Des de fa anys el grup d'investigació ha desenvolupat una sèrie d'estudis d'anàlisi didàctica, històric i epistemològic de les matemàtiques escolars, sobre aritmètica, àlgebra, resolució de problemes i modelització. La seua intenció és la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge de les matemàtiques en els sistemes escolars, no sols gràcies a la comprensió dels fenòmens que es produeixen en ells, sinó per l'aportació d'informació fonamentada sobre els processos d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, i per l'aportació de models d'ensenyament per al seu ús pels professors en exercici i els dissenyadors del currículum. Part d'aqueixos estudis s'han realitzat en el marc del conveni de la Universitat de València amb el Centre d'Investigació i d'Estudis Avançats de Mèxic, signat en 1988, i renovat en 2004. El marc teòric i metodològic que organitza els estudis és el dels Models Teòrics Locals (Filloy, E., Puig, L., y Rojano, T. (2008). Educational Algebra. A Theoretical and Empirical Approach. New York: Springer), en el qual els processos d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques es consideren com a processos de comunicació i producció de sentit. Els estudis més recents combinen tres aspectes:

1. El primer és l'estudi de la resolució de problemes, tant, d'una banda, des del punt de vista general de l'heurística o el de mètodes heurístics per a classes de problemes, com, per un altre, en dominis concrets aritmètic-algebraics. Però també, el que té en compte tots dos aspectes simultàniament, considerant el paper d'elements propis de l'heurística com els mecanismes de control, gestió i decisió (que se solen qualificar de metacognitus) en la resolució de problemes aritmètic-algebraics, o en la modelització de fenòmens mitjançant famílies de funcions expressades algebraicament.
2.  El segon és l'ús d'entorns interactius d'aprenentatge, ja siga el full de càlcul, la calculadora gràfica simbòlica, GeoGebra, el sistema tutorial intel·ligent HBPS, o, més recentment, apps per a tauletes.
3.  El tercer és l'anàlisi històrica de les idees matemàtiques, fet des del punt de vista de la investigació en didàctica de les matemàtiques.

 En concret, hem realitzat o estem realitzant estudis sobre:

1. El procés de modelització i els conceptes de família de funcions i de paràmetre. Diversos estudis per als quals desenvolupem i podem a prova materials d'ensenyament. Uns en Batxillerat, un altre en un primer curs de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València i un altre en un primer curs del grau d'Economia i Administració d'una universitat de Colòmbia. 
2. Uns amb calculadora gràfica simbòlica, uns altres amb GeoGebra, uns altres amb apps per a iPad i un amb Maple. Uns amb la realització d'experiments en els quals es prens dades reals, i altres en els quals es parteix de dades reals de fonts oficials o es parteix d'una proposta de model.
3.  L'ensenyament i l'aprenentatge de la resolució algebraica dels problemes aritmètic-algebraics d'enunciat verbal en Secundària, usant com a artefacte didàctic un entorn informàtic. En uns casos l'entorn ha sigut el full de càlcul Excel, en uns altres un sistema tutorial intel·ligent elaborat per a això, que hem denominat Hypergraph Based Problem Solver (HBPS).
4.  L'estudi de les formes de demostració dels algorismes de resolució de les equacions de segon grau en textos àrabs medievals i en els primers textos d'àlgebra impresos en espanyol, i l'estudi de la representació de funcions en textos històrics. L'estudi de la història de l'àlgebra i el seu ensenyament a Espanya en els segles XVI, XVII i XVIII.
5. El disseny i implementació d'una proposta d'ensenyament dels conceptes de raó i proporció, fonamentat en pràctiques metacognitives i els principis de la Mayèutica Socràtica. En particular, estudiem la compressió i ensenyament de la mena de situacions que en la fenomenologia didàctica es considera que són aplicacions que conserven la raó en les quals està implícita la paraula "relativament". Producció de materials d'ensenyament per a la resolució de problemes, aritmètica, àlgebra, modelització i raó i proporció, dirigides als nivells de l'educació primària i secundària. Producció d'entorns interactius d'aprenentatge per a la resolució de problemes aritmètic-algebraics.

El grup d'Investigació en Ensenyament de Llengües (GIEL), com a grup de Didàctica de la Llengua, estudia les relacions dels elements del sistema didàctic (ensenyament, aprenentatge, continguts) en l'ensenyament de llengües primeres i estrangeres, en contextos multilingües i en les diferents etapes del sistema educatiu (Infantil, Primària, Secundària, Universitat). Els seus focus d'investigació principals són la didàctica de la llengua escrita, entesa aquesta com a procés i com a pràctica social, i l'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica, des de la perspectiva de la incidència de la reflexió sobre les llengües en el desenvolupament de la competència fique i interlingüïstica dels alumnes i en la millora dels usos. En tots dos casos, s'atén el tractament integrat de les llengües en contextos multilingües i al paper de les TIC a les aules en relació amb l'aprenentatge de llengües. Des del punt de vista metodològic, es concedeix especial atenció a la investigació en situació natural d'aula i al disseny fonamentat de dispositius d'intervenció (seqüències didàctiques per a aprendre a escriure i per a aprendre gramàtica), que es constitueixen al seu torn en macrocontextos d'investigació.
 
