El projecte FonUrMed va presentar el 9 de juliol de 2025, a l'IMS Intercongressional Symposium – “Global Mediterranean. Postcolonial music histories (16th–20th centuries)”, una Study Session titulada “Emissaries of power. Material and symbolic journeys in the urban phonospheres of the Hispanic Mediterranean (17th century)”
Coordinada per Andrea Bombi (Universitat de València), investigador principal del projecte, la proposta va situar al centre del debat les fonosferes urbanes de Barcelona, Nàpols, Palerm i València en l’Edat Moderna, interrogant si l’hegemonia de la Monarquia Hispànica va generar un paisatge sonor homogeni o, per contra, matisat per diferències locals.
La sessió va articular la comparació a partir de dos “viatges” del poder hispànic. El primer, material, seguí el periple de Francisco Benavides, comte de Santisteban, que el 1696 retornà a Madrid després de ser virrei de Sardenya, Sicília i Nàpols, amb parades cerimonials a Roma, Venècia, Milà, Torí, Gènova, Marsella i Barcelona. L’anàlisi de les recepcions públiques que l’acolliren en cada ciutat permet reconstruir-ne la textura sonora i el paper de la música en l’escenografia política. A Palerm, Santisteban impulsà la transformació del front marítim per crear un espai teatral destinat a serenates nocturnes, integrades amb òpera, processons i lluminàries; un dispositiu comparat amb els entreteniments nocturns típics de Barcelona, on grups instrumentals tocaven des de torres i terrats, afegint verticalitat i projecció a la ciutat festiva.
El segon viatge, simbòlic, examinà la difusió de la devoció a la Immaculada Concepció com a eina sonora i ritual de construcció política. A Nàpols (1618–1619), el “desembarcament” de la Immaculada i la processó cap al centre urbà consolidaren un relat fundacional que encara perdura. A València, en canvi, la força prèvia d’aquesta devoció derivà en episodis de dissens públic: al llarg del segle XVII —i de manera paradigmàtica el 1662— la conflictivitat sonora va desfer la imatge de concordança festiva i evidencià com els rituals podien esdevenir espais d’antagonisme cívic.
Amb aquest doble enfocament, la Study Session va proposar una metodologia comparativa per mesurar igualtats i diferències en la producció sonora i, sobretot, per entendre els processos comunicatius que articulen intencions, manipulació de recursos i recepció ciutadana dels missatges. L’objectiu és transcendir la mera cronologia de fets i aprofundir en la construcció simbòlica de les ciutats mediterrànies, amb voluntat d’estendre la recerca cap al Mediterrani meridional i oriental i d’integrar-hi nous casos d’estudi.
La sessió, que va comptar amb la participació d’Andrea Bombi (Universitat de València), Anna Tedesco (Università di Palermo), Ascensión Mazuela-Anguita (Universidad de Granada), José María Domínguez Rodríguez (Universidad Complutense de Madrid) i Simone Caputo (Sapienza, Università di Roma), reforça l’aposta de FonUrMed per una història urbana del so i la música atenta als rituals cívic-religiosos, a la circulació de persones, objectes i devocions i a les seues traces acústiques en l’espai públic. Aquesta línia de treball és al centre del projecte “Ciutats Sonores. Fonosferes Urbanes de la Mediterrània (1500–1900)” (FonUrMed), consolidant una agenda comparativa i interdisciplinària que connecta política, religió i ciutat a través del paisatge sonor.
