L'àrea de treball d'aquest grup són els estudis demogràfics dirigits a la població valenciana. Aquest grup investiga els fenòmens demogràfics clàssics com la natalitat, la fecunditat, a nupcialitat i la formació i dissolució d'unions, l'envelliment, la morbiditat, la reproducció i les migracions amb especial interès en la seua evolució des de l'existència de les primeres fonts demogràfiques modernes fins a l'actualitat i incloent-hi les projeccions sobre evolucions futures. Aquests estudis es centren en la població situada en el territori valencià, tot mirant d'ubicar-la en les desagregacions territorials que van des de la secció censal, les entitats menors, els municipis i les comarques.

A banda, aquest grup realitza investigacions sobre les trajectòries vitals o cursos de vida. S'hi aplica la perspectiva dels cursos de vida per estudiar processos vitals com ara l'emancipació, l'entrada a l'edat adulta, els episodis formatius i laborals, la maternitat-paternitat o la jubilació. En l'anàlisi de les trajectòries vitals s'atenen les dimensions temporals com edat, generació i moment, les dimensions de gènere i classe social, origen i llengua. També son objecte d'estudi les poblacions específiques que per les seues característiques sociodemogràfiques i importància social en l'estructura i canvi de la societat valenciana demanden anàlisis concretes. En concret, poblacions en situacions de vulnerabilitat social des d´ una perspectiva multidimensional.

El grup combina la producció de dades sobre població a través del disseny d'enquestes demogràfiques, la catalogació de dades secundàries existents sobre la població valenciana (registres i estocs de població procedents de dades d'enquesta), el conreu de tècniques de modelització estadística, el càlcul d'indicadors, la recol·lecció de discursos sobre esdeveniments i trajectòries vitals.

Tant per la informació que recull com per l'anàlisi que realitza, DEMOVAL aporta al teixit empresarial, a l'administració en tots els nivells i al tercer sector un coneixement valuós de les característiques demogràfiques, culturals i socials, previsions, diagnòstics, situació en el territori, etc., referits a la població valenciana. Amb tot això DEMOVAL suposa potencialment una millora substancial als estudis de mercat, les polítiques públiques, i les accions i intervencions socials. 

El grup EDIFICA (Avaluació i divulgació de la ciència, foment del coneixement de les metodologies d'investigació i comunicació acadèmica) desenvolupa des de l'any 2006 diferents línies d'investigació, entre les quals destaquen la realització d'estudis cienciomètrics i bibliomètrics per a l'avaluació de la investigació; així com el desenvolupament de materials basats en l'e-learning, amb el propòsit d'oferir un marc de referència que permeta potenciar el coneixement de les metodologies d'investigació i les destreses de comunicació escrita i oral en l'àmbit acadèmic.

El grup EDIFICA ha desenvolupat una destacada activitat en relació amb aquestes línies d'investigació, amb la publicació de nombrosos treballs que analitzen la producció, la col·laboració o l'impacte de l'activitat investigadora a nivells analítics (autors, institucions, disciplines o països). Així mateix, s'han posat en marxa des de l'any 2012 diferents projectes per a aprofundir en el coneixement del fenomen de la col·laboració científica amb el propòsit de comprendre millor aquest fenomen i oferir una informació rellevant tant a les institucions com als investigadors de cara a potenciar i gestionar les pràctiques cooperatives; i en relació amb el desenvolupament de materials basats en l'e-learning, amb el propòsit d'oferir un marc de referència complementari al procés de tutorització per a l'elaboració del treball de fi de grau així com en l'elaboració i recopilació de recursos que permeten potenciar les destreses de comunicació escrita i oral en l'àmbit acadèmic.

Així mateix, el grup EDIFICA s'ha caracteritzat al llarg dels últims anys per una destacada activitat de divulgació del patrimoni cultural valencià participant en exposicions, conferències i a través de diferents publicacions divulgatives, particularment del seu esport autòcton per excel·lència, la pilota valenciana. El desenvolupament d'indicadors de control per a identificar pràctiques poc ètiques en les activitats d'investigació constitueix la línia més nova de treball del grup.

Els cicles d'alta freqüència i magnitud d'inundacions en els plans costaners mediterranis, constitueixen un bon indicador de la variabilitat climàtica holocena i històrica, comparable a altres manifestacions de canvi com poden ser els cicles d'alta freqüència de tempestes costaneres o bé les fluctuacions en les glaceres. Aquestes fases promouen un gran dinamisme en els processos i configuren els trets morfològics més recents dels planes al·luvials litorals. Els subambients de plana d'inundació, front deltaic i aiguamolls perifèrics funcionen davant els canvis com un "sistema geomorfològic en cascada" en el qual els processos estan interconnectats. L'anàlisi de la seua dinàmica ha de tindre en compte les múltiples connexions existents. La intensa i antiga ocupació humana d'aquests àmbits fa que es combinen de manera excepcional la història natural i l'antròpica. Per aquesta raó, hi ha gran quantitat d'informació documental sobre episodis climàtics, els processos i l'acció humana. 

Els canvis i discontinuïtats en els sistemes naturals es corresponen amb llindars i punts d'inflexió, controlats per la resiliència ambiental, la variabilitat climàtica i l'activitat humana. Aquest paradigma constitueix un tema d'interés creixent entre investigadors de ciències de la terra, socials i humanitats el focus d'estudi de les quals és el clima, el canvi ambiental i la societat. El nombre de treballs s'incrementa contínuament i no és una coincidència que moltes propostes de revisió metodològica es produïsquen en l'àmbit mediterrani. Des de fa molts anys hi ha renovats esforços a demostrar l'excepcional caràcter d'aquesta regió on es combinen la història natural i la humana. Durant 10.000 anys el Mediterrani ha tingut una llarga història de civilitzacions; una comunitat internacional d'especialistes porta temps estudiant Neolític, Bronze, Romano, Medieval etc. De manera que no hi ha regió en el món que posseïsca comparable cos de coneixement referit a les seues societats històriques i prehistòriques. Al mateix temps, l'ambient físic mediterrani ha atret l'atenció de geòlegs, geògrafs, climatòlegs i altres especialistes en ciències de la terra. Tots aquests investigadors procedents de diferents disciplines tenen en comú un repte: comprendre la interacció entre clima, canvi climàtic, medi ambient i societat. Molts contactes i col·laboracions entre les disciplines de ciències de la terra i les de la història de l'activitat humana es van iniciar molt primerencament en els projectes interdisciplinaris. S'ha fet evident que el canvi ambiental i les ruptures o discontinuïtats poden estar relacionades no sols amb la variabilitat climàtica o el context particular regional, sinó també amb l'activitat antròpica que en gran manera ha accelerat o redirigit l'evolució del paisatge.
 

Anàlisi a través de l'Economia Experimental, utilitzant experiments de laboratori, models teòrics de Teoria de Jocs i Sistemes Complexos de fenòmens econòmics i socials difícils d'observar de manera natural. Entre ells s'analitzen les xarxes socioeconòmiques de gran escala i big data social, s'identifiquen patrons de comportament humà a través de la modelització i simulació de l'estructura de la societat, tant en el laboratori experimental com en estudis de camp natural.

La investigació del grup gira al voltant de l'estudi de l'Edat Mitjana, tant des de la perspectiva estrictament històrica, com de la cultura escrita, la història de l'art i la didàctica, que són les diferents àrees de coneixement a què pertanyen els investigadors membres. L'objectiu d'aquesta activitat investigadora diversa i alhora unida per la seua concreció en els segles finals de l'Edat Mitjana és el de tractar de comprendre i fer explícita la complexitat d'unes societats europees molt més dinàmiques i canviants del que habitualment es considera. L'anàlisi es concreta en una visió concèntrica que abasta des de l'antic Regne de València a la Corona d'Aragó, i d'aquesta al conjunt de la Mediterrània occidental. Partint per tant de la realitat local, es pretén una aproximació comparativa que permeta identificar les tendències comunes i explicar les particularitats i els seus perquès.

Donada la riquesa de fonts de tot tipus que presenta el panorama dels estudis medievals al País Valencià, i la tradició de recerques que és pròpia d'aquesta Universitat des de fa algunes dècades, la investigació sobre aquest període presenta actualment una gran empenta, reconeguda tant a escala estatal com internacional. El regne medieval de València pot constituir d'aquesta manera un dels laboratoris privilegiats per a la comprensió d'un període fonamental del passat europeu, només comparable, per les possibilitats dels seus arxius, amb Catalunya o algunes regions d'Itàlia. Una abundant i rica matèria primera que permet abordar temàtiques i plantejar interrogants molt diversos dins un gran projecte d'investigació.

Donada la grandària del grup, i la presencia en ell d'especialistes de distintes àrees de coneixement, es pretén també la consolidació d'estudis pluridisciplinars que inclouen la història política, econòmica, social, la història de la cultura, la de les mentalitats, la història de l'art, l'arqueologia i l'estudi del territori, entre d'altres. Aquesta activitat investigadora es concreta en cinc línies d'investigació, recolzades per altres tants projectes finançats:

• L'estudi del canvi fonamental que es produí amb la conquesta cristiana de l'antic Sharq al-Andalus i la implantació del sistema feudal, amb les consegüents transformacions demogràfiques, econòmiques, socials, espacials...
• La configuració d'un regne macrocefàlic, un regne concebut per a la seua capital, València, que articula al seu voltant les realitats econòmiques, però també socials, polítiques i culturals del seu territori, amb una peculiar versió de les relacions camp-ciutat a l'Edat Mitjana.
• Aquesta disposició es correspon amb una societat on les seues elits es concentren bàsicament a la capital, i conformen un patriciat urbà que tractarà d'acaparar el poder i presentar-se alhora com a portaveu dels interessos del regne. La formació d'aquesta classe dominant és per tant bàsica també per a l'explicació de l'esdevenir històric del país.
• Dins d'aquesta elit, cal destacar la trajectòria del grup dels conversos de jueu. La seua integració a la societat majoritària i als engranatges del poder, i la imposició del tribunal inquisitorial com a filtre per a aquesta procés constitueix una altra de les línies de recerca a seguir.
• Aquella societat, bàsicament urbana en el seus comportaments, va donar lloc a una abundant i refinada producció literària, i va fer servir l'escriptura com a mitjà d'expressió i comunicació. L'edició dels texts medievals valencians i la contextualització dels mateixos permet per tant penetrar un poc més en tota una cultura i en l'esperit d'una època.
• Per últim, l'anàlisi de la societat local no es pot esgotar en si mateixa, sinó que s'entén millor mirant-se en l'espill d'altres realitats contemporànies i especialment properes, com la italiana. 

El Grup d'investigació al qual es refereix la present sol·licitud es denomina "Desenvolupament sostenible, governança mundial i regional, ordre i valors internacionals i europeus contemporanis". Es tracta d'un tema sobre el qual el Grup d'investigació sol·licitant està treballant des de fa diversos anys amb el suport de diverses ajudes i projectes d'investigació autonòmics, nacionals i internacionals.