Giel compta amb investigadors en ensenyament de llengües primeres, segones i estrangeres (castellà, català, anglés i francés). El seu precedent va ser el grup Àgora (GR00-75), que va iniciar la seua trajectòria en 1997 amb un primer projecte "Ensenyament de llengües i interacció comunicativa" (GR2001-101), en el qual van establir les bases d'una investigació didàctica centrada en plantejaments comunicatius i en l'estudi de les interaccions dels diferents elements del sistema didàctic (ensenyament-aprenentatge-continguts). 
Les línies preferents d'investigació de Giel són:

1. Didàctica de la llengua escrita en contextos multilingües 
   1. Des de la perspectiva dels gèneres discursius, mitjançant el disseny i la implementació de seqüències didàctiques com a dispositiu metodològic d'investigació didàctica. A aquesta línia corresponen els projectes del grup: "Consecucions i dificultats en l'escriptura d'una autobiografia lingüística" (UV-AE-08_2442); "Análisi de l'escriptura d'una autobiografia lingüística i d'un text d'opinió en estudiants de diferents nivells educatius en distintes llengües" (GVA/2009/105), "Dificultats d'escriptura amb textos argumentatius i explicatius i intervenció didàctica" (UV-INV-AE11-42019) i el projecte "Llaura l'escriptura! Millorar l'expressió escrita per garantir l'equitat de l'alumnat" (Recercaixa-ACUP, projecte 2015ACUP00175), en col·laboració amb el grup GREAL de la UAB. 
   2. En relació amb l'ensenyament-aprenentatge de la comprensió lectora el grup ha desenvolupat dos projectes centrats en les pràctiques de mestres novells sobre lectura no ficcional: "Análisis de las prácticas de los maestros noveles en relación con el desarrollo de la competencia lectora de los alumnos en Educación primaria" (UV-INV-PRECOMP13-115492) i "La comprensión lectora y el aprendizaje de contenidos en el aula: análisis de las prácticas de los docentes noveles" (GV2015-058). Des de la perspectiva del comportament lector, el projecte "El papel de los signos de puntuación (comas) durante la lectura" (GV/2020/074) aborda la incidència d'aquests elements sintàctic-discursius en la comprensió lectora dels estudiants.
2. Ensenyament i aprenentatge de la gramàtica, des d'una doble perspectiva: 
   1. Gramàtica escolar, com a reflexió fique i interlingüïstica i en relació amb el domini de la llengua escrita, el grup desenvolupa el projecte "La elaboración de una gramática escolar interlingüística: hacia una enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (EGRAMINT)" (MCIN-AEI-PID2019-105298RB-I00), que planteja construir una gramàtica escolar interlingüïstica que conjumine l'objecte d'ensenyament i aprenentatge amb els procediments metodològics necessaris perquè mestres i professors puguen desenvolupar un ensenyament reflexiu de les llengües a l'aula i fomentar així el desenvolupament de la competència multilingüe. És a dir, pretenem una gramàtica escolar interlingüïstica que conjumine el quin i el com ensenyar gramàtica amb quina gramàtica s'aprén i com es construeixen les nocions gramaticals bàsiques. El precedent d'aquest treball ha sigut la investigació sobre l'activitat metalingüística dels estudiants, en col·laboració amb el grup Greal (UAB) en els projectes "La actividad metalingüística en situaciones plurilingües" (MEC-SEJ2006-10417-EDUC); "La incidencia de la reflexión sobre la lengua en la construcción de la competencia escrita" (MCINN-EDU2011-26039) i "Enseñar a escribir: reflexión gramatical y estrategias de autorregulación" (MEconomía i Competitivitat-EDU2015-64798-R.
   2. Historiografia de l'ensenyament gramatical, línia que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat de Cadis en el projecte "Idees lingüístiques i pedagògiques en la premsa espanyola del segle XIX" (PGC2018-098509-B-I00) i amb la Universitat de Buenos Aires, en els projectes "La configuración de la gramática escolar argentina (1863-1922)" (Conycet, PIP 11220100100218) i "Los inicios de la gramática escolar en La Argentina (1863-1922)" (UBACyT 20020170200203BA). En relació amb aquesta línia d'investigació, GIEL és el promotor i organitzador dels "Congresos Internacionales sobre la enseñanza de la gramática", dels quals s'han celebrat tres edicions (Congram 2014 i 2016, València; Congram 2019, Barcelona). 

