El present grup d'investigació desenvolupa investigacions teòriques i aplicades articulades sobre tres camps d'estudi: el sector privat de caràcter social, la innovació social i les polítiques públiques. Si bé les investigacions realitzades tenen una centralitat en l'economia, els projectes i col·laboracions són de caràcter interdisciplinari i transdisciplinar. Així, col·labora regularment amb associacions científiques com CIRIEC, amb instituts d'investigació universitaris com IUDESCOOP, amb administracions públiques com el Comité Econòmic i Social Europeu i el Ministeri de Treball del Govern d'Espanya i amb associacions empresarials i entitats socials com la Plataforma del Tercer Sector de España, CEPES i Social Economy Europe.
Desenvolupa cinc activitats cientificotècniques:
- Investigació bàsica basada en el desenvolupament de coneixements sobre Economia Social, Tercer Sector, Cooperativisme, Empreses Socials, Economia del Bé Comú i col·laborativa. Contribueix a desenvolupar construccions teòriques explicatives de la lògica d'aquests fenòmens privats de marcat caràcter social.
- Investigació bàsica sobre la innovació social desplegada des de la societat civil i des dels sistemes territorials d'innovació i producció. Especial atenció es presta als sistemes territorials d'innovació basats en cooperatives, com el grup de cooperatives de Mondragón i el grup cooperatiu agrari Anecoop.
- Investigació sobre les polítiques públiques sociolaborals amb especial atenció a les polítiques pressupostàries i a aquelles dirigides a les cooperatives i al tercer sector social. S'analitzen les mesures de política econòmica, les estructures de suport, les noves mesures de regulació lligades al desplegament de serveis de benestar social com són les clàusules socials, la política social dirigida a ONG (associacions i fundacions) socials, de la cultura i de l'esport. Finalment s'avaluen des de la perspectiva econòmica les polítiques dirigides a les cooperatives, societats laborals i altres entitats socials com els Centres Especials d'Ocupació i les Empreses d'Inserció. La comparació es realitza des de la perspectiva multinivell (regional, estatal i de la Unió Europea).
- Formació investigadora de joves investigadors en ciències socials i econòmiques, a través del programa de doctorat oficial en economia social pertanyent a l'institut d'investigació IUDESCOOP de la Universitat de València, i en el qual els membres d'aquest Grup són especialment actius assumint fins i tot la coordinació del programa. Col·laboració amb altres joves investigadors de la resta d'Espanya i de l'estranger dinamitzant la xarxa REJIES - de joves investigadors en economia social.
- Foment de recursos estratègics lligats a la investigació en matèria d'economia social, economia i ciències socials, participant activament en el desenvolupament de revistes científiques en la seua edició/coordinació, en la direcció d'un centre de documentació especialitzat en economia social i ciències socials com és el CIDEC de la Universitat de València i en l'articulació sistematitzada d'una xarxa de grups d'investigació interuniversitaris de tota Espanya a través de la xarxa RedEnuies, que inclou 21 centres, càtedres d'empresa i instituts universitaris de sengles universitats.
L'activitat investigadora i de foment de la investigació dels membres d'aquest grup té més de 25 anys d'història.
Es busca un nou camí per a comprendre i aprehendre la complexitat. El problema crucial que la Ciència ha d'encarar hui és fer front amb èxit a la complexitat creixent de la Societat. Per descomptat, cal fer la reducció, però serà la complexitat qui ens farà veure si la reducció és perniciosa o no. La complexitat s'erigeix en jutge no sols de les aplicacions del mètode de la Ciència, també de la seua pròpia essència. El món és com un ésser complex, descomponible en moltes parts, interconnectades de manera molt variada, sovint difícil de precisar. El nostre sentiment d'incapacitat ens espenta al coneixement fragmentat; cada part important genera una o més diverses disciplines o matèria subjectes d'estudi. Vivim en un món, que al seu torn és un sistema, ple de sistemes. Per a actuar amb eficiència i responsabilitat en aquest món, necessitem tècniques i eines adequades que ens faciliten la comprensió i el maneig dels sistemes i subsistemes que el componen. D'això tractaria el pensament sistèmic. La societat té problemes i cerca solucions, per a això inventa el Mètode Científic, encara que aquest és incapaç d'abordar els problemes complexos i els problemes socials; el pensament basat en conceptes i idees sistèmiques és més adequat.