En l'actual fase de desenvolupament de les activitats del Grup d'investigació, el biaix s'amplia des de la perspectiva de la protecció del medi ambient als aspectes més amplis del desenvolupament sostenible, que inclou tres pilars: econòmic, social i ambiental. Es tracta d'una preocupació essencial de les comunitats internacional i europea contemporànies, les bases constitucionals de la qual per als pròxims anys han sigut establides en el document titulat "El futur que volem", adoptat en la Cimera de Riu + 20 sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrada al juny de 2012, sota els auspicis de les Nacions Unides. Els elements principals de l'activitat del Grup d'investigació, tal com la seua pròpia denominació indica, són quatre.

En primer lloc, els continguts relatius al paradigma del desenvolupament sostenible en la seua dimensió internacional i europea, incloent, entre altres qüestions: la naturalesa jurídica del concepte de desenvolupament sostenible, el contingut de la noció de desenvolupament sostenible en els seus aspectes econòmic, social, cultural i ambiental, les característiques bàsiques del criteri de sostenibilitat, les qüestions vinculades a les disparitats de desenvolupament dels pobles, el concepte de responsabilitats comunes però diferenciades, les nocions de països desenvolupats, països en desenvolupament i països emergents, així com la justícia intergeneracional.

En segon lloc, s'abordarà l'examen del conjunt de qüestions vinculades a la governança global en l'àmbit del desenvolupament sostenible, prestant especial atenció a l'evolució del marc institucional internacional, tant a nivell mundial (institucions del sistema de l'Organització de les Nacions Unides), com en el pla regional (Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia, Antàrtida, Àrtic), les propostes i realitzacions en l'àmbit econòmic, social i ambiental amb vista a aconseguir el desenvolupament sostenible. En aquest context, es prestarà especial atenció als desenvolupaments que s'efectuen en l'àmbit de la Unió Europea i del Consell d'Europa.

En tercer lloc, atés que el Grup d'investigació està compost principalment per internacionalistes especialitzats en Dret i en Relacions internacionals, es prestarà especial atenció, entre altres qüestions, a la incidència del concepte del desenvolupament sostenible en els diversos sectors del Dret internacional (Dret internacional econòmic, Dret internacional dels drets humans, Dret internacional ambiental, Dret internacional laboral), els desenvolupaments conceptuals i normatius en l'àmbit internacional i europeu, prestant una atenció especial als nous instruments jurídics que s'han adoptat recentment i als quals ho faran en els pròxims anys. Els resultats de la investigació es plasmaran en publicacions científiques, ja es tracte d'articles inclosos en revistes nacionals o internacionals indexades, ja es tracte de monografies publicades per editorials d'excel·lència.

En quart i últim lloc, analitzarem els valors que tant la comunitat internacional, d'una banda, i la Unió Europea, per una altra, estan considerant com a necessaris per a regir les seues relacions i, per tant, dignes de protecció jurídica, tant en els àmbits internacional, europeu i nacional.

Continuant amb la tradició del Grup d'investigació, les nostres activitats també inclouran: la participació en diverses activitats investigadores a escala transnacional, l'organització d'i la participació en congressos científics d'àmbit internacional, europeu i nacional, la participació en les Reunions de les Parts en els Convenis internacionals per a la protecció del medi ambient, la contribució a l'elaboració d'instruments jurídics en la condició d'experts internacionals, la pertinença a diverses instàncies vinculades a l'aplicació efectiva de les normes internacionals i europees en la matèria, etc.

DATS és un Grup d'Investigació de l'Institut Universitari d'Investigació en Trànsit i Seguretat Viària de la Universitat de València (INTRAS), creat l'any 1995, compost per Professors i Investigadors de reconegut prestigi.

L'objecte del Grup DATS és la realització de Projectes d'Assessorament, Investigació, Desenvolupament, Innovació, Formació i Divulgació en matèria de Transport, Trànsit, Mobilitat i Seguretat Viària.

Desenvolupa els seus projectes tant per a administracions i institucions com per a empreses, ja siguen públiques o privades, nacionals i Internacionals, a fi de donar resposta a les necessitats dels clients, així com en general per a resoldre els problemes socials que representen els accidents de trànsit, la pobresa i la deterioració del Medi Ambient, a tot el món, amb especial atenció als països en vies de desenvolupament.

Per consegüent, una de les principals activitats és l'acompanyament en el diagnòstic de problemes i detecció d'oportunitats, així com per a la definició de solucions i estratègies que guien presa de decisions.

Els Treballs del Grup DATS han contribuït a un augment de coneixement en l'àrea. En aquest sentit, el grup ha fet un esforç en la difusió de troballes mitjançant la seua disseminació a través de llibres, articles en revistes científiques i/o congressos de caràcter científic i divulgatiu. Així mateix i de manera complementària el grup ha participat de manera activa en i amb els mitjans de comunicació de masses amb l'objectiu de comunicar i conscienciar a la població. 

Conseqüentment en la seua carta de Serveis s'inclouen els següents:

• Confecció/Redacció de Plans Estratègics de Transport, Logística, Mobilitat Sostenible, Locals i Ordenació Urbana, Seguretat Viària i Laboral (accidents in-itinere i en missió).
• Definició, desenvolupament i implementació d'intervencions, mesures i contramesures en matèria de Transport, Mobilitat i Seguretat Viària.
• Desenvolupament Legislatiu, Reglamentari i Normatiu.
• Desplegament de Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS).
• Avaluació i selecció de personal, i especialment de conductors, positiva i negativa, que inclou el desenvolupament d'instruments per a escometre aquests fins.
• Disseny i impartició de programes de formació i educació, així com dels preceptius instruments i recursos didàctics (entre els quals destaquen els que es basen en tecnologies com la Realitat Virtual, especialment simuladors, i la Realitat Augmentada), dirigit a acadèmics, professionals, tècnics i a usuaris/ciutadans en general .
• Creació de campanyes de comunicació i publicitat, incloent les pròpies del Màrqueting Social Corporatiu.
• Avaluació de Plans, Programes, i intervencions, incloent les pròpies de desenvolupaments legislatius, reglamentaris i normatius (Avaluació Legislativa).

El grup DIGRAM orienta la seua activitat de recerca a l'anàlisi d'aspectes gramaticals amb una projecció discursiva rellevant des d'una perspectiva que inclou i supera l'estudi de la gramàtica del text i la cohesió textual.

Específicament, ha treballat i treballa en els connectors i els marcadors del discurs en general des d'una perspectiva descriptiva i també contrastiva (bàsicament contrastant el català amb l'anglés i l'espanyol i, ocasionalment, amb altres llengües romàniques), l'ús dels demostratius, la funció de noms encapsuladors o les funcions pragmàtiques dels verba dicendi en discurs, entre altres, en la construcció discursiva. Aquests aspectes textuals es relacionen amb el gènere discursiu i el canal.

Les recerques es basen en corpus oral de discurs polític (debat electoral i debat parlamentari), de conversa i entrevista semidirigida (CUB i CAP de la UB) i en corpus escrit, com ara novel·les o el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (IEC), segons l'aspecte que s'estudia. De fa anys col·laborem amb el grup GREPAD de la UB (http://www.ub.edu/grepad/). Actualment, M. J. Cuenca treballa en el projecte Polarization and Digital Discourses: Critical and Socio-Cognitive perspectives (PODDS) de la UAM .

El present grup està conformat per diferents acadèmics que treballen en diferents línies d'investigació relacionades amb aspectes de gran actualitat, laborals, i fiscals que pivoten sobre el dret de les empreses.

En la investigació de cada acadèmic integrant del grup, així com del grup com a tal, destaca un gran interés pels problemes actuals als quals s'enfronta el dret en un entorn de forts canvis socials, econòmics i tecnològics, que porten a fórmules innovadores d'emprenedoria i empresa. Exemple d'això són les múltiples publicacions d'aquest grup en l'àmbit de l'economia digital, social i col·laborativa. Publicacions, quasi totes elles, que constitueixen resultats en el marc de projectes d'investigació concedits en convocatòries públiques i competitives. El grup pretén deixar oberta la possibilitat d'ampliar les seues activitats a altres àmbits jurídics de l'activitat empresarial, com ara aspectes mercantils, de dret administratiu, o altres.

Estudi i edició filològica de cartes i altres documents del segle XVI. Encara que el grup s'ha centrat inicialment en l'estudi i edició de la vasta documentació que compon l'epistolari d'Antoine Perrenot de Granvelle, secretari d'Estat de Carles V i Felip II, els interessos de l'equip comprenen altres correspondències del període com les cartes privades de dones, de grups familiars com els Tassis o la relativa a la política, administració i la diplomàcia en totes les llengües de l'Imperi. Els textos s'editen filològicament i s'estudien des de diferents perspectives, tant sincrònica com diacrònicament, des d'aspectes com a història de la llengua o els llenguatges xifrats, la retòrica i els elements culturals i antropològics, religiosos o laics del segle XVI.

Aquest grup integra investigadors i investigadores procedents de diferents universitats i disciplines que comparteixen un objectiu comú: desenvolupar investigacions dirigides, en primer lloc, a proporcionar una educació integral que contribuïsca a la formació personal, intercultural i social de l'alumnat del segle XXI i, en segon lloc, a desenvolupar les seues competències i capacitats lectores, lingüístiques, crítiques i creatives.

Amb aquesta finalitat, cohesionem la investigació educativa amb la innovació didàctica per a estudiar el valor pedagògic de l'ús i impacte de la multiliteracidad i els recursos multimodals a l'aula, a través de l'enfocament de diverses disciplines transversals relacionades prioritàriament amb les humanitats, l'educació artística, l'ensenyament de les llengües estrangeres i les noves tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC). La pretensió de Lit(T)erart és aprofundir en l'aportació d'aquestes àrees, fonamentalment en la formació del professorat i en l'elaboració de propostes curriculars que fomenten les dimensions cognitiva, conceptual, sociocultural i estètica, per a després centrar-se en el disseny d'un sistema d'avaluació basat en la creació de rúbriques que mostren el progrés de l'alumnat i la validesa de la metodologia proposada.

En línia amb les directrius de l'EEES, plantegem construir una bastimentada didàctica basada en la pedagogia de les multiliteracitats que no sols considera el llenguatge com a forma exclusiva per a la construcció de significats, sinó que incorpora la multimodalitat com a manera de representació per a crear i expressar idees.

El grup "Escriptures Literàries: Patrimoni i Actualitat" es compon d'una sèrie d'investigadors de la Universitat de València que treballen sobre corpus literaris patrimonials (segles XVI, XVII i XIX) i sobre les pràctiques literàries en l'època moderna-contemporània i en la societat actual.

El grup porta avant diversos projectes d'investigació relacionats amb aquests àmbits d'alt nivell competitiu del Pla Nacional I+D+i. En el camp del Patrimoni Literari Clàssic, el TC/12 Consolider "Patrimoni Teatral Clàssic espanyol: textos i instruments d'investigació" (CSD2009-00033); ARTELOPE "Base de dades, arguments i textos del teatre clàssic espanyol" (FFI2012-34347); CATCOM "Base de dades de comèdies esmentades en la documentació teatral" (FFI2011-23549), "Lèxic i vocabulari de la pràctica escènica en els segles d'or: cap a un diccionari crític i històric" (FFI2010-15475 TALL). En el camp de la Literatura Contemporània, l'edició de les Obres Completes de Max Aub. En el camp de les Escriptures Literàries en l'actualitat el grup forma part d'una xarxa europea de la memòria històrica i literatura ibèriques. El grup està així mateix associat al microclúster "Cultura i Societat en l'Era Digital" del València Campus d'Excel·lència Internacional.

