• Universitat de València
• Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

• Luis Guillermo Addante
• Consuelo Agulló Blanes
• Antonio Abad Fuentes
• Josep Vicent Mercader Badia

L'alternariol és un dels més importants metabòlits secundaris produïts per fongs del gènere Alternaria. Aquesta micotoxina es detecta sovint en una àmplia varietat d'aliments, com a llentilles, carlotes, tomaques, baies, pomes, peres, cervesa, vins, sucs i diversos cereals i farines. A causa de la seua toxicitat, la seua presència en aliments constitueix un problema per a la salut humana i especialment per a la població infantil, més exposada a causa de la presència de la micotoxina en aquells productes que més contribueixen a la seua alimentació, com a cereals, fruites i productes derivats.

Les xicotetes concentracions a les quals se sol trobar aquesta toxina requereixen habitualment de la utilització de sofisticats mètodes cromatogràfics. Aquestes tècniques impliquen la utilització de metodologies laborioses i d'elevat cost, que han de realitzar-se per personal altament qualificat en laboratoris acreditats i habitualment allunyats de les zones de producció. Aquestes limitacions condicionen la idoneïtat d'aquestes tècniques per a escometre l'anàlisi d'un elevat nombre de mostres i per a obtindre resultats en breu termini, dos aspectes clau per a garantir la seguretat dels aliments comercialitzats, així com per a la realització d'estudis més exhaustius sobre l'exposició dels consumidors a aquestes toxines a través dels aliments.

Investigadors de la Universitat de València i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas han obtingut els reactius (haptens, bioconjugats i anticossos) necessaris per al desenvolupament de mètodes immunoquímics per a l'alternariol que permeten la seua determinació ràpida amb elevada sensibilitat, selectivitat i mínima preparació de la mostra. L'anàlisi mitjançant immunoassaig suposa un menor cost, major senzillesa i una gran capacitat de mostreig, solucionant així les limitacions que presenten les tècniques analítiques convencionals. Aquests immunoreactius han mostrat la seua eficàcia en ELISA competitiu directe per a detectar concentracions de parts per bilió, i es poden implementar fàcilment en diverses plataformes analítiques, des de les més senzilles, com ELISAs competitius i tires immunocromatogràfiques, a les més complexes, com a xips o biosensors de diferent tipus, que permet analitzar simultàniament un gran nombre de mostres en entorns poc dotats tècnicament, com poden ser plantes de processament i fins i tot en el camp. A més, els anticossos desenvolupats poden ser utilitzats també per a la purificació i/o concentració d'alternariol en mostres.

La principal aplicació de la tecnologia està centrada en els sectors d'agroalimentació, medi ambient i seguretat alimentària per a la determinació, qualitativa i quantitativa, de l'alternariol en mostres alimentàries i mediambientals.

Els principals avantatges aportats per la invenció són:

• Els immunorreactius obtinguts són capaços de reconéixer l'alternariol amb una afinitat i selectivitat mai abans descrita.
• Senzillesa de la determinació en comparació amb les tècniques analítiques instrumentals.
• Rapidesa i capacitat per a analitzar un gran nombre de mostres.
• Menor pretractament de la mostra en comparació amb mètodes instrumentals.
• Permet la realització d'anàlisi in situ.
• Baix cost d'anàlisi.

• Patent concedida