• Universitat de València
• Instituto de Salud Carlos III
• Consejo Superior de Investigaciones Científicas
• CIBER de enfermedades respiratorias

• Adela González de la Campa
• María Teresa García Esteban

Strepctococcus pneumoniae, bacteri patogen Gram-positiva, és el principal agent etiològic de pneumònies comunitàries. La topologia del seu DNA es manté gràcies a DNA topoisomerases del tipus II (Girasa i Toposiomerasa IV) i del tipus I (Top A). Les de tipus II són diana de fluoroquinolones. Fins hui no existeixen inhibidors eficaços enfront de la Topa. La resistència a antimicrobians és un seriós problema clínic i de salut pública a nivell mundial. A més, és previsible l'aparició de pneumococs resistents a fluoroquinolones en el futur. Això fa necessària la cerca de nous antimicrobians, si pot ser, enfront de noves dianes.

La invenció es refereix a la utilització de dos alcaloides fenantrènics, seconeolitsina i N-metilseconeolitsina, en la fabricació de medicaments, preferiblement per al tractament de malalties produïdes per S. pneumoniae. La invenció s'ha basat en la superexpressió i purificació de la DNA topoisomerasa I (Top A), la síntesi de 18 alcaloides aporfínics i fenantrènics derivats de l'alcaloide natural boldina i la determinació tant de la seua activitat antibacteriana com de l'efecte sobre Top A. En aquesta invenció es caracteritza per primera vegada una DNA topoisomerasa I d'un bacteri patogen Gram-positiva. Tant la seconeolitsina com la N-metil-sconeolitsina podrien utilitzar-se com a nous antibiòtics donada la seua activitat antimicrobiana. L'eficàcia de tots dos compostos s'ha determinat enfront de S. pneumoniae.

Per primera vegada, es posarien en el mercat antibiòtics inhibidors de la DNA topoisomerasa I. Això significa l'establiment d'una nova diana d'antimicrobians.

• Especificitat elevada.
• Mecanisme d'acció conegut.
• No existeixen resistències conegudes a aquests compostos.

• Patent concedida