Dins de les últimes aportacions teòriques de la història social i política, el present projecte pretén aprofundir en l'estudi tant de la democràcia com de la construcció i evolució de les modernes cultures polítiques espanyoles insistint en la complexa relació entre les principals cultures polítiques republicanisme, anarquisme, socialisme i la democràcia. Es concretarà en tres moments històrics: 

1. La crisi de la Monarquia parlamentària, 1900-1930; 
2. La II República, la Guerra Civil i el primer Franquisme, 1931-1959; 
3. Segon Franquisme, Transició i consolidació democràtica, 1959-1986. 

L'anàlisi històrica es realitzarà des de l'interior de les tres cultures polítiques esmentades, en relació amb el nacionalisme espanyol i les identitats de gènere i des de la perspectiva comparada amb el sud d'Europa i els Estats Units. Amb aquesta diversitat d'enfocaments i perspectives en tres moments històrics clau es veuran els assoliments i influències mútues d'aquesta relació fructífera, però conflictiva i difícil, en molts moments del segle XX. El projecte se centrarà, principalment, en tres moments històrics claus: 

1. El primer terç del segle XX, interessant per a observar la resposta de les diferents cultures polítiques davant els límits i possibilitats del sufragi universal masculí i davant la transició de la política d'elits a la política de masses. En aquest moment es va produir, a més, la primera ona democratitzadora en bona part d'Europa, de manera que les diferents cultures polítiques es van trobar davant un moment polític crucial, perquè les masses no sols assumien el protagonisme de la vida política, sinó que, a més, cada vegada en més llocs, també el control dels ressorts del poder. 
2. II República, Guerra Civil i primer Franquisme, en el qual es prestarà principalment atenció tant a les possibilitats i influències de la primera experiència democràtica espanyola, com a l'atracció de la revolució i la reacció en bona part de l'espectre polític, a causa de la influència cada vegada major dels moviments antiliberals i antidemocràtic en el context del període d'entreguerres. A això s'afigen el vessant de gènere i de la identitat nacional en el conjunt de la cultures polítiques, i l'anàlisi de l'experiència dels anys més durs del Franquisme (1939-1959) en la consideració de la democràcia com l'objectiu central de les cultures polítiques de l'esquerra espanyola (derrotades en la guerra civil.). D'aquesta manera, l'anàlisi de l'antifeixisme durant el període d'entreguerres, com a argamassa mobilitzadora davant l'expansió dels enemics del liberalisme i de la democràcia i les seues principals consecucions (drets i llibertats individuals, reformes socials i igualtat de gènere), així com de les conseqüències del seu triomf després de la Guerra Civil Espanyola, sobretot en forma de repressió des de diferents perspectives, seran elements centrals de les investigacions d'aquest grup. 
3. El Franquisme tardà i la Transició Democràtica, períodes en els quals des de tots els punts de l'espectre polític es va anar convergint en un sentit democràtic de tall europeu occidental, de manera que tant des dels grupuscles revolucionaris clandestins dels últims anys del franquisme, com des de les tradicions principals de l'esquerra espanyola i des dels posicionaments més moderats de la dreta liberal i democratacristiana es va evolucionar fins a contribuir decisivament a convertir a Espanya en una democràcia consolidada integrada en el context europeu. 

L'anàlisi es farà des de diferents perspectives: 

1. Des d'un anàlisi intern de les cultures polítiques d'esquerra, gràcies al qual observar el seu posicionament davant els processos abans esmentats (democràcia, democratització, processos transicionals, gènere i identitats nacionals). 
2. Des d'una perspectiva comparada i fins i tot transnacional que porte a posar de rellevància els aspectes i processos en els quals van participar les cultures polítiques de l'esquerra espanyola en connexió amb les d'altres geografies, principalment França, Itàlia i Portugal, per la seua proximitat temàtica i geogràfica amb Espanya; així com amb els Estats Units , per actuar com irradiador d'ideals i fórmules democratitzadores des de principis del primer terç del S.XX a causa de la seua posició com a país hegemònic en l'ordre internacional.

Els estudis sobre la relació entre societat i medi ambient (en general) i sobre qüestions de sostenibilitat (en particular), són característicament interdisciplinàries o, més exactament, transdisciplinars. Les raons de la valoració precedent són en síntesi les següents. La investigació de la relació entre medi ambient i societat implica l'anàlisi, d'una banda, dels efectes socials de les alteracions de l'entorn natural i, d'altra banda, de les repercussions sobre el mateix de les transformacions i canvis socials. Es tracta doncs d'un assumpte situat en el llindar entre els dos grans camps de la ciència moderna, les ciències naturals i les socials o humanes, dos camps la separació entre els quals no ha fet més que augmentar des de fa molt temps. Aqueixa condició fronterera suscita immediatament la pregunta per les oportunitats per a una nova aproximació entre aqueixos dos mons que s'han donat l'esquena, així com per les condicions i límits de l'esmentada aproximació. El biòleg E.O. Wilson ha expressat així la idea: "La connexió d'aquest últim camp [els estudis de sostenibilitat] amb la teoria social pot semblar feble en principi, però no ho és en absolut. L'ambient natural és el teatre on va evolucionar l'espècie humana i al qual la seua fisiologia i el seu comportament estan subtilment adaptats. Ni la biologia humana ni les ciències socials poden tindre un sentit complet fins que les seues visions del món tinguen en compte aquest marc de referència tenaç".

La relació societat-medi ambient es concreta sobretot en la discussió respecte al concepte de sustentabilitat (o sostenibilitat). Aqueixa relació té mediacions diverses. Si comencem per les preguntes més pròpies de l'ecologia humana, es pot plantejar la qüestió relativa a la capacitat de càrrega per a éssers humans (a la població sostenible). Tot i que ha d'haver-hi límits naturals en aquest terreny, és clar que aquests poden ser canviants segons les característiques de les tècniques disponibles: en l'espècie humana, la biologia no és independent de la tecnologia. Una conseqüència d'aquesta (la proliferació d'artefactes irrevocablement associats als cossos humans) té una implicació notable: algunes persones poden tindre prolongacions exosomàtiques molt més grans que unes altres. Entren així en l'anàlisi la desigualtat i el conflicte social: la biologia no és separable de la tecnologia ni de la sociologia ni de la política. D'altra banda, la creença en què l'acció social pot frenar la crisi ecològica depén de la hipòtesi que l'espècie humana -a diferència de qualsevol altra- és capaç de trobar en el seu entorn fonts de recursos sense explotar-les fins a l'esgotament, és a dir, que l'estructura de necessitats pot regular-se per raons diferents a l'existència o manca de mitjans per a satisfer-les (o, dit d'una altra manera, que les respostes als estímuls ambientals no estan rígidament programades en la dotació genètica dels humans). Ens trobem així en el terreny de la cultura (dels estils de vida i consum, dels valors i també dels mites).

Dins del marc d'un examen general de les relacions entre societat i naturalesa, tots aquests nivells d'anàlisis tenen dimensions rellevants i no poden ser ignorats. És bastant clar, llavors, que cap ciència particular, amb els seus instruments i categories actuals, està en condicions d'abordar totes les facetes d'un objecte de coneixement com aquest. L'alternativa més adequada passa per un intent de compatibilitat mútua sense reduccionismes (sense cap perspectiva disciplinar privilegiada). Això és una mica més que un mer assalt interdisciplinari, però també bastant menys que la reaparició d'una ciència unificada.

Grup dedicat a la investigació en l'àrea de la fonètica i la fonologia del català, sobretot des del punt de vista sincrònic. 

Els membres grup s'interessen per fenòmens vocàlics i consonàntics que presenten variació en l'àmbit català, i tracta d'explicar-los prenent en consideració les diferents varietats del català i altres llengües romàniques. L'aproximació a aquests fenòmens es realitza tant des d'una perspectiva teòrica com des d'una perspectiva experimental.

La gestió pública és un fet en l'activitat turística. Ja no hi ha cap dubte del paper decisiu de l'Administració (en qualssevol dels nivells en els quals es dividisca), per a admetre que la seua presència proveeix al turisme d'un marc estable, no condicionat exclusivament a l'esdevenir del mercat. I ha de ser així, fonamentalment, perquè l'activitat turística requereix per al seu desenvolupament de l'ús de béns i serveis públics que, en la majoria de casos, o bé no van ser creats amb aqueixa fi o no existeixen. Des d'una visió micro, els productes turístics que es creen per a aqueix consum estan conformats, entre els seus components bàsics, amb béns públics que, en general, constitueixen els elements més valorats en l'elecció dels qui els consumeixen. I igualment determinants, encara que menys visibles, són altres components (com a infraestructures, normativa, seguretat o sanitat) que, des d'una visió macro, condicionen en molts casos l'èxit del turisme. Aquests béns i serveis públics que, dit siga de pas, no són en general competència de turisme, generen friccions entre administracions, i aquestes amb l'esfera privada i civil, la qual cosa es tradueix en espais de conflicte. Conseqüentment, el turisme ja no sols crea benefici econòmic, sinó també altres externalitats que, discutides fins a temps molt recents, ja han sigut assumides en l'actualitat.

Així doncs, i en l'esfera del públic, la gestió del turisme centra la seua atenció en com mitigar els efectes negatius de l'activitat i apostar per l'explotació convenientment de les oportunitats que s'albiren en els territoris amb potencialitat. Tot això considerant la diversitat d'actors implicats i els seus interessos, i no havent de prioritzar entre les dimensions social, econòmica, cultural i ambiental.

Aperturism, com a grup d'investigació, naix amb l'objectiu general d'analitzar, aprofundir i reflexionar sobre la gestió pública del turisme, amb especial atenció en l'àmbit local.