La complexitat dels fenòmens corresponents a les Ciències Restringides com la Física o la Química, no va posar en qüestió la validesa del mètode científic, però sí que la va posar la complexitat dels corresponents a les Ciències No Restringides (com la Biologia o la Geologia dins del camp de les Ciències Naturals; o l'Antropologia o la Sociologia o les Ciències Polítiques des del camp de les Ciències Socials). En el seu nivell més abstracte, el pensament sistèmic abasta una àmplia i heterogènia varietat de mètodes, eines i principis, tots orientats a examinar o estudiar la interrelació de forces que formen part del procés comú. Aquest camp inclou la cibernètica i la teoria del caos, la teràpia guestàltica, l'obra de Gregory Bateson, Russel Ackoff, Eric Trist, Ludwig Von Bertallanfy i el Santa Fe Institute, entre altres. Aquests diversos enfocaments comparteixen una idea rectora comuna: la conducta de tots els sistemes sembla seguir uns certs principis comuns, la naturalesa dels quals anem descobrint i analitzant. Es planteja que el problema del coneixement no és tractar de conéixer la totalitat; és millor canviar la idea de coneixement i el que s'ha de fer és tractar d'entendre els sistemes. Per a entendre el sistema, és necessari comprendre la naturalesa de la interdependència: mentre major siga la interdependència, major serà la necessitat de comunicació i cooperació. La Teoria General de Sistemes seria capaç d'integrar els models i generalitzacions abstractes que han desenvolupat la cibernètica i les altres disciplines afins, i representaria realment una alternativa racional i totalitzadora que superaria les actuals insuficiències del mecanicisme. Es plantejaria la visió del món com una gran organització.
Reprendria les originals idees aristotèliques en considerar tota entitat com un sistema, és a dir, com a universos o conjunts d'elements (la matèria) proveïts d'estructura (la forma); i, evidentment, els elements de l'univers d'un sistema poden ser al seu torn sistemes (conjunts estructurats). Cal comprendre les relacions entre els diversos components d'un sistema organitzacional, el qual obté resultats desitjats i indesitjats. Només existeix un sistema quan els seus components es relacionen per a buscar una fi comuna; sense una fi comuna, no caldria parlar de sistema, la qual cosa implica que res més hi hauria una sèrie d'elements o components desunits, fins i tot competitius individualment. El pensador sistèmic ha de veure els patrons i les estructures de l'organització a través del temps des de dalt o des de fora, amb perspectiva (sistèmica o holística) sense perdre de vista els detalls dels processos, els recursos i les persones.
El Grup d'Investigació en Integració Econòmica, INTECO, naix oficialment després de la concessió d'una ajuda per a grups d'investigació atorgada per l'Oficina de Ciència i Tecnologia de la Generalitat Valenciana (GR01-167) l'any 2001; dos anys després, INTECO rep la consideració de Grup d'Excel·lència en la convocatòria de 2003. Aquesta consideració va ser renovada en la convocatòria de 2009 (PROMETEU 2009/098). No obstant això, el grup d'investigació ja es trobava registrat en les Oficines de Transferència de Tecnologia de les Universitats a les quals pertanyen majoritàriament els seus membres. Així, el grup d'investigadors de Castelló té el codi 115ECON en la OCIT de la Universitat Jaume I sota el títol de "Integració Econòmica" i el grup de València té el codi UV-0736 en la OTRI de la Universitat de València en la línia d'investigació de "Integració Econòmica".
- Línia d'investigació 1: Conseqüències comercials dels processos de globalització i integració regional.
L'objectiu d'aquesta línia d'investigació és determinar l'efecte sobre el comerç dels acords d'integració continentals i intercontinentals. L'anàlisi s'efectua tant de manera global com per a cada continent en particular, amb la finalitat de detectar trets específics per raons econòmiques i per raons geogràfiques que puguen condicionar els efectes dels acords en el comerç. En concret, un objectiu d'aquesta línia és identificar l'impacte que aspectes institucionals, culturals i polítics poden exercir sobre el comerç internacional. Aspectes com ara els conflictes bèl·lics, les diferències ètniques, el grau de democràcia, la religió, les llibertats civils, els drets polítics, l'ajuda al desenvolupament, entre altres, són objecte de tractament detallat.
