Escrutini dels emblemes polítics moderns i reflexió sobre la seua genealogia i dependència conjuntural, epocal, disciplinar i ideològica.
L'article 24 CE és l'article més invocat en els recursos d'empara constitucional, que conté l'elenc de drets fonamentals de naturalesa processal més important del nostre ordenament i és imprescindible un estudi que actualitze el seu contingut complex, a la llum de la jurisprudència.
Estudiar les projeccions ètiques del pensament kantià en el marc de la relació amb els animals no humans, l'ecologisme, la revolució digital i el pacifisme.
Es pretén la continuació d'investigacions prèvies de tots aquells factors que de manera global poden afectar la garantia dels drets humans dins d'una societat inclusiva.
El repte principal del dret és la defensa de l'ésser humà enfront del poder incontrolat de la tecnologia en diversos camps ecologia, vs antropocè; finances vs especulació i frau fiscal; biodret vs transhumanisme; el dret a la intimitat i no manipulació vs GAF (Google, Amazon i Facebook)
S'investiga sobre els instruments de la qualitat legislativa com a mecanisme per a millorar la seguretat jurídica i, per tant, millorar la qualitat democràtica, especialment en l'àmbit del Dret privat.
Exigibilitat i institucionalització. Subjectes obligats. Subjectes titulars. Protocol Facultatiu. Mitjans judicials i quasi judicials. Determinació mitjans adequats i efectius d'exigibilitat.
Anàlisi dels grans reptes de les RR.II.: Estats fallits, noves guerres, guerres asimètriques, violacions greus i sistemàtiques dels dd.hh., crisi de refugiats; i del concepte positiu de pau que no és mera absència de guerra, sinó que inclou la justícia i el respecte dels dd.hh.
Aquesta línia d'investigació se centrarà primordialment, en els desafiaments contemporanis al model democràtic liberal, analitzant valors essencials com justícia, lliberteu, drets humans i abordant temes com el de la participació política, les teories contemporànies de la justícia.
Acostar-se als problemes propis de la societat cosmopolita i del projecte polític i cultural europeu, amb èmfasi en els fenomens de la globalització, el fonamentalisme, la post-veritat i els models de renovació política i econòmica.
Estudi de la situació actual dels drets de les dones tenint en compte la perspectiva de gènere: igualtat formal i material en l'exercici dels drets; integració de la igualtat amb la diferència; anàlisi del model de la corresponsabilitat; debats entorn de la identitat de gènere.
Eficàcia drets socials. Contingut i obligacions. Implementació internacional, nacional i local. Indicadors d'eficàcia i mesuraments. Regressivitat drets socials. No discriminació. DESC i gènere.
Durant el segle XX el personalisme comunitari, horitzó filosòfic i moviment per a l'acció, ha contribuït valuosa al desenvolupament d'aquesta tradició de l'humanisme i al procés de construcció de la unitat política europea en el reconeixement de la diversitat i el respecte als drets humans.
Concepte d'UN per a desplaçar al concepte de seguretat nacional, que afecta la qualitat de vida i no al potencial armamentístic, i al de PIB, centrat en l'augment d'operacions computables. La seua sostenibilitat depén de subordinar les finances a l'economia real i aquesta a les capacitats humanes.