L'estudi de crescudes en rambles constitueix un dels pilars clau per a entendre el risc d'inundació en ambients mediterranis. Es tracta de xicotetes conques, de circulació efímera, la configuració de la qual està determinada per uns pocs successos d'alta energia, on se superen uns certs llindars hidrogeomorfológics, que originen els majors canvis en el sistema fluvial i els principals perills per a l'home. 
Establir el patró de risc d'aquestes conques implica conéixer a partir de quins llindars de pluja (quantitat, intensitat i distribució espacial) es produeix escolament superficial, i quins llindars de cabal generen els principals problemes en el pla d'inundació. El nostre grup es dedica a estimar aquests llindars hidrogeomorfológics, a partir de l'estudi detallat d'episodis extrems. L'anàlisi contemplava tres escales de treball: a) una escala general, que engloba el territori adscrit a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (43.000 km 2), on s'aborden els llindars de precipitació en relació amb la situació sinòptica, el relleu i la temperatura de la mar ; b) una escala de conca (conques pilot de Carraixet, Poyo, La Rambla de la Castellana, Rambla de Gallinera i Riu Vernissa), on s'estudien els llindars de producció d'escolament, en relació amb la configuració hidrogeomorfológica i els usos del sòl; i c) una escala més detallada, de pla d'inundació, on s'analitzen els nivells de risc en relació amb els llindars de desbordament, perill natural i vulnerabilitat. 
L'estudi d'episodis concrets es basa en les dades del (Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica) SAIH-Xúquer, des de 1989. A partir d'aquestes dades, s'ha desenvolupat un sistema d'emmagatzematge i filtrat de la informació que permet treballar a diferents escales temporals, des dels cinc minuts a l'escala anual. Amb aquests registres es defineixen episodis de pluja i es caracteritzen amb indicadors de precipitació acumulada, intensitat, duració, torrencialidad, irregularitat i persistència. S'analitza el comportament de les pluges extremes per a diferents escales d'observació temporal (5', 15', 30', 1 h, 2h, 3h, 4h, 6h, 12 h i 24h) i la seua distribució espacial en el territori de la CHJ. Els màxims s'estudien en relació amb els factors geogràfics d'altitud, orientació i distància a la mar. Així mateix s'estudien els patrons de risc en funció dels factors de perillositat i de vulnerabilitat de la població, atenent la seua distribució espacial i segons les característiques d'ocupació de l'espai, en funció de patrons temporals (dies, nits, hores laborables i dies festius). 
Tota la informació es creua amb les dades cedides pels Serveis de Protecció Civil i del Consorci de Compensació d'Assegurances a fi d'obtindre relacions entre els indicadors de pluja i les categories de danys produïts pels episodis. Aquest estudi conjunt ens permet avaluar el grau d'adequació dels llindars de pluja vigents en el Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Adversos, METEOALERTA.
 A més, gràcies a un Conveni d'investigació amb l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta enfront de les Emergències, s'analitzen els episodis intensos en relació amb les anomenades a l'1.1.2 CV (amb especial atenció a les pluges in situ). D'altra banda, s'ha procedit a l'elaboració del Mapa integrat de Perill d'Inundació a la Comunitat Valenciana (MIPICOVA) a partir de la integració de la cartografia oficial del Pla Territorial de Risc d'Inundació de la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) i del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI).
En l'actualitat s'està avaluant el risc d'inundació en rambles, en el context de canvi climàtic (considerant les noves tendències en les entrades de precipitació als sistemes mediterranis i els hidrogrames de resposta).

Investigació entorn dels estudis històrics i socials sobre la medicina, la tecnologia i la ciència. Les línies col·lectives i els projectes d'investigació estan dedicats tant a les fonts documentals com materials de la ciència i la tècnica. La medicina contemporània, els seus sabers, pràctiques i escenaris; la salut pública, les relacions entre ciència, cultura i societat, els processos de circulació del coneixement científic, i els processos de producció i ús social de la ciència, la medicina i la tecnologia, especialment en l'Edat Moderna i Contemporània són algunes de les àrees d'investigació prioritàries i característiques del grup.

Els investigadors involucrats en aquest grup d'investigació, desenvolupen des de ja diversos anys, una labor investigadora orientada a l'estudi de la joventut en els seus diferents vessants, en els aspectes centrals del seu desenvolupament i de la transició a la vida adulta.

L'educació, la participació i el treball són les tres dimensions fonamentals en les quals se centra l'anàlisi sense oblidar tots els processos relacionats amb la transició a la vida adulta i el disseny de la seua trajectòria vitals. La inserció laboral en un món del treball en profunda transformació, la decisió d'independitzar-se, la participació a la vida pública són els aspectes centrals de la investigació d'aquest grup.

La intensa etapa de canvi social que les societats occidentals estan vivint des de ja diverses dècades, requereixen un estudi profund de les seues conseqüències en un col·lectiu que protagonitzarà les futures etapes de desenvolupament. La transformació del treball, la globalització, les noves tecnologies, la crisi dels sistemes representatius nacionals i, en els últims anys, la crisi econòmica està transformant profundament les societats occidentals i canviant els processos de socialització.

Els joves representen un col·lectiu de gran interés en l'estudi de la societat en un doble sentit: d'una banda per la seua condició actual i per tots els processos relacionats amb la socialització i la preparació a la vida adulta, com són l'educació, la formació a una participació responsable a la vida política, la transició a la vida adulta en una fase de profunds canvis i pluralització de les formes de família; per l'altre, perquè en ells radiquen els fonaments de la societat futura. La transició de la societat fordista a la societat Post-fordista està implicant una profunda crisi de les estructures socials de les societats occidentals i un progressiu declivi de les Institucions com ens ensenya Dubet. A això s'associa un intensiu procés d'individualització, en el qual seran els propis individus els que hauran de construir una nova realitat social, noves estructures socials capaces d'organitzar la vida col·lectiva d'una forma més adequada als nous desafiaments. Aquest és el principal repte de les noves generacions i l'estudi d'aquests processos no pot ser que passar per l'estudi de la joventut, de la seua condició i dels principals processos de transformació en els quals estan submergits.

La globalització, d'una banda, i el procés d'unificació europeu per l'altre, imposen a més una reflexió comparada que intente separar les especificitats de contextos concrets, de patrons comuns que puguen ajudar a llegir fenòmens de transformació global, com els propiciats per la revolució digital per exemple o per la intensificació de la mobilitat internacional. Cap d'aquests processos a més pot llegir-se adequadament sense recórrer a l'ús de la perspectiva de gènere per a dotar de l'adequada riquesa i profunditat la mirada analítica. Nous fenòmens com la precarietat laboral i les seues conseqüències, els nous itineraris vitals, les noves formes de famílies, la mobilitat territorial, les noves formes de la comunicació i participació, són els fenòmens al centre de l'activitat investigadora del grup. Per a un adequat desenvolupament de l'activitat investigadora, el grup ha decidit formalitzar la riquesa dels seus estudis en 3 línies d'investigació.

La primera focalitzada en l'estudi del treball i de la seua transformació en la societat digital i global; la segona orientada a l'anàlisi de les diferents formes de reacció dels joves davant la crisi, on no ens referim solament a la recent recessió econòmica, sinó a la crisi estructural que està transformant la nostra societat a ritmes molt accelerats. Finalment, la tercera línia d'investigació es proposa analitzar tots els processos relacionats amb la socialització dels joves, des del pla de la socialització primària i informal fins a l'educació, com a procés institucionalitzat d'inserció dels joves en la societat.

El comportament humà és fascinant. “Si vols entendre a una persona, no escoltes les seues paraules, observa el seu comportament”, deia Einstein. Però el comportament observable és complex i, entés dins del marc de la neurociència, suposa la integració de coneixements de diferents disciplines (Psicologia, Economia, Biologia, Genètica, …). En aquest marc, el grup d'investigació “Laboratori de NEUROCIÈNCIA COGNITIVA, AFECTIVA I DEL COMPORTAMENT” (BACNeuLab) realitza investigació interdisciplinària que aborda les bases biològiques del comportament, destacant la importància dels processos cognitius i afectius, en interacció, així com la seua relació amb la conducta manifesta, tant adaptativa com desadaptativa. Així, els nostres pilars són l'estudi de l'emoció i la cognició humana dins del marc de la psicobiologia i els nostres estudis aborden temes diversos que van des dels biaixos cognitius que afecten les nostres decisions vitals en diferents poblacions, fins a la influència de l'estrés en la salut en general, passant pels efectes que tindria la música en el rendiment cognitiu, així com la seua potencial aplicació terapèutica, entre altres. Tots ells, amb l'objectiu de descriure, entendre i, finalment, explicar el comportament humà des del punt de vista integrador i rigorós que ens permet la neurociència. D'aquesta manera, els treballs realitzats es caracteritzen per la col·laboració amb investigadors d'altres disciplines i de diferents àrees de coneixement i diverses Universitats (nacionals i internacionals). Els mètodes utilitzats són de la Psicofisiologia (variables com la variabilitat cardíaca, resposta electrodèrmica, electromiografia, respiratòria) i de la psicologia cognitiva (tasques atencionals, de biaixos cognitius, processament de la informació) i afectiva (emocions). Així mateix, els mètodes estadístics utilitzats varien de l'estadística freqüencial a l'estadística bayesiana, passant per models computacionals.

L'activitat investigadora d'aquest grup se centra en dos camps rellevants de la Lingüística: la Lexicografia i la Lingüística Contrastiva. El primer, en el seu vessant bilingüe o multilingüe, té una relació molt estreta amb el segon. Per part seua, el contrast de llengües resulta de gran interés en general per a la Lingüística i particularment per a la Lexicografia. 

La Lexicografia s'ha definit, fonamentalment, de dues maneres: com l'activitat de redacció de diccionaris o com a disciplina que estudia, des del punt de vista teòric, els diccionaris i dicta pautes per a la seua millor realització. Encara que, sovint, tots dos vessants han funcionat separadament, hui dia no hauria de contemplar-se la pràctica lexicogràfica sense un sòlid coneixement dels principis de la Lexicografia (i d'altres disciplines, com la Lingüística i la Informàtica, per exemple). El nostre grup pretén contribuir a un millor coneixement dels diccionaris existents mitjançant el seu estudi i crítica, siguen del tipus que siga, encara que centrant-nos fonamentalment en els monolingües generals i en els bilingües, tant generals com especialitzats, tot ells amb la finalitat de contribuir a la redacció de diccionaris cada vegada millors i millor adaptats a les necessitats dels seus usuaris. 

La Lingüística Contrastiva posa cara a cara dues (com a Lingüística Contrastiva bilingüe, la tradicional i més comuna) o més llengües (la Lingüística Contrastiva Pluri- o Multilingüe, la també dita, en el seu moment, Interlingüïstica?. Vegeu p. ex. Mario Wandruszka 1971, trad. espanyola 1980 o els seus epígons com les anàlisis traductològics de Valentín García Yebra 1982), amb objectius que poden ser molt diferents. Pot tindre una finalitat tan sols tipològica, però posseeix, sovint, aplicacions concretes en camps com l'ensenyament de llengües i la traducció, a més de la Lexicografia, com ja hem assenyalat. És indubtable que el coneixement d'una llengua resulta notablement més profund i enriquidor quan li la contrasta amb una altra o altres, presents o pretèrites, perquè d'aqueixa forma ixen a la superfície aspectes del seu funcionament que l'estudi independent d'aquesta, potser, mai ens haguera revelat. Per això, ens proposem continuar estudiant les llengües posant-les en contrast entre si i en conjunt amb altres del nostre entorn geogràfic, cultural i històric.

El Grup d'investigació en Lingüística, discurs i cognició, LINDICO, assumeix plantejaments cognitius per a combinar en tot moment la reflexió lingüística estrictament teòrica amb el necessari foment de diversos àmbits aplicats, des del convenciment que la fi última de la (necessària) teoria gramatical i pragmàtica és servir de base per a les posteriors aplicacions i accions de transferibilitat científica a la societat.