- Línia d'investigació 2: Conseqüències dels processos de globalització i integració regional sobre la política *econòmica
La recent ona de globalització financera ha conduït a un increment en les tinences d'actius i passius estrangers en els diferents països i, per tant, les seues carteres d'actius poden veure's seriosament afectades per variacions en els preus d'aquests, obrint la possibilitat a àmplies transferències de riquesa entre països que alteren la dinàmica dels saldos d'actius estrangers. Malgrat això, aquests efectes de valoració no han sigut considerats ni per la teoria ni per les estadístiques oficials fins a dates molt recents. En aquesta línia d'investigació es planteja examinar la sostenibilitat a llarg termini dels dèficit per compte corrent d'un conjunt de països de l'OCDE utilitzant dues vies: una representativa dels models intertemporals clàssics (canal d'ajust comercial) i una altra, central en l'enfocament unificat de *Gourinchas i Rei (2007) "International financial adjustment", Journal of Political Economy 115, que afig al canal anterior un altre complementari, a través de les variacions en la valoració dels actius (canal d'ajust financer). Des d'un punt de vista economètric, es proposa combinar diverses metodologies noves que solucionen problemes de canvis de règim i de dependència cross-section que apareixien en treballs anteriors, a més d'afegir millores en la base de dades i en la pròpia naturalesa contingent o delimitada de les variables.
- Línia d'investigació 3: Relacions entre integració econòmica i Medi Ambient
En aquesta línia d'investigació, que s'incorpora al grup INTECO en 2008, es tracta d'analitzar la interrelació entre medi ambient i integració econòmica responent a diverses qüestions. En primer lloc, si la relocalització espacial de l'activitat econòmica derivada d'un major grau d'integració, liberalització comercial i inversió estrangera directa, suposa una amenaça per a la qualitat mediambiental. En segon lloc, si el creixement econòmic derivat de la integració econòmica condueix a una senda més sostenible en l'ús dels recursos mediambientals.
El present grup d'investigació va nàixer en 2016 a través de la concessió d'un projecte d'investigació nacional: La CNMV i la tutela de l'inversor minorista: explorant noves possibilitats, concedit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO/FEDER). Gràcies al mateix s'ha consolidat un grup de treball multidisciplinari tal com exigeix la matèria objecte del nostre estudi, format per experts amb ampli experiència acadèmica i professional. La nostra investigadora se centra en:
- La necessitat de millorar determinats procediments administratius desenvolupats per la CNMV per a convertir-los en un llit de protecció dels xicotets inversors.
- L'acció pública de protecció del xicotet inversor ha de millorar-se en el context de democratització del mercat de valors el que obliga a buscar alternatives com ara l'arbitratge o la mediació.
- Explorar les possibilitats de reparació dels inversors a través de vies públiques (responsabilitat administrativa) com a privades (accions col·lectives).
- Seguiment de la possibilitat de reparació dels consumidors i consumidores de productes financers.
L'objectiu genèric d'investigació és la qualitat de la informació comptable per a la presa de decisions i els efectes que la informació pot tindre en la redistribució de la riquesa, l'estabilitat financera, i el funcionament dels mercats i de l'economia en general. Dins d'aquest objectiu general existeixen diferents línies d'investigació. La primera és l'anàlisi d'aquells aspectes de la regulació comptable internacional. El procés de normalització, els interessos dels grups de pressió i els canvis i efectes dels canvis normatius internacionals. La segona línia d'investigació està relacionada amb l'efecte de les característiques de les entitats i el seu entorn en la qualitat de la informació comptable que emeten, inclosos aspectes relacionats amb el seu govern corporatiu, la gestió i mecanismes de control intern i el seu entorn institucional. La tercera línia d'investigació se centra en els mecanismes de control, inclosos les característiques dels auditors, la qualitat d'auditoria, així com en els supervisors institucionals.
Anàlisi jurídica de les tècniques de la regulació ambiental, energètica i del territori i de les tendències d'evolució derivades de l'eix-problema que suposa la globalització i la intervenció administrativa en l'activitat econòmica del tipus "multinivell", englobada en el concepte de Governança.
