Es tracta d'estudi multidisciplinari sobre restes animals trobats en la cova d'Isturitz, als Pirineus Occidentals, que revela que els primers grups humans del Paleolític Superior es van adaptar eficaçment a un entorn marcat per un clima inestable. 

En la cova d'Isturitz es documenten algunes de les evidències més primerenques de l'Auriñaciense (42–39 ca calç BP) a l'oest d'Europa. A través de l'anàlisi de 250 elements ossis i dentals d'animals consumits per estos grups —entre ells cavalls, bòvids i rens—, combinant isòtops estables (col·lagen i esmalt) amb microdesgast dental, s'ha pogut reconstruir l'ecosistema al qual es van enfrontar durant les seues ocupacions. Esta aproximació multiproxy ha permés treballar en diferents escales temporals i vincular les dades amb moments específics d'ocupació humana. Es conclou que estos grups del Paleolític Superior es van adaptar amb èxit a un entorn fred, àrid i una progressiva obertura del paisatge, sense modificar de manera significativa les seues estratègies de caça i ús del territori. Els grups humans van conservar patrons estables de caça, freqüentant amb més freqüència els espais oberts pròxims a la cova. La caça estacional del ren també es reforça com una pràctica comuna.

Enllaç a la publicació científica ací

Cita: E. Berlioz, M. Fernández-García, M.-C. Soulier, L. Agudo-Pérez, G. Amorós, C. Normand, A.B. Marín-Arroyo, 2025, Aurignacian groups at Isturitz (France) adapted to a shifting environment upon their arrival in Western Europe ∼42,000 years ago, Journal of Human Evolution, 202, 103665.

•