amb la modalitat de doctorat europeu i amb premi extraordinari de doctorat. El professor Pla és professor visitant en nombroses universitats internacionals (Reading University, Norwegian School of Management, ORT l'Uruguai, ICESI Colòmbia, APEC República Domincicana, entre altres.). Juntament amb altres membres de l'equip, ha publicat 46 articles científics (27 en revistes del JCR), 19 capítols de llibre i 4 llibres de divulgació. Aquesta activitat li ha permés obtindre 3 trams d'investigació. El doctor Pla té prop de 800 cites en google scholar, un índex h de 13 i un índex ih de 17. El professor Pla ha obtingut 8 premis d'investigació, entre ells, el 1r premie Centre d'Estudis Financers "Modalitat Comptabilitat i Administració d'Empreses" (9ª Edició, 1999) i el premi d'investigació "Juan José Renau Piqueras" (1ª Edició, 1999).

A més, l'equip incorpora com a membres actius del grup als professors Anoop Madhok (Schulich School of Business) i Torben Pedersen (Copenhagen Business School), autors molt reconeguts internacionalment en la investigació sobre empreses multinacionals. Així mateix, també mantenim llaços de col·laboració amb dues dels grups d'investigació més prolífers en aquesta àrea: el liderat pel professor Corb-Cazurra (que analitza la internacionalització de les empreses multillatines) i el grup format pels professors García-Canal i Mauro Guillén (que centren el seu estudi en el desenvolupament de l'empresa multinacional a Llatinoamèrica). Caràcter internacional i formatiu de l'equip d'investigació. Un dels objectius prioritaris del grup d'investigació ha sigut tindre una dimensió internacional.

La lingüística de corpus (LC), amb un enfocament decididament empíric en la investigació de les llengües, ha enriquit enormement paradigmes anteriors fins a convertir-se en un obligat referent metodològic en el panorama dels estudis lingüístics actuals. 

Ens interessa destacar dos vessants, una que tracta dels desenvolupaments de la lingüística de corpus i una altra que se centra en les seues aplicacions. Igual que altres investigacions empíriques en el si de la lingüística, la investigació en LC se situa a cavall entre les humanitats i les ciències socials, sobre la base de la lingüística computacional. De les humanitats pren el seu interés primordial per l'estudi de la llengua en els seus múltiples vessants, de les ciències socials ha pres gran part de la seua metodologia entorn de la quantificació (matemàtiques, estadística, etc.), i de la informàtica, el desenvolupament d'eines analítiques cada vegada més sofisticades. Referent a això, les metodologies emprades en la LC, lluny d'estatisme, continuen evolucionant i incorporant desenvolupaments importants, ja siga a través de la creació de paquets informàtics cada vegada més sofisticats en la investigació de corpus ad hoc, com en la creació de portals específics, o bé en la creació d'eines centrades en una diversitat de tasques d'investigació.

La investigació entorn dels desenvolupaments de la LC està relacionada amb els mètodes d'anàlisi qualitativa, amb l'anotació textual i amb l'ús d'anàlisi quantitativa. A més, alguns desenvolupaments informàtics recents, com ara la denominada anàlisi de sentiment o mineria de l'opinió, han bolcat el seu interés en l'anàlisi de grans quantitats de dades en la xarxa (big data). 

Pel que fa a les seues aplicacions, la lingüística de corpus no té límits, sent la seua gran fortalesa la investigació sobre bases de dades importants que l'analista no pot manipular de manera efectiva mitjançant l'anàlisi manual. La LC s'està aplicant hui dia a qualsevol àrea d'investigació lingüística, ja siga a gèneres digitals de qualsevol tipologia com als no digitals. En el cas dels gèneres no digitals, la solució passa necessàriament per la digitalització, atés que la LC opera necessàriament sobre textos digitalitzats. No obstant això, la LC, fins i tot sent la metodologia fonamental per a nombrosos investigadors, no prescindeix de l'anàlisi qualitativa o manual, i en la seua producció científica s'articula en sinergies amb altres aproximacions. Subratllem que hui dia és molt difícil concebre un diccionari o una gramàtica sense el concurs de la investigació de corpus. Però més enllà de la lexicografia, o la fraseologia, les quals han crescut de la mà del corpus, trobarem aplicacions en tota mena d'anàlisi lingüística, ja siguen pragmàtics, discursius, incloent en època més recent, l'anàlisi estilística. Sense oblidar les aplicacions a l'adquisició i ensenyament de segones llengües ensenyament, o la investigació sobre les llengües d'especialitat. I no hem d'oblidar tampoc la inestimable aportació de la LC a la traductologia, atés que el corpus és per als traductors una eina fonamental. Existeixen vertaderes xarxes d'investigadors que dediquen el seu treball a aspectes concrets. 

