El debat científic sobre la legitimitat i els límits del Dret penal de la perillositat no ha deixat de créixer al nostre país durant els últims anys. I referent a això constitueix sens dubte un factor determinant el notable protagonisme que semblant model d'abordar la lluita contra la delinqüència està adquirint en el marc del dret comparat. L'ordenament penal espanyol no resulta en absolut alié a aquesta tendència i bona mostra d'això són algunes de les novetats que incorpora l'EL 1/2015, de reforma del Codi penal: 

1. S'amplia l'àmbit d'aplicació de la llibertat vigilada.
2. Es fa dependre de paràmetres de perillositat aspectes tan rellevants com el règim de revisió de la nova pena de presó permanent revisable.
3. S'introdueix com a pena accessòria la possibilitat d'inscriure perfils genètics de condemnats per delictes greus en la base policial de dades d'ADN en tant que puga concloure's l'existència un risc greu de reiteració delictiva.
4. Es revisa el règim de suspensió de l'execució de la pena privativa de llibertat, condicionant-se expressament la imposició de nombroses regles de conducta a criteris de perillositat del reu.
5. O, en fi, es reformulen alguns tipus delictius i s'incorporen uns altres de nova creació -entre els quals destaquen figures delictives que eleven a categoria de tipus penal mers actes preparatoris- en els quals és possible detectar una clara influència dels caràcters del Dret penal de la perillositat i de l'anomenada Justícia preventiva (Preventive Justice). En aquesta mateixa línia, el Reial decret 1110/2015 crea el Registre Central de Delinqüents Sexuals.

 El grup d'investigació sobre Dret penal de la perillositat té per objecte l'estudi d'aquesta creixent tendència polític-legislativa centrada en la idea de la seguretat ciutadana i en l'objectiu de combatre a ultrança la perillositat criminal del delinqüent amb predomini de mecanismes inocuitzadors. A tal fi s'analitza, des d'una perspectiva general, el fonament d'aquest model i se subratllen els seus límits des de l'òptica dels principis garantistes que han de presidir la lluita contra la delinqüència en un Estat de Dret; i al seu torn, i sobre la base de l'anterior, s'examinen els variats aspectes i institucions del dret positiu ja referits que constitueixen manifestacions d'aquest paradigma de Dret penal.

La investigació se centra inicialment en la projecció d'aquesta tendència legislativa en el marc dels delictes contra la llibertat sexual i contra la violència de gènere si bé s'amplia amb posterioritat a altres àmbits delictius, com el dels delictes de terrorisme o dels desordres públics, als quals també aconsegueix ja de manera palesa el model del Dret penal de la perillositat.

Tot això s'aborda des d'una perspectiva dogmàtica i política-criminal i sense perdre de vista la referència del Dret comparat, i, en concret, dels sistemes jurídic penals angloamericà, alemany i italià.