A aquestes dues grans línies, cal afegir l'ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres en relació amb l'adquisició d'aspectes gramaticals i pragmàtics ("La competencia pragmática contrastiva e intercultural", I+D PB96-0773) i en relació amb l'estudi de la identitat i de l'ansietat).

El grup d'Investigació en Polítiques Educatives, Interculturalitat i Societat (POLISOC) està adscrit al Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Universitat de València-Estudi General i estretament connectat a la Unitat d'Investigació en Política de l'Educació (UNIPE). Naix amb el triple objectiu de, d'una banda, compartir idees i conjuminar esforços per crear un àmbit de reflexió sobre qüestions de política educativa; per un altre, crear un lloc de trobada en el qual coincidisquen diferents professionals preocupats pel seu estudi; en aquest sentit, es constitueix com a àmbit i espai obert de treball i reflexió sobre temes crucials de l'educació del nostre temps amb la pretensió de fer visible i recuperar un espai propi per a la Política de l'Educació. Pretén, doncs, reivindicar la deliberació política.

La investigació és, finalment, un altre objectiu fonamental de POLISOC, la qual cosa la compromet amb el desenvolupament i consolidació de grups d'investigació interdisciplinària en els continguts i competències propis de la Política de l'Educació. El grup d'investigació està actualment integrat per professorat i investigadores i investigadors de diferents departaments de la Universitat de València i d'universitats italianes i portugueses. Donat el cas, la seua composició variarà en funció dels projectes d'investigació en curs, podent comptar amb personal contractat amb càrrec a projectes i investigacions i amb professorat d'altres Universitats nacionals i estrangeres.

L'activitat investigadora de POLISOC es reflecteix en la participació dels seus integrants en projectes d'investigació competitius a nivell nacional i internacional, bé com a investigadores o investigadors, bé com a investigadores o investigadors principals. Entre els projectes d'I+D en els quals han participat els i les membres de POLISOC, figuren "Descentralització i participació social com a indicadors de qualitat en el projecte, gestió i avaluació en els centres i del sistema educatiu" (GV-3200/95), "Formació de ciutadans democràtics. L'educació com a constructora d'identitat i competència cívica" (CTIDIB/2002/307), "Educació i socialització en valors" (GV04B-174). Imparteixen docència en les matèries de política educativa de grau i els màsters oficials "Política, gestió i direcció d'organitzacions educatives", "Professorat d'educació secundària", "Acció social educativa", "Psicopedagogia", de la UV, "Canvi social i professions educatives" (UMA), així com en el programa de Doctorat en Educació de la UV. Alguns dels seus membres han realitzat estades predoctorals, postdoctorals, d'investigació, Erasmus PDI, en universitats estrangeres de prestigi (Universitat de Califòrnia Davis (USA), Universitat de Exeter (UK), Universitats de Salento i de Verona (Itàlia), Universitat de Örebro (Suècia), Universitat Federal de Alagoas (el Brasil), El Col·legi de Mèxic, IISUE de la UNAM (Mèxic), CEDIGSO de la Universitat Autònoma, de l'Estat d'Hidalgo (Mèxic), Universitat Complutense de Madrid, UNED, Universitat de Loja (l'Equador), Universitat Federal de Alagoas (el Brasil), Universitat Federal Fluminense (el Brasil), Universitat Simón Bolivar (Colòmbia), Universitat de Nord (Colòmbia), Centre d'Estudis Mundials (Universitat de la Sorbona, París), Universitat del Franc Comtat (França), Universitat de Örebro (Suècia), Universitat Agrària de l'Havana, Universitat de Peruglia (Itàlia) i Universitat d'Almeria. Ha organitzat o estan preparant els seminaris nacionals i internacionals següents: Seminari Nacional sobre Política de l'Educació: docència i investigació; Seminari Internacional Polítiques de qualitat en la formació inicial del professorat de Secundària i I i II Jornades sobre Absentisme en la Comunitat Valenciana. Així mateix, membres del grup han liderat i participat en Projectes d'Innovació Docent, i supervisat estades predoctorals i postdoctorals. Una altra de les seues activitats ha consistit en la realització d'informes, auditories i assessorament a entitats públiques i privades. Algunes de les persones integrants de l'equip de treball del grup POLISOC, dirigeixen, al seu torn, projectes com Refuteach: Lingüística Aplicada per a la inclusió de persones refugiades (UPM/University of Kent), i són membres, igualment, dels següents projectes: EELISA: Opportunities for everyone (UPM/UE); Pràctiques emancipatòries i metodologies descolonitzadores transformadores (FLACSO); Grup d'Estudis Transversals (UA).

