El present grup d'investigació pretén promoure investigacions interdisciplinàries sobre diferents tòpics relacionats amb l'activitat física i la salut. Les línies d'investigació del grup se centren en l'estudi dels patrons d'activitat física en diferents poblacions, sobretot en joves, així com en l'anàlisi dels correlats i determinants de la conducta d'activitat física. Així mateix, el grup d'investigació està interessat en l'estudi dels processos psicològics associats a la pràctica física, així com en l'anàlisi de l'educació física i de l'entorn escolar en la promoció de la salut.

GRAM està integrat per tot el personal docent i investigador de l'àrea d'Arqueologia del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. El seu àmbit d'investigació és el Mediterrani amb especial atenció al País Valencià des de l'I mil·lenni a.C. i fins al segle VII d.C. Els membres del grup fan tasques docents, d'investigació (camp, laboratori i fonts bibliogràfiques), docència i difusió en cadascuna de les seues línies específiques (arqueologia fenici-púnica, arqueologia ibèrica, numismàtica i arqueologia clàssica), col·laborant entre ells i establint contactes i convenis amb altres institucions, fundacions, empreses dedicades a l'arqueologia preventiva i amb personal investigador tant d'altres àrees de coneixement de la Universitat com d'altres centres d'investigació. 

La finalitat és estudiar l'evolució històrica de les societats protohistòriques de l'àmbit mediterrani peninsular fins a la seua integració en l'Imperi Romà, la dinàmica d'aquest, així com les seues interrelacions de caràcter econòmic, etnològic i simbòlic. Així mateix, existeix un compromís per traslladar el coneixement adquirit a la societat mitjançant la participació en conferències, exposicions, jornades de portes obertes i actuacions sobre el patrimoni arqueològic.
 

Els membres del Grup Arsmaya (GIUV2013-094) venen desenvolupant des de l'any 2000 i de manera ininterrompuda, treballs de camp en l'àmbit de l'art, l'arqueologia i el patrimoni cultural, tant a Espanya com a Amèrica. En l'equip participen des d'expertes en art i arqueologia a especialistes en arquitectura, restauració, anàlisi física-químics de materials i cooperació al desenvolupament.

Les activitats d'investigació a Espanya han estat dirigides a projectes d'intervenció en edificis històrics, a la investigació arqueològica en les seues àrees circumdants i a l'estudi dels materials exhumats (ceràmica, vidre, monedes, restes òssies, etc.), principalment a través dels Projectes: Església Col·legiata Santa María de Gandia i Plaza del Fossar (GV 2000-2004) i Església de Sant Martí Obispo i Sant Antoni Abat de València (GV 2008-2009), així com a altres accions de documentació del patrimoni mitjançant l'ús de les noves tecnologies digitals (Església Arxiprestal i Aqüeducte de Morella). En l'àmbit americà s'han dut a terme investigacions arqueològiques en l'àrea arqueològica de Petén, Guatemala, amb el propòsit d'investigar i posar en valor el ric patrimoni cultural dels assentaments urbans maies de la conca del riu Mopán. Els centres estudiats de manera intensiva han sigut La Blanca i Chilonché. Aquests treballs s'han desenvolupat a través del Projecte La Blanca i el seu entorn (Ministeri de Cultura d'Espanya i Fundació Palarq, 2004 a 2019). Una altra activitat investigadora del Grup és l'estudi de l'arquitectura maia mitjançant l'anàlisi dels criteris compositius, solucions formals, tipologies arquitectòniques, sistemes constructius i materials utilitzats en la construcció dels edificis, així com l'anàlisi iconogràfica de les manifestacions artístiques amb les quals van ser ornamentats, inclòs l'art dels grafits.

Aquestes accions s'han dut a terme de manera ininterrompuda des de l'any 2005 a través de nombrosos Projectes d'I+D+i concedits per diferents institucions: Ministeri d'Educació, Generalitat Valenciana, Ministeri de Ciència i Innovació, Ministeri d'Economia i Competitivitat i Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya. A aquesta línia d'investigació pertany també la desenvolupada en els últims anys sobre l'aplicació de la perspectiva de gènere en la interpretació dels espais i usos dels edificis investigats, a través del Projecte Dones, Art i Antiguitat. Trencant tòpics. En el camp de la arqueometria el Grup desenvolupa dos Projectes: Arqueometria del color en l'àrea maia i Arqueometria del cosmètic i el perfum a Mesoamèrica. A través del primer es realitza la caracterització físic-química de la pintura mural procedent dels diversos assentaments investigats. El segon projecte pretén conéixer les substàncies emprades en les antigues cultures de Mesoamèrica per a preparar els pigments corporals i aromes utilitzades per l'elit.

També són nombroses les accions de transferència a la societat que realitza el Grup, especialment les desenvolupades en el si del Projecte La Blanca (Creació d'un Centre d'Interpretació, museïtzació a l'aire lliure del lloc arqueològic, formació i capacitació dels habitants de l'entorn en diverses activitats relacionades amb el turisme, la conservació del patrimoni cultural i l'apoderament de les dones), les quals van ser patrocinades per diferents institucions: Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universidad de Granada, Prince Claus Fund, Associació BALAM, Institut Guatemalenc de Turisme. Gràcies a la incorporació en aquesta última dècada de les Noves Tecnologies aplicades al patrimoni cultural precolombí, a través del projecte per a Grups d'Investigació d'Excel·lència Prometeu-Mayatech (Generalitat Valenciana 2016-2019 i 2020-2023), s'han generat nombroses restitucions ideals en 3D de les edificacions i objectes investigats, tant de la Blanca i Chilonché com d'altres importants ciutats maies Patrimoni de la Humanitat, com Quirigúa i Tikal a Guatemala, o Uxmal a Mèxic, aconseguint amb això una major difusió al públic en general dels resultats d'aquestes investigacions (http://mayatech.artemaya.es/).

El grup d'investigació té el seu origen en 1985 a partir de la creació de l'àrea de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació (Reial decret 1888, BOE 257 de 16 d'Octubre de 1984). L'evolució de les universitats i el desenvolupament de MIDE dona lloc, amb el transcurs dels anys, a grups específics, entre els quals naix el Grup d'Avaluació i Mesurament en Educació. D'ell, s'evoluciona cap a un grup d'investigació (Grup d'Avaluació i Mesurament, Educació per a la Cohesió Social -GemEduCo-, així com un altre íntimament relacionat, d'innovació: InnovaMIDE, reconegut com a grup d'innovació educativa i qualitat docent per la Universitat de València. A través de tots dos grups s'atén la finalitat global d'investigació i formació d'investigadors en l'àmbit del Mesurament i Avaluació Educatives. 

GemEduCo té per objecte l'anàlisi de la capacitat de transformació social que té l'Educació. Per a això, part de la tradició d'investigació desenvolupada des de 2005 a través de projectes finançats en convocatòries competitives en l'àmbit del mesurament i avaluació en educació dirigida a l'estudi de metodologies per al disseny d'instruments i models d'avaluació de sistemes i institucions educatives. En aquest període es van abordar els projectes AVACO (Anàlisis de Variables de Context; SEJ2005-05995) i MAVACO (Models d'anàlisis de variables de Context; EDU2099-1385), tots dos finançats com a projectes I+D per l'Estat Espanyol (a través del MICINN). Des de 2013, ja des de l'estructura de GemEduCo, lidera el projecte SECS/EVALNEC (EDU2012-34734; MINECO) "Sistema Educatiu i Cohesió Social: disseny d'un model d'avaluació de necessitats", centrat en la definició ampliada del concepte de Cohesió Social proposta pel Consell d'Europa (2000, 2005). Des de 2016 el Grup desenvolupa un nou projecte competitiu (EDU2016-78065-R; MINECO) centrat en la Validació d'un sistema d'avaluació de titulacions universitàries basat en un Model de cohesió social. Aquests Projectes han funcionat com a element articulador de la docència i la investigació, permetent la defensa de diverses Tesis Doctorals, Treballs de Final de Màster i Treballs de Fi de Grau, així com la publicació de nombrosos articles, segons es mostra en la web del grup.A més, el Projecte EVALEF (2012-2016, codi EDU2011-29467; MINECO) Validació d'un instrument d'avaluació d'Estils Educatius Familiars, ancorat en el tòpic d'avaluació de sistemes educatius, ha obert una línia específica d'investigació en l'àmbit del mesurament educatiu que també es vincula amb l'establiment de lineamients per al disseny de programes d'intervenció amb famílies. 

Complementàriament, desenvolupa altres projectes de disseny d'instruments de mesurament i sistemes d'avaluació (en l'àmbit de la competència lèxica [EVA-LEX; UV-INV_AE11-42034]-, o de l'avaluació de la xarxa de conservatoris i del disseny d'instruments per a avaluar la competència musical i de dansa -Conselleria d'Educació i Esport; Generalitat Valenciana-) en els quals aplica els seus desenvolupaments en aquestes metodologies. 

D'altra banda, té una intensa col·laboració amb institucions i investigadors internacionals bé a través de projectes propis, com en col·laboració en projectes internacionals. Especialment esmentar la participació del grup en la Xarxa Iberoamericana d'Investigadors en Avaluació de la Docència (RIIED) i col·laboracions amb universitats d'Iberoamèrica, els Estats Units d'Amèrica del Nord i Europa.

Aquest "saber" i "saber fer" forma part de la tasca de formació investigadora del grup GemEduCo, que està implicat amb docència específica sobre mesurament i avaluació en educació en diversos màsters oficials de la Universitat de València (Màster en Política, Gestió i Direcció en Organitzacions Educatives, Màster en Psicopedagogia, Màster en Acció Social i Educativa, Màster en Educació Especial, Màster Internacional de Migracions, Màster en Psicologia Educativa i del Desenvolupament Humà en Contextos Multiculturals) i en el Doctorat en Educació -tots ells de la Universitat de València, i ha donat lloc a la defensa de nombroses Tesis Doctorals i Treballs de Fi de Grau i de Màster. Així mateix, rep nombrosos investigadors convidats i estudiants de doctorat de diversos països per a realització d'estades en la UV. En aquest moment, la seua línia específica de treball se centra en el disseny i desenvolupament d'instruments i plans d'avaluació de Sistemes i Institucions Educatives, Professorat, Alumnat, programes i materials. Així mateix, en col·laboració amb el grup InnovaMIDE dissenya i avalua materials en línia per a la formació en diversos àmbits del mesurament i avaluació psico-pedagògiques. 

Dos conceptes que estan a la base de totes les línies de treball del grup GemEduCo: 

1. L'educació es realitza per part de tot el conjunt de la societat, des de l'acció intencional desenvolupada en les institucions educatives, fins a tots els elements no-formals que actuen amb conseqüències educatives i els informals, així com l'actuació de models socials de referència, i 
2. El desenvolupament d'una vertadera cultura d'avaluació ha de basar-se en el rigor de la investigació que es realitze sobre les pròpies estratègies i instruments per al mesurament, avaluació i diagnòstic psico-soci-pedagògics. Crear cultura d'avaluació no se satisfà amb "avaluar de manera improvisada o amb una forta càrrega administrativa o política", sinó en el treball minuciós que identifique el valor afegit d'una avaluació ben realitzada des del punt de vista metodològic.
    

L'activitat investigadora del grup es desenvolupa a través de les següents línies d'actuació:

Identificar i descriure els processos de formació del clima i la cultura de les organitzacions. Determinar la influència que el lideratge té sobre els processos de formació del clima i la cultura organitzacional, i sobre els seus nivells mitjans i variabilitat. Determinar la influència del clima i la cultura organitzacional, i el lideratge, sobre processos clau per al funcionament de les unitats de treball (e.g., conflicte, comunicació, reflexivitat). Estimar els efectes indirectes del clima, la cultura, i el lideratge, sobre els resultats de les unitats de treball (e.g., rendiment, qualitat de servei) i la qualitat de vida laboral dels seus membres (e.g., benestar psicològic, satisfacció laboral), a través dels processos assenyalats anteriorment.

Determinar la influència que la composició dels equips de treball sobre la base de variables demogràfiques (e.g., gènere, educació, antiguitat) té sobre els processos i resultats dels equips Desenvolupar i validar instruments de mesura (e.g., test, qüestionaris, escales) per a mesurar les variables assenyalades anteriorment. Determinar la invariància de les propietats psicomètriques d'aquestes mesures a través de grups demogràfics (e.g., homes-dones), idiomes (e.g., castellà-portugués), i països i contextos culturals.

El grup d'investigació COMINBRAND és un grup intercultural i interdisciplinari que desenvolupa línies d'investigació centrades en la comunicació, la innovació i les últimes tendències de màrqueting. Davant l'arribada de l'etapa del màrqueting 5.0, el grup d'investigació es contextualitza en un món altament interconnectat i digitalitzat, on la comunicació assumeix un paper clau, i estudia el comportament del consumidor i la seua connexió amb la marca, passant a través de diferents etapes de creació d'aquesta. Aquest procés de desenvolupament d'una marca a través dels seus diferents actius es denomina branding. A partir d'ací, la comunicació, la innovació, el branding i el comportament del consumidor s'afirmen com a principals línies d'investigació de COMINBRAND. A aquestes s'afigen dues línies d'investigació transversals, una centrada en l'estudi de l'impacte de la cultura, i més concretament de la cultura nacional, que permetrà obtindre una visió cross-cultural de la problemàtica abordada i una altra que inclou l'anàlisi del gènere en la investigació científica actual, amb l'objectiu de donar resposta a una major sensibilitat cap a la importància de la inclusió de la perspectiva del gènere en els estudis del comportament del consumidor. 

Els sectors prioritaris de l'anàlisi són turisme i educació, sent tots dos subjectes als grans processos de canvi i transformació digital. L'anàlisi del sector turístic engloba tant diverses destinacions turístiques com empreses hoteleres i hostaleres que operen en ells. L'estudi del sector educatiu se centra en les institucions d'educació superior i enfoca la seua anàlisi en la innovació docent i noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge. 

La qualitat de la investigació del grup està avalada per la forta col·laboració internacional dels seus membres, la seua participació en múltiples projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques, en projectes d'innovació educativa i en contractes I+D de rellevància amb Empreses i/o Administracions. A això se sumen nombroses publicacions en les revistes d'elevat prestigi internacional indexades en les bases de dades SSCI i SJR, participacions a congressos internacionals, inclosos aquells orientats en la innovació docent, participacions en consells editorials de revistes d'alt prestigi, actuacions com a editors i un elevat grau d'implicació en matèria de turisme i educació en general.

Grup d'investigació centrat en l'anàlisi dels canvis i mutacions provocats pel procés de digitalització en els continguts i estructures dels mitjans de comunicació i en el públic. L'origen del grup és l'activitat de la majoria dels seus investigadors, des de l'any 2007, en el marc del "Grup d'Anàlisi dels Mitjans Digitals Valencians" (des de 2007), que ha donat lloc a la consecució de tres projectes d'I+D (finançats per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València) i un congrés anual (Congrés de Comunicació Digital a la Comunitat Valenciana) que va començar a celebrar-se en 2009. Producte de tot això han sorgit cinc monografies i un abundant nombre de publicacions parcials en congressos, revistes i capítols de llibre. A més, el grup ha obtingut un projecte d'I+D del Pla Nacional, concedit en la convocatòria de 2013, i que abasta el període 2014-2016. El títol del projecte és el següent: "Els fluxos de comunicació en els processos de mobilització política: mitjans, blogs i líders d'opinió" (referència CSO2013-43960-R).  La investigació relacionada amb aquest projecte constitueix el punt neuràlgic de la investigació del grup. La investigació que s'afronta en aquest projecte parla, sobretot, d'influència: de qui influeix sobre qui, de quina forma, i amb quins efectes. Ens centrem en els fluxos pels quals circula la informació perquè ens permetran veure aqueix procés de translació de missatges i combinació d'agendes que intenten influir, totes elles, sobre l'espai públic. Busquem veure quins són més influents i en quina direcció, o direccions, es produeix el flux de transmissió de la informació.

El grup d'investigació "Cos, moviment, música i pràctiques curriculars" és un grup interdisciplinari que té el propòsit de comprendre els factors que impacten el procés de construcció de la identitat i autonomia personal de les xiquetes i xiquets amb especial atenció al moviment i a la música en el currículum de l'Educació Infantil.

En general, realitza activitats d'investigació i divulgació sobre les pràctiques curriculars sobre el cos, el moviment i la música en els centres escolars que imparteixen el primer i el segon cicle de l'Educació Infantil. En particular, desenvolupa la seua activitat investigadora en virtut de cinc línies d'investigació en les quals es ressalta la necessitat d'analitzar les pràctiques curriculars que condicionen el coneixement del cos i les seues possibilitats d'acció a través de l'ús d'estratègies i instruments com ara l'ús d'anàlisi de contingut, l'anàlisi crítica del discurs, l'ús de sistemes observacionals de registre, entre altres.

Al seu torn, participa en projectes d'investigació i innovació educativa que busquen transferir el coneixement construït en les investigacions tant en la formació del professorat com amb el professorat en exercici.

Els membres del grup participen en els graus de Mestra i Mestre en Educació Infantil i Primària, així com en el programa de Màster i Doctorat en Investigació en Didàctiques Específiques.

La cultura com a recurs de desenvolupament. Pràctiques, discursos i representacions en processos modernitzadors contemporanis. La relació entre la cultura i els processos i imaginaris del desenvolupament resulta un element crucial per al disseny de noves polítiques, en particular les referides a l'àmbit cultural i educatiu, tant als països del Nord com en els del Sud. Tradicionalment, el concepte de "desenvolupament" s'ha associat amb una dimensió predominantment econòmica i en relació amb el creixement. Però la decisió de Nacions Unides d'adoptar l'Enfocament de Desenvolupament Humà proposat per Amartya Sen dissenyen un nou panorama polític en el qual el component d'ingrés-renda es desplaça com a principal indicador del desenvolupament, en favor d'una lectura del benestar més enllà de creixement econòmic. En aquest context, resulta pertinent preguntar-se sobre el valor de la cultura en temps de globalització, en les seues dues dimensions: com a eix articulador de la resistència als discursos hegemònics sobre el model de desenvolupament promulgat per alguns dels principals organismes internacionals, i com a producte travessat pel mercat en el procés de globalització econòmica. És possible pensar sobre el "desenvolupament" a partir d'un camp (el cultural), problemàtic en el seu estatut científic, en la seua particular productivitat i en la seua dubtosa innovació? Quina consideració mereix, en aqueix context, la qual cosa sempre ha constituït l'objecte d'estudi del camp de les Humanitats?, Com analitzar, des d'aqueix camp, les produccions artístiques que promouen determinades representacions de "desenvolupament"? Sense cap dubte, l'esfera cultural s'ha convertit en un lloc privilegiat per a representar els processos de desenvolupament, dotar-los d'intel·ligibilitat i projectar sentits socials sobre ells. Per això cal revisar la naturalesa d'aqueixes representacions; així com analitzar i historitzar el lloc que s'ha donat a la cultura en el disseny institucional d'estratègies i plans de desenvolupament, per a des d'ací redefinir la manera en què les produccions artístiques contribueixen a aquests processos i la manera més adequada per a abordar-les.

El grup es vertebra entorn de la investigació i a l'estudi de l'animal no-humà en la literatura europea i nord-americana, així com en diferents mitjans visuals (cinema, teatre, televisió, fotografia, pintura, escultura, etc.), amb la finalitat d'avançar en el camp dels (Critical) Animal Studies que, especialment en l'àmbit anglosaxó, han re-orientat tant la conceptualització filosòfica de l'animal, quant els mecanismes interpretatius que suggereix la seua representació estètica com otretat.

 Prenent com a punt de partida les més recents teories filosòfiques i científiques relaciones amb la subjectivitat animal (des dels estudis de la consciència i la sintiència fins a les conseqüències ètiques que deriven en legislacions i/o reglaments sobre benestar animal, o els també derivats principis de drets dels animals i alliberament animal), l'objectiu és estudiar i comparar com les obres d'uns certs autors, artistes i un altre tipus de creadors poden oferir un tractament estètic que qüestione paràmetres antropocèntrics, al mateix temps que responga a inquietuds actuals sobre la naturalesa animal. Aquest tractament, en gran part revisionista, permet continuar explorant la semiòtica que entrellaça les cultures literàries i visuals de diferents nacions amb la conceptualització ètica de l'animal com a subjecte-de-una-vida que, més enllà dels més tradicionals i històricament arrelats sistemes al·legòrics als quals se li ha sotmés, qüestione els límits conceptuals i artístics entre espècies, en el marc del "animal turn" en l'era de l'antropocè.

El grup d'investigació Desenvolupament Econòmic en Perspectiva Històrica (EHVALENCIA) reuneix la totalitat dels 12 investigadors doctors, professors de l'Àrea d'Història i Institucions Econòmiques del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València.

El treball de recerca de gran part dels membres de grup s'enquadra en dos projectes d'investigació finançats pel programa nacional de projectes d'investigació d'excel·lència de MCNN (ECO2015-65049-C12-1-P i ECO2015-66782-P). Tots dos projectes estan dirigits per investigadors de EHVALENCIA (Daniel Tirado és l'IP d'un d'ells i Concepción Betrán i María Ángeles Pons són les IPs del segon) i, al costat d'ells, formen part dels seus equips d'investigació altres quatre membres del grup d'investigació Desenvolupament Econòmic en Perspectiva Històrica (EHVALENCIA) (Antonio Cubel, Joaquim Cuevas, Julio Martínez-Galarraga i Teresa Sanchis-Llopis). La resta de membres del grup (Joaquín Azagra, Pablo Cervera, Salvador Calatayud, Yadira González de Lara, Francisco Medina) formen part dels equips d'investigació de projectes competitius dirigits des d'altres universitats espanyoles (com UAB) o altres departaments de la mateixa Universitat de València. A més, el grup també lidera un projecte competitiu d'investigació dirigit des de la Universitat de València i finançat pel Banc d'Espanya.

La qualitat de la investigació dels membres de EHVALENCIA ha facilitat que aquests hagen participat regularment en estructures d'investigació com a grans xarxes nacionals i internacionals d'investigació (Xarxa de Referència d'I+D+I en Economia i Polítiques Públiques de la Generalitat de Catalunya, ESF Network-Globaleuronet), projectes d'investigació del programa marc de la UE (Jean Monnet Projects), hagen organitzat reunions científiques nacionals i internacionals de reconegut prestigi i impacte en la seua àrea d'estudi (Iberometrics, Workshops de la ESF-Globaleuronet, FRESH Meetings), o hagen sigut convidats a participar de manera estable en Programes de Postgrau d'Excel·lència com són el Màster Interuniversitari en Història Econòmica UB-UAB-UZ, el Doctorat en Economia UB, el Doctorat Interuniversitari en Història Econòmica UB-UC3M o el Doctorat en Economia UZ.

Fruit d'aquesta sòlida tasca d'investigació i de formació d'investigadors, el grup Desenvolupament Econòmic en Perspectiva Històrica (EHVALENCIA) dirigeix la xarxa d'Investigació d'Excel·lència del MCNN "Globalització, Creixement i Desigualtat (S XIX-XXI)" (ECO2015-71534-REDT). Aquesta estructura d'investigació reuneix  els 8 grups d'investigació en Història Econòmica més rellevants del conjunt de l'Estat.

Els resultats d'aquesta tasca investigadora han sigut difosos a través de la publicació, en els últims 5 anys, de més 25 articles en revistes indexades en el JCR, 15 de les quals es troben situades en el Q1 de les àrees d'Història de les Ciències Socials o Economia.

El grup DIGRAM orienta la seua activitat de recerca a l'anàlisi d'aspectes gramaticals amb una projecció discursiva rellevant des d'una perspectiva que inclou i supera l'estudi de la gramàtica del text i la cohesió textual.

Específicament, ha treballat i treballa en els connectors i els marcadors del discurs en general des d'una perspectiva descriptiva i també contrastiva (bàsicament contrastant el català amb l'anglés i l'espanyol i, ocasionalment, amb altres llengües romàniques), l'ús dels demostratius, la funció de noms encapsuladors o les funcions pragmàtiques dels verba dicendi en discurs, entre altres, en la construcció discursiva. Aquests aspectes textuals es relacionen amb el gènere discursiu i el canal.

Les recerques es basen en corpus oral de discurs polític (debat electoral i debat parlamentari), de conversa i entrevista semidirigida (CUB i CAP de la UB) i en corpus escrit, com ara novel·les o el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (IEC), segons l'aspecte que s'estudia. De fa anys col·laborem amb el grup GREPAD de la UB (http://www.ub.edu/grepad/). Actualment, M. J. Cuenca treballa en el projecte Polarization and Digital Discourses: Critical and Socio-Cognitive perspectives (PODDS) de la UAM .

Les societats modernes estan marcades per múltiples factors que evidencien la diversitat, especialment en l'àmbit cultural i religiós. Entre ells clarament els fluxos migratoris poden considerar-se com un dels quals generen majors tensions en el teixit social, traspassant l'estricte àmbit de l'estrangeria (en la mesura en què els immigrants s'assenten i passen a ser nacionals) i obligant a una anàlisi o estudi integral des d'una dimensió intercultural. Enfront dels reptes que planteja la gestió de la diversitat en perspectiva jurídic-política, solen oferir-se solucions reduccionistes, basades especialment en la por a l'altre, que en lloc d'incentivar la cohesió social contribueixen a la seua fragmentació. Especialment en temps de crisi (no sols econòmica, sinó també de valors comuns compartits), quan determinats subjectes se senten amenaçats o discriminats, sorgeixen conflictes que dificulten la vida en comú. Aquestes tensions es tradueixen, en més ocasions de les desitjables, en un replegament identitari o un frenesí securitari, que acull des de manifestacions culturals o religioses fins a pràctiques incompatibles amb els drets humans i fonamentals, que han de ser escomeses des de l'àmbit normatiu i jurisprudencial, però també des de polítiques públiques de caràcter preventiu. La miscel·lània d'àmbits problemàtics d'intervenció a l'hora d'afrontar la diversitat, fa impossible esgotar una temàtica tan complexa i dinàmica, la qual cosa exigeix delimitar espacialment l'àmbit d'estudi i buscar models o pautes que puguen oferir solucions duradores en nom d'una integració social imprescindible per a l'enfortiment de l'Estat de Dret. Per això, el projecte MULTIHURI, des d'un estudi multidisciplinari i partint de la seua experiència prèvia, se centra en analitzar quatre estats europeus: Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit, i proposa comparar-los amb una realitat jurídic-política a priori diferent, almenys en la seua trajectòria, com la del Canadà, en l'intent de trobar mecanismes que de manera bidireccional permeten enfrontar-se als conflictes culturals i religiosos que poden comprometre la pau social. 

En efecte, en l'esmentat context europeu les denominades polítiques d'integració de (o amb) els immigrants no han produït els resultats esperats ni han impactat en la població per a generar un clima de respecte i garantia dels drets humans. Més aviat al contrari, els cada dia més apressants desafiaments identitaris propis de la diversitat, el vincle d'aquests amb l'ordre públic o els principis fonamentals dels moderns Estats democràtics de Dret (com la igualtat, el pluralisme o el laïcisme) i la seua relació amb sentiments latents com entre altres, el de reivindicació nacional, posen en evidència les dificultats a l'hora d'establir valors comuns en un món fragmentat. 

Es fa per tant imprescindible, com ja ha posat en relleu el Tribunal Europeu de Drets Humans en la seua jurisprudència, construir un model de convivència en societats multiculturals, diverses i especialment marcades per l'impacte dels fluxos migratoris, que atenga, com a guia d'articulació normativa i de polítiques públiques, a l'estricte respecte als drets humans des dels seus estàndards internacionals com a base de l'Estat democràtic de Dret. Vinya. http://www.multihuri.com/es/

Estudi i edició filològica de cartes i altres documents del segle XVI. Encara que el grup s'ha centrat inicialment en l'estudi i edició de la vasta documentació que compon l'epistolari d'Antoine Perrenot de Granvelle, secretari d'Estat de Carles V i Felip II, els interessos de l'equip comprenen altres correspondències del període com les cartes privades de dones, de grups familiars com els Tassis o la relativa a la política, administració i la diplomàcia en totes les llengües de l'Imperi. Els textos s'editen filològicament i s'estudien des de diferents perspectives, tant sincrònica com diacrònicament, des d'aspectes com a història de la llengua o els llenguatges xifrats, la retòrica i els elements culturals i antropològics, religiosos o laics del segle XVI.

El grup de recerca Elcis ha realitzat investigacions de formació lectora, literària, mediàtica i lingüística en contextos multiculturals i plurilingües en els diversos nivells educatius tant en L1 com en L2 i llengües estrangeres. S'inicia quan se'ns va concedir el projecte d'investigació "Globalització, exclusió i multiculturalitat en Literatura Infantil i Juvenil" (UV-AE-20060713) el 2006.

Des d'aleshores i fins ara hem treballat en diferents projectes tant de recerca, cooperació com d'innovació. Un factor determinant per a la consolidació i ampliació no sols de línies d'investigació, sinó de membres i col·laboradors fou la concessió del projecte I+D+I "Educación literaria e Interculturalidad" del Ministerio de Ciencia e Innovación (EDU 2008-01782/EDUC), Programa Nacional de Investigación Fundamental en el Marco del VI Plan Nacional de Investigación Científica.

Hem format part d'altres projectes com "Diversidad y (des)igualdad en la literatura infantil y juvenil española contemporánea" (UV-IMV-PRECOMP-13-115502),"Imágenes literarias de la diversidad: ciudadanía e identidad a través de la educación lectora y literaria" (GV 2015-050). O dels projectes d'innovació de centre "Innovación, Investigación y Calidad en la Enseñanza Superior:Proyectos y Propuestas en investigación docente en las Setmanes d'Activitats Complementàries" en diferents edicions o "Trabajo sobre el impacto del uso de las pizarras digitales interactivas en la formación superior de Profesores de Infantil, Primaria y Secundaria". Així com "Estudio comparativo de las materias de DLL en los nuevos grados de Educación Infantil" projecte concedit per la Universidad de Sevilla.Proyectos para la Investigación Docente (038-A6-2010) amb investigadors de les universitats de Sevilla, Jaén, Granada, València, Barcelona, A Coruña; el projecte FACTORES DETERMINANTES EN LOS HÁBITOS LECTORES DE LOS ESTUDIANTES DE EDUCACIÓN SECUNDARIA (PR2017-040) concedit per la Universidad de Cádiz. O el projecte de cooperació "Preparación de agentes de formación del profesorado y equipos instucionales que permitan la innovación y mejora en investigación y formación docente en educación intercultural bilingüe en las zonas andinas y del Caribe" de l'Agencia Española para la Cooperación Internacional (D/030992/10); "Competencias lingüísticas e identidad cultural del alumnado de origen inmigrante-variables de integración en contextos de inmigración" (APE/2015/004).

També hem format part del projecte "COMPETENCIAS MEDIÁTICAS DE LA CIUDADANIA EN MEDIOS DIGITALES EMERGENTES (SMARTPHONES Y TABLETS): PRACTICAS INNOVADORAS Y ESTRATEGIAS EDUCOMUNICATIVAS EN CONTEXTOS MULTIPLES del Ministerio de Economía y Competitividad. Programa Nacional Proyectos I+D+I (EDU2015-64015-C3-1-R) amb 40 investigadors, d'11 universitats espanyoles i 8 països latinoamericans i europeus o del projecte "YOUTUBERS E INSTAGRAMMERS: LA COMPETENCIA MEDIÁTICA EN LOS PROSUMIDORES EMERGENTES" de l' AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACIÓN - Convocatorias 2018 Proyectos de I+D de GENERACIÓN DE CONOCIMIENTO y Proyectos de I+D+i RETOS INVESTIGACIÓN.

Així mateix el grup Elcis hem organitzat tota mena d'encontres científics relacionats amb la nostra recerca: entre altres III Congrés Internacional de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (2006); I Congreso Internacional de Educación literaria y Sociedad. La enseñanza de la literatura a los jóvenes (2007); Jornadas interdisciplinares de Estudios de la Mujer (2009); : III Jornadas Innovación Docente en la Educación Superior (2014); I i II International Conference Teaching Literature in English for Young Learners (2012) i (2015); XV Congreso Internacional de la Sociedad Española de Didáctica de la Lengua y la Literatura (2014); Jornadas de Investigación, Innovación y Buenas prácticas en Educación Infantil (2014), (2015), (2016), (2017) i ((2018) o les Jornades d'Educació lectora, literària i lingüística. Recerca i bones pràctiques (2021).En l'actualitat formen part com a grup de la xarxa d'excel·lència del projecte RED DE EXCELENCIA EN EDUCACIÓN MEDIÁTICA del Ministerio de Economía, Programa de Acciones de Dinamización Redes de Excelencia I+D (Acció 2016)(EDU2016-81772-REDT) entitats participants: 10 IP de I+D 10 universitats espanyoles.

Referent a les motivacions d'aquest grup per a investigar en processos d'ensenyament i aprenentatge de música, cal constatar que les institucions d'ensenyament musical pràctic han estat apartades de la investigació sobre processos específics d'ensenyament i aprenentatge de la música. Això no ha sigut tant per decisió pròpia o per la manca de formació investigadora del professorat de conservatoris espanyols -que és un fet-, sinó més aviat per l'escassa importància amb la qual els estudis de música han sigut considerats en les diferents reformes del sistema educatiu espanyol fins a la LOGSE, així com per la separació tradicional entre pràctica musical i la investigació, relegada la primera als conservatoris de música i la segona a la universitat. És més, després d'haver sigut establides els denominats Ensenyaments Artístics Superiors dins de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, tampoc la LOE -i menys la LOMCE- han establit mecanismes eficaços per a la formació investigadora del professorat de conservatoris de música. D'això resulta una manca d'investigació en els conservatoris i, com a conseqüència, un escàs coneixement del que esdevé realment en els processos d'ensenyament i aprenentatge.

Creiem que aquesta és una àrea importantíssima d'experiència en la formació de les persones, a més de la seua importància en la formació de músics i professors de música. Els membres d'aquest grup d'investigació tenen una trajectòria llargament consolidada en diferents camps de la música. Així, s'han realitzat investigacions sobre processos formatius d'educació musical; sobre la influència de l'ús d'editors de partitures en la formació d'imatges mentals sonores en els estudiants; sobre l'efecte de presentacions multimodals d'informació musical enfront de presentacions unimodals; sobre els efectes de diferents maneres de presentació d'informació en l'aprenentatge de paràmetres musicals (textura, melodia, ritme….); sobre la creació de programari específic per a determinades tasques musicals i els seus efectes en l'aprenentatge musical; sobre la influència de la música en els mitjans de comunicació en els estereotips de l'alumnat d'Ed. Primària; sobre l'ús de la tecnologia com a mediador en el desenvolupament d'habilitats musicals. Tot això es concreta en una extensa producció científica de qualitat (publicacions en revistes d'impacte indexades en JCR i Scopus) en les subdisciplines de tecnologia musical, educació musical, creativitat musical, performativitat musical i cognició musical. Així mateix, han executat projectes europeus, americans (Organització Estats Americans, CONICYT), nacionals (Pla Nacional i+d+i, FNEA, FONDEF-TIC-EDU (Xile), Fons Nacional de la Cultura de Xile) i regionals (C.Valenciana, Govern de La Rioja, Govern Basc, Junta d'Andalusia). Els membres del grup, han dirigit tesis doctorals i treballs relacionats amb els camps esmentats, incloent els treballs derivats de la capacitat formativa dels grups executors de projectes i+d.

Les línies del grup estan relacionades amb processos formatius del professorat d'educació musical; processos d'educació musical en contextos no formals; processos de dinamització en projectes socioeducatius a través de la música; Tecnologia en l'educació musical; Disseny de programari per a l'educació musical; Interacció Ciència-Art; Performativitat i creació musicals.

Els màsters i programes de postgrau i de doctorat en els quals han participat els membres d'aquest grup són: Curs Postgrau d'especialització musical: ENSENYAMENT MUSICAL MIJANÇANT L'ORDINADOR (UPV-GVA); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: INFORMÀTICA MUSICAL (Xunta Galícia-O. de la Corunya); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: LLENGUATGE MUSICAL I EDUCACIÓ AUDITIVA (Govern de La Rioja-O. de La Rioja); curs Postgrau universitari d'Especialització musical: DIDÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ MUSICAL (Diputació Gral. d'Aragó); curs de doctorat: RECURSOS PER A la FORMACIÓ I EL CANVI. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES I INNOVADORES dins del programa de Doctorat del Departament de Ciències Humanes de la Universitat de La Rioja; I Expert Universitari en DISSENY I CREACIÓ D'ENTORNS VIRTUALS DE FORMACIÓ (2004-05. O. de Màlaga); II Expert Universitari de Disseny i Creació d'Entorns Virtuals de Formació (2005-06. O. de Màlaga); III Curs d'Expert Universitari en Mètodes i Recursos d'Educació Musical (2005. o. de la Llacuna); Programa de Doctorat Mètodes d'Investigació i Innovació Educativa (2005. O. de Màlaga); I màster Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació (O. de Màlaga); IV Curs d'Expert Universitari en Mètodes i Recursos d'Educació Musical (2006. o. de la Llacuna); II màster Noves tecnologies aplicades a l'educació (O. de Màlaga); IV Expert en Entorns Virtuals de Teleformació (O. de Màlaga); Màster en Pedagogia Musical (2009. O. de València); Màster en Investigació en Didàctiques Específiques (Universitat de València. Edicions 2010 fins a l'actualitat); Doctorat en Didàctiques Específiques (O. de València. Des de 2010 fins a l'actualitat); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2010. O. Pública de Navarra); Curs de doctorat Tecnologia i Processos d'Aprenentatge Musical (O. Nacional Autònoma de Mèxic. 2011); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2011. O. Pública de Navarra); Programa de Mestratge i Doctorat en Música. Curse Tecnologia i Processos d'Aprenentatge Musical. (O. Nacional Autònoma de Mèxic. 2012); Màster d'Investigació en Desenvolupament de les Capacitats Musicals (2012. O. Pública de Navarra); Màster Professorat Ed. Secundària (O. de València. Diverses edicions fins a l'actualitat).

Des de fa dècades, les universitats han incorporat progressivament estructures de docència i investigació relacionades amb la diversitat afectivosexual i la identitat de gènere. Aquesta tendència ben aviat va ultrapassar el món anglosaxó i va arribar a altres entorns culturals, com ara Europa i Llatinoamèrica. El grup Educació i Diversitat LGTBIQ+ (EDi) pretén omplir un buit quant a estructures d´aquest tipus en la UV, en concret en l´àmbit educatiu, i, d'altra banda, es crea amb la intenció de ser un àmbit interdisciplinari d'investigació per a diverses persones que tenen en comú la preocupació pel món educatiu i la urgència de treballar (des de la investigació i la pràctica) per una escola més justa i més lliure, en la qual es reflectisca i es valore la diversitat present en les societats.

Els membres del grup pertanyen a diferents àrees de coneixement vinculades a l'educació. Des de la didàctica general i les didàctiques específiques participen de la tasca formativa en els graus d'Educació Infantil i Educació Primària de la UV i d'altres universitats de l'estat, en el Curs de Postgrau en Educació Lectora i Literària en el Segle XXI (UV), el Màster de Formació del Professorat (UV), el Màster d'Investigació en Didàctiques Específiques (UV) i el Màster de Psicologia de l'Educació i el Desenvolupament humà en Contextos Multiculturals (UV-UASD), aquest últim impartit en el Perú i la República Dominicana. Igualment, els membres del grup dirigeixen Treballs de Final de Grau, Treballs de Final de Màster i Tesis Doctorals en el marc dels estudis esmentats.

Descripció de l'activitat investigadora:

Estudi sobre l'emprenedoria i la creació d'empreses en general i per al cas de les empreses socials en particular. Anàlisis de la Sostenibilitat Corporativa, la Responsabilitat Social Empresarial i l’Ètica en els negocis.

Aplicació de les eines per a la creació d'empreses i la definició del pla de negoci d'empresa. Especial incidència en les empreses socials i els conceptes d'emprenedoria i innovació social. Estudi sobre l'administració i direcció d'empreses cooperatives i de l'Economia Social. S'inclou el seu diagnòstic estratègic, el disseny del sistema d'objectiu amb la missió, la visió i el valors, la formulació d'estratègies corporatives i competitives i la implementació d'aquestes estratègies mitjançant el disseny organitzatiu, la planificació i el control i l'estudi del comportament de les persones. Aplicació de les eines de la Direcció Estratègica a les cooperatives i altres organitzacions de l'Economia Social: anàlisi dels stakeholders i matriu d'interès-poder, anàlisi de l'entorn, anàlisi interna mitjançant l'auditoria de recursos i l'anàlisi VRIO, anàlisi per a l'avaluació i disseny d'estratègies i variables de disseny organitzatiu. Estudi de la Sostenibilitat Corporativa, de les seues eines de treball i l’aplicació de les memòries de sostenibilitat en les empreses de l’Economia Social, les PIMES i les empreses familiars. Estudi de la Creació de Valor Compartit, la Triple Bottom Line i de models de sostenibilitat com l’Economia del Bé Comú i les BCorporation, entre d’altres.

 Els diferents membres del grup es dedicaran, mitjançant projectes d'investigació competitius en els seus diferents nivells (autonòmic, estatal i europeu), a la investigació dels aspectes de l'emprenedoria, de la direcció d'empreses cooperatives i de l'Economia social i de la Sostenibilitat Corporativa amb la finalitat d'aplicar aquestes eines a la resolució dels problemes reals d'aquestes empreses i a contribuir a la creació de nous coneixements en aquesta matèria.

TALIS va nàixer en resposta a la percepció que hi havia una gran falta d'assessoria tècnica i col·laboració de les universitats amb diferents agents socials, ONGDs per exemple, en matèria d'educació basada en el model AICLE /CLIC (aprenentatge integrat de contingut i llengües). És a dir, no s'estava creant material didàctic ni accions relacionades que englobaren tant l'aprenentatge de llengües com el contingut relacionat amb la solidaritat, l'Educació per al Desenvolupament i la interculturalitat d'una manera integrada, la qual cosa ens sembla fonamental per a ajudar en la construcció social d'un món més just, més igual i amb més consciència social, alhora que potenciem l'economia local. Així doncs, la investigació en aquest camp resulta absolutament imprescindible ja que fa falta comptar amb un marc teòric per al desenvolupament de la competència intercultural i una metodologia que permeta l'aplicació d'estratègies adequades per a la seua transposició didàctica. 
D'altra banda, a causa de la formació dels professors implicats, es dona una especial importància a l'Aprenentatge Integral de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE, CLIL en el seu corresponent en anglés). Es considera que el AICLE permet incorporar en aquest ensenyament-aprenentatge de llengües, un eix axiològic que incloga l'educació per al desenvolupament global o el clàssic ensenyament en valors. En aqueix sentit TALIS ha realitzat i realitza investigacions de tipus interdisciplinari que permeten marcs de realització amplis i al mateix temps realistes.

Els textos literaris i artefactes medials són espais particulars per a la representació i l'estudi de la violència com a micro-fenomen. La investigació sobre el tema de la violència en les diferents àrees de coneixement, com la sociologia, la filosofia i la història, s'ha centrat en els fenòmens de macroviolència com la guerra, el terror o la tortura, i ha contribuït a la definició de la violència com a dimensió crucial de la Modernitat (i postmodernitat). La investigació en el camp de la filologia permet reprendre les definicions d'altres àmbits d'investigació i explorar els punts morts, els aspectes ambivalents, les manifestacions implosives per a arribar a representar una nova complexitat del fenomen de la violència. 

Els nostres estudis enfocaran una sèrie de problemes d'investigació derivats d'una reconceptualització del fenomen de la violència des del punt de vista del discurs literari i artístic. El punt de partida, des de la filologia alemanya, és contribuir a l'estudi del fenomen de la violència en general a des d'un enfocament específic de la història (en gran part comuna en tota Europa), marcada per un període de feixisme i dictadura a Alemanya, Portugal, Espanya i Itàlia en el segle XX.

El potencial innovador de la nostra investigació resideix en l'exploració d'entrellaçaments, interdependències, interconnexions i maneres de nomenar i exposar pràctiques de violència presents en diferents discursos literaris, i, per tant, és un punt de partida crucial per a l'anàlisi de les complexitats relatives a aquest tema particular. Investigacions recents mostren que els textos literaris tenen la capacitat d'integrar i discutir la microviolència, present en diverses manifestacions estètiques, el llenguatge, la vida diària i la privacitat, així com la macroviolència, present, per exemple, en les narracions èpiques sobre la guerra i els conflictes violents, i crear a més una connexió entre aquestes dues categories. Per això, s'estudiaran les diferents percepcions de violència en els discursos literaris com a manera de producció de coneixement que reflecteix determinades dinàmiques ocultes, especialment en el camp de la literatura i els estudis culturals alemanys.

Els objectius del grup poden ser resumits en els següents punts: 

• articular dimensions de violència posades de manifest en textos literaris que encara no hagen sigut reconegudes com a tals; 
• analitzar les ambivalències inherents de la producció social de violència tal com es pot percebre en els textos; 
• qüestionar la dicotomia establida entre víctima i botxí; 
• plantejar la qüestió de si el predomini d'uns certs discursos narratius idealitza i legitima uns certs contextos ideològics, és a dir, contribueix a una naturalització de la violència.

Dins de les últimes aportacions teòriques de la història social i política, el present projecte pretén aprofundir en l'estudi tant de la democràcia com de la construcció i evolució de les modernes cultures polítiques espanyoles insistint en la complexa relació entre les principals cultures polítiques republicanisme, anarquisme, socialisme i la democràcia. Es concretarà en tres moments històrics: 

1. La crisi de la Monarquia parlamentària, 1900-1930; 
2. La II República, la Guerra Civil i el primer Franquisme, 1931-1959; 
3. Segon Franquisme, Transició i consolidació democràtica, 1959-1986. 

L'anàlisi històrica es realitzarà des de l'interior de les tres cultures polítiques esmentades, en relació amb el nacionalisme espanyol i les identitats de gènere i des de la perspectiva comparada amb el sud d'Europa i els Estats Units. Amb aquesta diversitat d'enfocaments i perspectives en tres moments històrics clau es veuran els assoliments i influències mútues d'aquesta relació fructífera, però conflictiva i difícil, en molts moments del segle XX. El projecte se centrarà, principalment, en tres moments històrics claus: 

1. El primer terç del segle XX, interessant per a observar la resposta de les diferents cultures polítiques davant els límits i possibilitats del sufragi universal masculí i davant la transició de la política d'elits a la política de masses. En aquest moment es va produir, a més, la primera ona democratitzadora en bona part d'Europa, de manera que les diferents cultures polítiques es van trobar davant un moment polític crucial, perquè les masses no sols assumien el protagonisme de la vida política, sinó que, a més, cada vegada en més llocs, també el control dels ressorts del poder. 
2. II República, Guerra Civil i primer Franquisme, en el qual es prestarà principalment atenció tant a les possibilitats i influències de la primera experiència democràtica espanyola, com a l'atracció de la revolució i la reacció en bona part de l'espectre polític, a causa de la influència cada vegada major dels moviments antiliberals i antidemocràtic en el context del període d'entreguerres. A això s'afigen el vessant de gènere i de la identitat nacional en el conjunt de la cultures polítiques, i l'anàlisi de l'experiència dels anys més durs del Franquisme (1939-1959) en la consideració de la democràcia com l'objectiu central de les cultures polítiques de l'esquerra espanyola (derrotades en la guerra civil.). D'aquesta manera, l'anàlisi de l'antifeixisme durant el període d'entreguerres, com a argamassa mobilitzadora davant l'expansió dels enemics del liberalisme i de la democràcia i les seues principals consecucions (drets i llibertats individuals, reformes socials i igualtat de gènere), així com de les conseqüències del seu triomf després de la Guerra Civil Espanyola, sobretot en forma de repressió des de diferents perspectives, seran elements centrals de les investigacions d'aquest grup. 
3. El Franquisme tardà i la Transició Democràtica, períodes en els quals des de tots els punts de l'espectre polític es va anar convergint en un sentit democràtic de tall europeu occidental, de manera que tant des dels grupuscles revolucionaris clandestins dels últims anys del franquisme, com des de les tradicions principals de l'esquerra espanyola i des dels posicionaments més moderats de la dreta liberal i democratacristiana es va evolucionar fins a contribuir decisivament a convertir a Espanya en una democràcia consolidada integrada en el context europeu. 

L'anàlisi es farà des de diferents perspectives: 

1. Des d'un anàlisi intern de les cultures polítiques d'esquerra, gràcies al qual observar el seu posicionament davant els processos abans esmentats (democràcia, democratització, processos transicionals, gènere i identitats nacionals). 
2. Des d'una perspectiva comparada i fins i tot transnacional que porte a posar de rellevància els aspectes i processos en els quals van participar les cultures polítiques de l'esquerra espanyola en connexió amb les d'altres geografies, principalment França, Itàlia i Portugal, per la seua proximitat temàtica i geogràfica amb Espanya; així com amb els Estats Units , per actuar com irradiador d'ideals i fórmules democratitzadores des de principis del primer terç del S.XX a causa de la seua posició com a país hegemònic en l'ordre internacional.

Grup unipersonal dedicat a la investigació de la varietats americanes actuals de la llengua espanyola.

Grup dedicat a la investigació en l'àrea de la fonètica i la fonologia del català, sobretot des del punt de vista sincrònic. 

Els membres grup s'interessen per fenòmens vocàlics i consonàntics que presenten variació en l'àmbit català, i tracta d'explicar-los prenent en consideració les diferents varietats del català i altres llengües romàniques. L'aproximació a aquests fenòmens es realitza tant des d'una perspectiva teòrica com des d'una perspectiva experimental.

La gestió pública és un fet en l'activitat turística. Ja no hi ha cap dubte del paper decisiu de l'Administració (en qualssevol dels nivells en els quals es dividisca), per a admetre que la seua presència proveeix al turisme d'un marc estable, no condicionat exclusivament a l'esdevenir del mercat. I ha de ser així, fonamentalment, perquè l'activitat turística requereix per al seu desenvolupament de l'ús de béns i serveis públics que, en la majoria de casos, o bé no van ser creats amb aqueixa fi o no existeixen. Des d'una visió micro, els productes turístics que es creen per a aqueix consum estan conformats, entre els seus components bàsics, amb béns públics que, en general, constitueixen els elements més valorats en l'elecció dels qui els consumeixen. I igualment determinants, encara que menys visibles, són altres components (com a infraestructures, normativa, seguretat o sanitat) que, des d'una visió macro, condicionen en molts casos l'èxit del turisme. Aquests béns i serveis públics que, dit siga de pas, no són en general competència de turisme, generen friccions entre administracions, i aquestes amb l'esfera privada i civil, la qual cosa es tradueix en espais de conflicte. Conseqüentment, el turisme ja no sols crea benefici econòmic, sinó també altres externalitats que, discutides fins a temps molt recents, ja han sigut assumides en l'actualitat.

Així doncs, i en l'esfera del públic, la gestió del turisme centra la seua atenció en com mitigar els efectes negatius de l'activitat i apostar per l'explotació convenientment de les oportunitats que s'albiren en els territoris amb potencialitat. Tot això considerant la diversitat d'actors implicats i els seus interessos, i no havent de prioritzar entre les dimensions social, econòmica, cultural i ambiental.

Aperturism, com a grup d'investigació, naix amb l'objectiu general d'analitzar, aprofundir i reflexionar sobre la gestió pública del turisme, amb especial atenció en l'àmbit local.

Aquest grup interdisciplinari es dedica principalment a l'anàlisi dels discursos sobre la diferència dels sexes en el pensament filosòfic, les pautes normatives i els imaginaris socials, tant des d'una perspectiva històrica com en el present, prestant particular atenció a la incorporació, rebuig o negociació dels models per part de dones i homes en les seues pràctiques de vida i de subjectivitat.

La seua activitat investigadora es desplega en els camps de la Història, la Filosofia i la Psicologia, amb interés per la incorporació d'instruments d'anàlisis procedents de la teoria feminista, així com de línies renovadores de la investigació també en altres ciències humanes i socials (Antropologia, Sociologia, Literatura...). En tots aqueixos camps, manté relacions intenses i fructíferes amb grups i investigadors/as capdavanters en la producció científica nacional i internacional. 

Els seus principals objectius són l'anàlisi crítica i la producció de coneixement d'avantguarda en la investigació, així com la transferència d'aqueixos sabers, a través de la innovació docent i la divulgació, a tota la comunitat universitària i a la societat en el seu conjunt, a la recerca de l'excel·lència investigadora però també de contribuir a la dimensió ètica i cívica del coneixement i contribuir als valors d'igualtat.

Per a la consecució d'aquests, el grup participa activament en projectes d'investigació finançats, xarxes nacionals i internacionals.

Donar a conéixer i indagar en noves formes de creació literària i artística que tenen com a motor noves identitats sorgides del contacte de diferents cultures, a conseqüència de les migracions o de l'exili, prestant especial atenció a la producció cultural en llengua francesa i prenent com a referència els estudis culturals, postcolonials i de gènere. Analitzar els processos de producció de subjectivitat basats en la interculturalitat, en la mescla i la hibridació de valors i referents procedents de cultures que han mantingut algun tipus de contacte amb França.

Investigació entorn dels estudis històrics i socials sobre la medicina, la tecnologia i la ciència. Les línies col·lectives i els projectes d'investigació estan dedicats tant a les fonts documentals com materials de la ciència i la tècnica. La medicina contemporània, els seus sabers, pràctiques i escenaris; la salut pública, les relacions entre ciència, cultura i societat, els processos de circulació del coneixement científic, i els processos de producció i ús social de la ciència, la medicina i la tecnologia, especialment en l'Edat Moderna i Contemporània són algunes de les àrees d'investigació prioritàries i característiques del grup.

El grup considera que l'activitat es justifica en la constatació que la història de la traducció a Espanya poques vegades (i mai de manera sistemàtica) ha tingut per objecte les traduccions cientificotècniques del francés a l'espanyol, àrea molt important en la transmissió de la història dels coneixements científics i tècnics de França a Espanya. Els estudis realitzats fins al moment pel grup són de naturalesa alhora històric-traductològica i bibliogràfic. El material emprat per a exercir l'activitat és de dos tipus: fonts històriques crítiques sobre les èpoques preses en consideració (segles XVIII-XIX), catàlegs informatitzats (BNE, Google llibres, REBIUN, CCPBE, etc.) així com catàlegs manuals (catàlegs de biblioteques, en particular universitàries). En el moment actual, estem implementant una doble base de dades que recull, d'una banda, el corpus de traduccions del francés a l'espanyol principalment editades a Espanya i a França, de temàtica cientificotècnica entre el segle XVIII i XIX. D'altra banda, un corpus dels traductors responsables d'aquestes. Amb aquesta activitat, s'estan posant les bases per a un futur diccionari de traduccions i traductors que ofereix una classificació temàtica de les traduccions amb les seues característiques bibliogràfiques, i igualment el corpus de traductors amb les seues característiques bio-bibliogràfiques.

Entre les activitats del grup figura l'organització regular biennal de trobades entre investigadors de la qual ja s'han celebrat 4 edicions. En 2012 va tindre lloc la primera d'aquestes reunions, les I Jornades sobre Història de la traducció no literària (www.uv.es/tradcyt2012), la segona, aquesta vegada internacional, va anar en 2014 (www.uv.es/tradcyt2014/index.htm), les III Jornades internacionals va tindre lloc en 2016 (https://www.uv.es/uvweb/institut-universitari-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/ca/institut-interuniversitari-lopez-pinero/iii-jornadas-internacionales-sobre-historia-traduccion-no-literaria-1285893059754/novetat.html?id=1285985272606) i les IV en 2018 (https://www.uv.es/histradcyt18/index.htm). L'activitat investigadora i divulgadora del grup el treball del qual en aquest camp es remunta a 2011, a saber, abans del seu registre com a Grup d'investigació de la Universitat de València, ha sigut, al nostre entendre intens. A més dels múltiples articles en revistes nacionals i internacions, s'han publicat cinc números monogràfics de revista: Quaderns de Filologia Francesa nº22 (2011); Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics nº17 (2012), núm. 21 (2016), nº24 (2019); Synergies Espagne, núm. 12 (2019), en línia. A més de les revistes, s'han publicat així mateix cinc monografies sobre Història de la traducció (2015, 2016, 2017, 2019, 2020) i dos llibres sobre traductors. El primer publicat en 2017, Assaig d'un diccionari de traductors espanyols d'obres científiques i tècniques (1750-1900): Medicina (autora Julia Pinilla Martínez) http://www5.uva.es/hermeneus/?page_id=2110&lang=es.  El segon en 2019 Repertori de traductors espanyols (1750-1900). Obres traduïdes i pròpies en l'àmbit de les Humanitats (eds. Noelia Micó Romero i Natalia Mª Campos Martín). 

En definitiva, l'activitat investigadora del grup ens sembla especialment important per a futurs treballs de recerca tant en l'àmbit de la mateixa Història de la traducció del francés a l'espanyol com en el de la Història de la ciència i de la tècnica procedent d'Europa perquè com se sap, la llengua francesa en els segles XVIII i XIX va ser el vehicle de transmissió de la ciència europea.  La nostra metodologia de treball consisteix, en primer lloc, a considerar i estudiar la història de la traducció científica i tècnica segons eixos temàtics (sub-àrees) adoptant concretament una òptica que pren com a objecte de manera sistemàtica aspectes com: la data d'edició, el lloc, la impremta/editora. En segon lloc, abordem la qüestió del traductor amb les seues característiques socials, professionals i científiques. També prenem en consideració l'aspecte textual de les obres traduïdes en el qual s'analitzen els paratextes d'aquestes obres, mètode que permet plantejar hipòtesi tant de sobre la finalitat de cadascuna de les obres científiques o tècniques traduïdes del francés a l'espanyol i la seua relació amb obres franceses no traduïdes així com la recepció a Espanya dels sabers que vehiculen. La finalitat és, a més de l'exposat anteriorment, calibrar qualitativa i quantitavament la transmissió dels sabers tècnics i científics francesos de França a Espanya en èpoques en què la Península va ser receptora d'aquests.

El grup d'investigació desenvolupa la seua activitat investigadora centrada en la comunicació científica en tres àrees.

La primera està relacionada amb la comunicació científica des d'un punt de vista històric. En concret, se centra en la circulació d'idees i llibres entre Espanya i Europa durant el segle XVIII a través de la reconstrucció de les biblioteques dels il·lustrats valencians. Aquestes biblioteques no sols ens donen informació sobre el propietari de la biblioteca i les seues lectures, sinó també sobre els processos de transferència cultural i científica en aqueix moment. La reconstrucció dels catàlegs d'aquestes biblioteques és fonamental per a conéixer l'entrada d'idees, autors i llibres de marcada modernitat a Espanya, en camps com la Història, la Filosofia, les Ciències, i les Humanitats, entre altres. Igualment, permet reconstruir els canals de circulació dels llibres i als seus principals protagonistes: impressors, llibreters, intermediaris, i duaners, que de manera anònima van fer possible l'entrada dels corrents científics internacionals a Espanya. 

La segona àrea té a veure amb les pràctiques que conformen la ciència actual tant des del punt de vista institucional com des del punt de vista dels científics. Així, aquest grup treballa en l'avaluació de la investigació desenvolupada i/o finançada per institucions públiques concretes a través de l'obtenció d'indicadors bibliomètrics relacionats amb la producció, col·laboració científica i impacte de la investigació. Això s'ha concretat en els últims anys en l'execució de diversos contractes d'investigació subscrits amb institucions acadèmiques i organismes de l'administració pública. A més, des del punt de vista de les polítiques nacionals d'investigació, s'estudia les pautes de comunicació científica, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu, en el context d'un nou model de comunicació determinat per l'ús cada vegada més freqüent dels mitjans socials i del moviment d'Accés Obert a la ciència. Aquest suposa, des del punt de vista de l'investigador, l'obligatorietat de difondre els resultats de la seua investigació finançada amb fons públics, per mitjà de sistemes que asseguren l'accés obert a aqueixa informació. Per això, també és necessària l'avaluació del compliment d'aquests mandats, dissenyant els procediments més adequats per a això. Aquests procediments es dissenyen a partir de l'estudi de la política editorial de les revistes a través de les quals es difonen els resultats de la investigació finançada amb fons públics, així com investigant el comportament dels investigadors respecte a la comunicació científica i les característiques que poden afavorir l'adopció d'aquesta innovació.

Finalment, la tercera àrea en la qual aquest grup investiga són els nous desafiaments als quals s'enfronten les institucions acadèmiques, d'investigació i els propis científics. En concret, es tracta de la gestió de dades d'investigació que suposa un nou pas del moviment OA en el qual es promou l'accés a les dades producte de la investigació amb la finalitat d'afavorir la bona gestió de la inversió pública, crear cadenes de valor en l'àmbit de la innovació i augmentar la cooperació internacional, entre altres. En aqueix context, aquest grup manté una col·laboració estable amb diversos grups d'investigació europeus centrats en l'estudi del data literacy dels investigadors. L'objectiu és diagnosticar per a posteriorment promoure una cultura que afavorisca l'accés obert a les dades entre la comunitat acadèmica i d'investigació.

En la societat de la informació, el coneixement aplicat, derivat de la investigació empírica, és un instrument de desenvolupament social. A més, la comunicació ocupa una posició central pel que fa a l'estructura i al funcionament de la societat, entenent les noves tecnologies de la informació i de la comunicació no sols com una eina de primera necessitat, sinó també com una manera d'apreciar i percebre el món globalitzat, a part de constituir una de les millors eines d'intervenció sociocultural. Moltes de les noves indústries i de les institucions (públiques o privades) han de comptar amb especialistes en aquest camp, tant com investigadors com professionals ben qualificats per a afrontar alguns dels reptes actuals en les matèries de cultura, comunicació, societat i política, des de la creació a la gestió. 

La pretensió de InterCom és aprofundir en el coneixement d'aquestes àrees, fonamentalment en els territoris del discurs audiovisual (cinema, televisió, cultura popular, còmic, internet, fotografia, etc.).

El grup de recerca "Kant-València" està constituït per investigadors i investigadores del departament de Filosofia de la Universitat de València i d'altres Universitats europees. Els seus membres són especialistes en la història de la filosofia moderna i contemporània i nodreixen interès per diversos vessants de la filosofia -teoria del coneixement, metafísica, ètica, estètica, teoria de la ciència- i envers altres disciplines com ara la física quàntica, la biologia evolucionista, la neurociència i la intel·ligència artificial. El grup expressa sinergies engrescadores amb investigadores i investigadors d'Espanya, Alemanya, Àustria, Itàlia i altres països de la Unió Europea i Amèrica.

La llavor del grup es troba al seminari permanent "Kant y los problemas actuales de la filosofía", la trajectòria del qual s'encetà el 8 d'abril del 2013 a la Universitat Complutense de Madrid. En el si del seminari tingueren lloc set Jornades d'Estudis Kantians entre 2013 i 2018 i es publicaren dos volums col·lectius, Kant y las ciencias (Biblioteca Nueva / Universidad Complutense, Madrid 2011) i Perspectivas contemporáneas sobre la filosofía kantiana (en Actas del I Congreso internacional de la REF, Universitat de València 2015). Arran de la creació el 2016, ja a la Universitat de València, de la Revista de Estudios Kantianos (REK), òrgan científic internacional de la Sociedad de Estudios Kantianos en Lengua Española (SEKLE), i de la celebració del IV Congrés internacional de la SEKLE en octubre del 2018, es varen donar les circumstàncies òptimes per a fer convergir les sinergies concitades. Fou aleshores que Pedro Jesús Teruel -coordinador del seminari, editor dels volums col·lectius, fundador de la REK i organitzador del congrés- donà les passes per a recollir dita trajectòria en una cèl·lula institucional de recerca.

El grup així constituït s'incardina a la Universitat de València el 2020. El seu objectiu rau a acostar-se als problemes actuals de la filosofia a la llum dels plantejaments kantians, des de perspectiva tant teòrica com pràctica. Tot reprenent l'esperit fundacional, hi ocupa un lloc particular el diàleg amb les ciències. Aquest connecta amb l'herència kantiana per triple via: d'una banda, gràcies a llur paper en la gènesi i desenvolupament de l'idealisme transcendental; en segon lloc, per llur influència en la reflexió sobre la subjectivitat transcendental, amb centralitat del debat al voltant de la llibertat; finalment, per llur aportació a l¿hora d'esbrinar la pregunta sobre l¿ésser humà, per Kant concebuda com a moll cabdal de la seva filosofia. Així, es nodreix especial interès per les ciències naturals i en concret envers la física, la biologia i la neurociència, tot tenint en compte llurs projeccions ètiques, socials i polítiques.

L'activitat investigadora d'aquest grup se centra en dos camps rellevants de la Lingüística: la Lexicografia i la Lingüística Contrastiva. El primer, en el seu vessant bilingüe o multilingüe, té una relació molt estreta amb el segon. Per part seua, el contrast de llengües resulta de gran interés en general per a la Lingüística i particularment per a la Lexicografia. 

La Lexicografia s'ha definit, fonamentalment, de dues maneres: com l'activitat de redacció de diccionaris o com a disciplina que estudia, des del punt de vista teòric, els diccionaris i dicta pautes per a la seua millor realització. Encara que, sovint, tots dos vessants han funcionat separadament, hui dia no hauria de contemplar-se la pràctica lexicogràfica sense un sòlid coneixement dels principis de la Lexicografia (i d'altres disciplines, com la Lingüística i la Informàtica, per exemple). El nostre grup pretén contribuir a un millor coneixement dels diccionaris existents mitjançant el seu estudi i crítica, siguen del tipus que siga, encara que centrant-nos fonamentalment en els monolingües generals i en els bilingües, tant generals com especialitzats, tot ells amb la finalitat de contribuir a la redacció de diccionaris cada vegada millors i millor adaptats a les necessitats dels seus usuaris. 

La Lingüística Contrastiva posa cara a cara dues (com a Lingüística Contrastiva bilingüe, la tradicional i més comuna) o més llengües (la Lingüística Contrastiva Pluri- o Multilingüe, la també dita, en el seu moment, Interlingüïstica?. Vegeu p. ex. Mario Wandruszka 1971, trad. espanyola 1980 o els seus epígons com les anàlisis traductològics de Valentín García Yebra 1982), amb objectius que poden ser molt diferents. Pot tindre una finalitat tan sols tipològica, però posseeix, sovint, aplicacions concretes en camps com l'ensenyament de llengües i la traducció, a més de la Lexicografia, com ja hem assenyalat. És indubtable que el coneixement d'una llengua resulta notablement més profund i enriquidor quan li la contrasta amb una altra o altres, presents o pretèrites, perquè d'aqueixa forma ixen a la superfície aspectes del seu funcionament que l'estudi independent d'aquesta, potser, mai ens haguera revelat. Per això, ens proposem continuar estudiant les llengües posant-les en contrast entre si i en conjunt amb altres del nostre entorn geogràfic, cultural i històric.

La lingüística de corpus (LC), amb un enfocament decididament empíric en la investigació de les llengües, ha enriquit enormement paradigmes anteriors fins a convertir-se en un obligat referent metodològic en el panorama dels estudis lingüístics actuals. 

Ens interessa destacar dos vessants, una que tracta dels desenvolupaments de la lingüística de corpus i una altra que se centra en les seues aplicacions. Igual que altres investigacions empíriques en el si de la lingüística, la investigació en LC se situa a cavall entre les humanitats i les ciències socials, sobre la base de la lingüística computacional. De les humanitats pren el seu interés primordial per l'estudi de la llengua en els seus múltiples vessants, de les ciències socials ha pres gran part de la seua metodologia entorn de la quantificació (matemàtiques, estadística, etc.), i de la informàtica, el desenvolupament d'eines analítiques cada vegada més sofisticades. Referent a això, les metodologies emprades en la LC, lluny d'estatisme, continuen evolucionant i incorporant desenvolupaments importants, ja siga a través de la creació de paquets informàtics cada vegada més sofisticats en la investigació de corpus ad hoc, com en la creació de portals específics, o bé en la creació d'eines centrades en una diversitat de tasques d'investigació.

La investigació entorn dels desenvolupaments de la LC està relacionada amb els mètodes d'anàlisi qualitativa, amb l'anotació textual i amb l'ús d'anàlisi quantitativa. A més, alguns desenvolupaments informàtics recents, com ara la denominada anàlisi de sentiment o mineria de l'opinió, han bolcat el seu interés en l'anàlisi de grans quantitats de dades en la xarxa (big data). 

Pel que fa a les seues aplicacions, la lingüística de corpus no té límits, sent la seua gran fortalesa la investigació sobre bases de dades importants que l'analista no pot manipular de manera efectiva mitjançant l'anàlisi manual. La LC s'està aplicant hui dia a qualsevol àrea d'investigació lingüística, ja siga a gèneres digitals de qualsevol tipologia com als no digitals. En el cas dels gèneres no digitals, la solució passa necessàriament per la digitalització, atés que la LC opera necessàriament sobre textos digitalitzats. No obstant això, la LC, fins i tot sent la metodologia fonamental per a nombrosos investigadors, no prescindeix de l'anàlisi qualitativa o manual, i en la seua producció científica s'articula en sinergies amb altres aproximacions. Subratllem que hui dia és molt difícil concebre un diccionari o una gramàtica sense el concurs de la investigació de corpus. Però més enllà de la lexicografia, o la fraseologia, les quals han crescut de la mà del corpus, trobarem aplicacions en tota mena d'anàlisi lingüística, ja siguen pragmàtics, discursius, incloent en època més recent, l'anàlisi estilística. Sense oblidar les aplicacions a l'adquisició i ensenyament de segones llengües ensenyament, o la investigació sobre les llengües d'especialitat. I no hem d'oblidar tampoc la inestimable aportació de la LC a la traductologia, atés que el corpus és per als traductors una eina fonamental. Existeixen vertaderes xarxes d'investigadors que dediquen el seu treball a aspectes concrets. 

No obstant això, tornant al punt de partida, ens interessem per centrar la investigació en aquells aspectes que avaluen la fortalesa de propostes basades en tècniques desenvolupades dins de la lingüística de corpus en la investigació en diferents fronts.
 

El Grup de Literatura Catalana Contemporània centra l’atenció en l’estudi de la literatura catalana contemporània tant des d’un punt de vista diacrònic com sincrònic. Des de l’any 1996, en què es va constituir, ha desenvolupat cinc projectes d’investigació centrats en alguns aspectes problemàtics del coneixement actual sobre la producció literària catalana contemporània tenint en compte tots els gèneres, és a dir, narrativa (novel·la, novel·la curta i conte), poesia, teatre i assaig. Així hem dedicat els nostres esforços a la investigació del moviment de postguerra anomenat realisme compromès, en totes les variants (neorealisme, realisme social o històric) i, en l’actualitat, a la concepció i ús de la ironia en els diversos moviments literaris i autors. La finalitat última és homologar els estudis de la literatura catalana contemporània als pressupòsits metodològics i esquemes analítics bàsics del nostre context occidental.

Investigació de la Literatura Espanyola Medieval: 

1. Història, crítica, evolució, context social, cultural i polític, producció literària, transmissió textual i recepció.

Aquesta línia de treball reuneix les investigacions dels membres del grup, que abasten bona part dels gèneres i modalitats literàries de la història i crítica de la Literatura Medieval. Especialment, l'ampli ventall de la literatura de ficció (tant narrativa breu, com a ficció llarga), literatura sapiencial, literatura historiogràfica i llibres de viatges, teatre medieval i renaixentista, etc. Les activitats que projecten aquesta línia d'investigació poden concretar-se en les diferents pàgines electròniques consolidades del portal Parnaseo [http://parnaseo.uv.es/] -nu d'informació entorn de l'activitat investigadora del grup-, així com també en les seues bases de dades [http://parnaseo.uv.es/bases.htm] i revistes electròniques (Memorabilia. Butlletí de Literatura Sapiencial Medieval (ISSN 1579-7341) [http://parnaseo.uv.es/memorabilia.htm]; Celestinesca (ISSN 0147-3085) [http://parnaseo.uv.es/celestinesca.htm]; Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries (ISSN 1579-7422) [http://parnaseo.uv.es/tirant.htm] i LEMIR. Literatura Espanyola Medieval i del Renaixement (ISSN 1579-735X) [http://parnaseo.uv.es/lemir.htm). 

2. Edició de textos: crítica i digital. 

Edició crítica i transcripció de textos medievals i d'obres de l'Edat mitjana impreses en els segles XVI i XVII. Les edicions van acompanyades per complets estudis introductoris i exhaustius cossos de notes (algunes d'elles han sigut publicades en la Col·lecció Editorial Parnaseo de la Universitat de València). L'equip investigador té especial interés per l'edició digital i, en aquest sentit, no sols va ser pioner en edicions electròniques en html [http://parnaseo.uv.es/edicionesdigitales.html], sinó que també ha creat una biblioteca de llibres electrònics [http://parnaseo.uv.es/aulamedieval/am_es/ebooks/index.html] i en l'actualitat està treballant en edicions amb marcatge TEI (Text Encoding Inititive). 

3. Manuscrits i impresos: factura física, text i imatge. 

Les activitats que es desenvolupen en aquesta línia d'investigació es concreten en dues bases de dades [http://parnaseo.uv.es/bases.htm]: Producció de la impremta valenciana en el segle XVI i Tipobibliografia valenciana dels segles XV i XVI, així com també en el Portal celestinesc (en preparació) amb seccions dedicades als testimoniatges de la Celestina (i de la tradició celestinesca), a l'anàlisi biblioiconogràfic dels gravats de les edicions antigues de l'obra i a la recepció de la Comèdia i de la Tragicomèdia. 

4. Humanitats Digitals aplicades a l'estudi i investigació de la Literatura Medieval. 

Aquesta línia d'investigació té com a principal objectiu el portal electrònic Parnaseo [http://parnaseo.uv.es/], projecte consolidat d'innovació en Humanitats Digitals i noves tecnologies: un nus d'informació acadèmica per a la investigació, estudi i docència de la Literatura Espanyola, amb especial atenció a la Literatura Medieval. Parnaseo compta amb quatre revistes electròniques, catorze bases de dades, portals acadèmics, una biblioteca de llibres electrònics, una secció d'edicions digitals, una col·lecció editorial i una plataforma de col·laboració entre diferents grups d'investigació i projectes d'universitats espanyoles i estrangeres. 

5. Recreacions culturals contemporànies del món medieval. 

Desenvolupament del portal Storyca. Edat mitjana contemporània [http://parnaseo.uv.es/aulamedieval/am_es/storycaweb/], centrat exclusivament en la recepció i presència de l'imaginari medieval en les arts contemporànies. Les diferents seccions de Storyca, pretenen oferir a investigadors i estudiants eines i recursos variats per a l'estudi i coneixement de l'Edat mitjana en la cultura actual: monogràfics que atenen l'estudi de la pervivència i recreació de l'Edat mitjana en cinema, literatura (teatre, poesia i novel·la), còmic, videojocs, música, xarxes socials, etc.; base de dades de la novel·la contemporània de tema medieval (producció narrativa des de la dècada dels 90 del segle passat fins als nostres dies), i catàlegs bibliogràfics. 

6. Relació de la Literatura Espanyola Medieval amb les literatures romàniques. 

L'equip d'investigació coordina la Plataforma I+D+i [http://parnaseo.uv.es/plataformaidi/plataformaidi.html], creada per a fomentar la relació entre el grup d'investigació amb altres grups i projectes desenvolupats en universitats espanyoles i estrangeres, per a ampliar les línies d'investigació i interés del nostre projecte amb altres línies d'investigació tant en l'àmbit de la literatura castellana medieval, com en el marc de les literatures romàniques i, d'aquesta manera, ampliar els resultats de la investigació, el seu impacte i internacionalització. Una nova via de difusió de coneixements i resultats com a plataforma d'accés i col·laboració amb altres projectes de rellevància en l'àmbit romànic.

El grup d'investigació LENA (Literatures ètniques nord-americanes en un context global / North American Ethnic Minority Literatures in a Global Context) es proposa analitzar la literatura escrita per autores i autors nord-americans d'origen ètnic, és a dir, la literatura escrita per nadiu americans, afroamericans, chicanxs, latinxs, asiàtic americans o àrab americans, i incloent també a les anomenades “white ethnicities” que engloben a comunitats com la irlandesaamericana, la jueu-americana o la polonesa-americana, entre altres. 
El nostre objectiu principal és contribuir a visibilitzar les seues històries, pràctiques literàries i culturals, epistemologies, preocupacions i interessos en un context local, nacional i global, fent un especial recalcament en la interdisciplinarietat metodològica, en els estudis de la frontera i en l'enfocament de gènere, així com en la relació que han desenvolupat amb Espanya mitjançant estudis centrats en la recepció i traducció de les seues obres a les nostres llengües.

DIGIMK.COM com a grup d'investigació de la UVEG, desenvolupa activitats en línia amb la innovació metodològica i temàtica d'estudi en Màrqueting digital amb especial èmfasi en la comunicació, tractant de realitzar una contribució al cos teòric del màrqueting. 

Els treballs del grup descobreixen nous gaps d'investigació motivats pel creixent procés de digitalització de màrqueting i comunicació, l'apoderament dels consumidors en les comunicacions de màrqueting, sota el denominat User Generated Content, UGC, i el processament d'informació en el nou entorn, que configura les seues principals línies d'investigació. Els sectors d'anàlisis prioritàries es relacionen amb turisme i gran consum.

L'experiència de DIGIMK.COM com a grup d'investigació de la UVEG, desenvolupa la seua consolidació com a equip, és avalada per la participació dels seus membres en diferents projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques així com de contractes I+D d'especial rellevància amb Empreses i/o Administracions, La qualitat de la investigació i la importància dels resultats del grup, es constata en les seues múltiples contribucions a congressos (més de 200) i les investigacions que han sigut publicades en revistes internacionals, moltes d'elles recollides en el JCR, en les bases de dades ISI, en el SJR o en bases de dades com ABI INFORM, EMERALD Reviews.

El coordinador del grup és el Dr. Bigne, Catedràtic d'Universitat amb 4 sexennis recuits pel CNEAI i ha liderat diversos projectes sobre comunicacions digitals en xarxes socials, sent un d'ells del Pla Nacional d'I+D (2015-2017), ha dirigit 20 tesis doctorals i 90 publicacions indexades i 120 en congressos nacionals i internacionals. És editor de dues revistes European Journal of Management and Business Economics i Revista d'Anàlisi Turística. Pertany a una desena de consells editorials de revistes.

INNOMARK, com a grup d'investigació de la UVEG, desenvolupa activitats en línia amb la innovació metodològica i temàtica d'estudi en màrqueting, tractant de comprendre dominis assenyalats com a preferents en la distribució comercial i els serveis. Els treballs del grup atenen anomenades d'investigació en aquests camps, mobilitzant coneixement des d'escenaris de treball més tradicionals de l'equip com el comportament del consumidor, la marca, la creació valor, les relacions entre empreses, la innovació i el turisme. Aquests tòpics configuren les seues principals línies d'investigació. L'experiència d'INNOMARK i la seua consolidació com a equip, és avalada per la participació dels seus membres en diferents projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques, més de 30, així com de contractes I+D d'especial rellevància amb Empreses i/o Administracions en els quals s'han analitzat realitats econòmiques o problemàtiques empresarials relacionades amb les TIC, el comerç minorista, l'empresa turística, la segmentació o la satisfacció. La qualitat de la investigació i la importància dels resultats del grup, es constata en les seues múltiples contribucions a congressos (més de 100 treballs presentats a fòrums internacionals) així com per les seues publicacions. Més de 80 investigacions han sigut publicades en revistes internacionals, moltes d'elles recollides en el JCR (p.e. Annals of Tourism Research, Tourism Management, Journal of Chemometrics, Industrial Management & Data Systems, International Journal of Contemporary Hospitality Management, Industrial Màrqueting Management, Service Industries Journal, Journal of Consumer Behavior, International Journal of Hospitality Management, Journal of Business & Industrial Màrqueting, Journal of Services Màrqueting, etc.), en les bases de dades ISI, en el SJR o en bases de dades com ABI INFORM, EMERALD Reviews, etc. Els membres del grup han obtingut diferents reconeixements a la seua trajectòria investigadora. Així, entre els assoliments de l'equip cal destacar: 1 Awards for Excellence 2009 (Gallarza y Gil 2009), Tourism Review. 2 Best paper 2008 (Gil et al., 2008), Industrial Màrqueting Management. 3 Outstanding Paper Awards for Excellence 2010 (Gil et al., 2009) Industrial Management & Data Systens. 4 Premi AEMARK-ASEDAS 2011 (Ruiz-Molina et al., 2010). 5 Awards for Excellence 2013 (Gallarza et al., 2013), Tourism Review. 6. Premi AEMARK 2014, (Gallarza et al., 2013), Annals of Tourism Research. 7 Premi Millor Tesi Doctoral àrea de màrqueting 1994 (Dra. Gil), Congrés Nacional de Màrqueting. 8 Premi Millor Tesi Doctoral sobre Gestió de Qualitat Total 1995, Club Gestió de Qualitat (Dra. Gil). 9 Premi Investigació en Màrqueting ESIC-BANCAIXA 2000 (Dra. Moliner). 10 Premis Extraordinaris Doctorats Universitat de València 1995 i 2011 (Dra. Gil i Dra. Fonts). 11 Premi AEDEMO Investigació i Màrqueting 1994 (Dra. Gil). 12 Premi MK. Màrqueting i Vendes 1993 (Dra. Gil). 13 Premi Investigació Empresarial, Ajuntament de Torrent/Caixa Popular 2000 (Dra. Gil). 14 Premi "Turisme" Tesi Doctoral. AVT. Finalista 2003 (Dra. Gallarza). 15 Premi Júnior Investigació i Màrqueting AEDEMO 1999 (Dr. Servera). 16 Premis Extraordinaris Llicenciatures de la Universitat de València 1987 i 1995 (Dra. Gil i Dra. Ruiz). 17 Premi Jove Economia 2003 Fundació General de la Universitat Complutense de Madrid (Dra. Ruiz). Finalment destacar que fins hui, la Dra. Gil ha dirigit 8 tesis doctorals en les línies d'investigació nucli d'INNOMARK. Tot l'anterior acredita una tradició de treball en equip i una massa crítica suficient per a afrontar qualsevol desafiament en l'àmbit de la investigació acadèmica en màrqueting, donat el seu caràcter multidisciplinari, sent capaç de mobilitzar el coneixement cap a la solució de problemes en el s. XXI.

Metodologia d'investigació en educació i aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'educació.

Aquest equip s'ocupa de la investigació en Pedagogia Universitària, Educació al llarg de la vida i Desenvolupament Sostenible. El seu objectiu és l'estudi dels processos educatius en aquests àmbits per a construir coneixement i concretar i aplicar propostes de millora:

• En Pedagogia Universitària (anàlisi dels processos d'ensenyament-aprenentatge en la universitat, dels processos de transició, fracàs i abandó en els estudis, estudi de l'impacte de metodologies innovadores, disseny, aplicació i avaluació de bones pràctiques, competències docents, ús de les TIC en els processos de e-a, etc.)
• En Educació i Sostenibilitat (sostenibilització curricular, anàlisi dels continguts dels plans d'estudis universitaris, de les guies docents, desenvolupament de competències per a la sostenibilitat, construcció de models transferibles als diversos títols, anàlisis i millora del seu afrontament en educació formal i no formal, etc.)
• En Família i Menor (estils educatius familiars i la seua avaluació, diversitat familiar, competència parental, violència filie-parental, mediació davant conflictes familiars, formació en intervenció familiar, etc.)
• En Convivència i Resolució de Conflictes (educació i convivència, educació per a la pau, resolució de conflictes, ensenyament i aprenentatge de normes, models de convivència, conductes disruptives i antisocials, etc.)
• En Ciutadania i Valors (educació moral, ciutadania, educació en valors, pedagogia intercultural, educació i desenvolupament humà, ètica de les professions, deontologia professional, prevenció educativa de la violència de gènere, etc.)
• En Educació Mediàtica, Tics i Videojocs (ciutadania mediàtica, educació mediàtica, valors i Tics, videojocs i educació, jocs de simulació, jocs seriosos, usos dels videojocs, etc.) En aquests àmbits aquest equip ha conclòs ja diversos projectes competitius d'I+D+i i està desenvolupant uns altres. 
• Estratègies d'ensenyament i estratègies d'aprenentatge en la universitat. Anàlisi de la incidència de variables fonamentals en les maneres en què els universitaris afronten l'aprenentatge. MCyT. (SEC/2003-016787) (2003-2006)
• Ambientalització Curricular a la Universitat de València-Estudi General (ACUVEG). Generalitat Valenciana. (GV04B-166)(2004-2005)
• La prevenció i protecció contra la violència domèstica i de gènere en el marc de la EL 1/2004 de 28 
• de desembre. Una perspectiva transdisciplinar. MICINN (SEJ2006-15544)(2006-2009)
• Ambientalització Curricular: disseny i anàlisi d'intervencions de diàleg disciplinar per al desenvolupament de competències sostenibilitzadores bàsiques en l'educació universitària (Titulacions Educació Infantil i Primària). MINECO (SEJ2007-67063) 2007-2010)
•  L'excel·lència en els estudiants universitaris des d'un enfocament longitudinal: anàlisi de factors incidents i disseny d'un model d'intervenció. MICINN (EDU2009-08518) (2009-2012) 
• Pràctiques familiars i corresponsabilitat: Anàlisi dels valors i proposta d'estratègies educatives per a la conciliació de la vida personal, social i laboral. MICINN. (EDU2009-10250)(2009-2012).
• Prevenció i erradicació de la violència de gènere. El seu estudi transdisciplinar a través dels mitjans de comunicació. L'educació i l'actuació dels jutges. MICINN. (DER2010- 018498)(2010-2012)-L'ensenyament obligatori davant la competència en comunicació audiovisual en un entorn digital. MICINN (EDU2010-21395)(2010-2012).
• Metodologies centrades en l'aprenentatge en la universitat. Disseny, implementació i avaluació. MINECO. (EDU2012-32725)(2013-2015)
• Sostenibilització Curricular en els plans de Grau: revisions de les competències bàsiques per a la sostenibilitat en les Guies Docents; desenvolupament i avaluació. MINECO. (EDU2010-21485)(2011-2013)Fruit d'aquest treball de recerca ha sigut un nombre important de publicacions en llibres i revistes prestigioses i una constant participació en congressos i en activitats de formació.

El grup d'Investigació en Polítiques Educatives, Interculturalitat i Societat (POLISOC) està adscrit al Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Universitat de València-Estudi General i estretament connectat a la Unitat d'Investigació en Política de l'Educació (UNIPE). Naix amb el triple objectiu de, d'una banda, compartir idees i conjuminar esforços per crear un àmbit de reflexió sobre qüestions de política educativa; per un altre, crear un lloc de trobada en el qual coincidisquen diferents professionals preocupats pel seu estudi; en aquest sentit, es constitueix com a àmbit i espai obert de treball i reflexió sobre temes crucials de l'educació del nostre temps amb la pretensió de fer visible i recuperar un espai propi per a la Política de l'Educació. Pretén, doncs, reivindicar la deliberació política.

La investigació és, finalment, un altre objectiu fonamental de POLISOC, la qual cosa la compromet amb el desenvolupament i consolidació de grups d'investigació interdisciplinària en els continguts i competències propis de la Política de l'Educació. El grup d'investigació està actualment integrat per professorat i investigadores i investigadors de diferents departaments de la Universitat de València i d'universitats italianes i portugueses. Donat el cas, la seua composició variarà en funció dels projectes d'investigació en curs, podent comptar amb personal contractat amb càrrec a projectes i investigacions i amb professorat d'altres Universitats nacionals i estrangeres.

L'activitat investigadora de POLISOC es reflecteix en la participació dels seus integrants en projectes d'investigació competitius a nivell nacional i internacional, bé com a investigadores o investigadors, bé com a investigadores o investigadors principals. Entre els projectes d'I+D en els quals han participat els i les membres de POLISOC, figuren "Descentralització i participació social com a indicadors de qualitat en el projecte, gestió i avaluació en els centres i del sistema educatiu" (GV-3200/95), "Formació de ciutadans democràtics. L'educació com a constructora d'identitat i competència cívica" (CTIDIB/2002/307), "Educació i socialització en valors" (GV04B-174). Imparteixen docència en les matèries de política educativa de grau i els màsters oficials "Política, gestió i direcció d'organitzacions educatives", "Professorat d'educació secundària", "Acció social educativa", "Psicopedagogia", de la UV, "Canvi social i professions educatives" (UMA), així com en el programa de Doctorat en Educació de la UV. Alguns dels seus membres han realitzat estades predoctorals, postdoctorals, d'investigació, Erasmus PDI, en universitats estrangeres de prestigi (Universitat de Califòrnia Davis (USA), Universitat de Exeter (UK), Universitats de Salento i de Verona (Itàlia), Universitat de Örebro (Suècia), Universitat Federal de Alagoas (el Brasil), El Col·legi de Mèxic, IISUE de la UNAM (Mèxic), CEDIGSO de la Universitat Autònoma, de l'Estat d'Hidalgo (Mèxic), Universitat Complutense de Madrid, UNED, Universitat de Loja (l'Equador), Universitat Federal de Alagoas (el Brasil), Universitat Federal Fluminense (el Brasil), Universitat Simón Bolivar (Colòmbia), Universitat de Nord (Colòmbia), Centre d'Estudis Mundials (Universitat de la Sorbona, París), Universitat del Franc Comtat (França), Universitat de Örebro (Suècia), Universitat Agrària de l'Havana, Universitat de Peruglia (Itàlia) i Universitat d'Almeria. Ha organitzat o estan preparant els seminaris nacionals i internacionals següents: Seminari Nacional sobre Política de l'Educació: docència i investigació; Seminari Internacional Polítiques de qualitat en la formació inicial del professorat de Secundària i I i II Jornades sobre Absentisme en la Comunitat Valenciana. Així mateix, membres del grup han liderat i participat en Projectes d'Innovació Docent, i supervisat estades predoctorals i postdoctorals. Una altra de les seues activitats ha consistit en la realització d'informes, auditories i assessorament a entitats públiques i privades. Algunes de les persones integrants de l'equip de treball del grup POLISOC, dirigeixen, al seu torn, projectes com Refuteach: Lingüística Aplicada per a la inclusió de persones refugiades (UPM/University of Kent), i són membres, igualment, dels següents projectes: EELISA: Opportunities for everyone (UPM/UE); Pràctiques emancipatòries i metodologies descolonitzadores transformadores (FLACSO); Grup d'Estudis Transversals (UA).

Alguna de les col·laboradores del grup POLISOC participa com a membre en les activitats del Grup de Recerca sobre Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut (GRISIJ), de la Universitat de Barcelona, havent participat en el Projecte europeu PAGE (Parental Guidance and Education 2016-2018). També cal destacar, igualment, i des de l'any de constitució del grup en 2017, la participació de membres de POLISOC en el Projecte d'investigació: "Analitzar la situació de l'alumnat i del sistema educatiu en l'educació obligatòria a la ciutat de València i la seua evolució històrica, així com la formació d'estudiants en aquesta matèria", projecte redactat amb la finalitat d'elaborar el 'Mapa Escolar de la ciutat de València", i sorgit a iniciativa de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de València, iniciativa formalitzada mitjançant un conveni entre l'Ajuntament de València i la Universitat de València. L'equip d'investigació que ha treballat en els diferents informes d'aquest projecte, difosos en 2018 i al maig i desembre de 2019, ha estat integrat per catorze professores i professors de la Universitat de València procedents de les facultats de Geografia i Història, Magisteri, Filosofia i Ciències de l'Educació, Ciències Econòmiques i Empresarials, i Ciències Socials.

Entre els projectes actualment en curs, o recentment finalitzats, destaquen la participació de col·laboradores de POLISOC en els projectes:

• "European Senar-Territorial Autonomy Network". Referència: CA18114. Entitat finançadora: European Cooperation in Science and Technology. Convocatòria: 2018. Investigador/a responsable: Ivan Dodovski. Entitat d'afiliació: University American College Skopje, Macedònia del Nord.Duració: 28/02/2019 -27/02/2023. Quantia: 300.000 €.
• "El compromís poètic espanyol del segle XX en el cànon acadèmic actual (1975-2018). Referència: PGC2018-093641-B-100. Entitat finançadora: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Convocatòria: 2018. Investigador/a responsable: Miguel Ángel García. Entitat d'afiliació: Universitat de Granada, Espanya. Duració: 01/01/2019-31/12/2021. Quantia: 24.200 €.
• "Lectura i educació literària: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez i Federico García Lorca en la cultura escolar espanyola i hispanoamericana. Un estudi històric i pedagògic". Referència: RTI2018-098692-B-100. Entitat finançadora: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Investigador/a responsable: Juan Carlos González Faraco. Entitat d'afiliació: Universitat de Huelva, Espanya. Duració: 01/01/2019-31/12/2021. Quantia: 28.600 €.
• PID2020-114249GB-I00, "El gir copernicà en la política d'educació i ciència en el desenvolupisme franquista: de la subsidiarietat a la intervenció estatal", finançat pel Ministeri d'Educació, Ciència i Innovació. Investigador/a responsable Antonio Canales UCM, Duració 01/01/2021-31/12/2024. Quantia: 31.800 €.
• GV/2021/126, "Implentación de l'enfocament educatiu STEM en el desenvolupament de competències (EDUSTEM)", finançat per la Direcció General de Ciència i Investigació de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. Investigadora responsable: Laura Monsalve Lorente. Duració: 01/01/2021- 31/12/2022. Quantia: 20.000€.

Entre els projectes recentment finalitzats, a més dels ja citats: "A Global Youth in the Making: the 200,000 Residents of the Vaig citar internationale universitaire in 20th-Century Paris".Referència: ANR-17-CE28-0005. Entitat finançadora: Agence nationale de la recherche, France. Investigador responsable: Guillaume Tronchet. Entitat d'afiliació: École Normale Supérieurey Institut d'Histoire Moderne et Contemporaine, França. Duració: 01/09/2017-31/12/2020. A destacar, igualment, l'aprovació en 2020, per part de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, del projecte assignat a una altra de les investigadores del grup POLISOC: Històries personals de compromís civil i feminista per al canvi social, en el marc del Programa d'Ajudes a l'organització d'activitats per a impulsar la igualtat de dones i homes de la Universitat de València. El grup POLISOC també ha sigut el punt de partida del subgrup ABSENTIS, integrat en aquest. El grup ABSENTIS/POLISOC, centrat en l'estudi de les dimensions, causes i conseqüències de l'absentisme escolar, ha vingut desenvolupant tasques d'investigació, col·laboració i transferència de coneixement en aquest àmbit, col·laborant amb diverses entitats especialitzades en la prevenció de l'absentisme escolar. Així, inscrites en el projecte d'investigació "Absentisme Escolar a la Comunitat Valenciana" (UV-INV-AE18-784553), finançat per la Universitat de València, i "Absentisme escolar i el dret a l'educació en la Comunitat Valenciana, (GV/20019/136)", han trobat suport diverses publicacions, Jornades, Seminaris i cursos de formació en col·laboració amb diverses entitats de caràcter públic i privat. En relació amb aquest últim tema, s'han organitzat i celebrat, al novembre de 2021, les II Jornades sobre absentisme escolar: un repte comunitari, amb la participació de diferents centres educatius, administracions locals i autonòmiques, i membres integrants del grup d'investigació de la Universitat de València i altres universitats.

A més, molts altres seminaris i conferències celebrats han servit per a difondre els resultats de les investigacions desenvolupades pels i les integrants de POLISOC, o pels i les integrants d'altres equips d'investigació amb els quals POLISOC manté llaços de col·laboració, entre aquests, els més recents:

• "Xarrada-seminari "la segregació escolar, tema de drets humans i justícia social", a càrrec de Javier Murillo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i Director de la Càtedra UNESCO en Educació per a la Justícia Social de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), celebrat al novembre de 2021 de manera presencial i en línia.
• "Xarrada-seminari "el neoliberalisme i la universitat pública espanyola", a càrrec d'Alexandra Carrasco, al setembre de 2021, de forma no presencial i en línia.
• "Conferència: "Dret a l'educació i identitat cultural", impartida el 20 de maig de 2021, pel Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de València, i director del grup POLISOC, Juan Manuel Fernández Soria. URL: https://youtu.be/r27vz9yntzg
• "Projecte d'innovació docent: Visibilitzant veus i cultures en educació superior. Política i educació, presentat per la investigadora Sandra García de Fes, el 28 de maig de 2021. URL: https://youtu.be/jj9m_bp1oxo
• "Seminari: Absentisme escolar i exclusió social. Una vulneració del dret a l'educació, celebrat el 18 de desembre de 2020, amb la participació de: Mónica Añón Roig, assessora tècnica d'Igualtat i Convivència de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Cruz Orozco (UV), i Sandra García de Fes (UV). URL: https://youtu.be/pm4adyrvrxa
• "Conferència-seminari: "De peus a terra per a no seguir de genolls. Consideracions sobre el pacte educatiu", celebrada l'11 de desembre de 2020, amb la intervenció del professor Antonio Canales Serrano (Universitat Complutense). URL: https://youtu.be/ytiwsv3onq8
• "Ponència: El districte únic escolar Una política educativa segregadora en si mateixa?, presentada per la investigadora Sandra García de Fes, al desembre de 2020. URL: https://youtu.be/sw-eslme5kw
• "Seminari web: "Què ens diu la Llei General d'Educació de 1970?", a càrrec del professor Diego Sevilla Merino, Catedràtic de Política i Legislació Educatives de la Universitat de Granada, celebrat el 20 de novembre de 2020. URL: https://www.youtube.com/watch?v=2nxzcoajw-0
• "Taula redona: Dones i interculturalitat. Històries personals de compromís civil i feminista per al canvi social, celebrada l'11 de març de 2020, i organitzada per les professores Sandra García de Fes i Donatella Donato, amb la participació de diferents entitats socials.
• "Conferència-seminari: "Identitat cultural, ciutadania i educació" a càrrec de Virginia Guichot, professora de la Universitat de Sevilla, celebrat el 15 de novembre de 2019.
• “Conferència: "Menors migrants i dret a l'educació", celebrada el 12 de desembre de 2018, amb la intervenció del professor Jorge Cardona Llorens Catedràtic de Dret Internacional Públic en la Universitat de València.
• "Seminari: "La governança de l'educació superior en el context espanyol, Reflexions sobre la influència de la Unió Europea en la configuració del sistema universitari espanyol", celebrat el 12 de gener de 2017, i en el qual va actuar com a ponent Alexandra Carrasco, investigadora en formació.

A destacar, finalment, la participació del director de POLISOC, professor Juan Manuel Fernández Soria, com a conferenciant convidat en el Col·loqui Internacional: "Politiques éducatives et projets de société, discours et pratiques, 19e-21e siècles", celebrat al juny de 2021 en la Universitat de Orlèans, amb el tema: "El discurs modernitzador en la política educativa espanyola del segle XX".

Publicacions 2021

1. Tesis doctorals
   1. Les polítiques de tall neoliberal com a processos de privatització i mercantilització de la universitat pública a Espanya. El paper de la Unió Europea i el cas espanyol en el context europeu. Tesi doctoral d'Alexandra Carrasco, FPU del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació. Director: Juan Manuel Fernández Soria. Programa de Doctorat en Educació RD 99/2011, línia d'investigació "Estudis històrics, polítics i comparats de l'educació".
2. Llibres i capítols de llibres
   1. "El cine como recurso pedagógico en las aulas de Educación Secundaria Obligatoria". Mª José Ruiz Romero i Laura Monsalve Lorente. En: "Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje", 2021, pàgs. 241-250. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7953959
   2. "Lógicas neoliberales y educación social: una mirada crítica a la intervención socioeducativa". Vicent Horcas López i Elena Giménez Urraco. En: "Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje" / coord. per Pilar Sanz-Cervera, María Dolores Soto González, Juan García Rubio, 2021, ISBN 9788418627088, pàgs. 111-120.
   3. "Lógicas neoliberales y educación social: una mirada crítica a la intervención socioeducativa". Vicent Horcas López i Elena Giménez Urraco. En: Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje / coord. per Pilar Sanz-Cervera, María Dolores Soto González, Juan García Rubio, 2021, ISBN 9788418627088, pàgs. 111-120.
   4. "El Colegio de España en París: una encrucijada cultural franco-española". Mora-Luna, Antonia M.(coord.), Granada, Comares, 2021 (en premsa).
   5. "La production littéraire au service de la nation. Notes/remarques pour le professeur de littérature espagnole", Mora-Luna, Antonia María. En: Guido Furci i Cyril Verlingue (eds.), "Je est un autre Nous. Enonciations collectives et stratégies de résistance", Paris, Honoré Champion, 2021 (en premsa).
3. Artícles en revistes especialitzades
   1. o Trayectoria, obra y cultura pedagógica de Antonio Ballesteros Usano. José Ignacio Cruz Orozco. Perfiles educativos, vol. XLIII, núm. 173, 2021 doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2021.173.59755 2
   2. Frente a la desamortización silenciosa: Estrategias de la enseñanza católica española, José Ignacio Cruz Orozco. Educación XX1: Revista de la Facultad de Educación, 2021.
   3. Las modalidades de enseñanza en la nueva normalidad para el curso 2020-21 en las universidades públicas españolas, Cristina Pulido Montes, and Santiago Mengual-Andrés. IJERI: International journal of Educational Research and Innovation, 2021.
   4. Tendencias privatizadoras del modelo de financiación de la educación superior en Europa: propuestas de la Unión Europea y análisis del acceso asequible, Alexandra Carrasco González. Revista española de educación comparada, 2021.
   5. Introducción: a los 50 años de la Ley General de Educación de 1970, Juan Manuel Fernández Soria, y Diego Sevilla Merino. Historia y Memoria de la Educación 2021.
   6. La Ley General de Educación de 1970, ¿Una Ley para la modernización de España?, Juan Manuel Fernández Soria, and Diego Sevilla Merino. Historia y Memoria de la Educación 2021.
   7. Validating the Gratifications Associated with the Use of the Smartphone and the Internet by 
      University Students in Chile, Ecuador and Spain, R. Tirado-Morueta, A. García-Umaña, and S. Mengual-Andrés. Journal of Intercultural Communication Research 2021. doi: 10.1080/17475759.2021.1898449
   8. Opportunities and Hazards of the Internet for Students with Intellectual Disabilities: The Views of Pre-Service and In-Service Teachers, E. Chiner, M. Gómez-Puerta, and S. Mengual-Andrés. International Journal of Disability, Development and Education 2021. doi: 10.1080/1034912X.2019.1696950
   9. Chatbot to improve learning punctuation in Spanish and to enhance open and flexible learning environments. Esteban Vázquez-Cano, Santiago Mengual-Andrés, and Eloy López-Meneses.
   10. International Journal of Educational Technology in Higher Education 2021. doi: 10.1186/s41239-02100269-8
   11. Prevalencia del sexting en adultos jóvenes universitarios: motivación y percepción del riesgo, Laura Monsalve Lorente y Enrique García Tort. Psychology, Sociology & Education 2021.
   12. La clase online como sesión espiritista: Desafíos y estrategias ante las pedagogías pandémicas. Dulcinea Tomás Cámara. Atenas. Revista científico-pedagógica, 4 (56).
   13. ¿Disciplinas indisciplinadas? Ejercicios de diversidad epistémica para una pedagogía de matriz inversa. Dulcinea Tomás Cámara. Trenzar. Revista de Educación Popular, Pedagogía Crítica e Investigación Militante, 6 (3), pp. 96-114.
   14. "Educación y literatura en el tardofranquismo y la transición democrática española (II). Contenidos programáticos y experiencias editoriales (1982-1990)" Mora-Luna, Antonia María, History of Education & Children's Literature (2021) (en premsa).

Publicacions 2020

1. Tesis doctorals
   1. Discursos e intereses no explícitos en las reformas educativas españolas: la Ley Orgánica de Educación y la ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa. Tesis doctoral de María Torres Pellicer, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación Director: Juan Manuel Fernández Soria.
2. Llibres i capítols de llibres
   1. Absentismo escolar y exclusión social una vulneración del derecho a la educación. 
      José Ignacio Cruz Orozco y Sandra García de Fez (Editores). Editorial Tirant Humanidades. 
      o De aprendices a universitarios.: La configuración del oficio de maestro, Juan Manuel Fernández Soria. En: Investigación educativa y cambio social 2020.
   2. Lengua y tecnología: Una plataforma colaborativa para la enseñanza-aprendizaje de variedades del español. Rocío Díaz Bravo, Silvia Acid Carrillo, and Juan Manuel Fernández Soria. En: Investigación e Innovación educativa: Tendencias y Retos 2020.
   3. Políticas educativas para la integración de las TIC en España y Comunidad Valenciana. Laura Monsalve Lorente, Enrique García Tort, Miriam Elisabeth Aguasanta Regalado. En: Estrategias didácticas digitales. Encuentros entre la investigación y la práctica https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7881751
   4. Estrategias de la Unión Europea e iniciativas de igualdad de género en STEM. Laura Monsalve Lorente y Juan García Rubio. En: Pedagogía y cambios culturales en el siglo XXI https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7226965
   5. Hacia una educación inclusiva y democrática en el contexto de la educación secundaria en Italia Mª Teresa di Piazza, Isabel María Gallardo Fernández, Laura Monsalve Lorente. En: Claves para la innovación pedagógica ante los nuevos retos https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7758039
   6. Covidosofía. Reflexiones filosóficas para el mundo pospandemia. Dulcinea Tomás Cámara (Comp.) Barcelona: Paidós.
   7. Critical Thinking Lab: Mayéutica para Millenials. Dulcinea Tomás Cámara. En E.J. Díez Gutiérrez y J.R. Rodríguez Fernández (Eds.), Educación para el Bien Común Hacia una práctica crítica, inclusiva y comprometida socialmente, pp. 242-251. Barcelona: Editorial Octaedro.
   8. Absentismo escolar e intervención municipal un análisis de la Comunitat Valenciana. José Ignacio Cruz Orozco y Vicent Horcas López. En: Absentismo escolar y exclusión social: una vulneración del derecho a la educación / José Ignacio Cruz Orozco (ed. lit.) y Sandra García de Fez (ed. lit.), 2020, ISBN 9788418155857, págs. 55-78.
   9. "Poesía del siglo XX y compromiso en la cultura escolar española de la transición". Mora-Luna, Antonia María. En: Miguel Ángel García (ed.), El compromiso en la poesía española del siglo XX y el canon académico actual, Granada, Editorial Comares, 2020, pp. 275-306. ISBN: 978-84-1369-026-1
   10. Cruz Orozco, José Ignacio (2020), Revolución pendiente y socialización de la juventud. La utopía política de la Falange Española en Bares, Juan de y Oncina, Faistino (coords.) Utopías y ucronías. Una aproximación histórico-conceptual, Barcelona, Edicions Bellaterra, pp. 229-250 Año:) ISBN: 978-84-7290-947-2.
   11. Monsalve Lorente, Laura (2020), Hacia una educación inclusiva y democrática en el contexto de la educación secundaria en Italia. En: Claves para la innovación pedagógica ante los nuevos retos: respuestas en la vanguardia de la práctica educativa / coord.. por Eloy López Meneses, David Cobos Sanchiz, Laura Molina García, Alicia Jaén Martínez, Antonio Hilario Martín Padilla, Editorial Octaedro, págs.. 545-553. ISBN 978-84-18348-22-8
   12. Monsalve Lorente, Laura, García Tort, Enrique y Aguasanta Regalado, Miriam Elizabeth(2020). Políticas educativas para la integración de las TIC en España y Comunidad Valenciana. En: Estrategias didácticas digitales: Encuentros entre la investigación y la práctica / coord.. Diana Marín Suelves y José Peirats Chacón. Editorial Calambur. Págs. 43-62. ISBN 978-84-8359-499-5
3. Artícles en revistes especialitzades
   1. Las políticas neoliberales de educación superior como respuesta a un nuevo modelode Estado. Las prácticas promercado en la universidad pública, Alexandra Carrasco González. Revista de la educación superior 2020.
   2. Modelo estructural de factores extrínsecos influyentes en el flipped learning, Santiago MengualAndrés, Jesús López Belmonte, Arturo Fuentes Cabrera, and Santiago Pozo Sánchez. Educación XX1: Revista de la Facultad de Educación 2020.
   3. Absentismo escolar en España. Datos y reflexiones, José Ignacio Cruz Orozco. Contextos educativos: Revista de educación 2020.
   4. Identidad cultural y derecho a la educación, Juan Manuel Fernández Soria. Contextos educativos: Revista de educación 2020.
   5. Computational thinking and coding in primary education: scientific productivity on SCOPUS, Annalisa Piazza, y Santiago Mengual-Andrés. Pixel-Bit: Revista de medios y educación 2020.
   6. Internet and people with intellectual disability: A bibliometric analysis, S. Mengual-Andrés, E. Chiner, and M. Gómez-Puerta. Sustainability (Switzerland) 2020. doi: 10.3390/su122310051
   7. Computational thinking and coding in primary education: Scientific productivity on SCOPUS, 
      A. Piazza, y S. Mengual-Andrés. Pixel-Bit, Revista de Medios y Educacion 2020. doi: 10.12795/pixelbit.79769
   8. Structural model of influential extrinsic factors in flipped learning, S. Mengual-Andrés, J. López Belmonte, A. Fuentes Cabrera, y S. Pozo Sánchez. Educacion XX1 2020. doi: 10.5944/educxx1.23840
   9. Nuevas ecologías del aprendizaje en el currículo, Laura Monsalve Lorente y Miriam Elizabeth Aguasanta Regalado. RELATEC: Revista latinoamericana de tecnología educativa 2020
   10. Epistemologíx transmodernx: Genealogías alternativas de pensamiento frente a la pandemia. Dulcinea Tomás Cámara. Cuadernos Abiertos de Crítica y Coproducción: Autores colectivos institución y coproducción, 2, pp. 10-23.
   11. The classroom as space of welcome: Exploration of the current challenges of teaching Spanish for refugees. Dulcinea Tomás Cámara. Culture and Education, 32(4), pp. 776-795.

Publicacions 2019

1. Llibres i capítols de llibres
   1. Teaching and learning the promotion of health education in schools. Laura Monsalve Lorente y Engracia Soler Pardo. En: Re-inventando la investigación en salud y educación para una sociedad transcultural https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7502710
   2. Tecnologías y tendencias didácticas emergentes en escenarios educativos. Arturo Fuentes Cabrera, Eloy López Meneses, Jesús López Belmonte, Santiago Mengual-Andrés (coord.). Editorial Octaedro.
   3. "Miguel Hernández y el Neo-Realismo portugués: la infancia en la literatura del compromiso". Mora-Luna, Antonia María. En: Carina Infante do Carmo y Violante F. Magalhães (coords.), NeoRealismo e Infância, Lisboa, Edições Colibri, 2019, pp. 181-195.ISBN: 978-989-689-839-7.
   4. José Ignacio Cruz Orozco, (2019, Mientras España siga sin gustarnos, no podemos tener vacaciones. Una aproximación a los campamentos del Frente de Juventudes en la provincia de Valencia (1937-1955) en Mayordomo, A. y Paya, A, (eds.), Pedagogía. Pensament, política i práctica. lectures històriques en la societat valenciana contemporània, Valencia, Tirant humanidades, pp. 59-75.
   5. Laura Monsalve Lorente y Juan García Rubio. (2019). Estrategias de la Unión Europea e iniciativas de igualdad de Género en STEM, En: Pedagogía y cambios culturales en el siglo XXI: repensando la educación / coord. Laura Monsalve Lorente, Isabel Pardo Baldoví y María Isabel Vidal Esteve. Editorial Octaedro. Págs. 147-158 ISBN: 978-84-18083-18-1
2. Artícles en revistes especialitzades
   1. Cuando caiga Franco: Las propuestas educativas para España desde el exilio (1945), José Ignacio Cruz Orozco, and Sandra García de Fez. Historia y Memoria de la Educación 9, (2019) pp. 101-138.
   2. La destrucción de la modernidad republicana: (Sin)razones del exilio pedagógico español, Juan Manuel Fernández Soria. Historia y Memoria de la Educación.
   3. El exilio pedagógico de 1939, Salomó Marquès Sureda, and José Ignacio Cruz Orozco. Historia y Memoria de la Educación 2019.
   4. La gran zozobra roja. Argumentos para la extensión de la Enseñanza Media en España (1953-1961), José Ignacio Cruz Orozco. Revista Complutense de Educación, vol.30, nº 4, (2019), pp. 983-996. ISSN: 1130-2496.
   5. José Ignacio Cruz Orozco, (2019), La propuesta sobre educación de la Comisión para el Estudio de los problemas españoles (1945), Historia y Memoria de la Educación, 9, pp. 669-710.
   6. Cruz Orozco, José Ignacio (2019), Dos modelos pedagógicos con y en la naturaleza: Los Exploradores de España y el Frente de Juventudes, Sarmiento. Revista Galego-Portuguesa de Historia da Educación, 22, pp. 37- 50.
   7. Cruz-Orozco, J.I.; Fernández-Soria, J.M. (2019), Conversaciones con Antonio Viñao. Años de formación (1943-1982), Revista Interuniversitaria de Historia de la Educación, (37) pp. 481-525.

El grup d'investigació Prehistòria del Mediterrani Occidental posseeix una àmplia trajectòria de treball que es nodreix de nombroses activitats de camp i projectes d'investigació de caràcter competitiu i inclou investigadors que cobreixen l'estudi del conjunt de la Prehistòria (Paleolític, Mesolític, Neolític, Calcolític i Bronze).

La labor del grup se centra en la investigació dels processos culturals, econòmics i paleoambientals de la Prehistòria antiga i recent de l'àmbit mediterrani occidental, amb especial atenció a la regió central mediterrània ibèrica, a través dels resultats obtinguts en l'activitat arqueològica de camp i l'anàlisi dels materials d'origen biòtic i abiòtic.

Constitueixen àmbits preferents d'investigació els relacionats amb l'obtenció i gestió dels recursos lítics, ossis, ceràmics i metal·lúrgics, l'aprovisionament i circulació de matèries primeres, la producció lítica, ceràmica i òssia, l'obtenció i processament de l'aliment d'origen animal i vegetal, la interpretació paleoambiental i el món simbòlic. Jaciments d'especial rellevància en els quals els membres del grup han dut a terme excavacions arqueològiques o l'estudi sistemàtic de materials, són la Cova Negra de Xàtiva, el Abrigo de Quebrada de Chelva, la Cueva de Antón de Mula, la Cova del Parpalló de Gandia, la Cueva de Nerja, la Cova del Volcán del Faro de Cullera, la Cova de les Cendres de Teulada/Moraira, la Cova de les Malladetes de Barx, los Abrigos de Doña Martina y de la Boja de Mula, La Cova de Santa Maira de Castell de Castells, el Abric de la Falguera de Alcoi, la Cueva de la Cocina de Dos Aguas, el Abric de la Pastora de Alcoi, la Vital de Gandia, el Mas d'Is de Penàguila y la Mola de Agres. Así como los conjuntos rupestres de la Cova de les Meravelles de Gandia (paleolítico), los Abrics de la Sarga de Alcoi, la Cova dels Cavalls de Tirig, los Abrics de la Saltadora de Coves de Vinromà, los Abric del Cingle de la Cova Remigia y la Cova Remigia de Ares del Maestre, el Abric del Mas de Sant Josep de Tírig, el Abric de Centelles d'Albocassèr, El Abric de las Cañas de Millares y el Abric de Vicent de Millares y el Abric de la Xivàna de Alfarb (con Arte Levantino). 

Les línies d'investigació que actualment es duen a terme s'agrupen en dos grans apartats: Processos de canvi en la Prehistòria i Bioarqueologia.

Els principals projectes que han sustentat aquesta investigació remunten a l'any 1987, i inclouen quatre projectes del programa PROMETEU de la Generalitat Valenciana (PROMETEO 2008/165; PROMETEOII/2013/016; PROMETEO2017-060; PROMETEO/2021-007), 7 Projectes Internacionals (CFDA, 47.075, NSF10-612, NFS:BCS-0410269, MPOCA Leakey Foundation 20011-12, ANR CULT SHS3, 8281-07. : National Geographic Society; EUR2020-112213), 24  projectes del Pla Nacional (PID2019-111207GA-I00; GC2018-096943-B-C21; HAR2017-85153P; HAR2017-83656P; HAR2015-68962-P; HAR2014-52671P; HAR2013-46961R; HAR2012-33111; HAR2012-33111, HAR2011-24878, HAR-2009-14360-C03-01, HAR2008-04273-E/HIST, FFI2008-01200, HUM2005-06498-C02-01/HIST, HUM2005-05732-C02-02/HIST, PS 91 0129, PB 96 0781, BHA-2001-2888, 1FD97-1207-C02-01, HUM-2004-05643, PB98-1507-C02-0, PB95-1087, PB87-0722-C02-01) i 12 de caràcter autonòmic o d'altres Institucions (GV2021/054; AICO2020/097; PID2020-118033GB-100; BXG2019-10931; AICO2018/125; ARCO2018/005; GV2015/050; CIDEGENT2019/061; GV04B-198, UV-0423 (PREHISTORIA), GRUPOS03/103, GV04B-088).

Fruit de l'activitat investigadora i formativa, el grup ha dirigit fins a l'actualitat un total de 51 Tesis doctorals i nombrosos treballs de Fi de Màster o de Llicenciatura i Grau.

El grup investiga en: 

1. Processos de comprensió i aprenentatge de textos 
2. Comprensió i cerca d'informació en entorns electrònics 
3. Avaluació de la lectura i comprensió 
4. Diferències individuals en aprenentatge i comprensió de textos
5. Comprensió i aprenentatge amb textos múltiples, 
6. Intervenció per a la millora de la comprensió i l'aprenentatge de textos.

El grup Psicotext forma part de la ERI-Lectura de la Universitat de València (www.uv.es/lectura/). Té una àmplia trajectòria investigadora iniciada en 1998 que s'ha anat consolidant amb nombrosos projectes d'investigació nacionals, amb el projecte Prometeu d'excel·lència de la Generalitat Valenciana, així com nombrosos contactes internacionals. 

La nostra investigació se centra en l'estudi de la comprensió i l'aprenentatge a través de textos. Hem desenvolupat eines electròniques que ens permeten estudiar detalladament els processos de comprensió en entorns de lectura orientada a tasques d'aprenentatge complex que requereixen accedir i buscar informació en documents. Estudiem aspectes bàsics com ara els processos de cerca d'informació, de comprensió i aprenentatge de textos, les diferències individuals o l'efecte de diversos tipus de retroalimentació en aqueixos processos. Així mateix, fem investigació aplicada desenvolupant productes d'avaluació de la competència lectora per a estudiants de diversos nivells educatius i tutors intel·ligents per a millorar la competència lectora d'escolars (veure productes en www.uv.es/lectura/).

El grup d'investigació "ReDePol" (acrònim de "Religió, Dret i Política") naix com a llit de difusió i intercomunicació de totes les activitats investigadores i de transferència relacionades amb l'estudi del règim jurídic del factor religiós -entés com a element integrant de la cultura i la identitat col·lectiva-, de les seues conseqüències polítiques i socials.

Malgrat les tradicionals dificultats per a definir el religiós, és innegable que el religiós fa referència a la relació de l'home amb la transcendència, relació que suposa inicialment un acte d'acceptació racional i lliure per part de l'home, que és l'acte de fe. Així l'acte de fe és la primera i fonamental característica del fet religiós en les societats actuals. Al costat d'això, el religiós té altres components essencials: un doctrinal (creences), un altre cultural (ritus) i un altre moral (comportament ètic). Si al que s'ha dit afegim que l'exteriorització dels actes humans és una necessitat antropològica, la religió adquireix una dimensió social per ser originada, precisament, en un acte humà (l'acte de fe). És a dir, l'home sempre ha procedit associadament per a l'expressió i exercici dels seus sentiments religiosos. Conseqüentment, el fenomen religiós, que té el seu origen en un acte intern, adquireix una dimensió social o comunitària, que com a tal societat necessita d'un ordenament jurídic que l'estructure. [Ubi societas, ibi ius.] La rellevància jurídica del fet religiós va inscrita en la rellevància social. La religió es desembolica en la societat civil, es relaciona amb altres ciutadans no pertanyents a la religió, està sotmesa a les Autoritats civils... En conseqüència, el fenomen religiós té rellevància pública per al Dret estatal punt per a preveure les conseqüències civils del comportament religiós, les seues relacions amb altres membres de la comunitat política aliens a la pròpia religió, o el sotmetiment de les confessions o grups de creients a les normes estatals. Aquest ordenament jurídic és l'objecte d'estudi de la ciència del Dret Eclesiàstic de l'Estat. Però no s'esgota el fenomen religiós en el seu tractament jurídic, sinó que ha de ser abastat també des de l'estudi d'altres disciplines socials i humanes (psicologia, antropologia, política, filosofia, educació, etcètera). 

Per això, aquest grup naix amb la vocació d'incorporar a especialistes d'aquestes disciplines, a fi de completar una visió del fet religiós des d'una perspectiva global.

El grup d'investigació sobre cohesió social i dinàmiques locals està en l'Àrea de cohesió social de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local en la Universitat València. La investigació en matèria de Treball Social Comunitari és encara una àrea recent en la universitat espanyola.

El grup SOCIAL-COM pretén contribuir al coneixement i visibilització investigadora de les dinàmiques locals que es produeixen en les comunitats per raons de desigualtat, discriminació, conflicte social que impedeixen la cohesió social. En tots els àmbits de la comunitats locals, en general, però amb major profunditat els serveis de benestar social, desenvolupament humà, entenent aquests com una eina que redueix les desigualtats socials i afavoreix la justícia social. El Grup SOCIAL-COM de la Universitat de València té com a objectiu principal en el coneixement dels problemes socials de l'entorn més immediat, dirigint les seues actuacions cap a l'àmbit local per a contribuir al desenvolupament de les estructures socials i el benestar dels ciutadans, comptant amb la seua participació com a eix estratègic.

En últim lloc, els objectius del grup d'investigació SOCIAL-COM pretenen participar en la creació i desenvolupament de nous conceptes, instruments i avaluacions en el camp dels serveis municipals, de manera que es puguen fomentar eficaçment territoris excel·lents i sostenibles entorn de la despesa social i el benestar social.

L'activitat investigadora se centra en l'adquisició de nous coneixements sobre els fongs, les algues i les plantes, que s'apliquen: 

1. En estudis sobre la biodiversitat de: fongs, líquens, algues, briòfits i plantes vasculars, en la península Ibèrica, mar Mediterrània i altres àrees.
2. Per a la solució de problemes relacionats amb la seua Identificació, Sistemàtica, Filogènia, Biogeografia i estat de Conservació.

L'activitat investigadora es duu a terme amb un enfocament multidisciplinari des de diferents perspectives desenvolupant quatre línies d'investigació: "Micologia i Liquenologia", "Botànica Marina", "Briologia" i "Ecologia de les plantes".

El grup té per objectiu l'estudi de les manifestacions teatrals a Europa, des del segle XVIII fins a l'actualitat, conjugant una triple perspectiva. En primer lloc, atesa una metodologia crítica clàssica, enfocada a l'estudi tematològic del gènere dramàtic. En segon lloc, unint a l'anterior l'estudi de la recepció de gèneres, obres i autors a partir de l'anàlisi de la indústria cultural del teatre (sales, escenaris, actors, públic, etc.). En tercer lloc, l'objectiu del grup és unir els dos acostaments previs sota una òptica trasnacional i comparatista, que atenga diversos països europeus.

Estudis de gèneres, temes, motius i tòpics de la literatura grega d'època hel·lenística i imperial, incloent la literatura de final d'època clàssica que serveix de pont per a la literatura alexandrina, i amb especial interés pels textos de gèneres dramàtics. Traducció, tant a català com a castellà, de textos d'aquestes èpoques, amb especial interés per aquells autors i obres que constitueixen font per a la literatura fragmentària d'èpoques anteriors. S'entén la traducció com a procés de divulgació del text, que inclou nombroses notes i que és el resultat final d'un llarg i minuciós procés d'estudi filològic i literari.

La nostra activitat investigadora consistirà en el desenvolupament de les següents línies d'investigació:

• Investigacions relacionades amb sistemes d'informació i documentació. Inclou disseny, elaboració i avaluació de sistemes d'informació científica, com a bases de dades, biblioteques digitals interoperables i pàgines web que possibiliten l'accés a la informació i al coneixement, així com el desenvolupament de productes de valor afegit que afavoreixen la presa de decisions informades.
• Anàlisi de l'ús compartit de dades brutes d'investigació en les diverses àrees del coneixement. Inclou investigacions relacionades amb les dades brutes i el seu ús compartit en ciència.
• Indicadors d'activitat científica. Inclou investigacions relacionades amb l'avaluació de l'activitat científica i la proporció d'informació adequada per a millorar les polítiques públiques d'investigació.
• Estudis socials i sanitaris. Inclou investigacions sobre temes de salut i benestar, com l'esport o les conductes addictives, des d'un perspectiva social, biològica o psicològica.

Introducció

La investigació del grup Val.es.co. té com a finalitat la descripció i explicació de l'espanyol col·loquial en els seus diferents nivells d'anàlisis a partir d'un corpus bàsicament oral, obtingut directament de la conversa espontània i d'una altra mena de discursos. La hipòtesi inicial d'aquest projecte d'investigació, confirmada a partir de les anàlisis dutes a terme fins ara, era que el funcionament de la conversa col·loquial podia explicar-se, no com a transgressió de la gramàtica oracional, sinó com a conjunt d'estructures i estratègies, de base pragmàtica, constituïdes en el procés d'interacció. Per a comprovar aquesta hipòtesi, era condició indispensable disposar d'un corpus representatiu de converses, transcrit mitjançant un sistema capaç de representar els fets conversacionals objecte del nostre estudi. Es va plantejar, com a labor prèvia a l'anàlisi, l'elaboració d'un corpus representatiu. D'aquest corpus s'han publicat ja dos volums recopilatoris (Briz, coord., 1995 i Briz i grup Val.es.co., 2002), les versions 2.0 i 2.1 de la web, i la versió 3.0, desenvolupada en 2021.El treball desenvolupat al llarg d'aquests anys ha permés crear les següents línies de treball:

Caracteritzar el registre col·loquial

D'una banda, mitjançant l'anàlisi i explicació dels aspectes lingüístics i d'estratègia comunicativa que identifiquen en general aquest registre de parla (Briz, 1996 i 1998, Ruiz Gurillo 2006) i, per l'altre, amb la descripció més concreta de diversos fenòmens lingüístics, com l'ordre de paraules (Padilla, 2001), l'entonació (Hidalgo, 1997, 2002 i 2019; Cabedo 2006 i 2007), les relacions entre prosòdia i (dones)cortesia (Hidalgo 2009:; Hidalgo (2013; Hidalgo i Cabedo 2014) les seqüències d'història (Baixauli, 2000, Briz 2016), la fraseologia (Ruiz Gurillo, 1997 i 1998), la connexió (Pons, 1998; Estellés 2006; Montañez 2015; Hidalgo 2015), la intensificació i l'atenuació (Briz, 1998, 2007 i 2017; Albelda, 2004 i 2007, Briz i Albelda 2013; Albelda i altres, 2014; Estellés i Cabedo, 2017-2018), el préstec lingüístic (Gómez Capuz, 1998), la presència de l'argot (Sanmartín, 1998b), les metàfores quotidianes (Sanmartín, 2000), l'estil directe (Benavent, 2016) , les estructures suspeses i altres qüestions de sintaxis (Hidalgo i Pérez Giménez, 2004; Pérez Giménez, 2015; Briz, 2018), l'humor (Ruiz Gurillo 2012, 2019), la ironia (Ruiz Gurillo i Padilla Coord. 2009) la segmentació de la conversa en les seues unitats d'anàlisis (Grup Val.es.co. 2014, Pons Coord. 2014), els elements subestructurales (Pascual 2020), la validació experimental de la investigació sobre marcadors (Salameh 2021), la investigació en aproximatius (Marró 2021), etc.

Des del present i cap al futur

En l'actualitat, les quasi trenta persones que, de l'una o l'altra forma, col·laboren en el nostre grup, s'organitzen al voltant de les següents línies de treball:

1. Corpus Val.es.co. 3.0
   La versió 3.0 del corpus Val.es.co amplia, i en certa manera refonga, les versions anteriors. S'ha construït una nova web d'edició, s'ha establit una correspondència bijectiva entre els antics signes de transcripció i les etiquetes TEI que els identifiquen, s'ha dissenyat un nou sistema de cerca i, a més, un subcorpus reduït, format per quinze converses, ha sigut segmentat en unitats i subunitats seguint la teoria d'unitats desenvolupada pel nostre grup. Es demostra, així, que la segmentació sense residu de la conversa col·loquial sobre la base de principis pragmàtics és possible (una resposta, diferida en el temps, a la pregunta que Antonio Narbona plantejara a la fi dels anys setanta sobre "la sintaxi de l'espanyol parlat").
2. Corpus Ameresco
   Els objectius i els mètodes de treball del nostre equip s'han estés a altres grups d'investigació a través del projecte AMERESCO, que ha recollit corpus similars d'espanyol parlat en diferents ciutats del domini hispànic. En l'actualitat, comprén més de 50 converses d'Espanya (València i Las Palmas de Gran Canaria), Mèxic (Monterrey, Ciutat de Mèxic i Querétaro) l'Argentina (Buenos Aires i Tucumán), Cuba (l'Havana i Santiago), Colòmbia (Barranquilla i Medellín), Xile (Iquique, Santiago) i Panamà. Les mostres són representatives dels sociolectes de nivell sociocultural, edat i sexe.
3. El Diccionari de partícules discursives de l'espanyol (DPDE)  
   Marcadors i partícules estan descrits en aquesta obra col·lectiva, desenvolupada al llarg de més de quinze anys, en la qual han col·laborat els especialistes més destacats en la matèria dins del domini hispànic. La seua nova versió, desenvolupada en els dos últims anys, ha afegit una web d'edició, ha convertit el format inicial en una base de dades i ha afegit informació sobre la posició i les unitats discursives en les quals apareixen tots els marcadors del diccionari. D'aquesta manera, s'ofereix, de manera nova, una descripció uniforme de la interrelació entre posicions i funcions de tots els marcadors de l'espanyol.
4. Tecnolingüística, S.L.
   Aquesta empresa, que va nàixer com spin-off de l'activitat investigadora del grup, és hui dia una entitat privada que fa de la transferència del coneixement generat en el si del grup el seu senyal d'identitat. Amb clients com la RAE, el Ministeri de Justícia, diferents universitats espanyoles i estrangeres i alguns dels més prestigiosos bufets d'advocats espanyols, la nostra empresa demostra que és possible desenvolupar una activitat econòmicament rendible oferint com a serveis comercials els resultats de la investigació produïda en els departaments universitaris. Aquesta labor de transferència de la investigació pretén impulsar mitjançant l'exemple altres iniciatives empresarials d'antics alumnes i fer visible en la societat la necessitat d'un assessorament expert en temes lingüístics. 
5. El model Val.es.co. d'unitats de la conversa
   Des de la seua primera versió en 2003, aquest model ha anat ampliant-se amb noves unitats, noves posicions i, sobretot, un gran nombre de desenvolupaments que demostren la seua capacitat explicativa: els estudis sobre la correlació entre funcions dels marcadors discursius i el binomi posició/unitat, les aplicacions a la seua evolució diacrònica, a la seua base cognitiva, a la combinació de marcadors, a l'estudi de l'estil directe o dels aproximatius són algunes de les seues ramificacions. 
6. Estudis sobre atenuació i evidencialitat
   Gran part dels esforços del grup han anat destinats a la caracterització i desenvolupament de la categoria pragmàtica atenuació, així com a l'estudi de la evidencialitat en espanyol. Els projectes És.Var.Atenuació i És.Vag.Atenuació són bona mostra d'això.
7. Estudis sobre la diacronia del segle XX 
   El segle XX és el primer talle sincrònic per al qual existeixen registres parlats. Tals registres constitueixen un material valuosíssim per a l'estudi diacrònic de l'espanyol parlat. S'obri així un camp de treball, encara en embrió, que planteja reptes metodològics i consideracions teòriques, en la seua major part per explorar. I, sens dubte, això suposa afegir una nova perspectiva d'estudi de l'espanyol col·loquial.

El grup de recerca Variació Lingüística en Català s'interessa per la morfologia, sintaxi i semàntica catalanes, amb una visió diacrònica i sincrònica. Especialment, els estudis del grup pretenen descriure la variació de la llengua catalana i explicar els processos de canvi lingüístic de les llengües, especialment en el context romànic, amb la metodologia de la lingüística de corpus. Els investigadors s'interessen per processos de gramaticalització, lexicalització, d'analogia i reanàlisi, de canvi semàntic, de subjectivació, etc. Apliquen diverses aproximacions teòriques, especialment de base cognitiva, com ara la Gramàtica Cognitiva, la Teoria de la Integració Conceptual, la Teoria del Prototip, la Gramàtica de Construccions, la Morfologia Natural, etc.

El grup d'investigació MEDHISMO és fruit de la llarga trajectòria investigadora, finançada a través de projectes d'investigació competitius del Ministeri d'Economia i Competitivitat i coordinada des de l'àrea d'Història Moderna de la Universitat de València, gràcies a la labor de direcció duta a terme per diversos dels seus membres. 

La labor investigadora desenvolupada se centra en la investigació en història social, incorporant les novetats metodològiques que millors fruits han rendit en els últims anys. En lloc de considerar els grups socials com a conjunts estàtics en la llarga duració, para atenció prioritària a l'estudi de les relacions i les estratègies adoptades pels individus per a la consecució dels seus objectius personals, familiars, o del col·lectiu al qual pertanyien. 

Fruit de la trajectòria investigadora del grup s'han elaborat diverses bases de dades (des de cavallers d'hàbit d'una ordre militar fins a artesans), així com s'ha procedit al seguiment de la trajectòria individual de membres de les diverses categories socials. Una labor que requereix continuïtat, ja que es pretén aprofundir en l'estudi de les noves perspectives obertes pel treball ja realitzat. 

La metodologia que s'aplicarà combinarà la utilització d'enfocaments macro i micro-històrics. Però el seu principal valor afegit és la utilització del mètode comparatiu, analitzant la trajectòria dels territoris hispànics mediterranis en un marc comparat, tant a nivell nacional com internacional, especialment del Regne de València i Sardenya. El dinamisme experimentat per totes dues àrees geogràfiques va afavorir el procés de mobilitat social, malgrat les restriccions derivades del sistema de valors dominant en la societat estamental, encara que la seua freqüència i intensitat va ser molt diferent en funció de les oportunitats i condicions diferents que existien en cadascuna d'elles. Evidentment, la mobilitat no sols va ser ascendent, ja que les transformacions al·ludides van perjudicar nombrosos sectors que van experimentar un procés de regressió social i de deterioració de les seues condicions de vida, la qual cosa va estimular la seua resistència als canvis que s'estaven experimentant. 

La varietat de línies d'investigació abordades a partir dels diferents enfocaments dels membres del projecte ens ha permés conéixer de manera més profunda les transformacions socials, econòmiques, polítiques i culturals d'aquestes regions; en definitiva, l'evolució històrica dels territoris de la perifèria mediterrània de la Monarquia Hispànica, dins d'un marc comparat, sobre el qual resulta necessari continuar aprofundint. 

L'activitat investigadora del grup es duu a terme en el marc de tres línies principals d'estudi: 

1. El treball i les relacions de mercat en el món urbà 
2. L'estudi de les elits socials i la seua relació amb el servei a la monarquia 
3. Les minories, els marginats i la conflictivitat a ells associada.

El Grup de Recerca Antropologia, Patrimoni i Imaginaris (ANTROPIA) naix amb l'interès d'investigar en perspectiva antropològica els processos de patrimonialització i la transformació i la reinvenció d'imaginaris culturals. En concret, es planteja l'estudi antropològic dels processos de construcció i activació patrimonial, en especial els que giren al voltant de les categories de patrimoni natural i immaterial, les noves espiritualitats com expressió de sentit, la reinvenció dels imaginaris culturals en la societat digital i l'estudi de les relacions interètniques des d'una perspectiva antropològica-històrica. Un estudi especialment orientat, a contextos urbans, rurals i virtuals i en el passat i en el present.
Els processos de patrimonialització han adquirit un especial protagonisme en les transformacions de les societats contemporànies, amb una extensió i ampliació que, entre altres coses, ha acabat fusionant categories construïdes inicialment com a segregades (cultural/natural) i incorporant explícitament actors socials en el procés d'identificació i reconeixement patrimonial a través de la categoria de patrimoni immaterial, del valor atorgat a la institucionalització de les activacions i de l'apel·lació a la memòria com a recurs legitimador. L'estudi d'aquests processos -i de les negociacions, contradiccions i disputes que comprenen- permet aproximar-se a les polítiques i pràctiques de govern, de governança, urbanístiques, de gestió de recursos territorials, turístiques i de construcció d'identitats col·lectives, des del punt de vista de l'acció de les institucions de l'administració, dels diferents agents socials i, en particular, de les respostes dels moviments socials. És, també, un repte per explorar les articulacions entre el reconeixement de la diversitat cultural, amb tota la seua variabilitat i apertura, i la construcció d'imaginaris d'homogeneïtat i d'heterogeneïtat cultural i d'autenticitat.
Les transformacions de les formes d'organització social, usos i gestió d'espais públics o polítiques urbanístiques, relacionades o no amb els processos de patrimoninalització, incideixen en les formes d'imaginar i habitar les ciutats i constitueixen un altre dels eixos d'aquest grup d'investigació. Una qüestió que inclou la construcció i la destrucció d'identitats de barri i el paper dels moviments urbans en la fonamentació d'àmbits comunitaris i en la resposta a aquelles transformacions.
Per altra banda, els dèficits de sentit moderns i postmoderns passen per la recuperació i la reconfiguració de les velles formes de coneixement transcendent vinculades a les antigues filosofies i religions. Així, són transformades en noves creativitats culturals lligades a innovadores formes transnacionals d'ecologia, espiritualitat, economia, política i relacions socials que implica la recuperació de pràctiques i coneixements ancestrals, l'emergència de valors i estils de vida i alimentaris nous, l'arribada d'altres medicines i teràpies a Occident, així com la complexitat del ciberespai amb les seues xarxes i comunitats. Aquest "re encantament del món" s'inscriu en un context de progressiva desinstitucionalització de la religió que potencia la recerca personal en l'esfera individual i que genera el fenomen de "creure sense pertànyer" a la vegada que s'articula en moviments moderns, psico-físic-espirituals que ofereixen una religiositat experiencial, emocional, mística, fortament eclèctica, amb una orientació salvadora pragmàtica, ara i aquí, i un holisme o universalisme tenyit de cientificitat, ecologia i humanitarisme genèric.
L'antropologia històrica juga un paper clau per entendre la paradoxa moderna que es manifesta en la tensió entre la noció d'humanitat compartida i l'emergència de particularismes identitaris més o menys excloents. El món contemporani està marcat per aquesta paradoxa, i la globalització posa de manifest noves tensions entre l'universalisme i els particularismes identitaris. L'estudi de les respostes locals a aquests processos globals és una altra de les línies de recerca del grup.
Aquestes línies principals ens permetran acostar-nos a una sèrie d'eixos analítics transversals entre els quals cal destacar el gènere (segregació i estratificació social al voltant dels imaginaris, en la mesura que en l'articulació d'aquests fenòmens podem observar clares diferències entre dones i homes), així com la globalització (els imaginaris acompanyen diferents globalitzacions), la identitat (adaptació i/o resistència a allò global), la sostenibilitat (tensió entre conceptes universals i realitats locals), l'emancipació (moviments utòpics, pensament de la sospita i narratives de la ciència) i les comunitats globals (imaginaris contemporanis construïts a partir d'articulació entre xarxes socials globals).