Línia de treball duta a terme en col·laboració amb l'empresa DADELOS SA. Es desenvolupen dues aproximacions: La identificació i anàlisi semiquantitatiu per espectrometria de masses dels components químics dels diferents productes. L'anàlisi de l'efecte dels productes sobre cultius.
Estudi de les propietats cinètiques i termodinàmiques de complexos actius en membranes. Descripció de l'estructura dels complexos actius i dels seus mecanismes de formació.
Metodologia: Espectroscòpies d'infrarojos, UV-Vis, DC i fluorescència. Microscopía de fluorescència. Nanoscopia AFM. Monocapes de Langmuir. Simulacions moleculars. Models teòrics de difusió. Anàlisi estadística.
El nostre grup ha caracteritzat un nou regulador important en la transició de Start: Whi7. Whi7 actua com a repressor transcripcional del programa de Start col·laborant amb Whi5 en aquesta funció, de manera que, com ocorre en mamífers amb la família Rb, el control de la iniciació del cicle cel·lular depén del joc entre diferents repressors. Els treballs del grup pretenen avançar en la caracterització de la regulació i funció de Whi7 i la seua comparació amb Whi5 en diferents condicions fisiològiques, la qual cosa pot ajudar a entendre com es coordina l'acció de diferents repressors en el control de l'inici del cicle cel·lular. A més, s'està investigant la relació existent entre Whi7 i la ruta de la proteinaquinasa C. El fet que un membre de la família Rb estiga mutat en quasi tots els tumors reforça fins i tot més la importància d'estudiar el paper d'aquests repressors de G1.
El nostre grup ha caracteritzat un nou regulador important en la transició de Start: Whi7. Whi7 actua com a repressor transcripcional del programa de Start col·laborant amb Whi5 en aquesta funció, de manera que, com ocorre en mamífers amb la família Rb, el control de la iniciació del cicle cel·lular depén del joc entre diferents repressors. Els treballs del grup pretenen avançar en la caracterització de la regulació i funció de Whi7 i la seua comparació amb Whi5 en diferents condicions fisiològiques, la qual cosa pot ajudar a entendre com es coordina l'acció de diferents repressors en el control de l'inici del cicle cel·lular. A més, s'està investigant la relació existent entre Whi7 i la ruta de la proteinaquinasa C. El fet que un membre de la família Rb estiga mutat en quasi tots els tumors reforça fins i tot més la importància d'estudiar el paper d'aquests repressors de G1.
Pkc1 de llevat i l'isoforma PKCd de mamífers comparteixen la mateixa funció de control del checkpoint d'integritat genòmica. Es planteja un estudi en paral·lel en tots dos organismes per a caracteritzar les claus moleculars d'aquest mecanisme.
Pkc1 de llevat i la isoforma PKCd de mamífers comparteixen la mateixa funció de control del checkpoint d'integritat genòmica. Es planteja un estudi en paral·lel en tots dos organismes per a caracteritzar les claus moleculars d'aquest mecanisme.
Disseny de noves seqüències polipeptídiques amb activitat de membrana, a partir de proteïnes i pèptids nadius.
Metodologies: Anàlisi computacional d'estructures polipeptídiques a diversos nivells. Síntesi química de pèptids.
El coure i el ferro són micronutrients essencials per a pràcticament tots els organismes vius però són tòxics quan estan en excés. El nostre objectiu és desxifrar com les plantes superiors transporten, distribueixen i utilitzen aquests metalls i com regulen l'homeòstasi metàl·lica.
Limnologia fonamental i aplicada: Dinàmica i funcionament dels ecosistemes aquàtics epicontinentals. Estructura de les comunitats i diversitat funcional. Avaluació de l'estat ecològic i de conservació. Ecologia microbiana en ecosistemes lenítics: Estudi de la composició i funcionalitat de la comunitat microbiana per tècniques moleculars. Metagenómica. Metabarcoding i e-DNA. Biogeoquímica i balanços de carboni en aiguamolls mediterranis, fluxos de gasos carbonats d'efecte hivernacle. Efectes de les característiques ecològiques i estat de conservació en la capacitat mitigadora del canvi climàtic dels ecosistemes lenítics. Ecotoxicologia. Sistemes d'informació geogràfica (SIG). Teledetecció. Limnologia polar.
Anàlisi de les marques de les histones durant l'envelliment de les cèl·lules de llevat, globalment i a nivell de gens concrets. Anàlisi dels complexos enzimàtics responsables de les marques d'histones en cèl·lules velles i en cèl·lules joves.
Els treballs del grup també se centren en l'estudi de mecanismes de regulació espacial en el control del cicle cel·lular, mecanismes que impliquen el control de la localització sub cel·lular de proteïnes clau per a la progressió en el cicle. S'ha estudiat en particular el paper de la carioferina Msn5 en el control de factors de transcripció (Swi6, Swi4, Mbp1, Swi5, Whi5) així com de ciclinas de Start (Cln1, Cln2). A més, s'investiguen determinants de l'especificitat funcional de ciclines i la identificació de nous mecanismes que controlen la síntesi i degradació de ciclines (Cln2, Clb2).
Els treballs del grup també se centren en l'estudi de mecanismes de regulació espacial en el control del cicle cel·lular, mecanismes que impliquen el control de la localització subcel·lular de proteïnes clau per a la progressió en el cicle. S'ha estudiat en particular el paper de la carioferina Msn5 en el control de factors de transcripció (Swi6, Swi4, Mbp1, Swi5, Whi5) així com de ciclinas de Start (Cln1, Cln2). A més, s'investiguen determinants de l'especificitat funcional de ciclines i la identificació de nous mecanismes que controlen la síntesi i degradació de ciclines (Cln2, Clb2).
El nostre objectiu s'investigar els principis mecànics de la inserció, plegat i assemblatge de proteïnes de membrana en membranes lipídiques i investigar els factors que determinen l'estabilitat de les proteïnes de membrana.
La sobreexpressió de les proteïnes de la membrana sol ser essencial per als estudis estructurals i funcionals, però els rendiments solen ser massa baixos. Per tant, investiguem les conseqüències de la sobreexpressió de diferents proteïnes de membrana a la recerca de nous components per a millorar aquests rendiments.
- Estudi de la resistència a les toxines de Bacillus thuringiensis tant en formulats bioplaguicides com en plantes transgèniques.
- Estudi dels mecanismes de resistència a plaguicides de síntesis i foment de la seua selectivitat.
Estem utilitzant diverses aproximacions per a l'estudi en Drosophila de malalties genètiques humanes a fi de disseccionar les seues rutes de patogènesi i identificar biomarcadors que permeten el seu diagnòstic i/o la seua progressió, així com de descobrir molècules amb potencial terapèutic.
