Desenvolupament i validació de noves mesures de les actituds cap a la violència de gènere; canvi d'actituds cap a la violència de gènere en agressors.
Avaluació de diferents factors de prevenció i tractament de la deterioració cognitiva i salut mental relacionats amb el paper de les noves tecnologies.
Percepció de pertinença i filiació, influència de l'estil cognitiu del directiu, aspectes influents en la presa de decisions grupals en el clúster, mètode de presa de decisions grupals. Mimetisme i percepcions directives.
Pretén aprofundir en la importància de la gestió emocional, com a element clau del que constitueix un funcionament òptim o saludable de la persona al llarg del cicle vital. En aquest sentit, es contempla no sols la relació de l'autoeficàcia emocional amb variables rellevants de diferències individuals (com les dimensions de personalitat i els estils d'afrontament), sinó també la seua associació amb importants resultats vitals (salut, benestar subjectiu, compromís i rendiment tant acadèmic com laboral, etc.).
Avaluar la neurocognició i la cognició social en esquizofrènia, incloent l'atenció, memòria episòdica, funcions executives, percepció emocional, teoria de la ment, estil atribucional i percepció social.
Estudis d'implementació i avaluació de Programa Suport Psicològic P/Matern-Infantil (PAPMI) i Parent-Child Psychological Support Programme (PCPS).
L'avaluació longitudinal de les característiques associades a la infància i l'adolescència permet la identificació dels perfils psicosocials saludables.
Noves estratègies d'intervenció: tècniques motivacionals i xarxes socials de suport; Indicadors i trajectòries de canvi en el procés d'intervenció; eficàcia dels programes d'intervenció amb maltractadors desenvolupats en la comunitat.
Aquesta línia tracta de millorar els nostres coneixements sobre els trastorns específics de l'aprenentatge i els seus comorbilitats al llarg del cicle vital, així com el disseny i anàlisi de l'efectivitat de programes de prevenció i intervenció basats en l'evidència empírica.
Estudi dels mètodes més adequats per a l'avaluació i la selecció d'aquells conductors/es que aspiren a obtindre el seu permís de conducció.
Antecedents, moderadors i conseqüències de l'orientació al màrqueting i al mercat sobre la competitivitat de les empreses del clúster.
Estudi de les bases neurobiològiques de la cooperació i l'empatia, així com de la relació entre totes dues i de les seues aplicacions socials i inclusió en programes d'intervenció a diversos nivells.
En aquesta línia d'investigació s'exploren els processos psicosocials, com ara l'autoeficàcia, confiança, autoconcepte, atribucions, etc., que contribueixen al rendiment esportiu i a la satisfacció de l'experiència esportiva.
Anàlisi dels models espaciotemporals. Implementar sistemes d'informació geogràfica per a l'estudi de les relacions inter-organitzacionals: configuració, contingut, continent i efecte. Externalitats positives i negatives. Factors moderadors i mediadors. Transferència de coneixements en clústers. Relacions franquiciades.
La investigació en educació emocional se centra en el coneixement i destreses (competències), que tenen els xiquets i adolescents i que els permeten identificar les seues pròpies emocions i les dels altres, així com expressar i regular les emocions agradables i desagradables.
Clústers de segon grau i transversals. Dinamització econòmica de territoris i dels seus mercats exteriors.
Centrada en l'àmbit específic de les conductes addictives, en aquesta línia d'investigació es desenvolupen PROGRAMES d'intervenció per als joves sancionats per consum o tinença de substàncies addictives en la via pública, constituint un aspecte important dins del mateix l'adaptació de l'actuació a les característiques de cadascun dels col·lectius sobre els quals s'intervindrà ajustant-se a les múltiples diferències trobades entre els joves de diferents cultures i races. D'altra banda, també aquesta línia d'investigació es dirigeix a l'ADAPTACIÓ d'instruments atés que en els últims anys s'ha consolidat entre els menors d'edat espanyols un consum d'alcohol intensiu, amb el qual s'arriba en moltes ocasions a la intoxicació etílica i en el qual cada vegada és més notori i preocupant la incorporació d'adolescents dones entre 14 i 15 anys (Cortés, Giménez i Motos, 2012; Cortés, 2012; OED, 2013). D'aquest patró de consum es coneixen amb bastant exactitud les conseqüències que generen sobre el desenvolupament del cervell i les repercussions que això té a nivell d'atenció, processament i retenció de nova informació, control emocional… (López et al.,, 2013; Crego et al. 2009; Guerri, 2010; Tapert, 2007) però no es disposa del mateix nivell de coneixement sobre fins a quin punt i de quina manera està interferint en el desenvolupament de cadascuna de les competències socials i personals que s'adquireixen a aquestes edats i que igual que les deterioracions en l'estructura cerebral, també repercutiran en el desenvolupament òptim d'aquests joves. Ha quedat en evidència que en aquest aspecte no és possible utilitzar instruments adaptats d'altres països, ja que el patró de consum difereix de manera notòria (OED, 2013).
