Qualitat i metrologia aplicada a laboratoris de rutina (Norma ISO 17025) i d'investigació: Desenvolupament d'eines metrològiques ad hoc, protocols tècnics, criteris d'acceptació, validació, assegurament de la qualitat, gràfics de control, incertesa, incloent programari de suport. Disseny d'experiments, optimització, simulació de futurs resultats. Recerca i desenvolupament de mètodes (bio)analítics d'alt rendiment (Cromatografia líquida, Electroforesi capil·lar, Espectrometria de masses) per a la separació i determinació de molècules (incloent quirals) amb aplicacions analítiques i bioanalítiques. (Bio)sensors. Assajos químics de compostos d'interés en mostres mediambientals (aigües, llots, sòls, etc.).
Valor afegit: Estimació in vitro de paràmetres ecotoxicológics. Assajos químics de molècules bioactives (en orina, plasma, saliva, etc.). Valor afegit Estimació in vitro d'indicadors ADME/TOX.Desenvolupament de models de biointeracció molecular. Mètodes de simulació computacional ("in silico" via "Docking Molecular"). Farmacòfors. QSAR.
La determinació de les micotoxines presents en els aliments i els coneixements sobre la seua ingesta i toxicitat són la base per a avaluar el risc associat al consum d'aliments contaminats i aportar dades per a la protecció de la salut del consumidor.
El grup d'investigació COAL centra la seua investigació en l'anàlisi de micotoxines en aliments, estudi de la toxicitat in vitro i in vivo, factors que influeixen sobre la bioaccessibilitat intestinal i els procediments de descontaminació amb la finalitat d'avaluar el risc. El grup COAL també desenvolupa ingredients/productes bioactius d'origen natural per a reduir el creixement de fongs productors de micotoxines en aliments per a la seua possible aplicació tant en camp com durant la conservació de diferents productes agroalimentaris.
El grup d'investigació COAL participa en diversos projectes d'investigació competitius, sent els punts comuns el desenvolupament de metodologies basades en ingredients naturals per a la reducció del creixement de fongs en aliments i pinsos:
- "Integrated and innovative key actions for mycotoxin management in the food and feed chain (Mycokey) (GA 678781)".Projecte europeu finançat pel programa H2020 basat en el desenvolupament de metodologies de reducció del creixement de fongs productors de micotoxines en dacsa, ordi i blat emmagatzemats en sitges.
- "Smart and innovative packaging, postharvest rot management and shipping of organic citrus fruit (BiOrangePack)". Projecte finançat pel programa europeu PRIMA-H2020 amb l'objectiu de desenvolupar un envàs innovador basat en cel·lulosa recuperada de les deixalles de la indústria de la producció de sucs a base de cítrics (principalment des de l'albedo) continent un ingredient bioactiu fermentat per BALs, capaç de reduir el creixement de la microflora fúngica contaminant de les fruites al llarg del transport i emmagatzematge.
- "Enhancing Research and Innovation Capacity of Tubitak MAM Food Institute on Managment of Mycotoxigenic Fungi and Mycotoxins (MycoTWIN)". Projecte finançat per H2020 on el nostre grup d'investigació organitzarà diferents activitats relatives a la difusió del coneixement de les tècniques més efectives per al control de les micotoxines presents en aliments, entre les quals es troben workshops, taules redones, info days, training schol etc.
- "Biopreservació de pa de motle amb sèrum de llet fermentat enfront de micotoxines i fongs toxigènics. Seguretat d'ús en presència de carotenoids. (SAFEBIOBREAD) (PID2019-108070RB-100)". Projecte finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat es basa en l'aïllament de nous ceps de bacteris làctics (BALs) provinent del sèrum almívar de llet de cabra líquid, de la seua caracterització del potencial antifúngic, de la identificació i quantificació de les molècules que donen lloc a l'activitat objecte de l'estudi, i de la seua possible aplicació com a ingredient bioactiu en la conservació del pa de motle. Un altre vessant del projecte serà la d'estudiar els efectes beneficiosos dels compostos bioactius produïts pels bacteris àcid làctics al llarg de la fermentació, tant mitjançant assajos in vitro amb cultius cel·lulars com amb models animals.