No obstant això, tornant al punt de partida, ens interessem per centrar la investigació en aquells aspectes que avaluen la fortalesa de propostes basades en tècniques desenvolupades dins de la lingüística de corpus en la investigació en diferents fronts.
 

El grup d'investigació treballa el diàleg entre les diferents arts representatives i la literatura a través de la transmissió semiòtica i cultural de topoi literaris des d'i cap a la tradició anglosaxona. Les investigacions del grup se centren en l'estudi de diferents pràctiques culturals des de la perspectiva de la intertextualitat, la intermedialitat, la semiòtica, la recepció i l'adaptació. El període d'estudi considerat abasta des de l'Edat mitjana fins a l'època actual amb una anàlisi exhaustiva del mapa de creació, transmissió i influència del patrimoni cultural, artístic i literari en la tradició anglosaxona. El grup treballa així mateix en la indagació de l'impacte dels objectes de consum cultural considerats en les societats contemporànies. Per a això, fa treballs d'assessorament i consultoria d'agents culturals, empreses relacionades amb les arts escèniques, la indústria cinematogràfica, televisiva i digital, així com empreses del sector editorial i centres culturals interessats en la producció, conservació, ensenyament i divulgació de productes culturals afins o procedents de la tradició anglosaxona.

DIGIMK.COM com a grup d'investigació de la UVEG, desenvolupa activitats en línia amb la innovació metodològica i temàtica d'estudi en Màrqueting digital amb especial èmfasi en la comunicació, tractant de realitzar una contribució al cos teòric del màrqueting. 

Els treballs del grup descobreixen nous gaps d'investigació motivats pel creixent procés de digitalització de màrqueting i comunicació, l'apoderament dels consumidors en les comunicacions de màrqueting, sota el denominat User Generated Content, UGC, i el processament d'informació en el nou entorn, que configura les seues principals línies d'investigació. Els sectors d'anàlisis prioritàries es relacionen amb turisme i gran consum.

L'experiència de DIGIMK.COM com a grup d'investigació de la UVEG, desenvolupa la seua consolidació com a equip, és avalada per la participació dels seus membres en diferents projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques així com de contractes I+D d'especial rellevància amb Empreses i/o Administracions, La qualitat de la investigació i la importància dels resultats del grup, es constata en les seues múltiples contribucions a congressos (més de 200) i les investigacions que han sigut publicades en revistes internacionals, moltes d'elles recollides en el JCR, en les bases de dades ISI, en el SJR o en bases de dades com ABI INFORM, EMERALD Reviews.

El coordinador del grup és el Dr. Bigne, Catedràtic d'Universitat amb 4 sexennis recuits pel CNEAI i ha liderat diversos projectes sobre comunicacions digitals en xarxes socials, sent un d'ells del Pla Nacional d'I+D (2015-2017), ha dirigit 20 tesis doctorals i 90 publicacions indexades i 120 en congressos nacionals i internacionals. És editor de dues revistes European Journal of Management and Business Economics i Revista d'Anàlisi Turística. Pertany a una desena de consells editorials de revistes.

El present grup d'investigació va nàixer en 2016 a través de la concessió d'un projecte d'investigació nacional: La CNMV i la tutela de l'inversor minorista: explorant noves possibilitats, concedit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO/FEDER). Gràcies al mateix s'ha consolidat un grup de treball multidisciplinari tal com exigeix la matèria objecte del nostre estudi, format per experts amb ampli experiència acadèmica i professional. La nostra investigadora se centra en: 

1. La necessitat de millorar determinats procediments administratius desenvolupats per la CNMV per a convertir-los en un llit de protecció dels xicotets inversors.
2. L'acció pública de protecció del xicotet inversor ha de millorar-se en el context de democratització del mercat de valors el que obliga a buscar alternatives com ara l'arbitratge o la mediació.
3. Explorar les possibilitats de reparació dels inversors a través de vies públiques (responsabilitat administrativa) com a privades (accions col·lectives).
4. Seguiment de la possibilitat de reparació dels consumidors i consumidores de productes financers.