Alguna de les col·laboradores del grup POLISOC participa com a membre en les activitats del Grup de Recerca sobre Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut (GRISIJ), de la Universitat de Barcelona, havent participat en el Projecte europeu PAGE (Parental Guidance and Education 2016-2018). També cal destacar, igualment, i des de l'any de constitució del grup en 2017, la participació de membres de POLISOC en el Projecte d'investigació: "Analitzar la situació de l'alumnat i del sistema educatiu en l'educació obligatòria a la ciutat de València i la seua evolució històrica, així com la formació d'estudiants en aquesta matèria", projecte redactat amb la finalitat d'elaborar el 'Mapa Escolar de la ciutat de València", i sorgit a iniciativa de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de València, iniciativa formalitzada mitjançant un conveni entre l'Ajuntament de València i la Universitat de València. L'equip d'investigació que ha treballat en els diferents informes d'aquest projecte, difosos en 2018 i al maig i desembre de 2019, ha estat integrat per catorze professores i professors de la Universitat de València procedents de les facultats de Geografia i Història, Magisteri, Filosofia i Ciències de l'Educació, Ciències Econòmiques i Empresarials, i Ciències Socials.

Entre els projectes actualment en curs, o recentment finalitzats, destaquen la participació de col·laboradores de POLISOC en els projectes:

• "European Senar-Territorial Autonomy Network". Referència: CA18114. Entitat finançadora: European Cooperation in Science and Technology. Convocatòria: 2018. Investigador/a responsable: Ivan Dodovski. Entitat d'afiliació: University American College Skopje, Macedònia del Nord.Duració: 28/02/2019 -27/02/2023. Quantia: 300.000 €.
• "El compromís poètic espanyol del segle XX en el cànon acadèmic actual (1975-2018). Referència: PGC2018-093641-B-100. Entitat finançadora: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Convocatòria: 2018. Investigador/a responsable: Miguel Ángel García. Entitat d'afiliació: Universitat de Granada, Espanya. Duració: 01/01/2019-31/12/2021. Quantia: 24.200 €.
• "Lectura i educació literària: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez i Federico García Lorca en la cultura escolar espanyola i hispanoamericana. Un estudi històric i pedagògic". Referència: RTI2018-098692-B-100. Entitat finançadora: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Investigador/a responsable: Juan Carlos González Faraco. Entitat d'afiliació: Universitat de Huelva, Espanya. Duració: 01/01/2019-31/12/2021. Quantia: 28.600 €.
• PID2020-114249GB-I00, "El gir copernicà en la política d'educació i ciència en el desenvolupisme franquista: de la subsidiarietat a la intervenció estatal", finançat pel Ministeri d'Educació, Ciència i Innovació. Investigador/a responsable Antonio Canales UCM, Duració 01/01/2021-31/12/2024. Quantia: 31.800 €.
• GV/2021/126, "Implentación de l'enfocament educatiu STEM en el desenvolupament de competències (EDUSTEM)", finançat per la Direcció General de Ciència i Investigació de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. Investigadora responsable: Laura Monsalve Lorente. Duració: 01/01/2021- 31/12/2022. Quantia: 20.000€.

Entre els projectes recentment finalitzats, a més dels ja citats: "A Global Youth in the Making: the 200,000 Residents of the Vaig citar internationale universitaire in 20th-Century Paris".Referència: ANR-17-CE28-0005. Entitat finançadora: Agence nationale de la recherche, France. Investigador responsable: Guillaume Tronchet. Entitat d'afiliació: École Normale Supérieurey Institut d'Histoire Moderne et Contemporaine, França. Duració: 01/09/2017-31/12/2020. A destacar, igualment, l'aprovació en 2020, per part de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, del projecte assignat a una altra de les investigadores del grup POLISOC: Històries personals de compromís civil i feminista per al canvi social, en el marc del Programa d'Ajudes a l'organització d'activitats per a impulsar la igualtat de dones i homes de la Universitat de València. El grup POLISOC també ha sigut el punt de partida del subgrup ABSENTIS, integrat en aquest. El grup ABSENTIS/POLISOC, centrat en l'estudi de les dimensions, causes i conseqüències de l'absentisme escolar, ha vingut desenvolupant tasques d'investigació, col·laboració i transferència de coneixement en aquest àmbit, col·laborant amb diverses entitats especialitzades en la prevenció de l'absentisme escolar. Així, inscrites en el projecte d'investigació "Absentisme Escolar a la Comunitat Valenciana" (UV-INV-AE18-784553), finançat per la Universitat de València, i "Absentisme escolar i el dret a l'educació en la Comunitat Valenciana, (GV/20019/136)", han trobat suport diverses publicacions, Jornades, Seminaris i cursos de formació en col·laboració amb diverses entitats de caràcter públic i privat. En relació amb aquest últim tema, s'han organitzat i celebrat, al novembre de 2021, les II Jornades sobre absentisme escolar: un repte comunitari, amb la participació de diferents centres educatius, administracions locals i autonòmiques, i membres integrants del grup d'investigació de la Universitat de València i altres universitats.