El grup COAL col·labora amb diferents empreses d'àmbit nacional i internacional sobre el desenvolupament d'ingredients/productes per a reduir el creixement de fongs productors de micotoxines tant en camp com en emmagatzematge.
Els resultats de l'activitat investigadora del grup han suscitat un ampli interés per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i per la European Food Safety Agency (EFSA) i ha donat com a resultat la publicació en revistes internacionals d'alt índex d'impacte com Food Chemistry, Food Chemical & Toxicology, Journal of Agricultural & Food Chemistry, Food Control, Food Additives & Contaminants, Journal of Chromatography, Toxicon, Toxicology Letters, etc. Així mateix col·labora amb grups nacionals i europeus de prestigi en l'àmbit científic tècnic.
La Unitat d'investigació s'integra en el ICBiBE procedent del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València. A aquesta unitat d'investigació estan inscrits per ordre d'antiguitat, José A. Gil-Delgado (1974), Emilio Barba (1995) i Juan S. Monrós (2004), encara que aquest últim va ser becari de FPU entre 1993 i 1996, i Professor Associat entre 1997 i 2002.
Les línies d'investigació assenyalades més a baix van tindre el seu començament en 1975 quan es van començar a controlar els ocells que nidificaven en una superfície de quasi 17 hectàrees en els tarongers saguntins. A més de controlar les espècies nidificants pel mètode emprat, la cerca de nius, acumulem una informació àmplia sobre variats aspectes fonològics relacionats amb els ocells que crien en aquests cultius. Així, hi ha un banc de dades sobre les comunitats d'ocells al llarg del període 1975-2004, i sobre les variacions de les poblacions de les 12-25 espècies que crien cada any en la parcel·la. En conseqüència, es tracten aspectes relacionats amb les comunitats, poblacions, re producció i interacció amb altres espècies, perquè en el banc de dades abunda la informació sobre la incidència de la depredació a partir d'observacions en directe dels successos. Com a referència servisca l'exemple de la informació recol·lectada sobre una de les espècies nidificants, la Merla comuna, en el qual es coneix la història completa de 250-350 nius cada any. Tots els pollastres s'anellen. Puntualment s'han estudiat altres aspectes biològics. Per exemple, la dieta dels pollastres. D'aquesta línia d'investigació parteixen les indicades en el següent apartat.
Línies d'Investigació
- Comunitats, poblacions i ecologia de la reproducció dels ocells nidificants en els tarongers.
- Migració i hivernada d'ocells.
- Alimentació d'ocells i rèptils.
- Impactes d'actuacions humanes sobre les poblacions d'ocells.
- Selecció d'hàbitat en ocells i rèptils.
- Mamífers dels tarongers.
- Conservació i gestió de poblacions de vertebrats.
GIRHA es va configurar en 2003 en el si de l'àrea d'Història Antiga de la Universitat de València com una línia d'incorporació i innovació de tota mena de recursos propis aplicats a docència i a la documentació.
Les seues activitats des de llavors s'han inserit tant en el marc de l'aplicació, ús i experimentació dels TIC com en el de l'aportació i configuració d'altres materials (documentació, manuals, etc), a més de desenvolupar la cooperació i la difusió dels mateixos a escala interdisciplinària i interdepartamental.
Amb posterioritat, el grup ha estés la seua línia d'actuació a la coordinació de les activitats investigadores de l'àrea d'Història Antiga, dissenyant accions de participació conjunta en projectes d'I+D, o qualssevol altres que implicaren activitats d'investigació, així com de mesures per a la transferència de les mateixes a la comunitat universitària (seminaris, conferències, col·loquis, etc).
La ciència i tecnologia dels Materials abasta un ampli conjunt de disciplines, tècniques i mètodes dissenyats per al desenvolupament de materials al servei dels nous reptes de la societat.