Els fluxos migratoris internacionals a Espanya responen a les característiques que Castles i Miller assenyalen, en una obra ja clàssica "L'era de les migracions", per a les migracions del segle XXI. En efecte, de forma més tardana que en la resta d'Europa, en les últimes dues dècades hem assistit a un augment dels fluxos migratoris amb destinació al nostre país, provinents de diversos països i cultures. No sols assistim a una creixent heterogeneïtat dels fluxos migratoris sinó també a una creixent diversitat de persones migrants. Tenim fluxos de treballadors i treballadores per a treballs poc qualificats, però també migracions de persones altament qualificades; hi ha qui migra per a millorar la seua qualitat de vida, "lifestyle migration", i n'hi ha qui ho fa per a salvar la vida, els i les sol·licitants d'asil i refugi; tenim migracions masculinitzades i altres feminitzades, encara que augmenta el protagonisme de les dones migrants. Donat l'espai de lliure circulació que representa la Unió Europea, una altra distinció molt rellevant es dona entre les migracions internes a la UE i les procedents de països tercers. El nostre grup pretén donar resposta a aquesta heterogènia realitat mitjançant una diversitat de línies d'investigació: Estratègies de mobilitat transnacional; Migracions Internacionals de Retir; Migracions intraeuropees; Migracions qualificades. 

A Espanya i al País Valencià les i els immigrants són presents en tots els àmbits de la vida social, han contribuït a transformar els nostres pobles i ciutats, i constitueixen una part més de la població. En el nostre grup estudiem alguns d'aquests àmbits, com la inserció laboral dels immigrants, línia Migracions i mercat de treball, les característiques de la seua inclusió a les nostres ciutats, línia Inserció urbana, i als nostres pobles i zones rurals, línia Ruralitat globalitzada. Siga en àmbit rural o urbà, una dimensió bàsica de la nostra vida social, sovint infravalorada, és la sociabilitat, que aborda la línia Dinàmiques de convivència en espais i entorns multiculturals. Si bé la inserció social de les i els immigrants sol iniciar-se en precari per a millorar amb el temps i els seus esforços, tenim, com en altres països europeus, col·lectius immigrants en risc d'exclusió (minories ètniques, sol·licitants d'asil, menors no acompanyats…). Aquesta problemàtica s'aborda en la línia Col·lectius migrants en situació d'exclusió. 

Les migracions i la diversitat cultural que comporten no és l'únic, ni el principal repte ens atrevim a dir, que afronta la cohesió social. En les últimes dècades les nostres societats han conegut intenses transformacions socioeconòmiques, per la globalització i les polítiques neoliberals, que han comportat una polarització del mercat de treball, un augment de la desigualtat i de la sensació d'inseguretat vital en sectors abans protegits. En el cas espanyol, aquestes transformacions han coincidit amb l'arribada i arrelament de les i els immigrants i les seues famílies.

Som societats més fragmentades, social i culturalment. Treballar per la cohesió social, la construcció d'un "nosaltres", comú i al mateix temps plural, suposa l'aplicació de polítiques generals de ciutadania inclusiva, per a autòctons i immigrants, en matèria d'ocupació, habitatge, seguretat, i una adequada gestió de la diversitat cultural, qüestió està última que s'aborda en la línia del mateix nom. 

Aquesta diversitat de línies d'investigació té una sèrie d'eixos transversals comuns. En aquesta presentació destacarem tres. En primer lloc, la incorporació de la dimensió de gènere. En segon lloc, una perspectiva interseccional que contemple la imbricació dels factors de classe social, gènere i etnocultural. En tercer lloc, una orientació d'acord amb l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible ODS i, més en concret amb els ODS5, perspectiva de gènere, ODS10, Reduir les desigualtats, ODS11. Ciutats més inclusives, segures i sostenibles, i l'ODS16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

La nostra tasca investigadora es basa en projectes d'investigació i contractes d'investigació. Aquests últims, realitzats amb Administracions públiques, associacions i empreses, permeten tant una transferència de coneixements com investigacions de sociologia i antropologia aplicades a les problemàtiques ací abordades.

Des de fa anys estem treballant i publicant sobre les bases biològiques de la personalitat, sobretot els mecanisme cerebrals i genètics que subjauen la conducta humana. En aqueix procés hem proposat una teoria sobre el Factor General de Personalitat, i hem creat un instrument d'avaluació d'aquest. També hem proposat i investigat tècniques d'intervenció psicològica (basades en el condicionament clàssic i la suggestió) per a modificar la personalitat i els estats emocionals. Al mateix temps hem creat models complexos matemàtics per a estudiar la dinàmica de la personalitat davant estímuls exteriors, especialment les drogues. En aquest sentit hem modelitzat matemàticament les reaccions cerebrals a diferents drogues en funció de les diferències individuals, alhora que hem creat un model dinàmic que explica les addiccions a drogues.

e-MARKETING, com a grup d'investigació de la UV, desenvolupa activitats en línia amb la innovació metodològica i temàtica d'estudi en Màrqueting i Noves Tecnologies, tractant de comprendre el comportament del consumidor en xarxes socials i màrqueting mòbil i prestant especial atenció al màrqueting viral. Els treballs del grup atenen anomenades d'investigació en aquests camps triant com a sectors prioritaris d'aplicació el retailing, turisme i sector educatiu. Aquests tòpics configuren les seues principals línies d'investigació.