A més, molts altres seminaris i conferències celebrats han servit per a difondre els resultats de les investigacions desenvolupades pels i les integrants de POLISOC, o pels i les integrants d'altres equips d'investigació amb els quals POLISOC manté llaços de col·laboració, entre aquests, els més recents:

• "Xarrada-seminari "la segregació escolar, tema de drets humans i justícia social", a càrrec de Javier Murillo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i Director de la Càtedra UNESCO en Educació per a la Justícia Social de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), celebrat al novembre de 2021 de manera presencial i en línia.
• "Xarrada-seminari "el neoliberalisme i la universitat pública espanyola", a càrrec d'Alexandra Carrasco, al setembre de 2021, de forma no presencial i en línia.
• "Conferència: "Dret a l'educació i identitat cultural", impartida el 20 de maig de 2021, pel Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de València, i director del grup POLISOC, Juan Manuel Fernández Soria. URL: https://youtu.be/r27vz9yntzg
• "Projecte d'innovació docent: Visibilitzant veus i cultures en educació superior. Política i educació, presentat per la investigadora Sandra García de Fes, el 28 de maig de 2021. URL: https://youtu.be/jj9m_bp1oxo
• "Seminari: Absentisme escolar i exclusió social. Una vulneració del dret a l'educació, celebrat el 18 de desembre de 2020, amb la participació de: Mónica Añón Roig, assessora tècnica d'Igualtat i Convivència de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Cruz Orozco (UV), i Sandra García de Fes (UV). URL: https://youtu.be/pm4adyrvrxa
• "Conferència-seminari: "De peus a terra per a no seguir de genolls. Consideracions sobre el pacte educatiu", celebrada l'11 de desembre de 2020, amb la intervenció del professor Antonio Canales Serrano (Universitat Complutense). URL: https://youtu.be/ytiwsv3onq8
• "Ponència: El districte únic escolar Una política educativa segregadora en si mateixa?, presentada per la investigadora Sandra García de Fes, al desembre de 2020. URL: https://youtu.be/sw-eslme5kw
• "Seminari web: "Què ens diu la Llei General d'Educació de 1970?", a càrrec del professor Diego Sevilla Merino, Catedràtic de Política i Legislació Educatives de la Universitat de Granada, celebrat el 20 de novembre de 2020. URL: https://www.youtube.com/watch?v=2nxzcoajw-0
• "Taula redona: Dones i interculturalitat. Històries personals de compromís civil i feminista per al canvi social, celebrada l'11 de març de 2020, i organitzada per les professores Sandra García de Fes i Donatella Donato, amb la participació de diferents entitats socials.
• "Conferència-seminari: "Identitat cultural, ciutadania i educació" a càrrec de Virginia Guichot, professora de la Universitat de Sevilla, celebrat el 15 de novembre de 2019.
• “Conferència: "Menors migrants i dret a l'educació", celebrada el 12 de desembre de 2018, amb la intervenció del professor Jorge Cardona Llorens Catedràtic de Dret Internacional Públic en la Universitat de València.
• "Seminari: "La governança de l'educació superior en el context espanyol, Reflexions sobre la influència de la Unió Europea en la configuració del sistema universitari espanyol", celebrat el 12 de gener de 2017, i en el qual va actuar com a ponent Alexandra Carrasco, investigadora en formació.

A destacar, finalment, la participació del director de POLISOC, professor Juan Manuel Fernández Soria, com a conferenciant convidat en el Col·loqui Internacional: "Politiques éducatives et projets de société, discours et pratiques, 19e-21e siècles", celebrat al juny de 2021 en la Universitat de Orlèans, amb el tema: "El discurs modernitzador en la política educativa espanyola del segle XX".