Encara que les investigacions desenvolupades pels membres del grup en els diferents projectes competitius d'I+D atenen múltiples camps, els estudis més consolidats es refereixen fonamentalment a dues línies de treball: l'àmbit de la lingüística clínica i l'anàlisi del discurs polític i mediàtic. Al llarg de la seua trajectòria, el grup ha anat consolidant un model teòric propi, d'orientació pragmàtica-funcionalista, que s'emmarca en la Lingüística cognitiva. Així, els àmbits teòrics abordats inclouen totes les disciplines pròpies de la lingüística: fonologia, morfosintaxis, semàntica, pragmàtica, tipologia i universals, psicolingüística i sociolingüística. Els àmbits aplicats inclouen, entre altres:

• Anàlisi del discurs en l'esfera pública, segons diferents variables i contextos (discurs polític, discurs mediàtic, discurs digital), amb especial atenció a l'argumentació i persuasió que caracteritzen pragmàticament els registres dels mitjans de comunicació i dels emissors polítics (partits i líders) en els diferents suports i canals comunicatius (premsa escrita, xarxes socials, televisió, publicitat i propaganda, etc.).
• Lingüística clínica: descripció del llenguatge (gramàtica i pragmàtica) en diverses situacions patològiques a partir de dades ecològiques. Fruit d'aquesta línia d'investigació han sigut iniciatives com:
  • l'elaboració de corpus específics de llenguatge infantil i de llenguatge deficitari basats en dades ecològiques;
  • la descripció del llenguatge de situacions patològiques com l'afàsia, la síndrome de Williams, el TDAH, les demències tipus alzheimer, o les lesions d'hemisferi dret;
  • l'elaboració de diversos tests i perfils d'avaluació del llenguatge, i de guies comunicatives per a interlocutors de parlants amb dèficit.

Totes aquestes línies d'investigació es complementen amb les oportunes activitats de difusió i gestió de la I+D+i, com a congressos, seminaris, etc.

El grup d'investigació s'articula bàsicament al voltant dels tres eixos que apareixen a la denominació i que són, des del nostre punt de vista, inseparables: llengua, literatura -en un senti ampli- i la cultura que se'n deriva d'aquests dos primers termes. Per una altra part, tenim un clar objectiu territorial, que és la geografia valenciana, des del segles medievals fins a la renaixença, en tant que tot aquell període forma un contínuum que de vegades costa de seccionar, ateses les relacions que s'estableixen entre les obres, els autors, les opcions lingüístiques o estètiques, etc. 

Els membres del grup ens dediquem des de fa anys a l'edició i l'estudi de textos valencians i catalans en general, especialment aquells que es troben escrits en la llengua pròpia del país, però també alguns en castellà o llatí. Per una altra banda, també hem preparat diferents edicions de textos no literaris -documentals-, sempre que aquests tinguen interès historicocultural o lingüístic. Encara, l'interès per la llengua ens porta a estudiar diferents aspectes del català, especialment en terres valencianes: lèxic, toponímia o estudis lingüístics més generalistes, que es basen normalment en documentació inèdita, que sovint és editada. En aquest sentit, podem remarcar clarament que bona part dels textos que es publiquen des de la Universitat de València es troben vinculats a la nostra tasca com professionals d'aquesta disciplina. 

Pel que fa a l'estudi de la literatura, no són poques les aportacions fetes per nosaltres, tan en casos concrets referits a obres específiques, o també, en altres ocasions traçant la biografia i la ideologia dels autors dels quals ens n'ocupem. Un repte encara no assolit és l'elaboració d'un manual d'història de la literatura a València durant els segles XVI-XIX, el qual, però, ens el plantegem com un dels objectius a llarg termini, atès que encara ens manquen molts estudis particulars per tal de poder arribar a la confecció d'aquesta obra que, en el seu dia, serà d'obligada referència. 

Pel que fa als estudis historicoculturals, el mateix treball en textos i autors ens porta a la necessitat de conèixer els contextos culturals que en cada època s'han anat generant, de manera que moltes de les nostres edicions són estudis també dels àmbits en què varen aparèixer o varen circular les obres estudiades. 

Finalment, són moltíssimes les aportacions puntuals dels membres del grup, basades en aspectes específics d'obres, autors, moviments, particularitats lingüístiques o de qualsevol altra mena que portem avant freqüentment. 

L'activitat investigadora del grup es basa, per tant, en l'accés a fonts arxivístiques o a biblioteques històriques, amb què treballem amb documentació de primera mà, tot tenint en compte, però, la bibliografia generada anteriorment, tant si és antiga com la més recent en tots els casos. En aquest sentit, el nostre treball investigador s'inclou directament en allò que podríem denominar investigació humanística, tenint en compte que, les noves tecnologies ens han portat a estar en contacte i fer servir els recursos que de vegades es troben en la xarxa. Un símptoma d'això ha estat la recent creació -per bona part dels membres d'aquest grup- de la revista "Scripta", que s'hostatja a l'OJS de la Universitat de València i que, a la llarga, està destinada a convertir-se en l'aparador d'una part de la nostra activitat investigadora i, encara, a acollir recerques en línies pròximes, per tal d'estimular així l'intercanvi i la difusió dels coneixements. Més encara, si tenim en compte l'alt grau d'internacionalitat dels treballs de molts dels membres del nostre grup, que estem en contacte amb universitats d'Europa i d'Amèrica.

Els fluxos migratoris internacionals a Espanya responen a les característiques que Castles i Miller assenyalen, en una obra ja clàssica "L'era de les migracions", per a les migracions del segle XXI. En efecte, de forma més tardana que en la resta d'Europa, en les últimes dues dècades hem assistit a un augment dels fluxos migratoris amb destinació al nostre país, provinents de diversos països i cultures. No sols assistim a una creixent heterogeneïtat dels fluxos migratoris sinó també a una creixent diversitat de persones migrants. Tenim fluxos de treballadors i treballadores per a treballs poc qualificats, però també migracions de persones altament qualificades; hi ha qui migra per a millorar la seua qualitat de vida, "lifestyle migration", i n'hi ha qui ho fa per a salvar la vida, els i les sol·licitants d'asil i refugi; tenim migracions masculinitzades i altres feminitzades, encara que augmenta el protagonisme de les dones migrants. Donat l'espai de lliure circulació que representa la Unió Europea, una altra distinció molt rellevant es dona entre les migracions internes a la UE i les procedents de països tercers. El nostre grup pretén donar resposta a aquesta heterogènia realitat mitjançant una diversitat de línies d'investigació: Estratègies de mobilitat transnacional; Migracions Internacionals de Retir; Migracions intraeuropees; Migracions qualificades. 

A Espanya i al País Valencià les i els immigrants són presents en tots els àmbits de la vida social, han contribuït a transformar els nostres pobles i ciutats, i constitueixen una part més de la població. En el nostre grup estudiem alguns d'aquests àmbits, com la inserció laboral dels immigrants, línia Migracions i mercat de treball, les característiques de la seua inclusió a les nostres ciutats, línia Inserció urbana, i als nostres pobles i zones rurals, línia Ruralitat globalitzada. Siga en àmbit rural o urbà, una dimensió bàsica de la nostra vida social, sovint infravalorada, és la sociabilitat, que aborda la línia Dinàmiques de convivència en espais i entorns multiculturals. Si bé la inserció social de les i els immigrants sol iniciar-se en precari per a millorar amb el temps i els seus esforços, tenim, com en altres països europeus, col·lectius immigrants en risc d'exclusió (minories ètniques, sol·licitants d'asil, menors no acompanyats…). Aquesta problemàtica s'aborda en la línia Col·lectius migrants en situació d'exclusió. 

Les migracions i la diversitat cultural que comporten no és l'únic, ni el principal repte ens atrevim a dir, que afronta la cohesió social. En les últimes dècades les nostres societats han conegut intenses transformacions socioeconòmiques, per la globalització i les polítiques neoliberals, que han comportat una polarització del mercat de treball, un augment de la desigualtat i de la sensació d'inseguretat vital en sectors abans protegits. En el cas espanyol, aquestes transformacions han coincidit amb l'arribada i arrelament de les i els immigrants i les seues famílies.

Som societats més fragmentades, social i culturalment. Treballar per la cohesió social, la construcció d'un "nosaltres", comú i al mateix temps plural, suposa l'aplicació de polítiques generals de ciutadania inclusiva, per a autòctons i immigrants, en matèria d'ocupació, habitatge, seguretat, i una adequada gestió de la diversitat cultural, qüestió està última que s'aborda en la línia del mateix nom. 

Aquesta diversitat de línies d'investigació té una sèrie d'eixos transversals comuns. En aquesta presentació destacarem tres. En primer lloc, la incorporació de la dimensió de gènere. En segon lloc, una perspectiva interseccional que contemple la imbricació dels factors de classe social, gènere i etnocultural. En tercer lloc, una orientació d'acord amb l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible ODS i, més en concret amb els ODS5, perspectiva de gènere, ODS10, Reduir les desigualtats, ODS11. Ciutats més inclusives, segures i sostenibles, i l'ODS16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

La nostra tasca investigadora es basa en projectes d'investigació i contractes d'investigació. Aquests últims, realitzats amb Administracions públiques, associacions i empreses, permeten tant una transferència de coneixements com investigacions de sociologia i antropologia aplicades a les problemàtiques ací abordades.

Des de fa anys estem treballant i publicant sobre les bases biològiques de la personalitat, sobretot els mecanisme cerebrals i genètics que subjauen la conducta humana. En aqueix procés hem proposat una teoria sobre el Factor General de Personalitat, i hem creat un instrument d'avaluació d'aquest. També hem proposat i investigat tècniques d'intervenció psicològica (basades en el condicionament clàssic i la suggestió) per a modificar la personalitat i els estats emocionals. Al mateix temps hem creat models complexos matemàtics per a estudiar la dinàmica de la personalitat davant estímuls exteriors, especialment les drogues. En aquest sentit hem modelitzat matemàticament les reaccions cerebrals a diferents drogues en funció de les diferències individuals, alhora que hem creat un model dinàmic que explica les addiccions a drogues.

Des de Psicologia, i amb èmfasi en metodologia, les temàtiques o camps d'aplicació principals són:

• envelliment i qualitat de vida;
• atenció pal·liativa integral i humanització de l'atenció;
• innovació i qualitat educativa (compromís, emprenedoria, ocupabilitat en egressats amb diversitat funcional, salut laboral en professionals de l'educació…) i
• revisions sistemàtiques i meta-anàlisis.

L'oferta tecnològica del grup es basa en la realització, anàlisi i informe tècnic de models predictius i/o explicatius basats en enquestes i estudis d'opinió en temàtiques que afecten qualitat de vida. Disseny i estudi d'eficàcia d'intervencions en qualitat de vida. Validació transcultural, adaptació de mesures i generació de qüestionaris i protocols nous en l'àmbit on hi haja manca de les necessàries eines. Característiques singulars d'aquest grup són el seu interés per formar futurs investigadors en els àmbits de la nostra investigació, l'aposta per la transferència a la societat i la internacionalització. Respecte a la formació en els últims anys s'han dirigit nombroses tesis doctorals, diverses d'elles reconegudes amb Premi Extraordinari de Doctorat.