L'experiència de e-MARKETING i la seua consolidació com a equip, és avalada per la participació dels seus membres en més de 20 diferents projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques així com de contractes I+D d'especial rellevància amb Empreses i/o Administracions en els quals s'han proposat segells de confiança en comerç electrònic, anàlisi d'implantació de les Tic en el comerç minorista, creació de valor a través d'aplicacions mòbils, etc.

La qualitat de la investigació i la importància dels resultats del grup, es constata en les seues múltiples contribucions a congressos (més de 150). Més de 100 investigacions han sigut publicades en revistes indexades, moltes d'elles recollides en el JCR (p.e. En línia Information Review, Journal of Services Management, Tourism Management, Industrial Management and Data Systems, etc.), en les bases de dades ISI, en el SJR o en bases de dades com ABI INFORM, EMERALD Reviews, etc. 
La coordinadora del grup, la Dra. Ruiz està acreditada a càtedra per ANECA, té 2 sexennis d'investigació, ha dirigit 6 tesis doctorals en les línies d'investigació nucli de eMARKETING i és Associate Editor de la Electronic Commerce Research and Applications (ECRA) i membre del Comité editorial del Journal of Product and Brand Management, En línia Information Review i Electronic Commerce Research and Applications. Ha sigut vocal de la Junta Directiva de l'Associació de Màrqueting d'Espanya (AEMARK). Ha sigut investigadora principal de 6 projectes d'investigació afins al grup, un d'ells (no finalitzat) del Pla Nacional (eWOM: anàlisi neurocientífica i experimental en serveis), a més és directora de 5 projectes d'innovació educativa, un d'ells consistent en la creació d'una xarxa internacional d'universitats per a l'intercanvi d'experiències docents. 
Línies d'investigació:

• Processament de la informació. Estudiar les variables determinants del processament de la informació publicitària i l'intercanvi d'informació comercial entre individus en xarxes socials i la seua incidència en la compra, lleialtat i recomanació.
• Màrqueting mòbil. Analitzar els elements generadors de valor percebut en les comunicacions mòbils així com els impulsors del comerç mòbil. Identificar les motivacions i frens en el màrqueting viral a través de dispositius mòbils (telèfons intel·ligents i tauletes).
• Comportament de queixa en xarxes socials. Investigació de les motivacions de queixa, canvi de proveïdor, comunitats anti-marca, boicots i comunicacions boca-sentit negatives en xarxes socials Innovació educativa i TIC.
• Estudi de les noves metodologies d'aprenentatge col·laboratiu que incorporen les noves tecnologies (Ted lessons, ludificació, etc.) i el seu impacte en la satisfacció de l'estudiant, qualitat percebuda i variables relacionals. Màrqueting viral.
• Estudi dels antecedents i conseqüències del Màrqueting viral en canals digitals amb especial èmfasi en els influencers. Influència del Màrqueting viral en les percepcions, actituds i comportament de compra del consumidor. Anàlisi dels elements que generen viralitat en les campanyes de comunicació.

El grup d'investigació READit s'interessa per l'estudi dels fonaments neurobiològics, cognitius i conductuals de la lectura. El focus metodològic és la psicologia experimental i l'obtenció de mesures electrofisiológicas (EEG) i de moviments oculars com a correlats del comportament lector a diferents nivells: descodificació, processament sintàctic i comprensió. Sota aquests paràmetres, s'articulen diferents línies d'investigació dedicades a l'estudi de l'adquisició de la lectura en xiquets amb desenvolupament típic i atípic, l'accés lèxic en diferents llengües o la investigació aplicada en activitats de la vida quotidiana, com la comprensió de textos digitals en adolescents o la lectura de senyals de trànsit durant la conducció de vehicles. 
READit tracta de relacionar les seues troballes amb els models actuals de lectura, instrucció en competència lectora i intervenció en aquells trastorns del desenvolupament o psicopatologies que afecten la lectura.