Publicacions 2021

1. Tesis doctorals
   1. Les polítiques de tall neoliberal com a processos de privatització i mercantilització de la universitat pública a Espanya. El paper de la Unió Europea i el cas espanyol en el context europeu. Tesi doctoral d'Alexandra Carrasco, FPU del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació. Director: Juan Manuel Fernández Soria. Programa de Doctorat en Educació RD 99/2011, línia d'investigació "Estudis històrics, polítics i comparats de l'educació".
2. Llibres i capítols de llibres
   1. "El cine como recurso pedagógico en las aulas de Educación Secundaria Obligatoria". Mª José Ruiz Romero i Laura Monsalve Lorente. En: "Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje", 2021, pàgs. 241-250. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7953959
   2. "Lógicas neoliberales y educación social: una mirada crítica a la intervención socioeducativa". Vicent Horcas López i Elena Giménez Urraco. En: "Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje" / coord. per Pilar Sanz-Cervera, María Dolores Soto González, Juan García Rubio, 2021, ISBN 9788418627088, pàgs. 111-120.
   3. "Lógicas neoliberales y educación social: una mirada crítica a la intervención socioeducativa". Vicent Horcas López i Elena Giménez Urraco. En: Nuevas coordenadas para la formación y el aprendizaje / coord. per Pilar Sanz-Cervera, María Dolores Soto González, Juan García Rubio, 2021, ISBN 9788418627088, pàgs. 111-120.
   4. "El Colegio de España en París: una encrucijada cultural franco-española". Mora-Luna, Antonia M.(coord.), Granada, Comares, 2021 (en premsa).
   5. "La production littéraire au service de la nation. Notes/remarques pour le professeur de littérature espagnole", Mora-Luna, Antonia María. En: Guido Furci i Cyril Verlingue (eds.), "Je est un autre Nous. Enonciations collectives et stratégies de résistance", Paris, Honoré Champion, 2021 (en premsa).
3. Artícles en revistes especialitzades
   1. o Trayectoria, obra y cultura pedagógica de Antonio Ballesteros Usano. José Ignacio Cruz Orozco. Perfiles educativos, vol. XLIII, núm. 173, 2021 doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2021.173.59755 2
   2. Frente a la desamortización silenciosa: Estrategias de la enseñanza católica española, José Ignacio Cruz Orozco. Educación XX1: Revista de la Facultad de Educación, 2021.
   3. Las modalidades de enseñanza en la nueva normalidad para el curso 2020-21 en las universidades públicas españolas, Cristina Pulido Montes, and Santiago Mengual-Andrés. IJERI: International journal of Educational Research and Innovation, 2021.
   4. Tendencias privatizadoras del modelo de financiación de la educación superior en Europa: propuestas de la Unión Europea y análisis del acceso asequible, Alexandra Carrasco González. Revista española de educación comparada, 2021.
   5. Introducción: a los 50 años de la Ley General de Educación de 1970, Juan Manuel Fernández Soria, y Diego Sevilla Merino. Historia y Memoria de la Educación 2021.
   6. La Ley General de Educación de 1970, ¿Una Ley para la modernización de España?, Juan Manuel Fernández Soria, and Diego Sevilla Merino. Historia y Memoria de la Educación 2021.
   7. Validating the Gratifications Associated with the Use of the Smartphone and the Internet by 
      University Students in Chile, Ecuador and Spain, R. Tirado-Morueta, A. García-Umaña, and S. Mengual-Andrés. Journal of Intercultural Communication Research 2021. doi: 10.1080/17475759.2021.1898449
   8. Opportunities and Hazards of the Internet for Students with Intellectual Disabilities: The Views of Pre-Service and In-Service Teachers, E. Chiner, M. Gómez-Puerta, and S. Mengual-Andrés. International Journal of Disability, Development and Education 2021. doi: 10.1080/1034912X.2019.1696950
   9. Chatbot to improve learning punctuation in Spanish and to enhance open and flexible learning environments. Esteban Vázquez-Cano, Santiago Mengual-Andrés, and Eloy López-Meneses.
   10. International Journal of Educational Technology in Higher Education 2021. doi: 10.1186/s41239-02100269-8
   11. Prevalencia del sexting en adultos jóvenes universitarios: motivación y percepción del riesgo, Laura Monsalve Lorente y Enrique García Tort. Psychology, Sociology & Education 2021.
   12. La clase online como sesión espiritista: Desafíos y estrategias ante las pedagogías pandémicas. Dulcinea Tomás Cámara. Atenas. Revista científico-pedagógica, 4 (56).
   13. ¿Disciplinas indisciplinadas? Ejercicios de diversidad epistémica para una pedagogía de matriz inversa. Dulcinea Tomás Cámara. Trenzar. Revista de Educación Popular, Pedagogía Crítica e Investigación Militante, 6 (3), pp. 96-114.
   14. "Educación y literatura en el tardofranquismo y la transición democrática española (II). Contenidos programáticos y experiencias editoriales (1982-1990)" Mora-Luna, Antonia María, History of Education & Children's Literature (2021) (en premsa).

