Els temps d'activació en cada elèctrode es determinen identificant els moments de màxim pendent negatiu dels electrogrames ventriculars. Si els electrogrames mostren dos o més deflexions, llavors el pendent més pronunciat del complex d'activació s'assigna com el temps d'activació local. La mitjana dels intervals d'activació consecutius durant la fibril·lació ventricular i el percentil 5 de l'histograma d'intervals entre activacions successives es determina per a cada canal del multielèctrode. Utilitzem el percentil 5 (intervals VV més curts) com una aproximació del període refractari funcional durant la fibril·lació ventricular.