L'Observatori de les Dues Cultures és un grup d'investigació multidisciplinari format per investigadors en comunicació de la ciència. El seu principal objectiu és analitzar el tractament de la ciència en els mitjans de comunicació, des del punt de vista de dues visions contraposades en la societat: la científica i la humanística. L'Observatori de les Dues Cultures es posa en marxa des de l'equip de la revista Mètode, amb l'objectiu d'unir la pràctica de la comunicació de la ciència amb l'estudi i la reflexió sobre ella. La revista Mètode, publicació trimestral editada per la Universitat de València i dirigida pel periodista i biòleg Martí Domínguez, va nàixer el 1992 amb l'objectiu de fer arribar la ciència a la societat, fomentant el debat i la reflexió crítica sobre qüestions d'actualitat científica.

En el grup d'investigació es plantegen com a objectius principals el desenvolupament de models matemàtics d'investigació operativa, estadística i sistemes dinàmics. Els problemes que s'aborden són: optimització amb incertesa, gestió de recursos humans, seqüenciació de projecte, optimització de processos hospitalaris, eficiència i anàlisi del sistema de pensions, optimització dinàmica i models estadístics en finances.

CREARI Grup de recerca en pedagogies culturals es dedica a estudiar les sinergies culturals i les accions educatives, tot incorporant els avanços de les tecnologies digitals i la cultura visual. Ens interessa analitzar i millorar les condicions dels diferents públics tant en les manifestacions artístiques com en la resta de realitats patrimonials. Estem involucrats en l'educació en arts tant als àmbits de l'educació formal com de l'educació no formal, amb una especial atenció cap als museus i els entorns patrimonials. Considerem primordial involucrar-nos en els assumptes de la formació d'educadors i educadores, tot atenent als nous entorns digitals, prioritzant els criteris de cooperació i donant cabuda als nous models educatius. Incorporem al grup membres de diferents procedències, considerant que la interdisciplinarietat és un aspecte fonamental de la nostra idea de recerca. Ens hem especialitzat en formació del professorat de tots els nivells educatius, afavorint la integració del col·lectiu docent com un element cultural de primera entitat. El nostre grup està integrat per una sèrie de persones vinculades a institucions educatives i de recerca, gent interessada en l'impuls, el desenvolupament i la innovació de projectes educatius a l'entorn dels museus, de les arts visuals, la música i la cultura contemporània. Volem generar projectes internacionals i especialment de cooperació, tant a l'àmbit llatinoamericà com en l'espai europeu.

El grup concentra la seua atenció en l'anàlisi de les polítiques aplicades en diversos països i els seus impactes en el canvi socioeconòmic i polític. Les anàlisis s'orienten a estudiar tant la formació de les polítiques, actuals o des d'una perspectiva històrica, com les intervencions específiques estatals, tant institucionals, com a estructurals, conjunturals o legitimatòries-socials. Una especial rellevància se li atribueix a l'aplicació pràctica i comparada entre diverses experiències històriques. En aquest context, entre les línies d'interés investigadora es troben les anàlisis amb perspectiva històrica de la constitució i formació de les polítiques públiques, però també els aspectes més recents d'aplicacions de polítiques en contextos diferents, així com les seues implicacions i impactes sobre el desenvolupament econòmic dels països. Per descomptat, un element essencial d'aquestes investigacions és la seua dimensió comparada de la que es pretenen extraure lliçons per a la formulació de polítiques innovadores aplicables a contextos específics.

L'activitat investigadora desenvolupada per aquest grup se centra en dos aspectes essencials i complementaris de l'activitat jurídica. D'una banda, en l'estudi del procés com a instrument per a l'obtenció d'una tutela judicial efectiva, quan en el desenvolupament d'una relació jurídica s'ha produït un conflicte o s'ha vulnerat una norma de caràcter penal, que compromet els valors i principis essencials de la nostra societat, produint-se en tots dos casos una alteració de la pau social i una afectació de la seguretat jurídica, imprescindibles per al progrés de qualsevol nació. I, per un altre, en l'anàlisi dels instruments complementaris a la jurisdicció capaces d'oferir igualment -o no- una tutela efectiva dels drets i interessos legítims de les persones, quan aquests es veuen compromesos en els diversos àmbits: civil, penal, laboral o administratiu.

Com a corol·lari, la investigació que aquest grup està desenvolupant i desenvoluparà suposa abordar l'article 24 de la nostra Constitució, des d'una posició interdisciplinària, crítica i àmplia, que suposa una revisió de la jurisprudència constitucional sobre aquest tema i la seua extensió a l'àmbit internacional, especialment al de la UE. Així, els membres d'aquest grup d'investigació, han vingut prestant una especial atenció a la normativa europea i internacional, plasmada en la participació en diversos projectes d'investigació, la realització de publicacions i la impartició de cursos sobre l'activitat processal dels tribunals internacionals, el reconeixement i l'execució de resolucions estrangeres -o no-, així com la cooperació jurídica internacional.