Publicacions 2020

1. Tesis doctorals
   1. Discursos e intereses no explícitos en las reformas educativas españolas: la Ley Orgánica de Educación y la ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa. Tesis doctoral de María Torres Pellicer, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación Director: Juan Manuel Fernández Soria.
2. Llibres i capítols de llibres
   1. Absentismo escolar y exclusión social una vulneración del derecho a la educación. 
      José Ignacio Cruz Orozco y Sandra García de Fez (Editores). Editorial Tirant Humanidades. 
      o De aprendices a universitarios.: La configuración del oficio de maestro, Juan Manuel Fernández Soria. En: Investigación educativa y cambio social 2020.
   2. Lengua y tecnología: Una plataforma colaborativa para la enseñanza-aprendizaje de variedades del español. Rocío Díaz Bravo, Silvia Acid Carrillo, and Juan Manuel Fernández Soria. En: Investigación e Innovación educativa: Tendencias y Retos 2020.
   3. Políticas educativas para la integración de las TIC en España y Comunidad Valenciana. Laura Monsalve Lorente, Enrique García Tort, Miriam Elisabeth Aguasanta Regalado. En: Estrategias didácticas digitales. Encuentros entre la investigación y la práctica https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7881751
   4. Estrategias de la Unión Europea e iniciativas de igualdad de género en STEM. Laura Monsalve Lorente y Juan García Rubio. En: Pedagogía y cambios culturales en el siglo XXI https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7226965
   5. Hacia una educación inclusiva y democrática en el contexto de la educación secundaria en Italia Mª Teresa di Piazza, Isabel María Gallardo Fernández, Laura Monsalve Lorente. En: Claves para la innovación pedagógica ante los nuevos retos https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7758039
   6. Covidosofía. Reflexiones filosóficas para el mundo pospandemia. Dulcinea Tomás Cámara (Comp.) Barcelona: Paidós.
   7. Critical Thinking Lab: Mayéutica para Millenials. Dulcinea Tomás Cámara. En E.J. Díez Gutiérrez y J.R. Rodríguez Fernández (Eds.), Educación para el Bien Común Hacia una práctica crítica, inclusiva y comprometida socialmente, pp. 242-251. Barcelona: Editorial Octaedro.
   8. Absentismo escolar e intervención municipal un análisis de la Comunitat Valenciana. José Ignacio Cruz Orozco y Vicent Horcas López. En: Absentismo escolar y exclusión social: una vulneración del derecho a la educación / José Ignacio Cruz Orozco (ed. lit.) y Sandra García de Fez (ed. lit.), 2020, ISBN 9788418155857, págs. 55-78.
   9. "Poesía del siglo XX y compromiso en la cultura escolar española de la transición". Mora-Luna, Antonia María. En: Miguel Ángel García (ed.), El compromiso en la poesía española del siglo XX y el canon académico actual, Granada, Editorial Comares, 2020, pp. 275-306. ISBN: 978-84-1369-026-1
   10. Cruz Orozco, José Ignacio (2020), Revolución pendiente y socialización de la juventud. La utopía política de la Falange Española en Bares, Juan de y Oncina, Faistino (coords.) Utopías y ucronías. Una aproximación histórico-conceptual, Barcelona, Edicions Bellaterra, pp. 229-250 Año:) ISBN: 978-84-7290-947-2.
   11. Monsalve Lorente, Laura (2020), Hacia una educación inclusiva y democrática en el contexto de la educación secundaria en Italia. En: Claves para la innovación pedagógica ante los nuevos retos: respuestas en la vanguardia de la práctica educativa / coord.. por Eloy López Meneses, David Cobos Sanchiz, Laura Molina García, Alicia Jaén Martínez, Antonio Hilario Martín Padilla, Editorial Octaedro, págs.. 545-553. ISBN 978-84-18348-22-8
   12. Monsalve Lorente, Laura, García Tort, Enrique y Aguasanta Regalado, Miriam Elizabeth(2020). Políticas educativas para la integración de las TIC en España y Comunidad Valenciana. En: Estrategias didácticas digitales: Encuentros entre la investigación y la práctica / coord.. Diana Marín Suelves y José Peirats Chacón. Editorial Calambur. Págs. 43-62. ISBN 978-84-8359-499-5
3. Artícles en revistes especialitzades
   1. Las políticas neoliberales de educación superior como respuesta a un nuevo modelode Estado. Las prácticas promercado en la universidad pública, Alexandra Carrasco González. Revista de la educación superior 2020.
   2. Modelo estructural de factores extrínsecos influyentes en el flipped learning, Santiago MengualAndrés, Jesús López Belmonte, Arturo Fuentes Cabrera, and Santiago Pozo Sánchez. Educación XX1: Revista de la Facultad de Educación 2020.
   3. Absentismo escolar en España. Datos y reflexiones, José Ignacio Cruz Orozco. Contextos educativos: Revista de educación 2020.
   4. Identidad cultural y derecho a la educación, Juan Manuel Fernández Soria. Contextos educativos: Revista de educación 2020.
   5. Computational thinking and coding in primary education: scientific productivity on SCOPUS, Annalisa Piazza, y Santiago Mengual-Andrés. Pixel-Bit: Revista de medios y educación 2020.
   6. Internet and people with intellectual disability: A bibliometric analysis, S. Mengual-Andrés, E. Chiner, and M. Gómez-Puerta. Sustainability (Switzerland) 2020. doi: 10.3390/su122310051
   7. Computational thinking and coding in primary education: Scientific productivity on SCOPUS, 
      A. Piazza, y S. Mengual-Andrés. Pixel-Bit, Revista de Medios y Educacion 2020. doi: 10.12795/pixelbit.79769
   8. Structural model of influential extrinsic factors in flipped learning, S. Mengual-Andrés, J. López Belmonte, A. Fuentes Cabrera, y S. Pozo Sánchez. Educacion XX1 2020. doi: 10.5944/educxx1.23840
   9. Nuevas ecologías del aprendizaje en el currículo, Laura Monsalve Lorente y Miriam Elizabeth Aguasanta Regalado. RELATEC: Revista latinoamericana de tecnología educativa 2020
   10. Epistemologíx transmodernx: Genealogías alternativas de pensamiento frente a la pandemia. Dulcinea Tomás Cámara. Cuadernos Abiertos de Crítica y Coproducción: Autores colectivos institución y coproducción, 2, pp. 10-23.
   11. The classroom as space of welcome: Exploration of the current challenges of teaching Spanish for refugees. Dulcinea Tomás Cámara. Culture and Education, 32(4), pp. 776-795.

