Els textos literaris i artefactes medials són espais particulars per a la representació i l'estudi de la violència com a micro-fenomen. La investigació sobre el tema de la violència en les diferents àrees de coneixement, com la sociologia, la filosofia i la història, s'ha centrat en els fenòmens de macroviolència com la guerra, el terror o la tortura, i ha contribuït a la definició de la violència com a dimensió crucial de la Modernitat (i postmodernitat). La investigació en el camp de la filologia permet reprendre les definicions d'altres àmbits d'investigació i explorar els punts morts, els aspectes ambivalents, les manifestacions implosives per a arribar a representar una nova complexitat del fenomen de la violència. 

Els nostres estudis enfocaran una sèrie de problemes d'investigació derivats d'una reconceptualització del fenomen de la violència des del punt de vista del discurs literari i artístic. El punt de partida, des de la filologia alemanya, és contribuir a l'estudi del fenomen de la violència en general a des d'un enfocament específic de la història (en gran part comuna en tota Europa), marcada per un període de feixisme i dictadura a Alemanya, Portugal, Espanya i Itàlia en el segle XX.

El potencial innovador de la nostra investigació resideix en l'exploració d'entrellaçaments, interdependències, interconnexions i maneres de nomenar i exposar pràctiques de violència presents en diferents discursos literaris, i, per tant, és un punt de partida crucial per a l'anàlisi de les complexitats relatives a aquest tema particular. Investigacions recents mostren que els textos literaris tenen la capacitat d'integrar i discutir la microviolència, present en diverses manifestacions estètiques, el llenguatge, la vida diària i la privacitat, així com la macroviolència, present, per exemple, en les narracions èpiques sobre la guerra i els conflictes violents, i crear a més una connexió entre aquestes dues categories. Per això, s'estudiaran les diferents percepcions de violència en els discursos literaris com a manera de producció de coneixement que reflecteix determinades dinàmiques ocultes, especialment en el camp de la literatura i els estudis culturals alemanys.

Els objectius del grup poden ser resumits en els següents punts: 

• articular dimensions de violència posades de manifest en textos literaris que encara no hagen sigut reconegudes com a tals; 
• analitzar les ambivalències inherents de la producció social de violència tal com es pot percebre en els textos; 
• qüestionar la dicotomia establida entre víctima i botxí; 
• plantejar la qüestió de si el predomini d'uns certs discursos narratius idealitza i legitima uns certs contextos ideològics, és a dir, contribueix a una naturalització de la violència.

Col·laboradors/es

• Simonetta Sanna - Università degli studi di Sassari (Italia).
• Antonio Sousa Ribeiro - Universidade de Coimbra (Portugal).
• Dagmar von Hoff - Johannes Gutenberg Universität Mainz (Alemania).
• Lena Wetenkamp - Johannes Gutenberg Universität Mainz (Alemania).

Equip de treball

•  Juliane Felihg - Universitat de València.
• Juan José Monsell Corts - Universitat de València.

Creació artística i literària