GIPOS investiga la interrelació entre els processos interns de les organitzacions de serveis (clima, justícia, treball emocional, conflicte, etc.) i variables que han de veure amb l'acompliment i el benestar dels treballadors, així com resultats en termes de satisfacció del client, qualitat de servei i qualitat de vida dels usuaris. Així mateix, s'indaga en les visions compartides o divergents entre els actors involucrats (usuaris, treballadors i directius). La investigació es desenvolupa fonamentalment a través d'estudis de camp en sectors com el d'hotels, restaurants i centres d'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, entre altres. També es desenvolupen experiments tant de camp com en context de laboratori i es duen a terme intervencions relacionades amb la metodologia "survey feedback" i els tallers grupals de creativitat i millora.

L'objectiu genèric d'investigació és la qualitat de la informació comptable per a la presa de decisions i els efectes que la informació pot tindre en la redistribució de la riquesa, l'estabilitat financera, i el funcionament dels mercats i de l'economia en general. Dins d'aquest objectiu general existeixen diferents línies d'investigació. La primera és l'anàlisi d'aquells aspectes de la regulació comptable internacional. El procés de normalització, els interessos dels grups de pressió i els canvis i efectes dels canvis normatius internacionals. La segona línia d'investigació està relacionada amb l'efecte de les característiques de les entitats i el seu entorn en la qualitat de la informació comptable que emeten, inclosos aspectes relacionats amb el seu govern corporatiu, la gestió i mecanismes de control intern i el seu entorn institucional. La tercera línia d'investigació se centra en els mecanismes de control, inclosos les característiques dels auditors, la qualitat d'auditoria, així com en els supervisors institucionals.

El grup d'investigació "ReDePol" (acrònim de "Religió, Dret i Política") naix com a llit de difusió i intercomunicació de totes les activitats investigadores i de transferència relacionades amb l'estudi del règim jurídic del factor religiós -entés com a element integrant de la cultura i la identitat col·lectiva-, de les seues conseqüències polítiques i socials.

Malgrat les tradicionals dificultats per a definir el religiós, és innegable que el religiós fa referència a la relació de l'home amb la transcendència, relació que suposa inicialment un acte d'acceptació racional i lliure per part de l'home, que és l'acte de fe. Així l'acte de fe és la primera i fonamental característica del fet religiós en les societats actuals. Al costat d'això, el religiós té altres components essencials: un doctrinal (creences), un altre cultural (ritus) i un altre moral (comportament ètic). Si al que s'ha dit afegim que l'exteriorització dels actes humans és una necessitat antropològica, la religió adquireix una dimensió social per ser originada, precisament, en un acte humà (l'acte de fe). És a dir, l'home sempre ha procedit associadament per a l'expressió i exercici dels seus sentiments religiosos. Conseqüentment, el fenomen religiós, que té el seu origen en un acte intern, adquireix una dimensió social o comunitària, que com a tal societat necessita d'un ordenament jurídic que l'estructure. [Ubi societas, ibi ius.] La rellevància jurídica del fet religiós va inscrita en la rellevància social. La religió es desembolica en la societat civil, es relaciona amb altres ciutadans no pertanyents a la religió, està sotmesa a les Autoritats civils... En conseqüència, el fenomen religiós té rellevància pública per al Dret estatal punt per a preveure les conseqüències civils del comportament religiós, les seues relacions amb altres membres de la comunitat política aliens a la pròpia religió, o el sotmetiment de les confessions o grups de creients a les normes estatals. Aquest ordenament jurídic és l'objecte d'estudi de la ciència del Dret Eclesiàstic de l'Estat. Però no s'esgota el fenomen religiós en el seu tractament jurídic, sinó que ha de ser abastat també des de l'estudi d'altres disciplines socials i humanes (psicologia, antropologia, política, filosofia, educació, etcètera). 

Per això, aquest grup naix amb la vocació d'incorporar a especialistes d'aquestes disciplines, a fi de completar una visió del fet religiós des d'una perspectiva global.

El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.

Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).

Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:

1. Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
2. Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
3. Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
4. Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
5. Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
6. Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.

L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.

Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.