Publicacions 2019

1. Llibres i capítols de llibres
   1. Teaching and learning the promotion of health education in schools. Laura Monsalve Lorente y Engracia Soler Pardo. En: Re-inventando la investigación en salud y educación para una sociedad transcultural https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7502710
   2. Tecnologías y tendencias didácticas emergentes en escenarios educativos. Arturo Fuentes Cabrera, Eloy López Meneses, Jesús López Belmonte, Santiago Mengual-Andrés (coord.). Editorial Octaedro.
   3. "Miguel Hernández y el Neo-Realismo portugués: la infancia en la literatura del compromiso". Mora-Luna, Antonia María. En: Carina Infante do Carmo y Violante F. Magalhães (coords.), NeoRealismo e Infância, Lisboa, Edições Colibri, 2019, pp. 181-195.ISBN: 978-989-689-839-7.
   4. José Ignacio Cruz Orozco, (2019, Mientras España siga sin gustarnos, no podemos tener vacaciones. Una aproximación a los campamentos del Frente de Juventudes en la provincia de Valencia (1937-1955) en Mayordomo, A. y Paya, A, (eds.), Pedagogía. Pensament, política i práctica. lectures històriques en la societat valenciana contemporània, Valencia, Tirant humanidades, pp. 59-75.
   5. Laura Monsalve Lorente y Juan García Rubio. (2019). Estrategias de la Unión Europea e iniciativas de igualdad de Género en STEM, En: Pedagogía y cambios culturales en el siglo XXI: repensando la educación / coord. Laura Monsalve Lorente, Isabel Pardo Baldoví y María Isabel Vidal Esteve. Editorial Octaedro. Págs. 147-158 ISBN: 978-84-18083-18-1
2. Artícles en revistes especialitzades
   1. Cuando caiga Franco: Las propuestas educativas para España desde el exilio (1945), José Ignacio Cruz Orozco, and Sandra García de Fez. Historia y Memoria de la Educación 9, (2019) pp. 101-138.
   2. La destrucción de la modernidad republicana: (Sin)razones del exilio pedagógico español, Juan Manuel Fernández Soria. Historia y Memoria de la Educación.
   3. El exilio pedagógico de 1939, Salomó Marquès Sureda, and José Ignacio Cruz Orozco. Historia y Memoria de la Educación 2019.
   4. La gran zozobra roja. Argumentos para la extensión de la Enseñanza Media en España (1953-1961), José Ignacio Cruz Orozco. Revista Complutense de Educación, vol.30, nº 4, (2019), pp. 983-996. ISSN: 1130-2496.
   5. José Ignacio Cruz Orozco, (2019), La propuesta sobre educación de la Comisión para el Estudio de los problemas españoles (1945), Historia y Memoria de la Educación, 9, pp. 669-710.
   6. Cruz Orozco, José Ignacio (2019), Dos modelos pedagógicos con y en la naturaleza: Los Exploradores de España y el Frente de Juventudes, Sarmiento. Revista Galego-Portuguesa de Historia da Educación, 22, pp. 37- 50.
   7. Cruz-Orozco, J.I.; Fernández-Soria, J.M. (2019), Conversaciones con Antonio Viñao. Años de formación (1943-1982), Revista Interuniversitaria de Historia de la Educación, (37) pp. 481-525.