En aquest context, el grup INNOMAT, integrat en l'Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València (ICMUV UV), orienta la seua investigació entorn de dues temàtiques amb una clara complementarietat. La primera consisteix en el desenvolupament de protocols innovadors per a la preparació de materials porosos, mesoporosos o nanoestructurats amb característiques que permeten la seua utilització en una gran varietat d'aplicacions, com a sensors, catalitzadors, recobriments, conservació de patrimoni històric etc.Aquests materials estan específicament dissenyats per a amplificar alguna de les propietats físiques o químiques dels seus constituents o bé per a idear propietats noves a partir d'un disseny intel·ligent. És obvi que aquest objectiu requereix el control de nombrosos paràmetres relatius a la naturalesa física, química i estructural dels compostos obtinguts, per al que és necessària la utilització de les tècniques de caracterització apropiades, així com el desenvolupament d'altres de caràcter innovador i que destaquen per les seues propietats específiques i alt valor afegit: alta resolució espacial, alta sensibilitat, versatilitat o portabilitat.
L'anàlisi de les propietats físiques i químiques dels materials i el desenvolupament de noves tècniques de caracterització és per tant la segona activitat principal del grup. Aquesta doble vessant de desenvolupament i caracterització conjumina l'esforç col·laboratiu dels investigadors, físics i químics, que l'integren i aporta al grup un caràcter clarament multidisciplinari. Més concretament, el grup desenvolupa les següents activitats:
- Disseny i síntesi de materials innovadors:
- Materials oxídics i no oxídicos: preparació i caracterització de materials de grandària de partícula variable.
- Nanopartícules massives i poroses amb la incorporació de diversos grups multifuncionals per a aplicacions en diagnòstic i alliberament de fàrmacs.
- Nanocomposites mesoporosos contenint nanopartícules d'or per a la degradació catalítica de CO i VOCs
- Nanocomposites de sílice-polímer, per a aplicacions d'alliberament controlat, remediació (captura de CO₂) i sensors.
- Sílices poroses modificades amb espècies inorgàniques, grups orgànics i complexos de coordinació, com a catalitzadors heterogenis per a química verda.
- Sílices híbrides funcionalitzades per a la detecció de compostos orgànics volàtils.
- Materials per a la restauració i conservació del patrimoni cultural.
- Desenvolupament de tècniques innovadores de caracterització de materials:
- Adaptació d'un espectròmetre Raman per a la seua utilització en la investigació d'objectes del patrimoni cultural, permetent mesures in situ, sense presa de mostra.
- Adaptació d'un espectròmetre EDXRF portàtil per a la seua utilització en la investigació d'objectes del patrimoni cultural, permetent mesures in situ, sense presa de mostra.
- Adaptació d'un microscopi de forces atòmiques per a la caracterització òptica i elèctrica de nanomaterials amb alta resolució espacial.
El grup de Radiació Solar de València (GRSV) és un grup de referència en les dues línies en les quals treballa, aerosols atmosfèrics i radiació solar UV, i és considerat Grup d'Excel·lència de la Comunitat Valenciana a través dels Projectes Prometeu-vos 2010 i Prometeu 2014, concedits per la Generalitat Valenciana. El Grup de Radiació Solar ha participat en nombroses campanyes de camp, des de Sodankyla (Finlàndia) fins a Marrakesh (el Marroc), destacant entre elles, les dutes a terme per l'AQUEIXA (European Espacial Agency) en la zona de Barrax (Albacete), durant els anys 1998, 1999 i 2000 (DAISEX I i II, Digital Airbone Imaging Spectrometer EXperiment), 2003 i 2004 (SPARC, SPectra bARrax Campaign) i 2005 (SEN2FLEX, SENtinel-2 and Fluorescence Experiment).