Ús de les noves tecnologies i l'educació en obert. Innovació docent en les matèries vinculades a l'àrea de la metodologia d'investigació (ús del cinema, l'humor, el portafolis, aprenentatge per problemes, aprenentatge col·laboratiu, aprenentatge actiu de l'alumne). Anàlisi dels aspectes emocionals relacionats amb l'aprenentatge del contingut de les matèries de metodologia d'investigació (ansietat acadèmica, acte eficàcia, ansietat estadística).
Estudi i desenvolupament de programes d'educació viària en edats escolars i desenvolupament de programes de formació per a conductors/es o professionals de la conducció.
Incomprensió del procés d'inferència estadística. Estudi de l'impacte de la reforma estadística entre els investigadors, docents, professionals i alumnes de Psicologia i Educació. Pràctica Basada en l'Evidència. Revisions sistemàtiques, fique-anàlisis i fique-anàlisis en xarxa. Validesa dels resultats. Replicació. Graus de llibertat de l'investigador. Integritat i ètica del científic.
L'emprenedor internacional. Eficàcia estratègica en noves empreses. Alternatives organitzatives en ambients concursals. Reorganització i reestructuració empresarial. Declivi, crisi i reflotament. Polítiques de Segona Oportunitat.
Estudi de la freqüència, característiques i processos causants dels sinistres de trànsit.
Estudi de la relació entre producció de coneixement i acció política a partir dels diferents desenvolupaments teòrics que en l'espai dels estudis feministes qüestionen el privilegi epistèmic del coneixement científic sustentat en pressupostos d'objectivitat, universalitat i neutralitat.
Aquesta línia d'investigació té com a objectiu principal analitzar les característiques dels estils de vida dels adolescents, explorant els correlats psicosocials d'aquests, a fi de potenciar les conductes saludables.
Corresponentment amb la seua complexitat i ampli rang se centra en estudi i desenvolupaments relatius a l'estratègia (incloent els nivells tàctic i operatiu) i tot els components que intervenen en el procés de presa de decisions, sobre la base de models normatius o descriptius (matemàtics versus psicològics), així com a nivell individual i grupal.
Estudi dels efectes de l'estrés sobre la presa de decisions en persones sanes
Proposta d'un model psicobiològic de Factor General de Personalitat (FGP). Creació d'un instrument de mesura del FGP.
Estudi dels principals factors de risc causants dels accidents de trànsit (velocitat, alcohol, drogues, fàrmacs, malalties...) i dels grups vulnerables més implicats en aquests.
La fragilitat en el seu vessant psicològic inclou aspectes clínics (cognitius i emocionals), funcionals i sociofamiliars així com diferents variables demogràfiques i d'estils de vida. Es pretén investigar i definir el perfil d'aquestes variables en diferents grups poblacionals.
Estudi del funcionament de la xarxa semàntica de la memòria per a identificar de manera específica tant dèficits com funcions preservades en esquizofrènia amb el propòsit d'elaborar plans de rehabilitació personalitzats.
Desenvolupament de versions abreujades de les proves clàssiques utilitzades en l'avaluació intel·lectual, amb l'objectiu de facilitar l'avaluació del funcionament intel·lectual i el cribratge els pacients amb trastorn mental greu.
Estudiar com és el funcionament psicosocial de les persones amb diagnòstic d'esquizofrènia, altres psicosis i trastorn bipolar, en els diferents moments del desenvolupament d'aquests problemes de salut mental.
Patrons interactius primerencs associats amb inclinació (in)segur per a detectar predictors i dissenyar assessorament/intervenció. Tècniques d'anàlisi seqüencial i anàlisis dinàmiques no lineals. Sensibilitat materna als senyals. Conducta materna no contingent. Factors de context.
Avaluar l'eficàcia de diferents programes (p.e. IPT, EMT, INT) per a millorar la neurocognició, la cognició social i el funcionament social de persones amb trastorn mental.
Aplicació de tècniques d'intervenció psicològica (teràpia d'acte-regulació) per a modificar la personalitat i el maneig de les drogues.
Estudi de les implicacions de la cura de persones amb afeccions cròniques sobre la salut dels cuidadors. Variables de vulnerabilitat i protecció. Aplicació de programes d'intervenció en cuidadors per a prevenció o millora de la salut.