Gran part dels investigadors i investigadores del grup tenim competències en coordinació o direcció de doctorat interdisciplinari (Promoció de l'Autonomia i Atenció Soci Sanitària a la Dependència) i Màster en Atenció Soci Sanitària a la Dependència. Simultàniament, comptem amb experiència en docència en nombrosos àmbits centrats en la cooperació, la promoció de la salut i en general la millora de les condicions de vida de la ciutadania, com el Màster en Atenció Pal·liativa Integral a Persones amb Malalties Avançades (UAB, Barcelona), el Màster en Rehabilitació en Salut Mental Comunitària (UJI, Castelló), Màster en Psicologia Sanitària, Màster en Psicologia Educativa i del Desenvolupament en Contextos Multiculturals (màster UV impartit al Perú i República Dominicana en context de cooperació), i Programa expert en intervencions sanitàries (EVES). Diversos membres de l'equip han sigut guardonats amb premis per la seua trajectòria de qualitat (Premi de la GVA i del Consell Social de la UV, 2015), Premi a la transferència a la qualitat de vida dels ciutadans (premi de la Federació d'Associacions de Veïns de València), premis estatals per les nostres aportacions en terreny dels col·lectius vulnerables (Premi Fundació Prevent, 2012; Premi Fundació Asindown en 2017) i també reconeixements a la innovació assistencial en l'àmbit local (2n premi idees innovadores INCLIVA 2019).

La transferència a la societat és present com a idea força en les nostres iniciatives d'investigació. A més dels llits més ortodoxos de publicació en revistes i fòrums científics, es difon en formats audiovisuals (vídeos formatius per a cures del major: Tu que cuides, cuida't (Unió de Mútues) i Bons Records sobre Deterioració Cognitiva Lleu) i apps (sota la direcció del director de GESS-in Prof. Navarrés-Pérez i en col·laboració amb IRTIC l'app Liad@s i posteriorment el programa DAP360º), però també establint sinergies amb l'administració, amb associacions i col·legis professionals i amb els moviments veïnals, participant en grups de treball i diverses iniciatives. La projecció internacional està molt arrelada, perquè en les diferents línies es mantenen col·laboracions continuades en el temps amb centres de prestigi amb acadèmics reconeguts com: Kenneth A. Bollen (*UNC Chapel Hill), Alistair Cheyne (Loughborough University UK i posteriorment en ESSCA School of Management, Bordeaux, France), Barry Schneider (University of Ottawa i posteriorment Boston College) o Julian Montoro (UNCC at Charlotte), Shane Sinclair (O. de Calgary), Gustavo de Simone (Pallium Llatinoamèrica, Buenos Aires), Michael Silberman (Middle East Cancer Consortium, Israel), Tomás Caycho (Universitat Privada del Nord, Lima, el Perú), Escola de pregrau i de postgrau en Universitat ESAN, Lima, el Perú.

Encara que de la mateixa forma podríem aproximar-nos per a aportar coneixement sobre la promoció de qualitat de vida en el marc de l'atenció pal·liativa, l'educació, la humanització de l'atenció, ... triem a tall d'exemple de l'èmfasi clar en la metodologia, del que pot aportar el nostre grup en la investigació en promoció de qualitat de vida, la temàtica de l'envelliment. Aquest tema es troba en la intersecció de processos biològics, socials i psicològics, i per ser un model biopsicosocial, de totes aquestes àrees sorgeixen teories o models sobre aquest.

El procés d'envelliment, a més de des del vessant físic-mèdic, en termes psicosocials parla de relació entre individus, el seu desenvolupament en la societat i la interpretació dels esdeveniments que els ocorren en funció del marc cultural. Arrancant en teories sociològiques clàssiques s'ha arribat a models més psicològics que han descrit les estratègies i maneres que la gent empra per a manejar les dificultats associades amb l'edat per a aconseguir benestar (Rowe i Kahn, 1997; Kahana & Kahana, 1996; Baltes i Baltes, 1990; Brunstein, 1993; Diener, Suh, Lucas & Smith, 1999; Rapkin & Fisher, 1992, entre altres, a més de models "harmònics" o basats en perspectives orientals.

El nostre treball com a grup, és en gran part utilitzar la metodologia més avançada perquè les dades dels nostres col·lectius d'interés ens responguen amb rigor a les preguntes que formulem des del coneixement de tots aquests plantejaments teòrics i models.

La unitat de recerca "Neurociència Social" està centrada en l'estudi científic de diverses temàtiques socials des d'una perspectiva biopsicosocial, considerant l'enfocament humanista a l'hora de comprendre el comportament humà. Els treballs que s'estan realitzant estan principalment focalitzats en l'estudi de la cooperació i l'empatia, la violència i l'estrès social.

La Neurocriminologia persegueix aplicar la metodologia i les tècniques d'estudi de les neurociències per a comprendre, predir, tractar i fins i tot previndre la violència i la criminalitat. Els coneixements neurocriminològics podrien ser emprats tant en la prevenció, com en el diagnòstic i el tractament de la violència, així com en l'estimació de la probabilitat de reincidència. Encara que tot això no està lliure de qüestions ètic-legals, la neurociència s'està convertint en una important influència en la comprensió i l'estudi del comportament violent i criminal. En aquest context, la Neurocriminologia positiva se centra en els processos positius com l'empatia, l'altruisme, les emocions positives i la conducta prosocial, entre altres. Aquests coneixements derivats de les línies d'investigació posades en marxa podrien ser utilitzats en l'elaboració de programes de prevenció i intervenció de la delinqüència.

La cooperació és una conducta típicament humana centrada en les relacions socials, que pot definir-se com una estratègia adaptativa consistent a obrar conjuntament amb un altre o altres, augmentant la probabilitat d'aconseguir un propòsit comú. Aquesta conducta cooperativa és resultat de processos cognitius i emocionals relacionats amb constructes com l'altruisme i l'empatia. Per això, l'aplicació més rellevant d'aquestes investigacions consisteix en l'ús dels resultats obtinguts en la promoció de les conductes prosocials i la prevenció i el tractament de la conducta antisocial. No obstant això, són encara escasses les investigacions, en condicions controlades de laboratori, que hagen analitzat els canvis psicobiològics que es produeix en cooperar.

Una situació concreta en la qual es produeix la cooperació, l'altruisme i l'empatia és la gestació subrogada, en la qual moltes dones decideixen participar lliurement per a ajudar a altres persones que no poden gestar al seu fill/a. Exposen el seu cos i posen en perill la seua salut per ajudar a uns altres a aconseguir el seu somni de ser pares. Hi ha pocs exemples comparables, potser una situació similar és quan algú dona un òrgan en vida per a una altra persona que no coneix. Una de les parts del procés que més satisfacció produeix a aquestes dones és el veure la cara dels pares quan agafen en braços al bebé gestat per elles en el mateix moment del part. Estudiar com funciona el cervell d'aquestes persones, els mecanismes neurobiològics i els aspectes psicològics que els porten a poder fer una cosa tan gran per altres persones ens pot ajudar en gran manera a ser una societat més solidària, amb major desenvolupament moral i, en definitiva més empàtica i menys violenta.

Tot l'exposat dota a aquesta línia d'investigació d'una especial rellevància neurocientífica, ja que el seu objectiu principal és analitzar els canvis en activació, emocionalitat i estrés induïts per la cooperació, així com per altres factors moduladors com el gènere i el resultat obtingut en aquesta. Els resultats que estem obtenint es podrien extrapolar a contextos educatius, laborals, polítics, i a qualsevol altre context social en el qual s'estableixen relacions interpersonals. El coneixement dels mecanismes psicobiològics de la cooperació permetria obtindre informació rellevant per a avançar en el desenvolupament d'un model social més cooperatiu i empàtic.

En els últims anys, el mindfulness s'ha establit com una estratègia d'intervenció de gran utilitat en l'entorn sanitari, en influir beneficiosament sobre la salut de diferents poblacions. A més, algunes investigacions han assenyalat que les intervencions basades en mindfulness influeixen positivament sobre l'empatia en estudiants universitaris i en professionals sanitaris. Aquests resultats són prometedors pel que fa a la introducció del mindfulness en la formació dels psicòlegs. No obstant això, en els estudis realitzats fins ara únicament s'han inclòs mesures d'autoinforme per a avaluar l'empatia, la qual cosa no permet afirmar que aquestes intervencions siguen realment útils, ja que l'increment en la percepció subjectiva dels participants no assegura una millora en la seua habilitat empàtica. En aquest sentit, és necessari realitzar noves investigacions en les quals s'incloga una avaluació situacional de l'empatia, amb mesures d'execució i marcadors biològics com l'oxitocina, hormona que s'ha relacionat amb l'empatia i les vinculacions afectives.

Les persones amb problemes de dependència de l'alcohol i/o drogues presenten dèficits neuropsicològics i psicofisiològics que provoquen alteracions de la regulació emocional, cognitiva i conductual. Per això, tendeixen a comportar-se de manera impulsiva, sense tindre en compte les conseqüències futures, bé siguen negatives o positives, i fracassen en emprar la informació disponible en el mitjà per a preveure les conseqüències dels seus actes i inhibir la seua conducta. Aquests comportaments impulsius en homes penats per violència contra la dona en la violència de parella (denominats maltractadors) han sigut relacionades de manera directa amb conductes violentes, estant aquesta associació modulada, en un elevat percentatge de casos, pel consum d'alcohol i/o altres substàncies d'abús. No obstant això, un altre tipus de maltractadors sol emprar un tipus de violència premeditada o proactiva que s'ha relacionat de manera consistent amb la psicopatia i que sol estar també associada al consum d'alcohol i/o altres drogues.

La realització d'aquests estudis ofereix informació addicional sobre la violència de gènere ja que permet descriure de manera concreta el seu perfil neurocriminològic i delimitar el rol del consum d'alcohol i/o drogues en la propensió a la violència. També permet analitzar l'efectivitat dels tractaments sobre les variables neuropsicològiques i psicofisiològiques analitzades. Els resultats d'aquests treballs estan tenint una aplicació en l'àmbit nacional i fins i tot internacional, i podrien estendre's a multitud de persones que es troben en situacions similars. El fet d'incloure paràmetres fisiològics al costat d'indicadors psicològics el dota de gran vàlua. 
L'augment de l'esperança de vida al costat dels avanços en els sistemes de salut actuals, conformen alguns dels factors més rellevants a l'hora d'explicar el fenomen de la dependència al nostre país. Aquest fet, unit al canvi social conseqüència de la progressiva incorporació de la dona a l'àmbit laboral, va en detriment del sistema de cura de tradició familiarista, on el cuidador familiar era l'únic responsable de l'atenció del malalt. No obstant això, el cuidador informal continua representant el principal recurs d'atenció que reben les persones dependents, personificat en la majoria dels casos en les dones.

El fet de prestar cures de forma prolongada, suposa un estressor de caràcter crònic que comporta serioses conseqüències per a la salut del cuidador, afectant directament la seua qualitat de vida. Els nostres estudis van encaminats a l'anàlisi de variables concretes pròpies d'afeccions específiques, amb l'objectiu de crear models explicatius de la situació de cura.