Ha coordinat les xarxes temàtiques DÀMOCLES "Determinació d'Aerosols per Mesures Obtingudes en Columna (Lidar), Extinció i Sòl" I i II durant els anys 2004 a 2010, en les quals han participat més trenta Institucions espanyoles. En els últims anys el GRSV ha participat en les campanyes SAVEX (Sunphotometer Airborne Validation Experiment) que va tindre lloc al juny de 2012 a Tenerife i la regió occidental del Sàhara. Aquesta campanya consistia en la mesura de les propietats dels aerosols durant una intrusió sahariana (pols mineral, de gran importància climàtica). L'interés residia en la mesura simultània de les propietats mitjançant instruments CIMEL CE318 (les dades dels quals van ser elaborats per AERONET) i PREDE POM (les dades dels quals van ser elaborats per ESR-SKYNET) per a la seua comparació i validació amb mesures de perfil vertical obtingudes amb instruments instal·lats a bord d'un avió.
En aquesta campanya van participar diferents grups europeus, principalment del servei meteorològic del Regne Unit (MetOffice, UK), la Universitat de Reading (UK) i el Consiglio Nazionalle delle Ricerche (Itàlia). Aquesta campanya es va realitzar en el marc del projecte DONA-SAVEX, concedit en el programa precompetitiu de la Universitat de la Llacuna, i també secundat en gran manera pel MetOffice del Regne Unit, que va aportar els mitjans aeris necessaris i la instrumentació a bord de l'avió. També ha participat en la campanya Sunphotometer Airborne Validation Experiment in Dust - SAVEX/D en l'Altres campanyes relacionades han sigut la campanya PRE-TECT realitzada en l'estació de Finokaliala en illa de Creta a l'abril de 2017 (http://pre-tect.space.noa.gr) i CHemistry and AeRosols Mediterranean EXperiment (ChArMEx; http://charmex.lsce.ipsl.fr), que és un programa d'investigació col·laboratiu que introdueix activitats internacionals per a investigar Interaccions regionals de química i clima mediterranis.
En l'actualitat, el grup de Radiació Solar participa en la xarxa internacional de mesura d'aerosols Aerosol RObotic NETwork (AERONET, https://aeronet.gsfc.nasa.gov/). El programa AERONET és una federació de xarxes d'aerosols terrestres establida per la NASA i PHOTONS (PHOtométrie pour le Traitement Opérationnel de Normalisation Satellitaire; Univ. De Lilla 1, CNES i CNRS-INSU) i ampliat a través d'altres xarxes com a RIMA (Xarxa Ibèrica de Mesura d'Aerosols), AeroSpan, AEROCAN i CARSNET i on són col·laboradors agències nacionals, instituts i universitats.
El programa proporciona una base de dades de domini públic de propietats òptiques, microfísiques i radiatives d'aerosols per a la investigació i caracterització d'aerosols, la validació de satèl·lits i la sinergia amb altres bases de dades. El grup de Radiació solar disposa de dues estacions (Burjassot i Aras de los Olmos) que formen part d'aquesta xarxa AERONET i col·laboren activament al costat d'altres estacions espanyols de la Xarxa RIMA en el funcionament d'aquesta. A més, el GRSV també coordina el European Skynet Radiometers network (ESR, http://www.euroskyrad.net/) al costat de l'Institut de Ciències Atmosfèriques i Clima del Consell Nacional d'Investigació Italià (CNR). En aquesta xarxa que té també com a objectiu científic la caracterització dels aerosols atmosfèrics i la seua interacció amb núvols i radiació solar, així com la validació de productes de satèl·lit, participen diverses Universitats/Serveis Meteorològics Europeus d'Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Xile, així com el NREL de USA.
A més, el GRSV és Associated Partner en la xarxa ACTRIS2 (Aerosols, Clouds, and Trace gasos Research InfraStructure Network) (www.actris.eu), una infraestructura d'investigació europea (RI) finançada dins del programa H2020 en el context del Canvi Climàtic. La xarxa ha sigut acceptada en el full de ruta de ESFRI (The European Strategy Fòrum on Research Infrastructure) en 2016. Això significa que la xarxa ACTRIS es configura com una infraestructura d'investigació pa-europea que estarà consolidada i en funcionament al llarg dels pròxims deu anys. El projecte ACTRIS compta amb la participació de 28 organismes europeus i el seu objectiu és establir una xarxa d'infraestructures científiques estables equipades amb instrumentació avançada per a la mesura d'aerosols atmosfèrics, gasos i núvols.
