El grup Història i Historiografia de la llengua espanyola en la seua diacronia (HISLEDIA) de la UV compta amb una llarga trajectòria. Les seues línies d'investigació, Història de la llengua espanyola i Historiografia de la llengua espanyola, van ser iniciades per Emilio Ridruejo des de principis de la dècada de 1980 i van comptar la creació d'una càtedra amb el perfil d'Història de la llengua i Dialectologia, ocupada per Mª Teresa Echenique Elizondo en 1987. Després del trasllat d'Emilio Ridruejo a la Universitat de Valladolid en 1988, el grup va ser liderat per Mª Teresa Echenique fins a la seua jubilació en 2020, passant llavors la direcció a Mª José Martínez Alcalde.
El grup HISLEDIA ha desenvolupat deu projectes d'investigació finançats en convocatòries competitives en els quals ha comptat amb la participació d'investigadors de diverses universitats espanyoles i estrangeres que han contribuït a la projecció internacional del grup i a la consolidació de la seua activitat investigadora. Des de la seua creació, el grup ha abordat aspectes fonamentals de l'estudi de l'evolució de l'espanyol en vessant històric i historiogràfic, sense perdre mai de vista la perspectiva contrastiva en la seua relació amb en resta de les llengües i modalitats hispàniques, principalment el basc, el català i el portugués. S'ha prestat particular atenció a les següents qüestions:
- Història de la llengua castellana al llarg de la seua evolució diacrònica en contacte amb altres modalitats lingüístiques peninsulars.
- Fraseologia i Fraseometría de la llengua castellana en la seua diacronia.
- Estudi filològic de la llengua castellana en els seus orígens.
- Història de la pronunciació del castellà.
- Codificació gramatical, ortogràfica i lexicogràfica de la llengua castellana.
- La norma del castellà des del punt de vista historiogràfic: gramàtiques, ortografies i diccionaris.
Els membres del grup han participat en congressos nacionals i internacionals de primer ordre en la seua especialitat, a més de produir un nombre important de publicacions d'impacte en el seu àmbit (com a grup i de manera individual), i acredita una solguda trajectòria en la formació de personal d'investigació i de direcció de tesis doctorals. Compta amb una àmplia experiència en l'organització de congressos, simposis, jornades i trobades d'especialistes. Entre elles, el V Congrés Internacional d'Història de la Llengua Espanyola (Universitat de València, 2000), el Simposi Internacional "Lexicografia, Codificació gramatical i Fraseologia en honor a G. Haensch" (Universitat de València i Universität Augsburg, 2003), l'exposició "El llegat de Rafael Lapesa: València 1908-Madrid 2002" (Biblioteca Valenciana i Institut Cervantes, 2008), el XXVI Congrès Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques (València, 2010) amb una secció expressament relacionada amb la investigació del grup, les Jornades de Codificació Gramatical de l'Espanyol: història i historiografia (Universitat de València, 2004), les Jornades Internacionals de Fraseologia històrica (primera i segona edició, Universitat de València, 2015 i 2016), la coordinació de la Secció de Fraseologia històrica del Congrés d'Hispanistes Alemanys (Munic, 2017), la Trobada científica Internacional Història contrastiva de la llengua castellana i la seua historiografia (Universitat de València, 2018) i l'organització del XIII Congrés de la Societat Espanyola d'Historiografia Lingüística (Universitat de València, 2022).
La investigació del grup s'ha plasmat, entre moltes altres publicacions, en les següents obres: Fraseologia espanyola: diacronia i codificació (CSIC, 2017), La fraseologia a través de la història de la llengua espanyola i la seua historiografia (Tirant Humanitats, 2017), Com es fan les unitats fraseològiques: continuïtat i renovació en la diacronia de l'espai castellà (Peter Lang, 2018) i DHISFRAES. Diccionari històric fraseològic de l'espanyol. Tasca lexicogràfica del segle XXI. Combinacions de caràcter locucional prepostivo i adverbial. Mostra arquetípica (ed. per M.ª Teresa Echenique i Francisco P. Pla a partir del corpus recopilat pel grup HISLEDIA, Peter Lang, 2021).
El Grup d'investigació en Lingüística, discurs i cognició, LINDICO, assumeix plantejaments cognitius per a combinar en tot moment la reflexió lingüística estrictament teòrica amb el necessari foment de diversos àmbits aplicats, des del convenciment que la fi última de la (necessària) teoria gramatical i pragmàtica és servir de base per a les posteriors aplicacions i accions de transferibilitat científica a la societat.
Encara que les investigacions desenvolupades pels membres del grup en els diferents projectes competitius d'I+D atenen múltiples camps, els estudis més consolidats es refereixen fonamentalment a dues línies de treball: l'àmbit de la lingüística clínica i l'anàlisi del discurs polític i mediàtic. Al llarg de la seua trajectòria, el grup ha anat consolidant un model teòric propi, d'orientació pragmàtica-funcionalista, que s'emmarca en la Lingüística cognitiva. Així, els àmbits teòrics abordats inclouen totes les disciplines pròpies de la lingüística: fonologia, morfosintaxis, semàntica, pragmàtica, tipologia i universals, psicolingüística i sociolingüística. Els àmbits aplicats inclouen, entre altres:
- Anàlisi del discurs en l'esfera pública, segons diferents variables i contextos (discurs polític, discurs mediàtic, discurs digital), amb especial atenció a l'argumentació i persuasió que caracteritzen pragmàticament els registres dels mitjans de comunicació i dels emissors polítics (partits i líders) en els diferents suports i canals comunicatius (premsa escrita, xarxes socials, televisió, publicitat i propaganda, etc.).
- Lingüística clínica: descripció del llenguatge (gramàtica i pragmàtica) en diverses situacions patològiques a partir de dades ecològiques. Fruit d'aquesta línia d'investigació han sigut iniciatives com:
- l'elaboració de corpus específics de llenguatge infantil i de llenguatge deficitari basats en dades ecològiques;
- la descripció del llenguatge de situacions patològiques com l'afàsia, la síndrome de Williams, el TDAH, les demències tipus alzheimer, o les lesions d'hemisferi dret;
- l'elaboració de diversos tests i perfils d'avaluació del llenguatge, i de guies comunicatives per a interlocutors de parlants amb dèficit.
Totes aquestes línies d'investigació es complementen amb les oportunes activitats de difusió i gestió de la I+D+i, com a congressos, seminaris, etc.
