El llibre ‘Políticas públicas sobre envejecimiento’, fruit d’un congrés celebrat en 2022, advoca per canviar les polítiques públiques sobre la matèria, en una societat cada vegada més longeva. L’obra ha sigut presentada en el Departament d’Economia Aplicada.
El I Congreso Internacional de Políticas Públicas sobre Envejecimiento de 2022 va ser organitzat pels professors de l’esmentat departament Rosa Roig, Ángeles Tortosa i José M. Pavía, al costat d’altres universitats estrangeres, com la Universidad Federal de Viçosa, la UNAMA de Brasil i la Universidad Federal de Minas Gerais, entre altres.
Després de la presentació del llibre per part de Rosa Roig i la investigadora de GEGOP UFV Carmen Pineda, es va obrir un debat, moderat pel professor de Treball Social de la Universitat de València, i director de l’EVES, Gustavo Zaragoza.
La taula va comptar amb la presència del professor emèrit de la Universitat Jönkoping de Suècia, Gerdt Sundström; la professora de la Universidad Autónoma de Nuevo León de Mèxic, Priscila Vega; la professora de la Universitat de València Ángeles Tortosa; i les investigadores de GEGOP de la Universidad Federal de Viçosa, Silvia M. M. Costa i Carmen Pineda. Es va abordar el paper de l’administració pública en les societats longeves des de diferents òptiques, centrant especial atenció a la diversitat del col·lectiu de persones amb 65 anys o més, a les diferències socials dins del col·lectiu, al sistema de salut pública, a la bretxa digital en el col·lectiu de les persones majors, o a l’edatisme estructural, entre altres qüestions.
En el llibre, Iván Beck crida a reflexionar sobre el major com a subjecte d’aprenentatge social i del diàleg com una manera d’acció fonamental per a eixe procés d’aprenentatge. Per part seua, Rosa Roig i Carmen Pineda plantegen, davant la transformació de l’estructura demogràfica de les nostres societats, la necessitat d’una nova mirada des de l'administració pública per a atendre les demandes del col·lectiu cada vegada més nombrosos de les persones majors. “Per a respondre a les necessitats d’una societat cada vegada més longeva és necessari advocar pel paradigma de la transversalitat de la longevitat en la gestió pública”, afirmen.
Salines i Esteban es refereixen en el seu capítol a un dels majors reptes als quals la societat occidental s’enfrontarà en els pròxims anys, l’envelliment de les persones amb discapacitat. Si fa unes dècades l’esperança i qualitat de vida d’aquestes persones, esdevenia en morts prematures, en les últimes dècades, l’evolució dels tractaments i cures ha afavorit el fet que prolonguen la seua esperança de vida de manera ostensible.
El capítol d’Alencar, Azevedo, Pineda i dos Santos presenten una investigació sobre l’envelliment en les poblacions tradicionals brasileres (indígenes, quilombos, riberinhos…), un tema poc investigat i analitzat d’ací la importància d’aquest treball que permet aprofundir sobre la relació de l’envelliment dels quilombos amb la identitat i la comunitat.
Núria Blaya i Ángel Ortiz mostren una experiència d’Universitat de la Tercera Edat, la Universitat dels Majors, i el que ella suposa per a la comunitat d’estudiants adults dels municipis de l’Àrea Metropolitana de la ciutat de València. El principal objectiu d’aquesta universitat és augmentar el benestar i la qualitat de vida dels alumnes majors.
Els següents capítols són investigacions comparatives. El de María Ángeles Tortosa i Gerdt Sundström tracta sobre la convivència entre famílies, estat, empreses i ONG en dos països: Espanya i Suècia. Mentre que la violència contra els majors al Brasil i Espanya és el tema analitzat per Carmen Pineda, en un problema silenciat i ocultat.