Investigacions sobre la Teoria Crítica en ciències socials i humanitats. Es realitzen recerques i traduccions sobre autors relacionats amb l'Institut d'Investigació de la Universitat de Frankfurt, seu de l'anomenada Teoria Crítica en filosofia i sociologia, com ara: T. W. Adorno, W. Benjamin, J. Habermas, A. Honneth, S. Kracauer, etc., així com les seues fonts en la filosofia de Hegel i Marx. Aquestes recerques s'apliquen a àmbits filosòfics (estètica, filosofia del dret, història de la filosofia, teoria de les arts) i sociològics (anàlisi sociològica del discurs, discriminació, teoria sociològica).
El grup de recerca col·labora amb les línies de doctorat de ciències socials sobre patologies socials, patologies de la raó i teoria social i sociològica.

El grup de recerca TERRES (TRANSICIONS EDUCATIVES, RESISTÈNCIES, RELACIONS DE GÉNERE EXCLUSIONS I SALUT) busca fer i transferir coneixement, interdisciplinàriament, des d'un posicionat epistemològic crític i inclusiu, que adrece la mirada cap a diferents escletxes que en les societats del coneixement es revelen com a rellevants per tal de comprendre i transformar el món social. Les línees de recerca en les que busquem aprofundir en comú són:

• Estudi de la pràctica pedagògica. Anàlisi dels processos de distribució i construcció de coneixement legítim al dispositiu pedagògic. Modalitats pedagògiques de transmissió. Sociologia de la pedagogia.
• Identitat pedagògica en contextos específics: descripció i anàlisi de la producció social d'identitat en els processos de transició educativa i professional.
• Cossos, gèneres i sexualitats: representacions i pràctiques socials. Construcció social de la salut i la malaltia.
• Coeducació audiovisual, gènere, semiòtica i estudis culturals. Anàlisi crítica de la cultura audiovisual i la seua dimensió co-educativa. Significació i codificació de gènere als discursos audiovisuals. Interpel·lació mediàtica: processos d'identificació i subjectivació.
• Estudi dels processos de precarització en contextos socials dominats discursivament per l'economia del coneixement.
• Anàlisi de les polítiques socials.

En relació amb la capacitat formadora i investigadora del grup les membres hi participem en les formacions de tercer cicle de:

• Màster de Gènere i Polítiques d'Igualtat.
• Màster d'Acció Social i Educativa.
• Màster en Psicopedagogia.
• Màster de Professorat d'educació Secundària.

A més a més participem en el Programa de Doctorat en Educació de la UV i en el Programa de Doctorat del Institut d'Estudi de les Dones.

La Unitat d'Investigació de Psicologia de l'Esport (UIPD) és un grup interdisciplinari compost per especialistes en Psicologia Social, Psicologia Clínica i de la Salut, Avaluació Psicològica i en Ciències de l'Esport. D'aquesta manera, la investigació duta a terme des d'aquesta Unitat es realitza des d'una perspectiva multidisciplinària.

La UIPD estudia els correlats psicosocials del desenvolupament òptim de les persones, especialment dels xiquets i adolescents, en dos contextos principalment, l'esportiu i l'educatiu. S'analitzen les interrelacions entre diferents variables psicosocials (p. ex., motivació, self, valors, autoeficàcia, atribució) i alguns indicadors del desenvolupament òptim (p. ex., els estils de vida relacionats amb la salut, el benestar, i el rendiment).

L'objectiu principal d'aquest grup d'investigació consisteix a estudiar la motivació de les persones en els contextos d'assoliment. Més concretament, a explorar els processos que afavoreixen tant la implicació en les activitats i l'adherència a aquestes, com el desenvolupament del benestar. En últim terme, es treballa per a acostar els coneixements teòrics i d'investigació al món aplicat mitjançant el desenvolupament d'eines que permeten la creació de climes positius que afavorisquen el desenvolupament òptim i el benestar.

Aquest grup té com a objectiu general de la seua activitat promoure, realitzar i difondre recerca al voltant del l’àmbit del treball i els àmbits connexes. S'entén el treball en un sentit ampli, com activitat que inclou tant el treball productiu o mercantil com el no mercantil o reproductiu. Més concretament, l'activitat de recerca del grup inclou tots els aspectes relacionats amb la dinàmica laboral de la societat (ocupació, atur, incorporació al mercat laboral, interaccions entre treball mercantil i reproductiu...), les condicions d'ocupació (temporalitat, precarietat, pràctiques de gestió laboral per part de les empreses, etc.), la dimensió territorial dels aspectes laborals i tot el que fa referència a les polítiques públiques que afecten a aquests aspectes.

