.jpg)
El 27 d'abril de 2026, se celebrarà la I Jornada sobre el dret a l'habitatge de les persones majors: habitatge, cures i noves alternatives habitacionals a la Facultat de Dret de la Universitat de València.
I Jornada El dret a l'habitatge de les persones majors: habitatge, cures a la llar i alternatives habitacionals
El passat 27 d'abril va tindre lloc la celebració de la I Jornada El dret a l'habitatge de les persones majors: habitatge, cures a la llar i alternatives habitacionals. Esta primera jornada del projecte va estar centrada en la relació entre l'habitatge i les cures, sent la necessitat de requerir cures un dels condicionants que poden impedir a les persones majors la presa de decisions lliures sobre on volen envellir.
La relació entre cures i habitatge Les cures són part de la vida, ocupen la seua centralitat. Totes les persones cuidem en alguna etapa de les nostres vides i serem cuidades en el futur. Som essers interdependents i relacionals que requereixen cures. Però existeixen moltes trajectòries de vida, tantes com manifestacions d'acompanyament i de suport en la prestació de la cura. La prioritat és crear les condicions per a l'autocura i la cura des del Dret i els drets. Les persones no poden perdre drets quan envelleixen.
La cura representa en si una constel·lació de drets: l'autonomia, la llibertat, la privacitat, la participació, la intimitat, etc. La voluntat, desitjos i necessitats de les persones cuidades han de ser l'eix sobre el qual es vertebren les institucions i els serveis, seguint l'enfocament de drets, l'enfocament centrat en la persona i l'enfocament de la desinstitucionalització.
Les persones majors tenen el dret a triar on i com ser cuidades amb independència de quina siga la seua circumstància (personal, econòmica, social, cultural, territorial, etc.). Han de participar en el pla de cures activament. L'enfortiment de les entitats locals és clau per a garantir l'autonomia de les persones majors en zones rurals. A més, saber com som cuidats en la vellesa requereix dades qualitatives i quantitatives, precisa de controls de qualitat de la cura identificant els indicadors a avaluar, i exigeix l'avaluació de les polítiques, els serveis i els recursos econòmics i personals.
Les cures a la llar El desig majoritari i generalitzat de les persones majors és envellir a casa. Encara que la major part de la població major compta amb un habitatge en propietat, les barreres d'accessibilitat amenacen seriosament en un alt percentatge la tinença i l'usabilitat de l'habitatge quan la persona envelleix. L'habitatge en propietat representa un recurs econòmic amb el qual obtindre liqüidesa en el mercat per a atendre les cures de llarga durada. Les fórmules són múltiples, però cal avaluar bé la mesura que més s'adapta a cada persona i situació.
La vulnerabilitat residencial existeix quan les persones majors no poden accedir a habitatges accessibles i segurs, quan són desnonades, quan són pressionades per a abandonar les seues llars especialment aquelles davall contractes de renda antiga i, molt especialment, quan estan excloses per viure al carrer (persones majors sense llar).
La familiarització de la cura ha permés les cures a la llar. Però la diversitat familiar, la reducció de les llars, la incorporació de dones al món laboral i la dispersió dels familiars compliquen les tasques de cures en exclusiva, especialment quan la cura s'estén en el temps. La sostenibilitat de les cures a la llar precisa d'una reforma del sistema de protecció social i d'una transformació profunda dels serveis socials que superen la visió assistencialista. Els suports institucionals actuals són insuficients, poc flexibles i no estan prou personalitzats.
Alternatives habitacionals A més de la llar, els llocs on més comunament envelleixen les persones majors són les residències i les noves alternatives residencials. En altres països existeixen nombrosos models de cures centrats en la persona, alguns dels quals són intergeneracionals. En Espanya estan emergint alternatives com les cooperatives d'habitatges col·laboratius en cessió d'ús de la Comunitat Valenciana.
Les persones majors no són un col·lectiu homogeni. És necessari disposar de distints models que puguen coexistir. Generar aliances que sostinguen la cura és imprescindible (família, institucions, comunitat). El futur requereix del nostre compromís per a construir societats per a totes les edats en entorns segurs, amables i confiables.