També participen en la xarxa temàtica ACTRIS-ESPANYA (CGL2017-90884-REDT) que desenvolupen una investigació sobre els efectes directes i indirectes dels aerosols i els núvols, així com en els processos associats als contaminants atmosfèrics que estan involucrats en la deterioració de la qualitat de l'aire que causen efectes adversos sobre la salut i els ecosistemes. Així mateix, ACTRIS-ESPANYA contribuirà a desenvolupar solucions sostenibles que responguen als reptes mediambientals amb el que s'integra perfectament en els objectius generals de ACTRIS. En aquesta xarxa s'està treballant durant aquest trimestre final de 2020 per a transformar l'Acord d'Intencions (Memorandum of understanding) que existeix entre els participants en la present xarxa i amb AEMET, que participa en ella com a entitat externa, en una Joint Research Unit (JRU), operativa a nivell europeu, mitjançant un conveni entre les entitats adaptat a la llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic. Actualment els membres de ACTRIS-ESPANYA participen com a beneficiaris, third parties, o participants associats, en el projecte d'H2020 de fase preparatòria per a la implementació d'infraestructures d'investigació europees ACTRIS-PPP (Grant Agreement núm. 739530).
El nostre grup també participa en projectes europeus en el marc del programa H2020. Concretament, en la convocatòria EMPIR-Environment (European Metrology Programme for Innovation and Research, co-finançada pel programa H2020) de EURAMET (European Metrology Networks). El projecte es titula Metrology of Aerosol Optical Properties (MAPP) i té com a objectiu l'estudi de la traçabilitat de les mesures d'aerosols en la columna atmosfèrica, i l'estimació de la incertesa dels productes oferits per les diferents xarxes de mesura internacionals ha sigut acceptat i serà desenvolupat en els anys 2020 - 2023 per un consorci que inclou diferents Laboratoris espanyols i europeus de primera línia, com el Laboratori d'Òptica Atmosfèrica de Lilla (LLOA, França), Centre Nacional d'Investigació (CNRS, França), Consell Nacional d'Investigació d'Itàlia (CNR, Itàlia), Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET, Espanya), Universitat de Reading (URE, el Regne Unit), Universitat de Valladolid (Raïm, Espanya). El projecte està coordinat pel Schweizerisches Forschungsinstitut für Hochgebirgsklima und Medizin (SFI Davos, Suïssa) i a València l'IP responsable és Victor Estellés, membre de l'equip que demana el projecte.
Les principals línies d'investigació del GRSV són:
- Aerosols Atmosfèrics i núvols.
- Caracterització d'aerosols atmosfèrics a partir de mesures d'extinció d'irradiància solar i radiància de cel.
- Dependència dels aerosols atmosfèrics respecte a l'origen de les masses d'aire.
- Mètodes d'inversió per a determinar distribucions de grandària d'aerosols.
- Anàlisi dinàmica del creixement higroscòpic d'aerosols.
- Relació dels coeficients de Ángstrom amb les característiques dels aerosols.
- Aplicacions en teledetecció. Correcció atmosfèrica.
- Determinació del perfil atmosfèric dels aerosols mitjançant tècnica lidar.
- Mesura de les propietats radiatives dels núvols.
- Estudi del forçament radiatiu dels aerosols atmosfèrics.
- Estudi de les interaccions aerosol-núvol i els seus efectes radiatius.
- Radiació Solar Ultraviolada.
- Efectes de la radiació UVB sobre els éssers humans.
- Predicció de l'UVI (UltraViolet Index).
- Simuladors solars per a ús en dermatologia clínica.