La presa de decisions és un procés cognitiu complex que es veu influït per les emocions. En aquesta línia s'analitzen aquestes relacions aplicades a diversos contextos experimentals i en àmbits socials.
Anàlisi de la validesa de constructe, validació i construcció d'instruments de mesura. Estudi de la qualitat dels informes psicomètrics. Qualitat de l'adaptació transcultural dels instruments de mesura. Invariància de les puntuacions. Usos i abusos de l'anàlisi factorial exploratòria i de l'anàlisi factorial confirmatòria. Ús apropiat dels estadístics de consistència interna en funció de l'escala de mesura de les variables.
Qüestions metodològiques vinculades amb l'àrea dels aspectes psicològics i socials que estan relacionats amb les migracions, la mobilitat humana i la diversitat sexual. Anàlisi del prejudici i rebuig dels membres dels grups minoritaris (com a immigrants, persones amb una orientació sexual homosexual i persones transsexuals). Anàlisi de les variables relacionades amb l'homofòbia internalitzada i les micro-agressions de la vida diària. Estrés minoritari.
Estudi dels aspectes socials i psicològics relacionats amb les migracions i els grups vulnerables, mesurament dels prejudicis cap a diferents col·lectius, sexe i minories –racisme, misogínia, homofòbia–, elaboració d'indicadors d'acceptació i rebuig, estudi de la autonomía i qualitat de vida de les persones majors
Determinants de la multilocalització, aglomeracions, clústers de compatriotes i d'activitat. Generació i desenvolupament de capital social internacional. Xarxes i guanxi. Distància i estratègia de localització-entrada
La música és un element comú a pràcticament totes les cultures, no obstant això, tenint en compte la diversitat de la música és necessari una anàlisi més precisa i rigorós d'aquesta. Aquesta línia estudia la resposta emocional, cognitiva i psicofisiològica a la música.
Estudi de les bases biològiques de la conducta violenta i criminal, amb les seues aplicacions a nivell de diagnòstic, prevenció i intervenció en violència.
Estudi de les bases biològiques de la felicitat. Aplicació de les neurociències a la Psicologia Positiva. Intervenció, prevenció i altres aplicacions.
La separació suposa un fort esdeveniment estressant que requereix adaptació de la família als canvis que porta la ruptura. Quan els pares mantenen una relació molt conflictiva davant els xiquets o els utilitzen en les seues dinàmiques d'enfrontament, es produeixen maltractament emocional amb efectes adversos.
L'objectiu és estudiar les relacions que tenen els processos motivacionals que es donen en els contextos escolar i esportiu amb el rendiment, el benestar i les conductes de salut dels adolescents, amb la finalitat d'optimitzar tals processos i els seus efectes mitjançant la promoció de climes positius.
Estudi de la percepció, l'atenció i l'elecció de respostes en la conducció.
S'investiguen les variables implicades en la conducta prosocial versus agressiva contemplant els diferents contextos implicats en aquestes conductes: família, escola i grups d'iguals, fonamentalment entorn de la família i els diferents tipus de família, relacionades amb la cohesió i la conflictivitat familiar, la violència filioparental, la jerarquia de valors, el desenvolupament prosocial i la conducta agressiva en xiquets i adolescents i la seua integració en un context intercultural. Fonamentant-nos principalment, en com, en els últims anys s'han incrementat diferents formes de violència en l'adolescència, violència entre iguals (bullying i ciber bullying), violència filie-parental i violència de gènere (entre parelles), amb importants repercussions en l'àmbit personal, familiar, escolar i social. Les emocions, la falta d'autoregulació d'aquestes, la falta d'empatia, els mecanismes d'afrontament, la pressió d'iguals, el procés de socialització i els valors que la societat transmet són factors que poden estar darrere d'aquestes conductes. En concret, dirigim la investigació cap als Factors de protecció: que afavoreixen i potencien la conducta prosocial en l'adolescència: factors de protecció i vulnerabilitat davant l'agressivitat atenent variables personals, familiars, escolars i de relació entre iguals. Els Tipus de família: donada la importància que té en el desenvolupament psicosocial dels fills, s'analitzen les variables considerant els diferents tipus de família i agressivitat/prosocialitat dels fills i filles (discriminar entre famílies monoparentals, estructura familiar, família biològica o adoptiva). L'Adolescència: anàlisi de les competències emocionals en l'adolescència (11-18 anys), juntament amb les pràctiques i estils parentals, fracasse escolar i conductes de risc en adolescents, com l'abús d'alcohol. Altres variables a analitzar: ansietat, depressió, estrés, mecanismes d'afrontament i la relació amb els parells, parells prosocials-parells agressius.
