Es busca un nou camí per a comprendre i aprehendre la complexitat. El problema crucial que la Ciència ha d'encarar hui és fer front amb èxit a la complexitat creixent de la Societat. Per descomptat, cal fer la reducció, però serà la complexitat qui ens farà veure si la reducció és perniciosa o no. La complexitat s'erigeix en jutge no sols de les aplicacions del mètode de la Ciència, també de la seua pròpia essència. El món és com un ésser complex, descomponible en moltes parts, interconnectades de manera molt variada, sovint difícil de precisar. El nostre sentiment d'incapacitat ens espenta al coneixement fragmentat; cada part important genera una o més diverses disciplines o matèria subjectes d'estudi. Vivim en un món, que al seu torn és un sistema, ple de sistemes. Per a actuar amb eficiència i responsabilitat en aquest món, necessitem tècniques i eines adequades que ens faciliten la comprensió i el maneig dels sistemes i subsistemes que el componen. D'això tractaria el pensament sistèmic. La societat té problemes i cerca solucions, per a això inventa el Mètode Científic, encara que aquest és incapaç d'abordar els problemes complexos i els problemes socials; el pensament basat en conceptes i idees sistèmiques és més adequat.

La complexitat dels fenòmens corresponents a les Ciències Restringides com la Física o la Química, no va posar en qüestió la validesa del mètode científic, però sí que la va posar la complexitat dels corresponents a les Ciències No Restringides (com la Biologia o la Geologia dins del camp de les Ciències Naturals; o l'Antropologia o la Sociologia o les Ciències Polítiques des del camp de les Ciències Socials). En el seu nivell més abstracte, el pensament sistèmic abasta una àmplia i heterogènia varietat de mètodes, eines i principis, tots orientats a examinar o estudiar la interrelació de forces que formen part del procés comú. Aquest camp inclou la cibernètica i la teoria del caos, la teràpia guestàltica, l'obra de Gregory Bateson, Russel Ackoff, Eric Trist, Ludwig Von Bertallanfy i el Santa Fe Institute, entre altres. Aquests diversos enfocaments comparteixen una idea rectora comuna: la conducta de tots els sistemes sembla seguir uns certs principis comuns, la naturalesa dels quals anem descobrint i analitzant. Es planteja que el problema del coneixement no és tractar de conéixer la totalitat; és millor canviar la idea de coneixement i el que s'ha de fer és tractar d'entendre els sistemes. Per a entendre el sistema, és necessari comprendre la naturalesa de la interdependència: mentre major siga la interdependència, major serà la necessitat de comunicació i cooperació. La Teoria General de Sistemes seria capaç d'integrar els models i generalitzacions abstractes que han desenvolupat la cibernètica i les altres disciplines afins, i representaria realment una alternativa racional i totalitzadora que superaria les actuals insuficiències del mecanicisme. Es plantejaria la visió del món com una gran organització.

Reprendria les originals idees aristotèliques en considerar tota entitat com un sistema, és a dir, com a universos o conjunts d'elements (la matèria) proveïts d'estructura (la forma); i, evidentment, els elements de l'univers d'un sistema poden ser al seu torn sistemes (conjunts estructurats). Cal comprendre les relacions entre els diversos components d'un sistema organitzacional, el qual obté resultats desitjats i indesitjats. Només existeix un sistema quan els seus components es relacionen per a buscar una fi comuna; sense una fi comuna, no caldria parlar de sistema, la qual cosa implica que res més hi hauria una sèrie d'elements o components desunits, fins i tot competitius individualment. El pensador sistèmic ha de veure els patrons i les estructures de l'organització a través del temps des de dalt o des de fora, amb perspectiva (sistèmica o holística) sense perdre de vista els detalls dels processos, els recursos i les persones.

Col·laboradors/es

• Raul Espejo - University of Lincoln (UK).
• Diego González Rodríguez - The University of North Carolina at Greensboro (EEUU).
• Remedios Melero Melero - Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid).
• Miguel C. Muñoz Feliu - Universitat Politècnica de València.
• Fatih Oguz - The University of North Carolina at Greensboro (EEUU).
• Rafael Soler Muñoz - Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona).