L'activitat investigadora d'aquest grup se centra en dos camps rellevants de la Lingüística: la Lexicografia i la Lingüística Contrastiva. El primer, en el seu vessant bilingüe o multilingüe, té una relació molt estreta amb el segon. Per part seua, el contrast de llengües resulta de gran interés en general per a la Lingüística i particularment per a la Lexicografia. 

La Lexicografia s'ha definit, fonamentalment, de dues maneres: com l'activitat de redacció de diccionaris o com a disciplina que estudia, des del punt de vista teòric, els diccionaris i dicta pautes per a la seua millor realització. Encara que, sovint, tots dos vessants han funcionat separadament, hui dia no hauria de contemplar-se la pràctica lexicogràfica sense un sòlid coneixement dels principis de la Lexicografia (i d'altres disciplines, com la Lingüística i la Informàtica, per exemple). El nostre grup pretén contribuir a un millor coneixement dels diccionaris existents mitjançant el seu estudi i crítica, siguen del tipus que siga, encara que centrant-nos fonamentalment en els monolingües generals i en els bilingües, tant generals com especialitzats, tot ells amb la finalitat de contribuir a la redacció de diccionaris cada vegada millors i millor adaptats a les necessitats dels seus usuaris. 

La Lingüística Contrastiva posa cara a cara dues (com a Lingüística Contrastiva bilingüe, la tradicional i més comuna) o més llengües (la Lingüística Contrastiva Pluri- o Multilingüe, la també dita, en el seu moment, Interlingüïstica?. Vegeu p. ex. Mario Wandruszka 1971, trad. espanyola 1980 o els seus epígons com les anàlisis traductològics de Valentín García Yebra 1982), amb objectius que poden ser molt diferents. Pot tindre una finalitat tan sols tipològica, però posseeix, sovint, aplicacions concretes en camps com l'ensenyament de llengües i la traducció, a més de la Lexicografia, com ja hem assenyalat. És indubtable que el coneixement d'una llengua resulta notablement més profund i enriquidor quan li la contrasta amb una altra o altres, presents o pretèrites, perquè d'aqueixa forma ixen a la superfície aspectes del seu funcionament que l'estudi independent d'aquesta, potser, mai ens haguera revelat. Per això, ens proposem continuar estudiant les llengües posant-les en contrast entre si i en conjunt amb altres del nostre entorn geogràfic, cultural i històric.

Recerca i desenvolupament en ciències socials i humanitats