Estudi de l'adaptació a la malaltia tant del pacient com de l'entorn familiar- en diferents moments o àmbits que inclouen, no sols el procés del diagnòstic i tractament, sinó també altres fases com són la prevenció de la malaltia o la supervivència d'aquesta. Així mateix, s'aborden diferents aspectes relacionats amb l'acompliment del professional sanitari en oncologia (p. e., burnout, habilitats de comunicació i maneig de situacions de crisis i estressants en la interacció amb el malalt).
En aquesta línia d'investigació s'estudien els efectes de la resposta psicofisiològica d'estrés sobre el comportament, les emocions i la cognició, tenint en compte al valor adaptatiu/desadaptatiu d'aquests canvis i la seua relació amb la salut/malaltia.
Anàlisi de factors psicosocials relacionats amb la salut que repercuteixen en la qualitat de vida de les persones. Prevenció i protocol de tractament de malalts crònics. Especialment en les àrees de l'oncologia, la infertilitat i l'envelliment.
Promoció de la salut sexual en diferents col·lectius com els treballadors masculins del sexe, els TEA o els VAIG DONAR amb diversos objectius com l'educació afectiu-sexual per a previndre abusos, la prevenció de pràctiques sexuals de risc i altres comportaments com el sexting o sexe virtual.
Recerca i desenvolupament d'aplicacions i exercicis de simulació destinats a l'educació viària o a la formació de conductors/es.
Anàlisi dels efectes intrapsíquics derivats del sistema de creences entorn a la condició sexuada dels éssers humans. Anàlisi de les imatges del cos i dels criteris normatius de bellesa i de la seua incidència en el benestar social i en la salut. Estudi de la internalització dels rols de gènere que justifiquen les asimetries de poder entre els sexes.
En aquesta línia es desenvolupen productes tecnològics d'investigació, avaluació i ensenyament en entorns d'aprenentatge a través de textos (tests estandarditzats, tutors intel·ligents i eines d'investigació). També s'investiguen les condicions de l'entorn de tasca, com ara el format de les preguntes o la interfície de tasca, que influeixen en l'aprenentatge.
En aquesta línia es desenvolupen productes tecnològics d'investigació, avaluació i ensenyament en entorns d'aprenentatge a través de textos (tests estandarditzats, tutors intel·ligents i eines d'investigació). També s'investiguen les condicions de l'entorn de tasca, com ara el format de les preguntes o la interfície de tasca, que influeixen en l'aprenentatge.
Disseny de propostes i eines instruccionals que potencien l'aprenentatge actiu i significatiu.
Les temàtiques de recerca i desenvolupament són molt àmplies i entre les mateixes destaquen els estudis dels hàbits o necessitats de desplaçament dels usuaris d'un determinat territori o mitjà de transport, la satisfacció d'usuaris, transport públic, impacte de canvis en l'oferta, maneres blanes, càrrega, logística, última milla, tarifes, accessibilitat, inclusivitat, gènere, medi ambient, mobilitat elèctrica, etc.
Així mateix i més si cap en el cas de la Seguretat Viària, és objecte d'estudi i desenvolupament els Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS), així com altres mitjans de transport terrestre, com és el cas del ferrocarril, tramvia i metre, així com altres marítims i aeris.
Les temàtiques de recerca i desenvolupament són molt àmplies i entre les mateixes destaquen, els estudis epidemiològics, investigació d'accidents, causes de l'accidentalitat, els factors de risc, els grups de risc, usuaris vulnerables, els comportaments dels conductors, els processos psicològics bàsics, les actituds, motivacions i valors subjacents als comportaments, el cas especial dels infractors i reincidents. així com en un altre pla la conducció autònoma.
Així mateix a més del factor humà són objecte d'estudi, les vies (amb diferencial atenció els punts negres i trams de concentració d'accidents, així com a la senyalització, especialment variable), els vehicles, així com l'estat de tots ells.
Investigació bàsica en processos implicats en l'addicció al joc. Desenvolupament de programes de prevenció d'addicció al joc (Ludens) i addiccions tecnològiques (AdiTec), Desenvolupament de protocols de tractament de l'addicció al joc basats en l'evidència. Desenvolupament de propostes de regulació.
Estudi i valoració dels mecanismes legals orientats a combatre la violència de gènere introduïts per les diferents reformes penals operades en els últims anys en aquesta matèria, amb especial atenció a la LO 1/2004 de protecció integral.
Anàlisi de les diferències interculturals en l'ús de pràctiques de disciplina; desenvolupament de mesures implícites de les actituds cap a l'agressió en les relacions pares-fills; actituds cap al càstig corporal i risc de maltractament infantil.