La cerca de la felicitat és universal i tan antiga com la humanitat, que l'ha perseguida incessantment des dels seus orígens. Aquest desig de ser feliç és tan important que, en l'actualitat, alguns països han començat a mesurar el seu desenvolupament en funció de l'Índex de Felicitat per càpita. A més, en les últimes dècades la ciència de la Psicologia ha passat d'estudiar només els trastorns de la ment i el seu tractament a desxifrar com es pot aconseguir un funcionament òptim de la ment que ens permeta viure felices. Aquesta última ciència es denomina Psicologia Positiva. En l'actualitat s'està investigant com s'origina la felicitat i els sentiments agradables que l'acompanyen: satisfacció, esperança, optimisme i alegria. Gràcies al gran avanç en el coneixement sobre el cervell se sap que la felicitat no és un estat al qual s'arriba per atzar, sinó que és el resultat de l'activitat d'uns circuits cerebrals dissenyats per l'evolució per a produir aquest estat de benestar. Per tant, la felicitat és un producte del cervell, que pot estudiar-se científicament com qualsevol altra funció de la ment humana. El coneixement d'allò que activa aquests circuits permet actuar, de manera voluntària, en el nostre benefici. Sabem que el cervell està en constant canvi al llarg de tota la vida, la qual cosa es denomina neuroplasticitat, sense importar l'edat que tinguem o les vivències que hàgem tingut. Per això, mitjançant la gestió dels pensaments i els actes, es pot aconseguir que es produïsquen aquells canvis cerebrals que fan que ens sentim feliços. De tal manera que aquest coneixement, basat en les últimes investigacions en Neurociència i Psicologia sobre la neuroplasticitat del cervell, ens possibilita reestructurar el nostre cervell per a controlar les nostres emocions i gaudir d'un major benestar i felicitat.

Les investigacions científiques demostren que la felicitat resulta molt beneficiosa ja que potencia els recursos i les eines que permeten fer front als alts i baixos que es produeixen, de manera natural, al llarg de la vida. A més, millora la capacitat intel·lectual i la motivació, potència la creativitat i augmenta l'interés pel món, la cooperació i l'empatia, sent, també, molt beneficiosa per a la salut.

L'Observatori de les Dues Cultures és un grup d'investigació multidisciplinari format per investigadors en comunicació de la ciència. El seu principal objectiu és analitzar el tractament de la ciència en els mitjans de comunicació, des del punt de vista de dues visions contraposades en la societat: la científica i la humanística. L'Observatori de les Dues Cultures es posa en marxa des de l'equip de la revista Mètode, amb l'objectiu d'unir la pràctica de la comunicació de la ciència amb l'estudi i la reflexió sobre ella. La revista Mètode, publicació trimestral editada per la Universitat de València i dirigida pel periodista i biòleg Martí Domínguez, va nàixer el 1992 amb l'objectiu de fer arribar la ciència a la societat, fomentant el debat i la reflexió crítica sobre qüestions d'actualitat científica.

El grup d'investigació Personalitat, aspectes cognitiu-emocionals, i salut treballa des de fa tres dècades en la rellevància i utilitat terapèutica de diferents variables psicosocials (dimensions de personalitat, creences i actituds, expectatives de control, estils i estratègies d'afrontament, suport social, etc.), de manera general, en el benestar psicològic de la persona i, de manera particular, davant situacions especials com l'adaptació a la malaltia crònica (prevalença de distrés, qualitat, de vida, creixement posttraumàtic, etc.). Des d'aquesta òptica i amb un èmfasi especial en el càncer, es contemplen diferents moments o àmbits en què és necessari abordar la malaltia i que inclouen, a més del diagnòstic i tractament, altres fases com són la prevenció de la malaltia o la supervivència d'aquesta. La dilatada trajectòria en investigació i compromís del grup amb l'àmbit de la psico-oncologia ha cristal·litzat en els últims anys en un projecte estructurat de formació d'aquells professionals de la psicologia interessats a treballar en la cura del pacient amb càncer i de la seua família mitjançant la posada en marxa del "Màster en Psico-oncologia", títol propi de la UVEG. 

Recentment, hem incorporat una nova línia d'investigació sobre autoeficàcia emocional, des de la qual es pretén aprofundir en la comprensió de l'adequada gestió emocional, com a element clau del que constitueix un funcionament òptim o saludable de la persona. Transversal a les línies d'investigació esmentades, l'equip dedica el seu esforç també a l'adaptació al nostre context d'instruments d'avaluació com una forma més de contribuir a la rigorositat en el desenvolupament de les tasques tant d'investigació com assistencial.

Els membres del grup de recerca desenvolupen una rellevant tasca de recerca, docència i transferència sobre les diferents dimensions de l'estructura social i la seua vinculació a l'accés desigual als recursos i oportunitats vitals en la societat contemporània. D'aquesta manera s'ha analitzat la influència de variables com el gènere, l'origen nacional, els usos lingüístics, la classe social o les formes familiars de convivència en l'accés als recursos, tant materials com simbòlics. 

La constitució del grup suposa la convergència d'aquests interessos, així com la formalització de la tasca investigadora i de transferència que s'ha anat realitzant fins ara, i manifesta la voluntat expressa d'aprofundir en el treball col·laboratiu. 

El grup té dos objectius bàsics. En primer lloc, avançar en el coneixement de l'estructura social i de les seues diferents dimensions amb la combinació de diferents metodologies. En segon lloc, transferir aquest coneixement a la nostra societat, tant a través de la docència com de la incidència en el debat públic, per tal de proposar i avaluar les polítiques públiques. Alhora integra dues línies de treball bàsiques: l'anàlisi de les variables que construeixen l'estructura social contemporània, en especial la classe social i el gènere, així com l'anàlisi dels subjectes i les relacions socials que es construeixen; i la implementació de noves metodologies per tal de copsar l'impacte d'aquestes variables, subjectes i relacions en la vida de les persones. 

Per això, la investigació del grup es dirigeix cap a: 

1. La generació de coneixement sobre els processos de desigualtat que es produeixen a la societat actual, en especial al País Valencià, tot incloent els sistemes de classificació. 
2. El desenvolupament de noves metodologies -quantitatives i qualitatives, però també socioanalítiques i dialèctiques- que permeten captar l'impacte de la desigualtat en la societat actual. 
3. L'anàlisi, avaluació i proposició de polítiques públiques en termes de promoció d'igualtat i de transformació social.
    

GIPOS investiga la interrelació entre els processos interns de les organitzacions de serveis (clima, justícia, treball emocional, conflicte, etc.) i variables que han de veure amb l'acompliment i el benestar dels treballadors, així com resultats en termes de satisfacció del client, qualitat de servei i qualitat de vida dels usuaris. Així mateix, s'indaga en les visions compartides o divergents entre els actors involucrats (usuaris, treballadors i directius). La investigació es desenvolupa fonamentalment a través d'estudis de camp en sectors com el d'hotels, restaurants i centres d'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, entre altres. També es desenvolupen experiments tant de camp com en context de laboratori i es duen a terme intervencions relacionades amb la metodologia "survey feedback" i els tallers grupals de creativitat i millora.

El grup d'investigació sobre cohesió social i dinàmiques locals està en l'Àrea de cohesió social de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local en la Universitat València. La investigació en matèria de Treball Social Comunitari és encara una àrea recent en la universitat espanyola.

El grup SOCIAL-COM pretén contribuir al coneixement i visibilització investigadora de les dinàmiques locals que es produeixen en les comunitats per raons de desigualtat, discriminació, conflicte social que impedeixen la cohesió social. En tots els àmbits de la comunitats locals, en general, però amb major profunditat els serveis de benestar social, desenvolupament humà, entenent aquests com una eina que redueix les desigualtats socials i afavoreix la justícia social. El Grup SOCIAL-COM de la Universitat de València té com a objectiu principal en el coneixement dels problemes socials de l'entorn més immediat, dirigint les seues actuacions cap a l'àmbit local per a contribuir al desenvolupament de les estructures socials i el benestar dels ciutadans, comptant amb la seua participació com a eix estratègic.

En últim lloc, els objectius del grup d'investigació SOCIAL-COM pretenen participar en la creació i desenvolupament de nous conceptes, instruments i avaluacions en el camp dels serveis municipals, de manera que es puguen fomentar eficaçment territoris excel·lents i sostenibles entorn de la despesa social i el benestar social.

El concepte de "variació lingüística" és clau per a l'estudi de l'evolució de les llengües i dels sistemes comunicatius socials, professionals i educatius. Les transformacions socials, culturals, sanitàries, econòmiques, tecnològiques i educatives es desenvolupen, vehiculen i reflecteixen a través de les seues manifestacions lingüístiques i comunicatives. L'objectiu de l'equip és l'estudi del progrés que està experimentant la societat actual a través de l'anàlisi de les variables lingüístiques essencials que intervenen i interactuen en la comunicació humana. Aquestes variables depenen dels perfils dels parlants (ex. variació idiolectal, dialectal, segons el gènere, l'edat, condició social, nivell educatiu, etc.) i dels usos que ells fan del llenguatge segons les identitats interpersonals que adopten (i.e. variació de registre), els codis a través dels que es comuniquen (i.e. variació de manera), les diverses plataformes textuals que utilitzen (i.e. variació de gènere discursiu) i les diferents estratègies persuasives amb les quals transmeten la seua intenció i la seua imatge (i.e. variació d'estil). L'anàlisi d'aquestes variables requereix abordar l'estudi de la comunicació a diverses escales, des del seu vessant macro i hiper discursiva (ex. la interrelació entre les variables que interactuen en la comunicació empresarial o acadèmica, o la complexitat de comunicació multimodal de les xarxes socials i plataformes digitals) i també dels seus components micro discursius (ex. la variació de les unitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques). Com destaquen els experts en variació lingüística (Bayley, 2013; Chambers and Schilling, 2018), per a abordar estudis integrals i innovadors en aquest camp és necessari mantindre actualitzada la metodologia necessària per a definir i classificar les categories, criteris i paràmetres essencials per a comprendre i analitzar aquestes variables i la seua interrelació.

Algunes d'elles han sigut àmpliament estudiades (ex. variació dialectal) i altres ho estan sent (ex. variació de gènere discursiu), però encara existeixen molts aspectes ambigus i controvertits sobre altres variables rellevants, com, per exemple, les que intervenen en la variació del registre comunicatiu. Aquest tipus de variació interpersonal i contextual abasta tot l'espectre de la interacció humana, des de la qual té lloc en els contextos més sofisticats i convencionals fins a la qual s'efectua en els entorns més íntims i familiars, existint diversos graus de dependència i interrelació entre diversos registres en un mateix acte comunicatiu, la qual cosa ha suposat un difícil repte per als especialistes, en particular a l'hora d'accedir a dades reals i recopilar corpus amplis i representatius. A més, al llarg de la història, el seu estudi s'ha abordat des de molt diverses perspectives arribant a abastar variables heterogènies, ambigües i confuses que han generat controvèrsia dins d'aquest camp d'investigació. Aquesta heterogeneïtat teòrica i complexitat metodològica han dificultat el desenvolupament d'estudis en profunditat i d'àmplia cobertura sobre aquesta varietat lingüística, que pogueren traslladar els seus resultats a la societat i al mercat laboral de manera efectiva, oferint mètodes i eines d'ajuda pràctiques per a la seua comprensió, aprenentatge i domini. Hi ha altres variables en similar situació (ex. variació idiolectal, variació d'estils, genolectes, cronolectes, etc.).

