.jpg)
El passat 27 d'abril va tindre lloc la celebració de la I Jornada El dret a la vivenda de les persones majors: vivenda, cuidats en la llar i alternatives residencials. Esta primera jornada del projecte va estar centrada en la relació entre la vivenda i les cures, sent la necessitat de requerir cures un dels condicionants que poden impedir a les persones majors la presa de decisions lliures sobre on volen envellir.
La relació entre cures i vivenda
Les cures són part de la vida, ocupen la seua centralitat. Totes les persones cuidem en alguna etapa de les nostres vides i serem cuidats en el futur. Som éssers interdependents i relacionals que requerixen de cures. Però existixen moltes trajectòries de vida, tantes com manifestacions d'acompanyament i de suport en la prestació de la cura. La prioritat és crear les condicions per a l'autocura i la cura des del Dret i els drets. Les persones no poden perdre drets quan envellixen.
La cura representa en si una constel·lació de drets: l'autonomia, la llibertat, la privacitat, la participació, la intimitat, etc. La seua voluntat, desitjos i necessitats de les persones cuidades han de ser l'eix sobre el qual es vertebren les institucions i els servicis, seguint l'enfocament de drets, l'enfocament centrat en la persona i l'enfocament de la desinstitucionalització.
Les persones majors tenen el dret a triar on i com ser comptes amb independència de quin siga la seua circumstància (personal, econòmica, social, cultural, territorial, etc.). Han de participar en el pla de cures activament. L'enfortiment de les entitats locals és clau per a garantir l'autonomia de les persones majors en zones rurals. A més, Saber com som cuidats en la vellesa requerix de dades qualitatives i quantitatives, precisa de controls de qualitat de la cura identificant els indicadors a avaluar, i exigix avaluació de les polítiques, els servicis i els recursos econòmics i personals.
Les cures en la llar
El desig majoritari i generalitzat de les persones majors és envellir a casa. Encara que la major part de la població major compta amb una vivenda en propietat, les barreres d'accessibilitat amenacen seriosament en un alt percentatge la tinença i la usabilitat de la vivenda quan la persona envellix. La vivenda en propietat representa un recurs econòmic amb el qual obtindre liquiditat en el mercat per a atendre les cures de llarga duració. Les fórmules són múltiples, però cal avaluar bé la mesura que més s'adapta a cada persona i situació.
La vulnerabilitat residencial existix, quan les persones majors no poden accedir a vivendes accessibles i segures, quan són deshauciadas, quan són pressionades per a abandonar les seues llars, especialment aquells que estan baix contractes de renda antiga, i molt especialment quan estan excloses per viure al carrer (persones majors sense llar).
La familiarització de la cura ha permés les cures en la llar. Però la diversitat familiar, la reducció de les llars, la incorporació de dones al món laboral, i la dispersió dels familiars -molts dels quals han abandonat el nucli rural, la ciutat o el país per motius laborals-, compliquen les tasques de cures en exclusiva, especialment quan la cura s'estén en el temps.
La sostenibilitat de les cures en la llar precisa d'una reforma del sistema de protecció social, d'una transformació profunda dels servicis socials que superen la visió asistencialista. Els suports institucionals per a les cures en la llar són insuficients, no són flexibles, ni estan suficientment personalitzats.
Alternatives residencials
A més de la llar, els llocs on més comunament envellixen les persones majors són les residències i les noves alternatives residencials. En altres països, existixen nombrosos i diferenciats models de cures de les persones majors, centrats en la persona i les seues necessitats, algunes de les quals són intergeneracionals o són perfilades quant als usuaris atenent les seues preferències. A Espanya estan emergint alternatives residencials per a les persones majors que s'articulen a través de cooperatives, com les vivendes col·laboratives en cessió d'ús de la Comunitat Valenciana.
Les persones majors no són un col·lectiu homogeni, mostren una àmplia diversitat en les necessitats i desitjos de cura, per la qual cosa s'antulla necessari disposar de diferents models des dels quals donar respostes, que poden coexistir. Conéixer els diferents models de cures, poder triar quin és el millor, el que més s'adapta a la personalitat i situació de cada persona és el rellevant. Generar aliances que sostinguen la cura és imprescindible (família, institucions, comunitat). El futur de les persones majors requerix del nostre compromís i exigix construir societats per a totes les edats en entorns segurs, amables i de confiança, on es reconeguen i respecten tots els seus drets.