- Mesura espectral i integrada de la radiació solar UV.
- Modelització de les components directa i difusa de la radiació solar UV.
- Modelització de la radiació solar UV sobre plans inclinats.
- Mesuraments de la radiació solar UVB i predicció de la radiació solar UV eritémica baix cels clars i sense núvols
Àrea d'investigació: Fotoquímica Disseny, síntesi i estudi del comportament fotofísic i fotoquímic de materials moleculars i supramoleculars.
- El grup ha estudiat el comportament fotofísic i fotoquímic de cromòfors i bicromòfors orgànics, processos de transferència d'energia i electrònica inter- i intra-moleculars induïts per la llum, així com l'aplicació dels cromòfors com fotocatalitzadors en transformacions de compostos orgànics. Nanopartícules Disseny, síntesi i aplicació de nanosistemes fotoactius.
- Des de l'any 2008, la investigació del grup s'ha centrat, principalment, en les nanopartícules semiconductores i metàl·liques. Així, s'han preparat nanopartícules dispersables en mitjans aquosos i orgànics, s'ha estudiat les seues propietats òptiques i fotoestabilitat, així com la modificació de la forma i grandària de les mateixes en processos induïts per la llum en presència o no d'un fotocatalitzador. Les nanopartícules inicialment utilitzades han sigut semiconductors del tipus CdSe, CdSe/ZnS i nanopartícules d'or. Aquestes nanopartícules han sigut i estan sent utilitzades, després de la seua funcionalització específica, com a sensors químics i preparació de gels fluorescents.
- En els últims anys, el grup ha sintetitzat i està sintetitzant altres nanopartícules d'interés per a aplicacions biomèdiques. Aquestes nanopartícules anomenades de "up-conversion" són d'interés per a bioimatge, teràpia fotodinàmica, alliberament controlat de fàrmacs, etc....La seua característica més excel·lent està relacionada amb la seua capacitat per a absorbir llum en l'ANAR (elevada penetració en teixits) i emetre en el visible. Els estudis in vitro amb nanopartícules d'aquest tipus, funcionalitzades adequadament per al fi perseguit, s'estan realitzant en col·laboració amb el Prof. Botxí de la Universitat de València.
- A més, recentment, hem preparat nanopartícules de perovskites que permeten obtindre dissolucions col·loidals d'aquestes. Aquests materials semiconductors són d'interés, entre altres aplicacions, per a l'obtenció de dispositius electroluminiscents. Els estudis d'aplicació per a dispositius s'estan duent a terme en col·laboració amb el Dr. Henk Bolink del ICMol, UV.Campos d'aplicació: Els materials moleculars i nanohíbrids desenvolupats pel grup tenen aplicacions com ara fotocatalitzadors, sensors, filtres solars, dispositius òptics, detecció de fàrmacs, etc.
La Teoria de la Densitat Electrònica Molecular (Molecular Electron Density Theory, MEDT) s'ha proposat recentment com una nova teoria per a l'estudi de la reactivitat en Química Orgànica.
Dins de la MEDT, la reactivitat en Química Orgànica s'estudia mitjançant l'anàlisi mecano-quàntic dels canvis de la densitat electrònica al llarg del camí de reacció, així com de les energies requerides per a aconseguir l'estructura de l'estat de transició, amb la finalitat d'entendre els resultats experimentals. Els estudis duts a terme dins del context la MEDT permeten rebutjar la majoria dels conceptes introduïts en l'última meitat del segle passat basats en l'anàlisi dels orbitals moleculars, i introduir nous conceptes que permeten una racionalització moderna de la reactivitat en Química Orgànica.
En la present línia d'investigació, alguns models teòrics de reactivitat com la teoria dels orbitals moleculars davantera i el model de distorsió / interacció, així com diverses reaccions orgàniques significatives com les reaccions de cicloadició, estan sent revistats i analitzats dins del context de la MEDT, sobre la base de l'única entitat física observable: la densitat electrònica molecular.
