Les microalgues liquèniques exerceixen un paper molt actiu en la capacitat dels líquens per a sobreviure en condicions ambientals extremes. L'objectiu d'aquesta línia de treball consisteix en la determinació dels metabòlits implicats en l'adaptació de les microalgues liquèniques a condicions extremes com a dessecació o fred a fi de desenvolupar possibles aplicacions biotecnològiques de cara a la seua aplicació en la tolerància de cultius.
Estudi d'interrelacions entre la neovascularització tumoral, la presència de poblacions de cèl·lules immunoreguladores i la recidiva o progressió en el microambient tumoral.
Línia de treball duta a terme en col·laboració amb l'empresa DADELOS SA. Es desenvolupen dues aproximacions: La identificació i anàlisi semiquantitatiu per espectrometria de masses dels components químics dels diferents productes. L'anàlisi de l'efecte dels productes sobre cultius.
La complexitat del fenomen de l'expressió gènica es comprendrà millor si es milloren les tècniques per a mesurar, al nivell genòmic, la transcripció in vivo i s'usen aproximacions genètiques i genòmiques per a aclarir les connexions funcionals que controlen la transcripció.
Estem interessats a abordar diferents dades bioinformàtiques acoblats a dades experimentals per a modelar les respostes a l'estrés de les plantes, utilitzant la vinya com a model de fruits carnosos no climatèrics.
Les microalgues liquèniques són capaces de créixer al mig sòlid o líquid sota condicions en què difícilment ho fan altres organismes. Aquest fet les converteix en candidates per al seu ús en bioreactors o per a la producció de biomassa i de compostos obtinguts per transformació.
Avaluació d'efectes biològics de components dels aliments i ingredients alimentaris: citoprotecció i/o citotoxicitat, marcadors d'estrés oxidatiu, inflamació i apoptosi, utilitzant cultius cel·lulars.
La descripció detallada del contingut d'aquesta línia d'investigació es troba inclosa en la descripció de l'activitat investigadora del grup.
Intentem caracteritzar a la família MYB en diferents espècies de plantes combinant estudis de tot el genoma i en caracteritzacions funcionals de planta.
Identificació de receptors de toxines de B. thuringiensis. Assajos d'unió lligant-receptor. Experiències de silenciament gènic. Realització d'assajos de toxicitat. Anàlisi de la resposta immune dels insectes a la intoxicació per B. thuringiensis.
Aïllament i caracterització de vesícules extracelul·lars (EVs) en diversos helmints paràsits. Identificació de les molècules presents en les EVs. Anàlisi de la utilitat de les EVs en el control de helmintiasi i altres malalties (diagnòstic, vacunació i tractament).
El nostre grup ha caracteritzat un nou regulador important en la transició de Start: Whi7. Whi7 actua com a repressor transcripcional del programa de Start col·laborant amb Whi5 en aquesta funció, de manera que, com ocorre en mamífers amb la família Rb, el control de la iniciació del cicle cel·lular depén del joc entre diferents repressors. Els treballs del grup pretenen avançar en la caracterització de la regulació i funció de Whi7 i la seua comparació amb Whi5 en diferents condicions fisiològiques, la qual cosa pot ajudar a entendre com es coordina l'acció de diferents repressors en el control de l'inici del cicle cel·lular. A més, s'està investigant la relació existent entre Whi7 i la ruta de la proteinaquinasa C. El fet que un membre de la família Rb estiga mutat en quasi tots els tumors reforça fins i tot més la importància d'estudiar el paper d'aquests repressors de G1.
El nostre grup ha caracteritzat un nou regulador important en la transició de Start: Whi7. Whi7 actua com a repressor transcripcional del programa de Start col·laborant amb Whi5 en aquesta funció, de manera que, com ocorre en mamífers amb la família Rb, el control de la iniciació del cicle cel·lular depén del joc entre diferents repressors. Els treballs del grup pretenen avançar en la caracterització de la regulació i funció de Whi7 i la seua comparació amb Whi5 en diferents condicions fisiològiques, la qual cosa pot ajudar a entendre com es coordina l'acció de diferents repressors en el control de l'inici del cicle cel·lular. A més, s'està investigant la relació existent entre Whi7 i la ruta de la proteinaquinasa C. El fet que un membre de la família Rb estiga mutat en quasi tots els tumors reforça fins i tot més la importància d'estudiar el paper d'aquests repressors de G1.
Pkc1 de llevat i l'isoforma PKCd de mamífers comparteixen la mateixa funció de control del checkpoint d'integritat genòmica. Es planteja un estudi en paral·lel en tots dos organismes per a caracteritzar les claus moleculars d'aquest mecanisme.
Pkc1 de llevat i la isoforma PKCd de mamífers comparteixen la mateixa funció de control del checkpoint d'integritat genòmica. Es planteja un estudi en paral·lel en tots dos organismes per a caracteritzar les claus moleculars d'aquest mecanisme.
Anàlisi d'expressió de gens implicats en mecanismes de defensa enfront d'estrés biòtic i abiòtics. Identificació a nivell genòmic per seqüenciació massiva de miRNAs relacionats amb situacions d'estrés biòtic i abiòtic de plantes.
S'aborda el desenvolupament de la metodologia Yeast Surface Display, no solament en Sacchomyces cerevisiae sinó també en altres llevats no Saccharomyces. A més es pretén desenvolupar aplicacions en biocatàlisi, bioremediació i salut mitjançant l'exposició de proteïnes i pèptids concrets.
- Aïllament i caracterització de nous gens de B. thuringiensis que codifiquen proteïnes amb alta acció insecticida.
