• Universitat de València
• Consejo Superior de Investigaciones Científicas
• Universidad Complutense de Madrid
• Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III
• Jesús del Pozo

• Francisco A. Sánchez Sancho
• José María Cumella Montánchez
• María Gracia Baquero Gálvez
• Aurelio García Csáky
• Silvia Roscales García
• Eduardo Oliver Pérez
• Borja Ibáñez Cabeza
• Jesús del Pozo Losada

Actualment es troba disponible una gran varietat d'agents antiinflamatoris segurs i efectius, inclosa l'aspirina i altres medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINE). Un fàrmac antiinflamatori eficaç ha de poder inhibir el desenvolupament de la inflamació sense interferir en l'homeòstasi normal. No obstant això, els AINES convencionals presenten efectes secundaris gàstrics i renals i, encara que la majoria dels inhibidors selectius manquen d'aquests efectes secundaris, estan associats amb efectes secundaris cardíacs en l'ús a llarg termini. Per tant, la cerca de fàrmacs antiinflamatoris sense efectes secundaris s'ha convertit en un objectiu a aconseguir, i les empreses farmacèutiques i els grups d'investigació fan esforços continus.

Personal investigador de la UV, juntament amb personal investigador del CSIC, la UCM i el CNIC, a més de l'investigador Jesús del Pou, han produït diversos compostos mitjançant el procés de síntesi química i producció de derivats d'imidazo[1,2-a] piridina, amb potent activitat antiinflamatòria in vitro i in vivo en malalties que cursen amb processos inflamatoris i pro-fibròtics. L'esquelet imidazo[1,2-a]piridina és present en molts fàrmacs comercials, mostrant múltiples aplicacions terapèutiques. Els compostos de la invenció són compostos basats en estructures amb activitat inhibidora de la tirosina cinasa Alk5, que és el receptor I del factor de creixement transformant o TGFβ. Aquests compostos van presentar potent activitat antiinflamatòria tant in vitro (sobre macròfags humans en cultiu) com in vivo en un model animal, així com efecte antifibròtic en un model múrid.

La present invenció pot tindre aplicacions clares en:

• Biomedicina
• Sector farmacèutic
• Cosmètica
• Nutracèutica

Es poden obtindre formulacions efectives per a la seua aplicació tant tòpica, com per via oral i parenteral.

La invenció presenta els següents avantatges:

• Optimització de la producció, mantenint els lots de producte amb idèntiques propietats.
• Índole econòmica, sent més econòmica la síntesi que l'obtenció a partir de productes naturals.
• Rapidesa en la producció dels compostos.
• Utilització de poca quantitat de producte en els assajos in vitro.

• Patent sol·licitada