El grup està constituït per docents i investigadors que venen desenvolupant diversos projectes conjuntament orientats a l'estudi de la regulació de diversos sectors de l'activitat econòmica, entesa en sentit ampli. La procedència d'aquests, generalment des del Dret públic, centra els treballs en la regulació produïda per l'existència d'interessos públics, des de la defensa de la competència en el propi mercat a la protecció d'altres valors (ambientals, culturals, educatius, socials, de pluralisme, d'igualtat, de persecució...), que justifica una intensa intervenció jurídica que va molt més allà de l'habitual en mercats i sectors on no apareixen amb tanta intensitat aquests elements.

Fins hui, les activitats del grup d'investigació més rellevants són les que es venen desenvolupat entorn dels treballs realitzats el fil de diversos projectes finançats en convocatòries públiques competitives o en preparació i han versat sobre qüestions referides a la regulació dels mercats audiovisuals, la regulació d'uns certs mercats culturals o els nous reptes regulatius que apareixen amb l'emergència de models de negoci basats en la sharing economy.

El grup d'investigació "Ètiques aplicades i Democràcia" treballa conjuntament des de 1991 entorn de tres àmbits: Fonamentació de l'ètica, Filosofia política i Ètiques aplicades. Sorgeix d'un nucli de professors de l'Àrea Acadèmica de Filosofia Moral i Política, que són originàriament Adela Cortina, Jesús Conill, Domingo García-Marzá i Agustín Domingo, i ha anat augmentant fins al present. 

En l'actualitat, el grup està integrat per 1 membres, que pertanyen a 4 universitats públiques diferents: la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Múrcia. 

En el nivell institucional, també la Fundació Étnor ("per a l'ètica dels negocis i de les organitzacions") és una de les entitats que dona suport a la investigació i s'interessa per la transferència de coneixements i innovació del grup. 

Des de 2003 el grup és reconegut com a "Grup d'Excel·lència" per la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. En principi, mitjançant la concessió d'ajudes a Grups d'I+D+I, de referència Grups 03/179. I, actualment, a través del Programa de Grups d'Investigació d'Excel·lència PROMETEU. 

El grup desenvolupa la seua activitat investigadora a través de projectes d'investigació conjunts. Fins al moment ha desenvolupat 9 projectes d'investigació competitius de rang nacional, 1 projecte europeu, i tres projectes finançats per institucions privades. A fi de formar nous investigadors, el nucli del grup imparteix un Programa de Doctorat sobre "Ètica i Democràcia", que va nàixer en 1986 i va obtindre el reconeixement de Doctorat amb Esment de Qualitat i amb Esment cap a l'Excel·lència, reconeixement del qual continua sent creditor en l'actualitat. Els alumnes diplomats d'aquest doctorat aconsegueixen les puntuacions més elevades en l'avaluació de la seua activitat investigadora. Imparteix també un Màster sobre "Ètica i Democràcia", amb perfil investigador i acadèmic, que permet capacitar-se per a les tasques investigadores en aquest àrea als qui s'inscriuen en ell. El grup dona a conéixer els resultats de les seues investigacions pels següents mitjans: 

1. Publicacions, tant llibres, editats en editorials de prestigi, com a articles, publicats en revistes de qualitat. 
2. Organització de Congressos, algun dels quals se celebra ja de manera biennal, i també cursos en altres universitats. 

Tot això tant en el nivell nacional com en l'internacional. Ha establit convenis i col·laboracions amb un gran nombre d'institucions, com són les següents: 

• Fundació ÉTNOR  per a l'Ètica dels Negocis i de les Organitzacions.
• Reial Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques.
• Uehiro Centre for Practical Ethics (Oxford).
• Programa de Neuroética CIF de Argentina.
• Grupo de investigación "Evolución y Cognición Humana" de la Universidad de las Islas Baleares.
• Wissenschaftszentrum Berlin für Sozialforschung (WZB)(Alemania).
• Hans Jonas Zentrum / Freie Universität Berlin.
• Capability & Sustainability Centre (University of Cambridge).
• School of Public Policy. Institute for Philosophy & Public Policy. University of Maryland (EEUU).
• Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
• Departament de Filosofia i el Grup d'Estudis Humanístics de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Institute of Philosophy (University of Bayreuth).
• Johannes Gutenberg Universität Mainz.
• I les universitats de la República (Uruguay), do Porto, de Chile, Nacional Autónoma de México, di Bologna, Sidney, Salamanca, Complutense de Madrid, Munich, de Westminter, Universität Manheim, de California (Irvine), Aahrus (Dinamarca), etc. 

Així mateix, rep investigadors d'altres universitats, principalment estrangers, que desitgen desenvolupar amb els membres del grup una estada d'investigació postdoctoral.