- Ús d'aïllats naturals o modificats genèticament amb alta efectivitat i/o amb un espectre d'acció més ampli.
eIF5A és un factor d'elongació que s'uneix als ribosomes quan aquests s'embossen durant la síntesi d'algunes proteïnes que contenen motius amb prolines, glicines i amino àcids carregats. El nostre grup ha determinat que eIF5A és necessari per a la síntesi de formines (de llevat, mosca i ratolins), col·lagen (de ratolí i humans) i proteïnes humanes que tenen tendència a l'agregació en cèl·lules envellides. El nostre objectiu és determinar mecanísticament la funció de eIF5A, a través de la síntesi de les seues proteïnes diana, en patologies com ara la fibrosi, el càncer o durant l'envelliment. Comprendre aquests mecanismes ajudarà el desenvolupament de teràpies específiques dirigides a regular la funció de eIF5A.
Identificació de noves proteïnes de defensa de les plantes enfront de patògens a través d'anàlisis proteòmics massius i dirigits. Anàlisi de l'efecte potenciador d'inductors naturals de les defenses de les plantes en l'acció de les toxines de B. thuringiensis.
Estudi de les interaccions moleculars entre helmints paràsits i els seus hostes. A partir de les molècules identificades es generen eines (proteïnes i pèptids recombinants al costat d'anticossos policlonals) destinades al control d'aquestes parasitosi.
Estudi d'expressió gènica, identificació de biomarcadors de resposta al tractament en esquizofrènia, i caracterització de la resposta cel·lular al fàrmacs en models derivats de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSCs).
El nostre principal objectiu d'investigació és desxifrar com les cèl·lules eucariotes regulen l'expressió gènica per a transportar, distribuir i utilitzar correctament el ferro en resposta a la sovint baixa disponibilitat d'aquest micronutrient essencial. Utilitzem el llevat Saccharomyces.
- Aprofundir en els mecanismes moleculars que regeixen la interacció dels insectes amb els seus patògens virals i bacterians.
- Desenvolupar estratègies que potencien l'ús dels bioinsecticides mitjançant la modificació de la resposta immunològica davant l'atac de patògens.
Limnologia fonamental i aplicada: Dinàmica i funcionament dels ecosistemes aquàtics epicontinentals. Estructura de les comunitats i diversitat funcional. Avaluació de l'estat ecològic i de conservació. Ecologia microbiana en ecosistemes lenítics: Estudi de la composició i funcionalitat de la comunitat microbiana per tècniques moleculars. Metagenómica. Metabarcoding i e-DNA. Biogeoquímica i balanços de carboni en aiguamolls mediterranis, fluxos de gasos carbonats d'efecte hivernacle. Efectes de les característiques ecològiques i estat de conservació en la capacitat mitigadora del canvi climàtic dels ecosistemes lenítics. Ecotoxicologia. Sistemes d'informació geogràfica (SIG). Teledetecció. Limnologia polar.
La descripció detallada del contingut d'aquesta línia d'investigació es troba inclosa en la descripció de l'activitat investigadora del grup.
Les plantes han desenvolupat mecanismes mitjançant els quals s'enfronten a condicions ambientals adverses, entre ells l'acumulació de poliamines (PAs). Pretenem caracteritzar el paper de les PAs com a molècules reguladores de la resposta a l'estrés i les seues interaccions amb altres fitohormones.
Les microalgues liquèniques exerceixen un paper molt actiu en la capacitat dels líquens per a sobreviure en condicions ambientals extremes. L'objectiu d'aquesta línia de treball consisteix en el coneixement dels mecanismes transcripcionals que modulen aquesta resposta.
Obtenció de models experimentals i caracterització dels efectes produïts per:
- La pèrdua/guany de funció de frataxina i paraplegina en Drosophila de forma sistèmica i específica de teixit.
- les alteracions funcionals d'ambdues proteïnes en models humanitzats de paraplegina i frataxina en Drosophila.
Anàlisi de les marques de les histones durant l'envelliment de les cèl·lules de llevat, globalment i a nivell de gens concrets. Anàlisi dels complexos enzimàtics responsables de les marques d'histones en cèl·lules velles i en cèl·lules joves.
Els treballs del grup també se centren en l'estudi de mecanismes de regulació espacial en el control del cicle cel·lular, mecanismes que impliquen el control de la localització sub cel·lular de proteïnes clau per a la progressió en el cicle. S'ha estudiat en particular el paper de la carioferina Msn5 en el control de factors de transcripció (Swi6, Swi4, Mbp1, Swi5, Whi5) així com de ciclinas de Start (Cln1, Cln2). A més, s'investiguen determinants de l'especificitat funcional de ciclines i la identificació de nous mecanismes que controlen la síntesi i degradació de ciclines (Cln2, Clb2).
Els treballs del grup també se centren en l'estudi de mecanismes de regulació espacial en el control del cicle cel·lular, mecanismes que impliquen el control de la localització subcel·lular de proteïnes clau per a la progressió en el cicle. S'ha estudiat en particular el paper de la carioferina Msn5 en el control de factors de transcripció (Swi6, Swi4, Mbp1, Swi5, Whi5) així com de ciclinas de Start (Cln1, Cln2). A més, s'investiguen determinants de l'especificitat funcional de ciclines i la identificació de nous mecanismes que controlen la síntesi i degradació de ciclines (Cln2, Clb2).
Paper de la MAP cinasa p38 alfa en la regulació de la defensa antioxidant en hepatòcits.
Estudi dels mecanismes de resistència a plaguicides de síntesis i foment de la seua selectivitat.
La descripció detallada del contingut d'aquesta línia d'investigació es troba inclosa en la descripció de l'activitat investigadora del grup.
Trànsit de proteïnes en cèl·lules vegetals, amb especial èmfasi en estudis funcionals de proteïnes d'especial rellevància fisiològica.
