Atenció a les persones en situació de fragilitat i dependència. Bioètica en Pediatria. Actitud davant el xiquet amb diversitat funcional. Cura d'ancians. Salut mental. Sofriment de pacients i familiars en el final de la vida. Cures pal·liatives. Voluntats anticipades.
Anàlisi dels discursos filosòfics entorn de les diferències entre els sexes, del debat modernitat-postmodernitat en els feminismes contemporanis, interpretació de les paradoxes de la Il·lustració i estudi de les relacions entre ciutadania i gènere.
En les últimes dues/tres dècades hi ha hagut un notable increment en els recursos conceptuals i metodològics a la disposició del científic. Caldria destacar entre ells, per esmentar alguns dels quals s'apliquen amb major profusió, els algoritmes sobre selecció de models, l'estadística bayesiana, les estratègies d'inferència causal a partir de probabilitats/freqüències, la simulació per ordinador, o l'articulació de models mecanicistes.
L'objectiu genèric d'aquesta línia d'investigació és repensar les qüestions epistemològiques tradicionalment abordades per la filosofia de la ciència (experimentació, confirmació, explicació, realisme/antirrealisme, objectivitat i valors) a la llum dels nous recursos disponibles en la pràctica científica.
Paper dels Comités de Bioètica Assistencial, problemàtiques i funcionament. Comités d'Ètica de la Investigació. Comités Nacionals i Autonòmics. Metodologies per a analitzar casos de bioètica. Anàlisi de la legislació sanitària relacionada amb la bioètica.
Anàlisi de la tipologia sil·logística dels discursos, descripció dels models de món que aquests presenten, estudi de les relacions conflictives entre els diferents polisistemes d'un context social determinat (relacions comparades entre textos).
La finalitat de l'educació és que els alumnes aprenguen a conéixer, a conviure i a ser justos. De manera especial, l'educació ètic-cívica contribueix a educar en valors per a la convivència en societats pluralistes.
Enfocament de les capacitats i bioètica del desenvolupament. Educació per al desenvolupament. Desenvolupament moral. Educació per a la salut, especialment de persones amb discapacitat. Formació en bioètica. Ment, cervell i educació. L'educació de les emocions. Formació de voluntaris. Cinema i bioètica.
Estudi del teatre clàssic grecollatí en els seus diferents gèneres i de la seua pervivència en la tradició occidental. Creació d'espais de trobada entre els acadèmics i els professionals de les arts escèniques. Acostament dels resultats a la societat.
Aquesta línia d'investigació se centrarà primordialment, en els desafiaments contemporanis al model democràtic liberal, analitzant valors essencials com justícia, lliberteu, drets humans i abordant temes com el de la participació política, les teories contemporànies de la justícia.
L'hermenèutica crítica ens planteja un mètode d'aplicació de l'ètica que combina la dimensió deductiva i la inductiva, la tradició kantiana i l'aristotèlica. Intenta comprendre el context d'aplicació, però també disposa d'una teoria universalista que puga servir de paràmetre crític.
Anàlisi de les diverses variants de la Història Conceptual tant en l'àmbit continental com en l'anglosaxó. Examen del seu valor cognoscitiu i crític ideològic. Elaboració d'una estratigrafia de l'era del progrés i del present velociferí, emparentant-la amb teories en voga.
Estudi de la història de la bioètica i anàlisi de les principals teories ètiques que ens permeten fonamentar la bioètica, entre elles: l'ètica del discurs, ètica narrativa, hermenèutica crítica, ètica feminista, dret natural, principis de la bioètica, valors, virtuts i emocions.
L'ètica de la neurociència desenvolupa un marc ètic per a regular la conducta en la investigació neurocientífica. La neurociència de l'ètica es refereix a l'impacte del coneixement neurocientífic en la nostra comprensió de l'ètica mateixa. La neuropolítica analitza el cervell dels electors.
Per a la millora de les democràcies actuals és important anar a l'arrel i construir una democràcia radical, prenent el millor de la tradició democràtica participativa, la social i la liberal, i aprofundint en l'exercici de la deliberació. La societat civil pot participar des de diverses esferes.
Establiment del reconeixement recíproc com a nucli d'un bioètica intercultural i global. Sociologia relacional. Ciutadania global, cosmopolitisme i política deliberativa. Immigració i bioètica. Reconeixement recíproc entre professionals sanitaris, pacients i familiars.
Ètica en la utilització de recursos sanitaris. Sostenibilitat. Equitat, eficiència i qualitat sanitària. Salut Pública. Coneixements i actituds de la població respecte a VIH. Accions preventives en la pròpia salut. Ètica de les organitzacions sanitàries. Ètica dels laboratoris farmacèutics.
Dissenyar els trets d'una ciutadania democràtica és central en ètica i política. Per a aconseguir-ho convé analitzar teories de la ciutadania i models de democràcia, sorgits en les tradicions filosòfiques, que ens ajuden a posar l'experiència en conceptes i orientar la praxi moral i política quotidiana.
El coneixement de les teories de la justícia defensades al llarg de la història ens permet dissenyar una idea de justícia universalista a l'altura del nostre temps, per a aconseguir la convivència pacífica entre membres de diverses cultures i tradicions, i afrontar el fenomen de la globalització.
Ètica en les professions sanitàries. Presa de decisions compartida amb el pacient. Violència en la consulta. Temps de consulta. Errors. Consentiment informat. Capacitat. Confidencialitat. Qualitat de vida. Ètica de la teràpia familiar i la mediació. Responsabilitat. Ètica en la investigació.
La fi de l'economia i de l'empresa és satisfer necessitats humanes amb qualitat i amb justícia. L'ètica de l'empresa entén que les seues responsabilitats no són merament econòmiques o legals, sinó també de caràcter social i mediambiental.
L'humor com a fonament d'una nova teoria ètica aplicable a les professions, les organitzacions i la ciutadania. L'ètica de l'humor aplicada a l'àmbit sanitari. Filosofia de l'humor. Bon humor. Humor intercultural. Estil d'humor i autonomia en la presa de decisions al final de la vida.
L'ètica del desenvolupament humà entén el desenvolupament com un procés que té en compte el desplegament de capacitats humanes de tota la població, l'equitativa distribució de la riquesa socialment produïda i el respecte de l'equilibri ecològic.
Filosofia i ecologia política, responsabilitat per les generacions futures, justícia intergeneracional. Principi de precaució. Ètica dels animals. Ètica de la producció, distribució i consum d'aliments. Promoció de nutrició saludable. Problemes bioètics relacionats amb la química.
Problemes ètics en l'inici de la vida. La bioètica davant els nous desafiaments de la genètica, les neurociències i la nanotecnologia. Neuroètica, Neuroeducació, Neuroteologia, Neurodret, Neuropolítica. Nanoètica. Ètica de l'esport. Ètica del dopatge. Ètica del millorament humà.
L'ètica intenta aclarir què és el moral, com es fonamenta i com s'apliquen els principis ètics a la vida quotidiana. La Filosofia política es pregunta per l'obligació política, recorrent a conceptes com poder, autoritat, legitimitat, consentiment i reconeixement mutu.
La ciència i la tecnologia poden provocar un gran mal a l'ésser humà, a la societat o al medi ambient si no es desenvolupen acompanyades de la reflexió ètica. És important assumir la responsabilitat de les seues conseqüències, i desenvolupar una ètica ecològica per a la sostenibilitat.