Amb l'afany de contribuir en l'avanç d'aquest camp, els objectius primordials del Grup SILVA són:

1. Aprofundir en les categories, criteris i paràmetres fonamentals per a l'estudi i l'anàlisi de la variació lingüística, i en els factors que intervenen en el seu comportament actual en la llengua anglesa i altres llengües majoritàries, com l'espanyol i l'alemany.
2. Investigar la variació lingüística des d'un enfocament pragmàtic integral destacant les seues dimensions interpersonals i multimodals en la seua fluctuació al llarg de la comunicació quotidiana des d'entorns públics fins als privats.
3. Treballar des de les tecnologies emergents, la lingüística de corpus i altres àmbits multidisciplinaris de la comunicació humana, contrastant avanços i resultats entre llengües.
4. Dissenyar metodologies d'estudi de la variació lingüística, no sols efectives en la cerca i detecció de trets distintius que aclarisquen la definició i tipologia dels seus paràmetres d'anàlisis, sinó també pràctiques per al seu aprenentatge i domini especialment a nivell social i professional.
5. Participar en plataformes i projectes de difusió de la investigació, especialment en congressos internacionals i en publicacions d'impacte, per a fomentar l'aprofundiment en l'estudi de la VR i donar a conéixer els resultats de l'activitat de l'equip.
6. Constituir una plataforma de suport nacional i internacional per a la investigació en aquest camp i per a la seua difusió.

L'activitat investigadora de l'equip es vertebrarà des del IULMA amb seu en la Universitat de València, al qual pertanyen la majoria dels membres del grup, i està format per un equip multidisciplinari d'investigadors tant joves com amb experiència en investigació pertanyents a la UV, UPV i UA.

Tots els membres de l'equip comparteixen les línies d'investigació essencials per a l'estudi de la VR: variació lingüística, lingüística de corpus i lingüística contrastiva; l'equip compta també amb especialistes en altres línies d'investigació rellevants. Aquest caràcter multidisciplinari atorga a aquest equip l'avantatge d'abordar la variació lingüística des de diverses però complementàries àrees de coneixement i línies d'investigació, permetent una profunditat i perspectiva innovadores i uns resultats que poden suposar realment un avanç significatiu en el camp.

La Unitat d'Investigació de Psicologia de l'Esport (UIPD) és un grup interdisciplinari compost per especialistes en Psicologia Social, Psicologia Clínica i de la Salut, Avaluació Psicològica i en Ciències de l'Esport. D'aquesta manera, la investigació duta a terme des d'aquesta Unitat es realitza des d'una perspectiva multidisciplinària.

La UIPD estudia els correlats psicosocials del desenvolupament òptim de les persones, especialment dels xiquets i adolescents, en dos contextos principalment, l'esportiu i l'educatiu. S'analitzen les interrelacions entre diferents variables psicosocials (p. ex., motivació, self, valors, autoeficàcia, atribució) i alguns indicadors del desenvolupament òptim (p. ex., els estils de vida relacionats amb la salut, el benestar, i el rendiment).

L'objectiu principal d'aquest grup d'investigació consisteix a estudiar la motivació de les persones en els contextos d'assoliment. Més concretament, a explorar els processos que afavoreixen tant la implicació en les activitats i l'adherència a aquestes, com el desenvolupament del benestar. En últim terme, es treballa per a acostar els coneixements teòrics i d'investigació al món aplicat mitjançant el desenvolupament d'eines que permeten la creació de climes positius que afavorisquen el desenvolupament òptim i el benestar.

La violència en les relacions íntimes i, en particular, en les relacions pares-fills i en les relacions de parella, constitueix un problema social de gran magnitud en les nostres societats, amb elevats costos a nivell individual, familiar i social. La violència en les relacions íntimes afecta a un gran nombre de persones al llarg del seu cicle vital, constitueix la majoria d'actes de violència que es cometen en les nostres societats i continua sent un problema fonamental de salut pública i de drets humans. Encara que en les últimes dècades s'han realitzat avanços significatius en el reconeixement i comprensió d'aquest problema social, són encara nombrosos els interrogants, reptes i controvèrsies que es plantegen per a una millor comprensió i prevenció d'un problema tan complex i multifacètic. 

La investigació en els diversos tipus de violència en les relacions íntimes s'ha mantingut tradicionalment separada amb escasses interconnexions entre les diferents línies de treball. No obstant això, és cada vegada major el reconeixement que els diferents tipus de violència en les relacions íntimes comparteixen un terreny comú, i que pot existir un solapament en els processos, patrons, causes, factors de risc i intervencions en els diferents tipus de violència en les relacions íntimes sent, per tant, cada vegada més necessari un acostament integrador i multifacètic a l'estudi d'aquesta problemàtica social. Aquest grup d'investigació proposa precisament un acostament integrador a la investigació de la violència en les relacions íntimes. Mitjançant la suma d'esforços d'un grup d'investigadors de la Universitat de València amb una sòlida i reconeguda trajectòria, i un conjunt de col·laboradors nacionals i internacionals, es proposa una estratègia integradora articulada al voltant de quatre línies d'investigació. 

El grup de recerca Variació Lingüística en Català s'interessa per la morfologia, sintaxi i semàntica catalanes, amb una visió diacrònica i sincrònica. Especialment, els estudis del grup pretenen descriure la variació de la llengua catalana i explicar els processos de canvi lingüístic de les llengües, especialment en el context romànic, amb la metodologia de la lingüística de corpus. Els investigadors s'interessen per processos de gramaticalització, lexicalització, d'analogia i reanàlisi, de canvi semàntic, de subjectivació, etc. Apliquen diverses aproximacions teòriques, especialment de base cognitiva, com ara la Gramàtica Cognitiva, la Teoria de la Integració Conceptual, la Teoria del Prototip, la Gramàtica de Construccions, la Morfologia Natural, etc.

El grup d'investigació centra la seua activitat en l'empresa innovadora i realitza contribucions acadèmiques en referència a les següents qüestions:

1. Característiques de l'empresa innovadora.
2. L'estratègia de l'empresa innovadora.
3. Emprenedoria i innovació.
4. Innovació i resultats empresarials.
5. Disseny de nous productes.
6. Aprenentatge organitzatiu i gestió del coneixement.
7. Implicacions per als recursos humans de l'estratègia innovadora de l'empresa.

Se segueixen metodologies de tipus qualitatiu i de tipus quantitatiu en funció de cada objectiu específic d'investigació.

El Grup de Recerca Antropologia, Patrimoni i Imaginaris (ANTROPIA) naix amb l'interès d'investigar en perspectiva antropològica els processos de patrimonialització i la transformació i la reinvenció d'imaginaris culturals. En concret, es planteja l'estudi antropològic dels processos de construcció i activació patrimonial, en especial els que giren al voltant de les categories de patrimoni natural i immaterial, les noves espiritualitats com expressió de sentit, la reinvenció dels imaginaris culturals en la societat digital i l'estudi de les relacions interètniques des d'una perspectiva antropològica-històrica. Un estudi especialment orientat, a contextos urbans, rurals i virtuals i en el passat i en el present.
Els processos de patrimonialització han adquirit un especial protagonisme en les transformacions de les societats contemporànies, amb una extensió i ampliació que, entre altres coses, ha acabat fusionant categories construïdes inicialment com a segregades (cultural/natural) i incorporant explícitament actors socials en el procés d'identificació i reconeixement patrimonial a través de la categoria de patrimoni immaterial, del valor atorgat a la institucionalització de les activacions i de l'apel·lació a la memòria com a recurs legitimador. L'estudi d'aquests processos -i de les negociacions, contradiccions i disputes que comprenen- permet aproximar-se a les polítiques i pràctiques de govern, de governança, urbanístiques, de gestió de recursos territorials, turístiques i de construcció d'identitats col·lectives, des del punt de vista de l'acció de les institucions de l'administració, dels diferents agents socials i, en particular, de les respostes dels moviments socials. És, també, un repte per explorar les articulacions entre el reconeixement de la diversitat cultural, amb tota la seua variabilitat i apertura, i la construcció d'imaginaris d'homogeneïtat i d'heterogeneïtat cultural i d'autenticitat.
Les transformacions de les formes d'organització social, usos i gestió d'espais públics o polítiques urbanístiques, relacionades o no amb els processos de patrimoninalització, incideixen en les formes d'imaginar i habitar les ciutats i constitueixen un altre dels eixos d'aquest grup d'investigació. Una qüestió que inclou la construcció i la destrucció d'identitats de barri i el paper dels moviments urbans en la fonamentació d'àmbits comunitaris i en la resposta a aquelles transformacions.
Per altra banda, els dèficits de sentit moderns i postmoderns passen per la recuperació i la reconfiguració de les velles formes de coneixement transcendent vinculades a les antigues filosofies i religions. Així, són transformades en noves creativitats culturals lligades a innovadores formes transnacionals d'ecologia, espiritualitat, economia, política i relacions socials que implica la recuperació de pràctiques i coneixements ancestrals, l'emergència de valors i estils de vida i alimentaris nous, l'arribada d'altres medicines i teràpies a Occident, així com la complexitat del ciberespai amb les seues xarxes i comunitats. Aquest "re encantament del món" s'inscriu en un context de progressiva desinstitucionalització de la religió que potencia la recerca personal en l'esfera individual i que genera el fenomen de "creure sense pertànyer" a la vegada que s'articula en moviments moderns, psico-físic-espirituals que ofereixen una religiositat experiencial, emocional, mística, fortament eclèctica, amb una orientació salvadora pragmàtica, ara i aquí, i un holisme o universalisme tenyit de cientificitat, ecologia i humanitarisme genèric.
L'antropologia històrica juga un paper clau per entendre la paradoxa moderna que es manifesta en la tensió entre la noció d'humanitat compartida i l'emergència de particularismes identitaris més o menys excloents. El món contemporani està marcat per aquesta paradoxa, i la globalització posa de manifest noves tensions entre l'universalisme i els particularismes identitaris. L'estudi de les respostes locals a aquests processos globals és una altra de les línies de recerca del grup.
Aquestes línies principals ens permetran acostar-nos a una sèrie d'eixos analítics transversals entre els quals cal destacar el gènere (segregació i estratificació social al voltant dels imaginaris, en la mesura que en l'articulació d'aquests fenòmens podem observar clares diferències entre dones i homes), així com la globalització (els imaginaris acompanyen diferents globalitzacions), la identitat (adaptació i/o resistència a allò global), la sostenibilitat (tensió entre conceptes universals i realitats locals), l'emancipació (moviments utòpics, pensament de la sospita i narratives de la ciència) i les comunitats globals (imaginaris contemporanis construïts a partir d'articulació entre xarxes socials globals).